ou
Nivell superior
Models autocorrectius per a l'obtencio del certificat de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia
objectius/continguts (
OBJECTIUS I ESTRUCTURA DE LA PROVA1 La competencia lingüística que s'haurá d'acreditar per a l'obtenció del certificat de grau superior de coneixements de valencia es la següent: Domini oral i escrit del valencia. Coneixement de nivell superior de lingüística. Domini de ¡'estructura fonética, morfosintáctica i léxica del valencia. La prova s'estructura en quatre árees, que avalúen les habilitáis i els continguts següents: Valor de cada área amb relació al total de la prova ÁREA 1 Comprensió i léxic ÁREA 2 Expressió escrita ÁREA 3 Domini práctic del sistema lingüístic ÁREA 4 Expressió oral
20% 30% 25% 25%
La puntuació mínima exigida per a obtindre el certificat es d'un 70% de la prova.
CONTINGUTS I ESTRUCTURES 1. Área de comprensió i léxic Habilitats Aplicar el coneixement del léxic general de la Mengua, analitzar-lo i ser capag d'usar-lo correctament en qualsevol tipus de text. Comprendre textos oráis i textos escrits en varietat estándard o en qualsevol varietat dialectal: varietat geográfica, varietat social, varietat histórica i varietat funcional en qualsevol registre d'ús. a) Fer servir correctament els procediments de generació de nous elements léxics: - La derivació i la composició. - La combinació de radicáis grecollatins o recomposició. - La parasíntesi o composició derivada. - L'habilitació o canvi de categoría gramatical. b) Distingir entre localismes i paraules d'ús general: la varietat estándard i les diferents modalitats dialectals geográfiques. c) Conéixer el procés de formació histórica del léxic: - Els elements básics (els mots patrimonials i els mots savis: cultismes, semicultismes, dobléis, pseudoderivats, arcaismes, neologismes); l'onomástica (topónims i antropónims), i els elements conformadors de la llengua (substrat, adstrat i superstrat). - Llengües en contacte i interferencia lingüística: manlleus o présteos (cales i altres processos d'adaptació); barbarismes i depuració léxica peí criteri de coherencia interna; purisme i vulgarisme. d) Relacionar els diversos ámbits de la cultura i del léxic i aprofundir la variació lexical segons el registre, l'adequació i el dialecte: léxic general i léxic específic: modismes i frases fetes, proverbis i refranys. e) Establir idóniament les principáis relacions lexicosemántiques: - El sentit figurat (comparacions, metáfores, metonímies, eufemismes). L'homonímia i la paronimia. - La monosémia i la polisemia. - La sinonimia i l'antonímia (sinónims parcials i sinónims absoluts; els geosinónims o sinónims geográfics; els falsos sinónims). f) Disposar d'uns coneixements amplis sobre els diferents tipus de reculls lexicográfics: els diccionaris i els vocabularis. g) Escriure les idees principáis d'un text de manera ordenada, clara, concisa i correcta.
Extret del quadern Certificat de grau superior, de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia. Generalitat Conselleria de Cultura, Educació i Esport. Secretaria Autonómica de Cultura i Política lingüística. Valencia. 2006.
1 objectius/continguts
2. Área d'expressió escrita Habilitáis a) Escriure textos de carácter formal en la varietat estándard. tí) Redactar textos tenint en compte els següents aspectes: - Adequació: exposar la informació essencial i indispensable del text d'una manera correcta i usant la varietat, el registre ¡ el to adequats. - Coherencia: seleccionar les idees rellevants i ordenar-les de manera lógica i convenientment agrupades en parágrafs. - Cohesió: usar els nexes necessaris, el léxic i els signes de puntuació adequats al text. - Correcció gramatical: usar correctament l'ortografia, la morfosintaxi i el léxic propis d'un nlvell formal. - Variació: fer ús deis lligams entre les frases i de les solucions sintáctiques amb varietat i precisió léxica. c) Transcriure textos dictats, ortográficament correctes.
3. Área del domini práctic del sistema lingüístic Habilitáis a) Aplicar les regles generáis i particulars, les excepcions de l'ortografia, la pronunciació i l'entonació en textos formáis i comprendre el funcionament del sistema fonológic de la llengua. b) Aplicar les regles generáis i particulars, les excepcions de la morfología i la sintaxi, analitzar l'estructura morfológica i sintáctica deis diversos tipus d'oraclons i de ('estructura del text. c) Conélxer el léxic general de la Mengua, analitzar-lo i ser capag d'usar-lo correctament en qualsevol tipus de text. d) Nivell fonétic i ortografíe: i) Identificar i realitzar adequadament les principáis alteracions fonétiques produídes peí contacte entre dos sons de paraules consecutives; es a dir, els principáis fenómens de fonética sintáctica: elisio, sinalefa, assimilació, geminació, emmudiment, sensibilització... u) Conéixer els trets fonétics i prosódics propis del discurs (accents principáis i secundaris, entonacions, pauses, paraules de doble accentuació...) i dominar l'ús deis signes ortografíes i deis principáis signes de puntuació: guionet, apóstrof, coma, punt i coma, punt, dos punts, punts suspensius, interrogant, exclamació, guió, paréntesi, cometes... ni) Aplicar les regles generáis i particulars i les excepcions de l'ortografia de les vocals i les consonants, incidint en els casos en qué pot existir una vacil-lació d'ús, una interferencia d'altres Mengües o la possibilitat de formes dobles. e) Nivell morfosintáctic; i) Conéixer les formes gramaticals i dominar-ne l'ús, especialment en els casos següents: L'article. L'article personal. L'article lo. L'ús de l'article en una enumeració o successió d'elements i davant deis dies de la setmana, deis infinitius i de la conjunció que. Les estructures i els modismes que expressen els valors abstractiu i intensiu de l'anomenat article neutre. Presencia i abséncia de l'article: interferencia d'altres Mengües. L'article de títols, de noms d'entitats, de topónims... El nom o substantiu. Formació del femení de professions, carrees, titulacions i oficis; ús del sufix -essa. Paraules d'una sola terminació, de genere ambigú, de doble genere i interferencia d'altres Mengües.
objectius/continguts f Formació del plural de paraules compostes, estrangerismes, noms invariables, singulars i plurals lexicalitzats... L'adjectiu qualificatiu. Remarques a la formació del femení i del plural deis adjectius. Concordanga deis adjectius posposats o anteposats a substantius de genere diferent. Els demostratius. Ús de les formes reforgades i de les simples. Els neutres i els adverbials. Els possessius. Formes tóniques i formes átones. Ambigüitat deis possessius i interferencia d'altres Mengües: ús abusiu deis possessius. Els possessius en els tractaments. Els quantificadors (numeráis, indefinits i quantitatius): remarques sintáctiques generáis i interferéncies d'ús. El relatiu. El relatiu possessiu, el relatiu neutre i el fals relatiu. Les formes que duen article i els cales lingüístics. La combinació de relatius i preposicions, les construccions emfátiques i els pleonasmes. Els pronoms personáis. Els pronoms personáis forts. Els pronoms personáis febles: formes plenes, reduídes, reforgades i elidides; discrepáncies sobre la norma. Remarques sintáctiques deis pronoms febles: combinacions bináries i ternáries. El verb. Classes de verbs (transitius, intransitius, auxiliars, impersonals, copulatius, defectius, pronominals...). Irregularitats i interferéncies sintáctiques i morfológiques d'altres Ñengues. Les perífrasis verbals: formes i sintaxi. La concordanga i els usos deis temps verbals. L'adverbi: vacil-lacions i interferéncies d'ús. Els enllas: les preposicions i les conjuncions. Contactes preposicionals i vacil-lacions prepositives. Canvi i caiguda de preposicions. Construccions sintáctiques anómales i interferéncies d'ús. u) Identificar i analitzar les funcions sintáctiques: subjecte, complement nominal, objecte directe, objecte indirecte, objecte preposicional o complement de régim verbal, predicat nominal o atributiu, predicatiu i circumstancial. m) Identificar i classificar els tipus d'oracions compostes: de coordinació i de subordinado. iv) Organitzar clarament qualsevol text. El discurs reportat: estil directe, estil indirecte i estil indirecte lliure. La sintaxi del parágraf i del text. L'estructuració deis components de la frase.
4. Área d'expressió oral Habilitats Llegir en veu alta textos de carácter formal en qualsevol varietat dialectal i en la varietat estándard, i en qualsevol registre lingüístic procurant donar-li la pronuncia correcta i l'entonació adequada al text. a) Usar la varietat estándard per descriure, explicar, argumentar, donar instruccions, queixar-se. en situacions formáis d'ámbit privat o d'ámbit públic, tenint en compte:
I
connnguts - La coherencia: centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funció corresponent, ordenar les idees de manera lógica i usar varietats de recursos lingüístics. - La correcció: entesa com el domini deis elements lingüístics. b] Ser capag de donar opinions sobre un tema d'interés general, en llenguatge formal, en la varietat estándard i corréete fonéticament, morfosintáctica i léxica, adequat al nivel). L'examinand haurá de llegir un text en veu alta —semblant al que h¡ ha tot seguit— i fará una intervenció oral. Racionalitzar els horaris
La Fundado Independent va empreñare ja fa tres anys una activitat que té com a objectiu la racionalització, la normalització deis horaris en relació amb els deis altres paísos europeus. Un tema no gens fácil i complex al qual s'ha d'afegir la inercia i els HÁBITS creáis des de fa molts anys, encara que no tants. Només cal recordar que fins al voltant de 1920 els nostres horaris i hábits de treball i de menjars, eren similars ais deis altres paísos europeus. Cal aconseguir uns horaris mes racionáis que ens permeten una millor qualitat de vida, unes relacions familiars mes intenses i un enfortiment de la societat civil. Al nostre parer, la dona es la gran perjudicada pels horaris
actuáis. La creixent incorporado de la dona al mercal laboral implica que, amb els horaris vigents, li siga molt difícil i problemática la conciliació de la vida personal i familiar amb els horaris escolars i comerciáis, sense oblidar la doble cárrega de faena: la de dins i/ora de casa. Per aixó, es urgent aplicar normatives que permeten solucionar esta situado i portar a cap, albora, campanyes per a la coresponsabilitat de les parelles en les TASQUES domestiques. Un altre punt essencial per a la racionalització deis horaris es troba en la mala aplicado del concepte de productivitat. No es tracta de passar-se mes temps al lloc de treball, sino d'aconseguir mes rendiment.
A partir de la lectura s'avalua si 1'examinand sap: Llegir sense vacil-lacions. Entonar el text segons el significat i els signes de puntuado. Llegir amb el ritme i la velocitat adequats. Reproduir amb fidelitat el text i amb la pronuncia adequada. A partir de la intervenció oral s'avaluen els aspectes següents: a) Coherencia: Centrar-se en el tema proposat, ajustar-se al registre formal i complir la funció corresponent, es a dir, argumentar. Ordenar les idees de manera lógica. Utilitzar varietat de recursos lingüístics (lligams entre frases, riquesa i precisió léxica). b) Correcció: entesa com el domini deis elements lingüístics (fonétics, morfosintáctics i léxics). La intervenció oral será una intervenció formal i tindrá una durada máxima de cinc minuts. Podrá consistir en: - El comentan o resum de la lectura. - L'exposició argumentada sobre un tema proposat per l'examinador. - Un comentan o opinió sobre un tema triat per 1'examinand d'entre uns quants de proposats per l'examinador.
prova!
PROVA0 Área de comprensió Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
La malnutrició en la tercera edat La poblado valenciana ¡nclosa en l'anomenada tercera edat augmenta progressivament com a conseqüéncia de la millora en l'esperanga de vida. En el nostre país, l'esperanga de vida en náixer es de 75 anys per ais hómens i de 80 per a les dones. Segons el cens de 1991, el percentatge de persones majors de 65 anys era del 13%, i es considera que l'any 2023 superará el 16%. En els paísos desenrotllats, les persones majors son el segment amb mes prevalenga de malnutrició, a la qual contribuíxen causes de diferents tipus. Per a avaluar-ne l'estat nutricional i identificar subgrups en risc cal detectar aquells factors de risc associats amb la malnutrició que poden ser de fácil identificació en la comunitat. Entre estos factors de risc h¡ ha tres grups: els causáis per canvis fisiológics, aquells que son ambientáis o socioeconómics i altres causats per canvis en la salut. Entre els canvis fisiológics podem destacar la pérdua de peces dentáis, les prótesis dentáis inadequades i l'atrófia mandibular, que poden repercutir en la masticació correcta i conduir a una alimentació selectiva. També la disminució de la sensibilitat deis sentits del gust i de l'olfacte poden convertir-se en una manca d'interés peí menjar i, fins i tot, en anoréxia. De la mateixa manera, la disminució de la sensació de set pot afectar la hidratado correcta de la persona. Finalment, les alteracions de la funció secretora digestiva (salival, gástrica i pancreátic i la reduccíó de la superficie d'absorció poden conduir a alteracions en l'absorció d'alguns nutrients: principis immediats, ferro, vitamina B12 i calci. A mes d'estos canvis, cal tindre'n en compte d'altres com ara la disminució del metabolisme basal, i la distribució diferent de la massa corporal, amb augment de la massa grassa i pérdua de la massa muscular i óssia, que justifiquen que les necessitats nutricionals d'este grup d'edat tinguen unes característiques própies. Entre els canvis socioeconómics i ambientáis cal considerar, en primer lloc, la limitació de recursos económics, ja que, arran de la jubilado, els recursos económics minven i este fet pot repercutir en ralimentació. En segon lloc, la pérdua del cónjuge, en alguns casos, i la independencia i eixida deis filis i filies de casa, en altres casos, condicionen la vida de moltes persones i donen lloc a situacions de soledat. Generalment, la persona major que viu a soles tria aliments de preparado fácil, cuina poc i menja malament. En tercer lloc, Tingres en institucions (residencies, asils i hospitals), on les pautes d'alimentació son homogénies i els gustos personáis no se solen tindre en compte, alteren els patrons alimentaris de tota una vida i poden produir inapetencia. Rnalment, cal considerar que raíllament social i la soledat poden conduir a problemes de proveíment d'aliments, a mes de restriccions en les eixides, amb la consegüent disminució del temps d'exposició al sol i a Taire lliure. Per últim, cal tindre en compte els canvis relacionáis amb la salut física i psíquica, que lambe consliluíxen imporlanls faclors de risc nulricional. Així, un 20% de la població major de 65 anys presenta hipertensió i hipercolesterolémia. També certs problemes osleomusculars crónics poden cursar amb invalidesa física, la qual cosa pot limitar la consecució i preparació deis alimenls. D'una altra banda, poden manifeslar-se alguns trastorns menlals, com ara confusió, irritabilital, depressió o, en casos extrems, demencia. En esles condicions, les persones poden oblidar-se de menjar, mostrar-se incapaces de distingir enlre desdejuni, diñar i sopar, o be realilzar algunes menges exlravagants o monólones, que comprometen qualilalivamenl i quantitativament la ingesta de nutrients. També cal tindre en comple que el consum de fármacs en estes edats es superior al d'allres. Un 82% de les persones majors de 65 anys de la noslra comunilal pren almenys un fármac, i al vollanl del 60% en pren dos o mes. En alguns casos Irobem el consum d'un fármac duranl un llarg període de temps, en altres es produíx un consum coincident de molles subsláncies aclives alhora, cosa que pol conduir a verdaders compromisos nutricionals per efecle de la inleracció fármac-nulrient.
U
prova 1.
El risc de malnutrició en les persones majors... G a) es produíx per causes fisiológiques i socials. G G
tí) té una explicació multifactorial. c) afecta els pa'ísos amb menys recursos.
2.
Els G G G
canvis fisiológics que fomenten la malnutrició afecten... a) el maxil-lar, l'olfacte, el páncrees i els ossos. b] les dents, el gust, la pérdua de líquids i la pérdua de massa muscular. c) la boca, els sentits, la hidratado i la digestió.
3.
Quina opció es verdadera sobre la cuina de les persones majors? G a) A les persones majors, els agrada molt cuinar. G tí) Les persones majors preferixen les pautes d'alimentació homogénies. G c) H¡ ha persones majors que viuen a soles i elegixen un estil de cuina senzill.
4.
L'ús de D'una altra banda (en negreta en el text)... G a) expressa que a continuació apareixen uns factors de risc que están en contradicció amb els anteriors. G b) expressa que seguidament apareixen uns factors de risc que pertanyen a un subgrup d¡ferent. G c) expressa que els factors de risc que s'esmenten corresponen a subjectes diferents deis anteriors.
5.
L'ús de la primera persona del plural... G a) es referix a l'emissor i també inclou el receptor com a mostra d'implicació en les opinions de l'emissor. G b) es referix a les persones concretes que han escrit el text. G c) es referix, d'una manera genérica, al grup de persones que ha participat en la investigado sobre este tema.
Conteste V (vertader) o F (fals) 6.
La disminució de la sensibilitat del gust i de l'olfacte justifica, en part, la malnutrició en la gent major.
7.
L'ingrés en residencies, asils o hospitals contraresta la mala alimentació.
8.
Els trastorns mentáis en la tercera edat comprometen, quant a la qualrtat i a la quantitat, la ingesta d'aliments.
9.
Quin trtol alternatiu s'ajusta millor al text? G a) Alimentació adequada en la tercera edat. G b) Factors de risc associats amb la malnutrició senil. ~~ c¡ Hábits saludables en la tercera edat.
V
F
proval 10.
Quin resum sintetitza millor el contingut del text? G a) L'esperanga de vida es cada vegada mes alta, pero, a canvi, la tercera edat va arrossegant un llarg procés de malnutrició causat per canvis fisiológics (peces dentáis en mal estat, disminució de la sensibilitat del gust i de l'olfacte...), per canvis socioeconómics i ambientáis (limitació de recursos económics, ingrés en institucions...) o per altres canvis relacionáis amb la salut física o psíquica (demencia, consum de fármacs...). G tí) L'esperanga de vida es cada vegada mes alta a causa deis bons costums nutricionals de la tercera edat. Cada vegada mes, els nostres majors, amb totes les seues facultáis físiques i psíquiques, s'alimenten mes i millor, amb la qual cosa es considera que l'any 2023 el percentatge de persones majors de 65 anys superará el 16% de la població. G c) L'esperanga de vida es cada vegada mes baixa en la població valenciana. La tercera edat s'alimenta poc i malament per causa de canvis fisiológics (alteracions de la funció secretora digestiva), socioeconómics i ambientáis (minva de recursos económics i aíllament social) o d'aquells relacionáis amb la salut física o psíquica (invalidesa o trastorns mentáis).
Área d'estructures lingüístiques Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
i
11.
pruija D a) pluja G b) picor intensa G c) oblit
12.
narius G a) nadius G b) badius G c) nasals
13.
a la bestreta G a) suficientment G b) anticipadament G c) precipitadament
14.
volva G a) classe de bolet G b) ramat G c) pellorfa diminuta
15.
pigall G a) una certa classe de cabaret G b) xic que acompanya una persona cega G c) másele de diverses especies d'ocells
16.
a la dula G a) amb engany G b) sense control o vigilancia de ningú G c) d'amagat
17.
corbató G a) corbata menuda G b) revolt de la carretera G c) cria de corb
18.
rufa G a) befa G £>) arruga G c) beguda exótica
19.
mussitar G a) criticar algú G b) expressar una pena G c) parlar molt baix
20.
frumentaci G a) mot que fa referencia a la fermentació G b) paraula que fa referencia al blat G c) mot que fa referencia a la frustració
21.
anar-se'n en orri O a) fracassar Q b) malgastar QH c) munyir
Quina de les opcions seguents es correcta? 22.
Una de n a) G b) G c)
les tres paraules seguents figura en el diccionari: burro penatxo palco
23.
La G G G
24.
El colom _ a) parrupa G b) refila G c) renilla
paraula que está ben escrita es: a) disquette b) disquet c) disket
prova^P 25.
Els D G G
habitants de Xátiva son 3) setabenses b) xativins c) pixavins
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal? 26.
Al D G G
meu a) b) c)
ful, quan es banya, II agrada xiuxiuar xiuxiuejar xipollejar
27.
Li agradava G a) txuplar G b) xarrupar G c) gallejar
28.
Aixó perjudicará el meu soci i, G a) de gairell G b) de retop G c) a dolí
29.
Els G G G
el sac per térra. Madres a) rosegaren b) arrosegaren c) arrossegaren
30.
Tot G G G
es va tal a) complir // ¡ b) acomplir // 0 c) cumplimentar // 0
31.
El negoci no era gens G a) rendista G b) rentable G c) rendible
32. Sap gossos. G a) adiestrar G b) domar G c) ensinistrar
i, per tant, ens esguita.
directament de la botella.
_, a mi mateix.
com estava previst.
prova
Morfología i sintaxi 33.
No n G D
34.
Actúa G a) aval I n b) sota Q c) baix
l'influx d'aquelles idees.
35.
Tenia interés D a) en n b) amb D c) a
veure l'exposició.
36.
quant al primer punt de l'orde del dia. G a) 0 D b) En D c) Per
37.
Trenca D a) D b) D c)
38.
Demá he d'anar a fer-me G a) un análisi // desdejuni G ¿>) una análisis // dejuni G c) una análisi // dejú
39.
Han vingut els mestres i G a) llur G b) llurs G c) nos
40.
No G G G
41.
El vestit se l'ha fet G a) per G b) a G c) d'
16
se n'anirá a casa a) fins que b) fins qué c) fins a que
no acabe la faena.
el pacte per a pa per
sempre.
en
alumnes.
té diners per a comprar-se el pis. a) prou b) basta nt c) bastants encárrec.
prova! 42.
Nevará G a) D b) D c)
a partir d' 0 de
43.
En G a) els // G b) els // G c) els //
800 m.
antípodes d'Europa han trobat els fóssils d'uns animáis extintes extints extintos
44. No tan fort, que foradareu el paper. G a) escrigueu G b) escriviu G c) escrigau 45.
Li agradaría que nosaltres G a) veiem G b) vegérem G c) vérem
46.
Afanya't. Si no G a) vingueres G b) véns G c) vens
47.
El G G G
48.
Si els venedors augmenten els preus, es probable que el govern G a) els els G b) els en G c) els no
49.
Envieu G a) G b) G c)
50.
Vam arribar G a) ens G b) s'hi G c) ens
51.
Eli G G G
fet es va produir a) a mitjan de b) a mitjan c) a mitjans
com ha quedat sa casa.
prompte, s'emportará el moble.
segle xx.
el paquet a les proveidores. Envieu -les-el 'Is-el -los-el al teatre i en posárem posárem hi posárem
controle.
huí mateix.
al davant.
sempre oferix vi i pastes ais convidats; a) els ho b) els n' c) els les
oferix de la millor qualitat.
prova 52.
Ella D O n
53.
Li D Q D
54.
ha fet.
s'ha fet roja. a) Se n' b) S'hi c) Se'n l'alé. a) put b) pudix c) pud
El pacte et convé. No D a) l'hi G b) l¡ h¡ D c) hi
pegues mes voltes.
Quina de les opcions seguents es correcta? 55.
Ocupaven árees i espais G a) limítrofes // limítrofes n b) limítrofes // limítrofs n c) limítrofs // limítrofs
56.
La millor era molt a) advocada // cortesa b) advocada // cortés c) advocat // cortesa
57.
Vine a) b) c)
mes prompte millor. com quan quant
58.
aroma que teñen els llegums! a) Quina b) Quin D D c) Que
59.
Els D D G
franciscans son a) un orde religiós b) una orde religiosa c) una ordre religiosa
60. La meua amiga
n a) té cada cosa n b) te cada cosa ^J c) té unes coses
1S
!
61. Per ella, sentia G G G
amor que odi.
a) mes be tí) tan aína c) mes prompte
62.
Parlava . G a) el máxinn de ciar G b) lo mes ciar possible G c) al máxim de ciar
63.
No es parlar-me així. D a) ningú per a D b) qui per a D c) qui per
64.
D a) D D c) 65.
, no hi aniré. Com que no hi ha testa Com no n'hi ha testa Degut a qué no hi ha testa
Si vols complicacions, G G G
a) en tindrás b) hi tindrás c) les tindrás
66.
Els G G G
escolans van a) brandar b) blandir c) balandar
les campanes.
67.
Quan l'han a) detingut b) detengut c) detés
II han torQut el bra?.
68.
El tema no
concernía.
D D G
69. Ja G G G 70.
a) el b) li c) i'hi les creílles? a) han cuit b) s'han cuit c) s'han cogut.
Son les circumstáncies contra G G G
a) les que b) qui c) les quals
va lluitar.
prova
Normativa ortográfica Quina de les opcions següents es correcta? 71.
El es neteja molt be amb G a) topazi // magnesia D b) topazi // magnéssia G c) topasi // magnesia
72.
Necessitem un D a) trípode D b) trípod D c) trípode
73.
La
D a) D b) D c) 74.
El
perqué volem fer un¡
es l'estat d'inactivitat letargía // per la qual letargía // peí qual letargía // peí que
passen determináis animáis.
D a) D b) D c)
es la oart del gram. céntigram // centésima centígram // centéssima céntigram // centésima
75.
Encara G a) G b) G c)
recordé que un ungüent féieu // antiinflamatori feieu // antiinflamatori feíeu // antiínflamatorí
76.
Raig . G a) infrarroig G b) infra-roig G c) infraroig
77.
El G G G
es el conjunt de plomes que cobrixen el eos d' _ a) plumatge // una au b) plomatge // una au c) plumatge // un au
78.
Els G G G
nassos deis a) postissos // pallasos b) postissos // pallassos c) postisos // pallassos
79.
L' G G G
del seu carácter l'ha condemnat a la a) aspredat // solitut b) aspretat // solitut c) aspredat // solitud
del circ eren morí grans.
prova 80.
El vostre veí era un sant G a) baró D b) varó G c) varón
81.
L'embarcació va G a) salpar G £>) sarpar G c) zalpar
82. G G G 83.
: en dret civil, acceptació tácita o expressa d'una herencia. a) Addició b) Adicció c) Adició
El es un establiment d'un lloc fronterer per a sotmetre a quarantena els malalts. n a) llatzaret G b) lletzaret G c) llatzeret
84. G G G
: fetus parit prematurament. a) avort b) abortó c) avortó
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase? 85. G G G
, no podíem ajudar-lo. a) Malhauradament b) Malauradament c) Malahuradament
86.
Amb la del peu dret va entropessar amb la G a) bota // bota G b) bota // bota G c) bota // bota
87.
Cal contra la injusticia. G a) rebelar-se G b) rebel-lar-se G c) revel-lar-se
88.
Li han diagnostica! una G a) arritmia G b) arítmia G c) aritm'ia
.
de vi.
y prova 89.
Eduard n a) n b) D c)
es molt calmos, no es posa nervios per res, es molt flemátic flegmátic flecmátic
90.
Ella D a) feu D b) féu D c) fiu
mitja volta i caigué redona.
Área d'expressió escrita Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si cal, els buits següents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat El pati del col-legi, que feia escola només per a párvuls, a l'estiu el convertien en un cinema a Taire lliure. Hi pro ectaven pe ícules cómiques, de l'oest i d'aventures, totes les quals estaven moralment autoritzades per la censura eclesiástica, ates que el pati pertanyia a la parr quia. Com que pa aven la mateixa pel-lícula tota la se mana, el primer dia de projecció ronda em pels voltants, un terreny erm des que li havien arrancat els taron ers, ara esdevingut térra campa on proliferava el erret que se'ns ficava, punxonós, entre les sand lies i s'enganxa a ais calcetins, a qui en portava, com si f ren sangoneres. En una punta del camp hi havia un pal de la llum: un tronc e egrit i alt. Hi grimpávem per torns, al punt que fosquejava, tot just quan havien finalitzat les noticies del No-Do i s'en etaven els tráilers; co távem fins a cinquanta en cada tanda. Després que s'havia iniciat la pel-lícula, andarejavem desficio os per I'entrada; a etjávem el porter pro ant de moure la seua commi eració i que ens hi deixara pa ar de franc.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules). D a) Ha canviat l'educació deis jóvens durant els últims anys? O b) Viure al camp o viure a la ciutat: avantatges i desavantatges.
prova^P
Solucions comentades I. b); 2. c); 3. c); 4. b); 5. c); 6. V; 7. F; 8. V; 9. b); 10. a) II. pru'ija b) picor intensa. Era tanta la pruija que tenia que el dermatoleg em va receptar una crema. A mes de 'picor intensa', el diccionari aporta el valor figurat de 'ganes vehements de fer una cosa'. 12. narius b) badius. El substantiu narius es el plural de nariu, 'forat del ñas', que es exactament el mateix significat que diu en 1'entrada badiu; aprofiteu l'ocasió per a aprendre que un sinónim de narius o badius es el mot oronell. II D'altra banda, el mot nasal, es un adjectiu que significa exactament 'relatiu o pertanyent al ñas o a Faparell olfactori. Arteria nasal. Nervi nasal. // Fmalment, el substantiu nadius es el plural de nadiu, que el diccionari descriu com a 'fill, natural, d'una nació, d'una regió o d'un poblé determina!' (nadiu d'ltália), encara que com a adjectiu indica que 'es diu del lloc de naixen9a' (e/ poblé nadiu) o 'relatiu o pertanyent al lloc de naixenfa'. 13. a la bestreta b) anticipadament. Si el mot bestreta significa 'diners bestrets o anticipáis', es compren que la locució "a la bestreta" signifique 'anticipadament'. Només treballa a la bestreta. 14. volva c) pellorfa diminuta. Del mot volva, el diccionari en diu: 'partícula menuda i lleu d'un eos que Taire s'emporta facilment, que está en suspensió en Taire, en un líquid'. Tindre una volva en l'ull. 15. pigall b) Xic que acompanya una persona cega. També hi ha Tentrada gos pigall (o gos guia) 'gos ensinistrat per acompanyar un cec'. 16. a la dula b) sense control o vigilancia de ningú. Els xiquets estos sempre están a la dula: fan el que valen. 17. corbató c) cria de corb. Has vist quin corbató? Només fa dos dies que va eixir de l'ou. Noteu que el mot corbató es un diminutiu de corb i, per tant, el valor es el de 'pollet de corb'. Cal que tingueu present que sufix en -ó (o -oi) té en la nostra llegua un valor clarament diminutiu: castelló (castell petit), carrero (carrer estret), finestró (finestra menuda), Joanoí, diminutiu de Joan, etc. 18. rufa b) arruga. Quan contrau els llavis se Ufa una rufa a la gaita. Heus ací el valor exacte del mot rufa', 'bossa, arruga, que forma alguna cosa en contraureY. Com a sinónims tenim els mots arruga, bufa, contracció.
19. mussitar c) parlar molt baix. Va mussitar unes paraules de disculpa gairebé inaudibles. 20. frumentaci. b) paraula que fa referencia al blat. El conreu frumentaci es adequat per ais terrenys de seca. Es convenient recordar que en llatí, elforment —es a dir, el blat— es deia fruméntum, nom del qual deriven el mot forment i, com a cultisme, Tadjectiu frumentaci. 21. anar-se'n en orri. a) fracassar. Aquell negoci se'n va anar en orri: quin desastre! També hi ha Topció anar-se'n en orris. Com a sinónimes tenim les locucions anar a mal borras, bailar de capoll... 22. La paraula que figura en el diccionari es: a) burro. El mot burro es un castellanismo que, com a sinónim á'ase, está recollit en els nostres diccionaris. Convé tindre present, pero, que el mot burro es també el nom d'un peix. El mot castellá *penacho, en bon valencia es plomall, plomell o plomissall. El castellanisme *palco en valencia es llotja. 23. La paraula que está ben escrita es: b) disquet. El mot disquet, diminutiu normal del mot disc, es la manera de designar el 'disc magnétic petit, de fácil ús i transport que, introduft en un ordinador, permet enregistrar i reproduir informado'. 24. El colom parrupa. a) parrupa. A mes del verb parrupar, també hi ha el sinónim parrupejar. 25. Els habitants de Xátiva son xativins. b) xativins. El gentilici setabense es la forma amb qué la llengua de Cervantes es refereix ais habitants de Tantiga Saetabis, actualment Xátiva. Recordeu que en valencia no hi ha cap gentilici que acabe en *-ense; en canvi, en -/ n'acaben moltíssims. El mot pixaví, que 's'aplica a una persona molt presumida', de vegades es usat, a manera de burla, per a designar els habitáis d'algunes ciutals, com ara Xátiva, Gandía, Valencia, etc. 26. Al meu fill, quan es banya, li agrada xipollejar i, per tant, ens esguita. c) xipollejar. El verb xipollejar, sinónim del mes habitual xapotejar, significa, efectivament, 'agitar-se, al9ant xicotetes ones i esguitant, la superficie d'una massa d'aigua'. Noteu, d'altra banda, que xiuxiuejar vol dir 'parlar en veu molt baixa, com quan es parla a Torella d'algú', i que xiuxiuar n'és un sinónim. 27. Li agradava xarrupar directament de la botella. b) xarrupar. Recordeu que xarrupar, o el sinónim xarrupejar, volen dir 'beure paladejant, xuplant'. // Observeu que el mot *txuplar es inexistent; una alna cosa seria si es tractara del verb xuplar o xuclar. D'altra banda, hi ha una manera de beure: a galla (o a raig), que significa 'fer caure a la boca el liqñd sense tocar amb els llavis el recipient. com un pono.
F prava
28.
29.
30.
31.
32.
33.
34.
una botija, etc.', mot pero, que no té res a veure amb el verb galle]ar, que significa 'fer el gall, comportarse arrogantmenf o be 'al9ar la veu en to d'amena9a, bravatejant'. Aixó perjudicará el meu soci i, de retop, a mi mateix. b) de retop. Observeu que la locució de retop, sinónima de de retruc, vol dir 'indirectament, per casualitat'. // La locució de gairell vol dir de gaidó, es a dir, 'de costal, obliquament'. // D'altra banda, la locució a dolí (o a dolls o a bell dolí), vol dir 'en abundancia'. En la festa hi havia menjar i beguda a dolls. Els Madres arrossegaren el sac per térra. c) arrossegaren. El verb arrossegar, efectivament, significa 'moure, despla9ar, (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense al9ar-la de térra'. Si arrossegues així les cadires, farás malbé el parquet. // El verb rosegar significa 'emportar-se xicotetes parts (d'una cosa relativament dura), trossejar-la a poc a poc, mossegant-la repetidament amb les denls incisives'. Rosegar una crosta de pa. Les rafes han rosegat fots els papers que hi havia en el calaix. El gos rosegava un os. // Finalment, el mot *anvsegar no existeix. Tot es va acomplir tal 0 com estava previst. b) acomplir. Recordeu que, acomplir, significa 'produirse un fet, ocórrer', lot i que també pot significar 'executar, dur a terme'. Acomplir l'encorree. Acomplir una missió. II Noteu que la construcció *farf-t com no es noslra; la nostra es tal com, simplement. El negoci no era gens rendible. c) rendible. El mol rendible vol dir 'que té rendibilital'. // Adoneu-vos, en canvi, que el mot rentable vol dir 'que es pot rentar', es a dir, 'que es pot llavar'. // D'altra banda, el mot rendista significa 'persona que rep una renda'. Sap ensinistrar gossos. c) ensinistrar. Observeu que el mot ensinistrar significa 'comunicar (a algú) destresa en algún art, treball, etc.' i s'utilitza sobretot amb el valor administrar gossos. El verb domar, d'altra banda, vol dir 'amansir, fer dócil (una bestia fera o salvatge)'. Domar un tigre, un íleo. Domar un cavall salvatge, i, figuradamenl, 'fer dócil (la persona esquerpa), llevar-li la rebel-lia'. Domar una criatura rebeca. // El mol *adiestrar, finalmenl, es castellá. No se n'anirá a casa fins que no acabe la faena. a) fins que. Observeu que la preposició composla fins a perd la segona part davanl de que. Aquesl maleix fenomen s'esdevé lambe amb la preposició composla des de; des que es va casar que no l'he vist. Actúa sota l'influx d'aquelles idees. b) sota. A causa de la interferencia del castellá, sovint hom confon el mol sota, sinónim de davall amb baix. (mot que básicament significa el contrari de alt). Refugiar-se sota un porxe. L 'un era dalt; l 'altre, sota. No volem viure sota esta tiranía. Investiga sota la direcció del professor.
35. Tenia interés a veure l'exposició. C, $ a. Hi ha una serie de verbs i locucions el complement deis quals es introdui't mitjancant les preposicions a, en, de o amb. Es tracta de verbs com ara acostumarse a, adaptar-se a, tindre interés en, complaure's en, queixar-se de, penedir-se de, amenazar amb, estar d'acord amb, etc. Ara be: si l'element introdu'ít per la preposició es un infinitiu (com es el cas de veure), les preposicions en i amb es transformen en a i de, respectivament: tenia interés en l'exposició, pero tenia interés a/de veure l'exposició. Per a una explicació mes completa del fenomen, reviseu el que es diu en la prova 2, pregunta 35. 36. 0 Quant al primer punt de l'orde del dia... a) 0. Les estructures castellanes *en quant o *per quant no son nostres i han de ser evitades. Com a possibles solucions, a mes de quant a, hi ha també peí que fa, tocant a, etc. 37. Trenca el pacte per sempre. c) per. Observeu les construccions següents, en qué també pren part la preposició simple per (i no la composta per a, com fa el castellá): estudiar per mestre (i no *per a mestre); fer una cosa per forca (i no *a la forca); un treball per encorree (i no *d'eneárrec)... 38. Demá he d'anar a fer-me una análisi en deja. /#)£una análisi, dejú. Recordeu que totes les paraules que acaben en -isi, el singular, el fan així: análisi, Apocalipsi, apoteosi, crisi, dosi, éxtasi, metamorfosi, oasi, parálisi, quasi, tesi, tuberculosi... En qualsevol cas, convé tindre present que totes les paraules acabades en -MÍ, poden presentar-se també en plural, i ací sí que s'escauen les formes análisis, apoteosis, crisis, dosis... D'altra banda, observeu que el mot análisi es femení. Recordeu mes paraules que també son femenines en valencia: una andana, una apoteosi, una aroma, la calor, la cel-lofana, la climax, la claror, la crep... II Recordeu que el mot desdejuni vol dir 'aliment lleuger que se sol prendre al matí en al?ar-se', i dejuni significa 'acció de dejunar, o be 'privado'. M'han recomanat dejuni d'alcohol. 39. Han vingut els mestres i Uurs alumnes. b) llurs. El possessiu ¡lur i llurs requereixen uns quants posseídors; ara be. mentre que llar fa referencia al singular: Huís, Arma i llar professor (el professor de tots dos, ja que son companys de classe), llurs, per contra, fa referencia al plural: Lluís, Anna i llurs professors (ates que teñen professors diferents); dit d'una altra manera: Uur significa 'el seu (d'ells)' i llurs, 'els seus (d'eUsC40. No té prom dñers fer » CMqmr-se el pis. a) PTM. Noten «pe prom vol dir 'en quantitat suficient, tan oooi of~. £t fram aael-Hgent per a comprendreko La fama •» erem proa madures. // El mot bas¡am. fima taada. ñgnifica 'en quantitat o en ñoñi Té Cexió de nom: bastants. Tenia bastant
prova^P dificulta! a expressar-se. Disposem de bastants mitjans per a I 'obra. Observeu, a mes a mes, que sovint s'usa la preposició de per a unir-se al nom al qual es refereix. Hem posat bastant de fariña. 41. El vestit se l'ha fet per encárrec. a) per. A mes de les locucions que s'han dit en la pregunta 27, recordeu mes usos de la preposició per: anar peí camí de fer-se ric (i no *estar en cami de...)', fer una cosa per forca (i no *a la forcea), es molí alt per l'edat que té. (i no *per a l'edat...). 42. Nevará a partir de 800 m. c) de. Recordeu que la locució prepositiva a partir de es usada algunes vegades amb el mateix valor que des de o d'encá de: A partir d"ara jo me n'encarregaré personalment.Adoneu-vos, d'altra banda, que confegir esta frase amb d' seria impossible, ates que una pretesa construcció d'800 metres es impronunciable, tant si hi diem huit —ates que en este cas la u no es una vocal (ja que forma part d'un diftong)—, com si pronuncien! vuit (perqué la v es una consonan t). 43. En els antípodes d'Europa han trobat els fóssils d'uns animáis extints. b) els, extints. Observeu que el mot antípoda, referit a les persones, pot ser tant masculí (un antípoda alt) com femení (una antípoda alta)', pero es exclusivament masculí quan fa referencia a 'cadascun deis dos punts de la superficie terrestre situáis en els extrems d'un mateix diámetre del geoide' i es masculí plural quan ens referim a la 'part de la Terra situada en l'altre extrem del mateix diámetre'. Nova Zelanda es traba en els antípodes de Valencia. II El plural masculí d'extint es extints. 44. No escrigueu tan fort, que foradareu el paper. a) escrigueu. Noteu que es tracta d'una frase en qué s'expressa una prohibició, i el temps que hi cal usar éS el PRESEN! DE SUBJUNTIU (i HO 1'lMPERATIu) les
48.
49.
50.
51.
52.
for-
mes del qual son escriga, escrigues, escriga, escriguem, escrigueu, escriguen; la forma escriviu pertany a PIMPERATIU i la forma escrigau no pertany a l'estándard. 45. Li agradaría que nosaltres vérem com ha quedat sa casa. c) vérem. Atenció perqué les formes de PIMPERFET DE SUBJUNTIU son vera, veres, vera, vérem, véreu, veren (unes preteses formes *vegera/*veguem, *vegei\isl*vegueres, etc., son invencions analógiques no normatives). 46. Afanya't. Si no véns prompte, s'emportará el moble. b) véns. Com que estem parlant en el camp de la realitat, cal usar-hi PRESENT D'INDICATIU del verb vindre; atenció amb l'accent diacrític, que ens permet distingir-lo de l'homófon véns, del verb vendré. 47. El fet es va produir a mujan segle xx. b) a mitjan. Observeu que la locució a mitjan es la que ens indica 'cap a la meitat d'un espai de temps, una cosa o una acció'. Vindran a mitjan setmana. A mit-
53.
54.
jan camí. A mitjan fer. Les expressions *a mitjan de i *a mitjans no son nostres. Si els venedors augmenten els preus, es probable que el govern els els controle. a) els, els. Ais venedors = els I els preus = els; observeu que es l'únic cas en qué es repetix una forma de pronom, si be el primer els representa l'objecte indirecte (ais venedors), i el segons els, l'objecte directe (els preus). Envieu el paquet a les proveídores. Envieu-/os-e/ huí mateix. c) los-el. A les proveídores = els I el paquet = el. No oblideu que el pronom feble de l'objecte indirecte plural es sempre els, al marge del genere; observeu que, en la llengua castellana passa exactament el mateix, ja que en tots dos casos, el pronom es les: a los niños, les he comprado...', a las niñas, les he comprado...; adoneu-vos també que si hem usat el grup -els-el i no 'ls-el ha estat perqué el verb acaba en u diftongada i no en vocal. Observeu ara un cas en qué el verb acaba en auténtica vocal: ais xiquets, el llibre, dona'ls-el. Vam arribar al teatre i ens hi posarem al davant. c) ens hi posarem. Nosaltres = ens /al davant = hi. La presencia, en frases com esta, del feble hi es prácticament redundan!, ates que no hi fa cap falta, ja que está explícit el circumstancial de lloc que es pretén substituir: al davant. Eli sempre oferix vi i pastes ais convidats; els n'oferix de la millor qualitat. b) els n'. Ais convidants = els I vi i pastes = n'; noteu que es tracta de l'ús partitiu del pronom feble en. Ella s'ha fet roja. S'hi ha fet. b) s'hi. Una de les funcions mes habituáis que fa el pronom adverbial hi es la de pronominalitzar el complements circumstancials de manera, com ocorre en este cas, es a dir, que la frase 5 'hi ha fet vol dir el mateix que s 'ha fet roja. Li put l'alé. a) put. Recordeu que malgrat que el verb pudir s'escriu amb -d- intervocálica, esta es transforma en -/ quan está en posició final després de vocal tónica; es el mateix que ocorre amb els mots poder i pot, i moltes altres paraules del tipus neboda, pero nebot; pecador, pero pecat; sembrador, pero sembrat; etc.; observeu que es un fet paral-lel al que ocorre amb la p i la b, en mots com ara lloba, pero, llop; cabré, pero, cap; rebre, pero rep..., o amb la g i la c: amiga, pero amic, groga, pero groe...; l'opció *pmüx es del tot incorrecta, ates que el verb pudir s'ajusta al model pur (no incoatiu) de la tercera conjugació. El pacte et convé. No hi pegues mes voltes. c) hi. Observeu que el pronom hi substitueix exclusivament al mot pacte. Perqué hi poguérem usar les combinacions de pronoms l'hi o U hi caldria que tambe haguérem de substituir una persona; pero en eae os només hem de substituir un sol element: d paae.
nova 55. Ocupa ven árees limítrofes i espais limítrofs. b) limítrofes, limítrofs. L'adjectiu limitrof etí la nostra llengua es de dues terminacions: limitrofi limítrofa (amb els plurals respectius). Un fet idéntic a este s'esdevé, entre altres, amb els adjectius següents: agrest, autodidacte, blau, bord, calent, comú, cortés, covard, dale, estrateg, ferm, inert... 56. La millor advocada era molt cortesa. a) advocada, cortesa. El mot advocat té un femení absolutament regular: advocada. II També l'adjectiu cortés, com hem vist en la pregunta anterior, té dues terminacions: cortés i cortesa; ací en teniu mes casos: fort, gris, imparell, lluent, magrebí, marroquí, parell, pediatre, pobre, psiquiatre, reu, roí, trist, valent... 57. Vine com mes prompte millor. a) com. Observeu que esta es la nostra estructura genuína. Aprofitem l'ocasió per a recordar unes altres construccions caracteristiques amb el mot com. Com mes serem, mes riurem (i no *quants mes siguem...). Com mes va, mes gran es fa el teufill (i no *quant mes...). Compra-me 'n uns quants, com mes grans, millor (i no *quant mes...). Com mes va, pitjor (i no *de mal en pitjor). Com mes en té, mes en vol (i no *quant mes...). Com mes gran, mes animal (i no *quant mes...). Com mes parla, mes erra (i no *quant 58. Quina aroma que teñen els llegums! a) quina. Recordeu que les exclamacions s'expressen amb l'adjectiu quin davant de substantiu: quina calor!, quin fred!, quines dones, estes! etc., pero anteposem que si es tracta d'un adjectiu: que gran!, que bonic!, que preciases!, etc. A mes a mes, no oblideu que el mot aroma es femení; ací teniu unes altres paraules que també son femenines, i que hauran de dur davant quina o quines, en cas d'estar en un context exclamatiu: apoteosi, calor, cel-lofana, climax, claror, crep, dent, disfressa, empara, encesa, escalopa, escaparata, esperma, esplendor, estrena... 59. Els franciscans son un orde religiós. a) un orde religiós. Sol haver-hi molta confusió entre els mots orare i orde. Segons que es desprén del diccionari del SALT, es tracta dos mots intercanviables en tots els casos, excepte quan es tracta 'd'una agrupado religiosa': en este cas, només podem usar orde; així, per tant, podem usar posar en orde/ordre els ¡libres de I'estantería; lluitar sense orde/ordre; seguir I 'orde/ordre alfabétic; atendré s a I 'orde/ordre cronologic; llegir I 'orde/ordre del día; rebre un orde/ordre airéete; correspondre a I'orde/ordre públic, pertányer a un orde/ordre arquitectónic... Un altre aspecte que cal considerar en esta paraula fa referencia al genere: com a mot femení significa exclusivament 'manament, prescripció, que cal obeir, seguir, com a emanats d'una autontat competen!": ¡es noves ordes/ordres son molt serenes; I 'exércil estova a les ordes/ordres del coronel Ea te
60.
61.
62.
63.
64.
65.
66.
67.
resta de casos, son mots masculins, com ara un orde religiós, un orde menor, un orde majar, un orde militar... La meua amiga té unes coses! c) té unes coses! Recordeu que en la nostra llengua, l'indefmit cada no té valor intensificador, tal com ocorre en castellá. Deia unes mentides que..., (i no *cada mentida que...). Per ella, sentía mes prompte amor que odi. c) mes prompte. La locució mes prompte es sinónima de mes aína, i com esta, vol dir 'mes que, amb preferencia a (una altra cosa expressada o suposada com a possible)'. Dius que plourá? Mes ama estará ras. Parlava al máxim de ciar. c) al máxim de ciar. Atenció a l'existéncia de la locució adverbial al máxim, que significa 'en la proporció mes gran possible'. No es ñinga per a parlar-me així. a) ningú per a. La utilització del mot qui en este context es absolutament espuri, es a dir, bastard, no genuí. Com que no hi ha festa, no hi aniré. a) com que no hi ha festa. Noteu que en la nostra llengua l'adverbi com no funciona mai de conjunció causal tal com ocorre en castellá. Llavors cal usar-hi el conjunt com que. Com que no tenia temps, me 'n vaig anar (i no *com no tenia temps...). Observeu, a mes a mes, les incorreccions que presenten les altres opcions proposades: b) Com no n'hi ha festa: al marge del grup com que, que ja hem ¡ndicat, quin element exactament substitueix el pronom ni c) Degut a qué no hi ha festa. Adoneu-vos que el grup *degut a no es corréete per a indicar la causa, el motiu, etc. Les possibles solucions son, entre d'altres, per, a causa de, per culpa de, per rao de, per gracia de, etc. Si vols complicacions, en tindrás. a) en tindrás. Observeu que el mot complicacions no porta cap determinant davant; per tant, l'únic pronom que s'hi pot usar es en, amb un ús clarament partitiu. L'opció c) les tindrás, seria correcta si la frase de l'exercici fóra: Si vols les/estes complicacions, les tindrás. Els escolans van brandar les campanes. a) brandar. Recordeu que, una de les cinc accepcions que té el verb brandar es 'fer tocar (una campana)'. Els escolans branden les campanes. * Blandir i *ba= laudar son verbs inexistents. Quan I'han detixgmt i kaM tor^vt el brac. a) detingat. Noten que d voto deñndre es un derivar de tindre. i si d (Wlifipi dd veib model es tingut, el del vab detimke sen ikimgut observeu que el mateix la IOB de votos deriváis de tindre: carmantindre, menystinsastindre, tindre i viltindre, efe pMÉc^B ácfc qnfc son, respectivament, cartinmantingut, menystingut, mgft, tingut i viltingiit.
prova^P 68. El tema no el concernía. a) el. Observen que el verb concernir es transitiu i, per tant, ha de dur un objecte directe: el. 69. Ja han cuit les creílles? a) han cuit. Noteu que el verb coure, amb el valor 'sofrir una transformado, una substancia sotmesa a l'acció del foc o de la calor' es intransitiu. L 'arras ja ha cuit. 70. Son les circumstáncies contra les quals va lluitar. c) les quals. Recordeu que després d'una preposició, com es el cas de contra, només podem usar el relatiu compost (el qual i flexió) o be el relatiu tónic (qué); així dones, son les circumstáncies contra qué va lluitar seria una frase igualment correcta. 71. El topazi es neteja molt be amb magnesia. a) topazi, magnesia. Topazi, nazi i írapezi son mots que acaben en -zi, amb esse sonora representada per una z. II Recordeu mes paraules que, com magnesia, teñen esse sonora, representada per una s: amnesia, analgesia, anestesia, eugenesia, geodesia, hiperestesia, polinesia, radioestésia, sinestésia... 72. Necessitem un trípode perqué volem fer una fotografía especial. a) trípode. El nostre mot es trípode; els altres no son normatius. 73. La letargía es l'estat d'inactivitat peí qual passen determináis animáis. b) letargía, per la qual. Tot i que letárgic i letárgica son mot esdrúixols, el substantiu corresponent, letargía es pía. Observeu que l'antecedent del relatiu el qual es el masculí estat. 74. El centigram es la centésima part del gram. c) centigram, centésima. Observeu que també son agudes les paraules següents: centigram, decagram, decigram, hectogram, mil-ligram, quilogram... II Recordeu mes paraules que també duen, com centésima, esse sonora: centésim, cervesa, cosac, cosir, desembre, desidia, diapasó, disenteria, divisor, eclesiástic, enésim, entusiasme, episodi, esófag... 75. Encara recordé que féieu un ungflent antiinflamatori. a) féieu, antiinflamatori. Com ja deveu saber, les formes de PIMPERFET D'INDICATIU del verb fer son feia, feies, feia, féiem, féieu, feien. II El mot de sis síllabes antiinflamatori es completament normal. 76. Raig infraroig. c) infraroig. Recordeu que quan una paraula comenfa per r (o per s) i se li anteposa un prefix acabat en vocal, malgrat que la r inicial de la paraula es troba ara en posició intervocálica, no es duplica i continua pronunciant-se vibrant múltiple; ací teniu mes exemples de mots comencat per r inicial: a-: arítmia; anti-: antirepublicá; auto-: autoretrat; bi-: birectangle; co-: coreferent; contra-: contrarestar; extra-: exíraradi; foto-: fotoresisténcia; greco-: grecoromá; infra-: infraroig; mono-: monorail; multi-: multiracial; neo-: neorealista; poli-: poliritmia...
77. El plomatge es el conjunt de plomes que cobrixen el eos d'una au. b) plomatge, au. Com que no es cap cultisme, el mot plomatge, com ploma, s'escriu amb o. II El mot au es femení i, en bon valencia, demana davant un determinan! igualment femení: una; recordeu-ne mes casos semblants: una acné, una ágape, una allau, una amargor, una análisi, una áncora, una andana, una apoteosi, una aroma, una calor, una dent, una disfressa, una embrolla, una empara... 78. Els nassos postissos deis pallassos del circ eren molt grans. b) nassos, postissos. Atenció, perqué a l'hora de fer el plural (i el femení) molts mots que acaben en -s, com ara ñas i postís, la dupliquen perqué esta es sorda; ací en teniu alguns altres mots paral-lels: confés: confessos; exprés: expressos; gos: gossos; gros: grossos; gras: grassos; malaltús: malaltussos; massís: massissos; obsés: obsessos; os: ossos; profés: professos; revés: revessos; ros: rossos; rus: russos; suís: sui'ssa... 79. L'aspredat del seu carácter l'ha condemnat a la solitud, c) aspredat, solitud. Recordeu mes paraules que, com aspredat, acaben en -dat: bondat, brutedat, castedat, claredat, cristiandat, curtedat, edat, falsedat, feredat, flaquedat, fluixedat, velledat... // No oblideu com s'escriuen els substantius femenins, com ara solitud, formáis amb els sufixos cuites -etud, -itud: actitud, altitud, aptitud, inquietud, latitud, licitud, longitud, magnitud, plenitud, quietud... 80. El vostre veí era un sant hará. a) baró. Com ja deveu saber, a mes del valor 'senyor d'una baronía', el mot baró té també el 'd'home arribat a l'edat viril'; recordeu la dita clássica: vist un bastó i pareixerá un baró. 81. L'embarcació va salpar. d) salpar. Peí que fa l'ús de la grafía /, que compareix en el mot salpar, recordeu també les paraules següents, ates que poden ser causa d'errors o dubtes: adalil, Alger, bitácola, fiasco, folre, goleta, humillar, melmelada, milió, mortaldat, poltre, solear, verger... 82. Adido: en dret civil, acceptació tácita o expressa d'una herencia. c) adició. La paraula adido es un mot específic d'un üs restringidíssim. Observeu el que en diu el diccionari: ADICIÓ (dret): 'Acceptació, tácita o expressa, d'una herencia o d'un Ilegal'; per contra, observeu ara d valor la paraula addició: 'acció d'afegir'; el mot, en canvi, *adicció no existeix. 83. El llatzeret es un establiment d'un lloc fronterer per a sotmetre a quarantena els malalts. c) llatzeret. En concret, peí que fa a la ciutat de ' cia, el mot llatzeret, per corrupció. ha donat i un barri de la cuilal: Natzaret
'prova 84. Avortó: fetus parit prematurament. c) avortó. Heus ací una altra paraula de vocabulari específic d'un ús restringidíssim. // Per contra, el mot *avort no es normatiu, sino que ho es avortament; *abortó es un pura invenció. 85. Malauradamení, no podíem ajudar-lo. b) malauradament. L'anterior es Túnica forma d'escriure correctament la paraula; noteu que no porta cap h intercalada. A part de malaurat recordeu també les paraules següents, cap de les quals s'escriu amb h pero les castellanos corresponents de les quals sí que en duen: abillament, Aín, arpa, avui (pero huí), benaurat, Bol, braman, cacau, cacauet, coet, coeter, exuberant, malaurat, Maó, orfandat, orfe, orxata, os, Osea, ostatge, ou, Rin, saurí, Taüll, truá... 86. Amb la bota del peu dret va entropessar amb la bota de vi. b) bota, bota. Per tal de recordar que la paraula bota, tipus de calcer, no du accent, recordeu que una bota (contráriament al que ocorre amb una sabata) no porta cordons, es a dir, no porta accent. // Per contra, el mot bota, quan significa 'recipient destinat a contindre líquids (generalment begudes alcohóliques), mes llarg que ampie, de secció transversal circular o oval i mes gran al ventre que a les testes' sí que en porta un de diacrític.
87. Cal rebel-lar-se contra la injusticia. b) rebel-lar-se. Recordeu mes verbs de la primera conjugado, com rebel-lar, que també s'escriuen amb /•/: acaramel-lar, anul-lar, apel-lar, cavil-lar, cristal-litzar, destil-lar, flagel-lar, instal-lar, instil-lar, interpellar, metal-litzar, palliar, parcel-lar, recol-lectar, sol-licitar, taral-lejar, titil-lar, vacil-lar... 88. Li han diagnostica! una arítmia. b) arítmia. Ací teniu una altra paraula mes amb les característiques que hem vist en l'exercici 66; recordemne mes exemples: micro-: microruptor, mono-: monorail, multi-: multir-acial, neo-: neorealista, orto-: ortorómbic, poli-: polirítmia, post-: postromántic, pre-: preromá, pseudo-: pseudorábia, quimio-: quimioreceptor, radio-: radioreceptor, semi: -semiregular, sobre-: sobrereserva, supra-: suprarenal, tele-: telereunió, termo-: termoregulació, tri-: triradiat, vice-: vicerector... 89. Eduard es molt calmos, no es posa nervios per res, es molt flegmátic. b) flegmátic. El mot flegmátic s'escriu amb g interior. Recordeu també els mots següents: apotegma, augment, magma, sigma... 90. Ella/e'tt mitja volta i caigué redona. b) féu. Observeu que el motféu (amb accent) pertany al PASSAT SIMPLE, i per tant es intercanviable amb vafer, mentre que feu pertany al PRESENT D'INDICATIU; Taccent diacrític es el que ens permet de distingir-los.
Dictat El pati del col-legi, que feia escola només per a párvuls, a l'estiu el convertien en un cinema a Taire lliure. Hi projectaven pellícules cómiques, de Toest i d'aventures, totes les quals estaven moralment autoritzades per la censura eclesiástica, ates que el pati pertanyia a la parroquia. Com que passaven la mateixa pel-lícula tota la setmana, el primer dia de projecció rondávem pels voltants, un terreny erm des que li havien arrancat els tarongers, ara esdevingut térra campa on proliferava el serret que se'ns ficava, punxonós, entre les sandálies i s'enganxava ais calcetins, a qui en portava, com si foren sangoneres. En una punta del camp hi havia un pal de la llum: un tronc ennegrit i alt. Hi grimpávem per torns, al punt que fosquejava, tot just quan havien finalitzat les noticies del No-Do i s'encetaven els tráilers; comptávem fins a cinquanta en cada tanda. Després que s'havia inicial la pel-lícula, andarejávem desficiosos per Tentrada; assetjávem el porter provant de moure la seua commiseració i que ens hi deixara passar de franc.
prova
el context la paraula perqué va be. esta es la i
prova
53.
54.
55.
56.
57.
58.
que hem d'usar i no dones: no vaig poder anar de viatge perqué no tenia prou dies de vacances (i no * dones no tenia...). Anem, perqué sembla que vol ploure (i no *doncs sembla...). Us he dit que feu un informe unánime i que Vinclogueu en l'expedient. c) feu, unánime, inclogueu. La forma feu pot ser be del PRESENT D'INDICATIU, be de Yimperatiu; per contra, la forma feu pertany al PASSAT SIMPLE, i es, per tant, sinónim de vau fer. II L'adjectiu es unánime (i no *unánim) II La forma del PRESENT DE SUBJUNTKJ que s'hi escau es inclogueu; la forma *inclogau es un vulgarisme, mentre que incloeu pertany al PRESENT D'INDICATIU. De cometes, n'hi ha de tres classes: les baixes o llatines, les altes o angleses i les anomenades cometes simples o semilles. b) n'hi ha, senzilles. Observeu que el pronom en, que pren la forma elidida n' (ates que va davant del verb haver-hí) substituíx el sintagma de cometes; i si hi hem usat la forma hi ha (i no *hi han), es justament perqué es tracta del verb impersonal haver-hi, que, com el nom mateix informa, no té plural. // Ací teniu mes paraules com senzill, que s'escriuen amb z i no amb c com les castellanes corresponents: bronze, catorze, donzella, dotze, onze, pinzell, quinze, salze, topazi, trapezi, tretze, ximpanzé, zebra, zebú, zéfir, zenit, zero, zinc... Tan auténticament autodidacta es la germana com autodidacte es el germá. a) autodidacta, autodidacte. Observeu que l'adjectiu autodidacta no es mes que el femení corresponent al masculí autodidacte. El set es un nombre imparell pero el nou també es una xifra imparella. b) imparell, imparella. Observeu que l'adjectiu imparell presenta el femení imparella. Observeu els adjectius següents perqué en valencia teñen quatre formes, pero en castellá només tres (ates que teñen idéntica la forma del singular deis dos generes): limítrof, lluent, magrebí, marroquí, pediatre, pobre, psiquiatre, reu, roí, trist... Van pensar que ja ho decidirien al principi del mes de desembre. c) al principi, desembre. La forma *a principis no es nostra; a mes de al principi també hauríem pogut usar a la primeria de, al comencament de... II No es desembre Túnica paraula que s'escriu amb s on les castellanes corresponents usen c; ací en teniu mes exemples: desena, gasela, gaseta, hisenda, Ignasi, pretensiós, sanefa, sarbatana, Sardenya, sedas, sentinella, sequía... Les peticions d'exempció d'exámens s'acceptaran sempre que s'ajusten a les condicions requerides. c) exempció, senpre que. Recordeu mes paraules que, com exempció s'escriuen amb el grup -mpc-: assump-
ció, consumpció, presumpció, redempció... U Recordeu que la nostra locució conjuntiva es sempre que', la forma *sempre i quan es castellana. 59. La mi'lmelada de bresquilles es, de molt, la que mes m' agrada. c) melmelada, de. La forma *mennelada es castellana // Prou sovint, a causa de la influencia castellana, ens valem de la preposició amb quan es una altra la que s'hi escau; ser de molt (i no *ser amb molt) n'és una; ací en teniu unes altres: a carree de (i no *amb carree a); náixer en bona estrella (i no ...*amb bona 60. No solc tindre gens de por de ningú. c) gens, de. Recordeu que l'adverbi gens [seguit de la preposició de] indica una quantitat o intensitat mínima, no existent realment, sino imaginada per a fer-la objecte d'una negació, exclusió, interrogació, suposició. No té gens de paciencia. Si fa gens de vent, estos papers volaran. El mot res, en canvi, es un pronom que significa 'alguna cosa' [en oracions condicionáis i interrogatives]: si veus res que t 'agrade, ho compres, o be 'cap cosa' [en frases negatives]: no volia res. II Recordeu mes locucions en qué nosaltres usem la preposició de mentre que el castellá usa la preposició a: llanxa de vapor (i no *a vapor); olla de pressió (i no *a pressió); olor de..., (i no *olor a...); preñare una cosa de broma (i no *a bmma); radio de piles (i no *a piles); saber de ciencia certa (i no *a ciencia cer•ta); ser de molt, el/la millor, mes gran, etc. (i no *ttmb molt..); soroll de buit (i no *a buit); tela de quadres, de flors..., (i no *a quadres, a flors...); traure profit de..., (i no * traure pmfit a...); vehicle de motor (i no *a motor); vestit de ratlles (i no *a ratlles)... 61. Ho va fer tal com li havien suggerít. a) tal com, suggerit. La locució *tal i com no es nostra; sí que ho es, tal com. II Aprofiteu l'ocasió per a recordar mes paraules que, com suggerir, s'escriuen amb -gg-: autosuggestió, sangglacar-se, suggeriment, suggestió, suggestionar, ziggurat... 62. Els metges ja fa anys que estudien els beneficis i els avantatges de la sexta. c) estudien, els, sesta. Observeu que la construcció VINDRE + GERUNDI es correcta només quan el gerundi indica la manera de vindre: venen cantant; pero es incorrecta com a perífrasi verbal en qué el pes semántic el té el gerundi. Llavors s'ha de substituir peí temps verbal simple: estudien (i no *venen estuditmt). II Observeu que el mot avantatge es masculi (mentre que el castellá conesponent es femení); ací en teniu mes exemples: eis afores, un afront, els allargadors. els ¿uñera, ei baKnt, el cap, un correr, un cataplasma, ei dm. el oampoaent, el compte, el contrallum. el Limnm. ei cosan, el dente, el dot, el dublé, mi esafmmm, tm escaire... II En la nostra llenen ^cm éc ft matf t» fogatada); la forma *si*
prova^P 63. Si n'haguera sabut les conseqfléncia, no m'hauria atrevit a fer tot el que em vaig atrevir. b) Si n'haguera, fer. Recordeu que les oracions condicionáis es formen exclusivament amb la conjunció si II La construcció *atrevir-se amb no es valenciana; en la nostra llengua cal usar atrevir-se a fer (alguna cosa): no m 'he atrevit mai a fer el camí de Sant Jaume. 64. No només feia gust de cremat, sino que també feia una penetran! olor de socarrim. b) de, una, de. Observeu l'ús de la preposició de en estos contextos; recordeu-ne uns altres casos: de poc (i no ...*per poc); diferent del que..., (i no ...*al que...); embarcado de vela (i no *a vela)', en comparado del que (i no *al que...}; entorn d'una qüestió (i no "entom a...); escapar del control (i no...*a/ control); fer cas deis consells (i no...*ah_ consells); llama de vapor (i no *a vapor); olla de pressió (i no *a pressió)... II En la nostra llengua, el mot olor es femení com també ho son els mots I'arenga, la percala, les postres, una potinga, la psicoanálisi, la regaléssia, una reguera, la remor, la resplendor, la resta, la sabaía, la serena, la sida, la síncope... 65. El marit va negar les acusacions a les periodistes, pero l'esposa no els les va negar. a) els les. A les periodistes = els I les acusacions = les; recordeu que l'objecte indirecte es sempre al mateix: //' per al singular, i los per al plural, al marge del genere. 66. Encara que hi havia gerres de totes formes i colors, de totes muñeres, no en vam comprar cap. b) formes, maneres. Recordeu que l'estructura de totes formes es correcta sempre que el mot formes tinga el sentit real, ates que forma significa 'aparenca externa d'una cosa'; de totes maneres (o de tota manera), en canvi, es una locució adverbial que significa 'siga com siga'. 67. Procura que el malalt s'engula les píndoles; si no, no es curará. c) engula, píndoles. Recordeu que en registres formáis, com un examen, les formes del PRESENT DE SUBJUNTIU son engula, engules, etc.; les formes engalga, engulgues, etc., s'adscriurien a registres poc formáis. // Recordeu que un 'medicament elaborat en forma de boleta a vegades recoberta d'una capa de color' es diu píndola; també es pot dir catxet o pastilla. 68. L'autor va abominar 0 la ideología que tant havia defensat. a) 0, tant. Observeu que el verb abominar es transitiu i, per tant, el complement que porte ha de ser directe, sense cap preposició; no es correcta, per tant, la seqüencia •¡logia... II Noteu que ací l'adverbi tant es presenta complet (i no amb la forma redu'ída tan) ates que no va anteposat a un adjectiu, a un adverbi o a una locució adverbial.
69. El campanar acaba amb una cúpula, damunt de la qual hi ha un penell. c) amb, penell. Observeu que acabar amb significa, exclusivament, 'finalitzar amb': l'acte va acabar amb la interpretado de l'himne; l'edifid acaba amb un terrat; pero no ho es quan s'usa en comptes de posar fi a, fer acabar, fer cessar, extingir, etc.: Es hora de posar fi a tantes baralles (i no ...*d'acabar amb tantes... II Un penell es una 'peca lleugera de metall, en forma de sageta, de gall, etc., que pot girar a 1'entorn d'un eix vertical empesa peí vent i servix per a assenyalar la direcció d'este', també es por dir banderola, gallet, girell, bandereta ofletxa; *veleta no es valencia. 70. La policía va descobrir un ordinador vell amb el qual van escriure la carta en la qual demanaven els diners. b) ordinador, el qual, la qual. Recordeu que un 'calculador digital amb emmagatzemament de dades' es un ordinador; el mot ordenador, d'altra banda, vol dir, simplement 'que ordena': hem de trabar un criteri ordenador. II Observeu que hi hem usat dos pronoms compostos: el qual i la qual ates de van darrere d'una preposició; també es possible formar estes oracions amb preposició + qué: ...amb qué van escriure..., i ...en qué demanaven..., pero no *amb el qu Has vist com ¡'águila ha posat sobre el garrofer? Recordeu-ne mes casos: parlar ('no teñir tractes amb algú') —> Encara que son germans, no parlen; preñare ('menjar o beure') —> No sé mai qué preñare a mitjan matí; quedar (coix, sord, cec...) —> Va quedar cec d'una pujada de tensió ocular; saber (algú alguna cosa) —» Ja sé tota la taula de multiplicar... II No se us deu haver escapat que el verb redolor (o rodolar) vol dir 'caure avall per un pía inclinat, moure's al llarg d'una superficie donant voltes sobre si mateix'. El pot va caure redolant per la costera. Fer redolor un tronc d'arbre. La seua abundant aportació ha sigut decisiva, si no imprescindible. a) abundant, sigut, si no. Com ja deveu saber, nosaltres no tenim l'adjectiu *quantiós. II A mes de la forma sigut, siguda, siguts, sigudes, el participi del verb ser, en textos molt cuites, també pot adoptar la forma estat, estada, estáis, estades (forma que coincidix amb el participi del verb estar). II Recordeu que l'expressió *quan no es incorrecta si s'utilitza en lloc de si no; en la resta d'usos, es correctíssima. Ens van posar un examen ras i curt de sintaxi. b) ras i curt, sintaxi. La locució *pur i dur no pertany a la nostra llengua; a mes de ras i curt també podem dir rigorós, absolut, a ultranza, a seques, exclusivament, només... II El mot sintaxis es el plural de sintaxi: les llengües balcániques teñen unes sintaxis molí complicades. La jove damisel-la duia un senzill vestit de franel-Ia. c) damiseMa, senzill, franel-la. Tant damisel-la com franel-la s'escriuen amb /•/; recordem-ne mes casos també acabáis en -el-la: aquarel-la, bagatel-la, cagarel-la, caravel-la, carretel-la, cel-la, columel-la, legionel-la, mortadel-la, novel-la, ombrel-la, parcel-la, passarel-la, pastorel-la, salmonel-la, tarantel-la, umbel-la, varicel-la... // Recordeu mes paraules que, com senzill, s'escriuen amb z (i no amb c com les castellanes corresponents): onze, pinzell, quinze, salze, senzill, topazi, trapezi, tretze, ximpanzé, zebra, zebú, zefir, zel, zenit, zero, zinc... Han de complir el que han promés, si no hi haurá sancions. b) complir, si no, haurá. Com ja deveu saber, el verb complir, referint-se a una promesa, un desig, un manament, etc., vol dir 'executar completament (la cosa promesa, desitjada, manada, etc.)'. Han complit el que ens prometeren. Sempre complixen les seues obligacions. II No cal dir que *del contrari es un
47.
48.
49.
50.
51.
castellanisme flagrant. // Recordeu que el verb haverhi es impersonal i, per tant, no té formes de plural: hi ha, hi havia, hi haurá... No m'agrada pujar a les muntanyes russes perqué em marege. c) les muntanyes russes, marege. La nostra atracció de fira es diu en plural. // Atenció perqué el verb donar no té, en la nostra llengua, tants usos com en la castellana; recordem-ne alguns de no genuíns: *donar a llum —> infantar, parir, tindre un xiquet...; *ekmar asco —* ferfastic, fer repugnancia, fer oís...; *donar envenja —»fer enveja; *donar gust —* fer feliq, agradar, satisfer, ser plaent...; amb tot, tenim alguns usos de donar ben nostres; recordem-ne una locució ben oportuna: donar garses per perdius (i no *...gat per ttebré) o be, fer passar gal per liebre. El professor de gimnástica ens va dir que, després de botar el poltre ens havíem de gitar de sobines. b) gimnástica, poltre, sobines. El mot poltre, com ja deveu saber, a mes d'altres valors, té també el d"aparell de gimnástica per a fer exercicis de salt'. // Recordeu que la locució de sobines significa específicament 'ajagut boca amunt'. Encara ens queden prop de cinc-cents documents per catalogar. b) prop de, per. L'expressió *de l'ordre de no es nostra; a mes de prop de també hi podem usar aproximadament, al voltant... II Observeu que la preposició simple per, en este cas indica que l'acció está pendent de ser realitzada. Atenció: próxima parada Enguera, final del trajéete. a) Enguera, del. Observeu com cal pronunciar, en valencia, la població de la Canal de Navarrés; els pobles de la rodalia solen anomenar-lo «Éngra», que es un fenomen semblant a pronunciar «alcria», per alquería, o «fredat», perferedai; recordeu mes topónims que també son en la nostra llengua esdrúixols: Barcino, Bássora, Etiopia, Helsinki, Himálaia, Itaca, Kátmandu, Ladoga, Mégara, Míkonos, Ótranto, Sahara, Tárraco, Toquio, Umbría... II Hi ha algunes locucions en qué nosaltres usem l'article pero el castellá no; a mes de final del trajéete, ací en teniu unes altres: a la destra i a la sinistra, a la disposició de, a la meitat de, al migdia, al puní del caramel, amb el risc de, amb tots els péls i senyals, alfar el cap, anar peí bon cami, dibuixos a la tinta xinesa, al llapis, a I 'aquarel-la... No sé si a Adela li agrada la mortadel-la, especialment esta varietat de Bolonya. c) Adela, mortadel-la, Bolonya. En la pregunta 25 hem fet una relació de paraules que acaben en -el-la (com mortadel-la); observeu ara paraules que acaben en -ela (com Adela): Ángela, biela, candela, clientela. esquela, gas ela, pamela, vela... II Recordeu mes »pónims com Bolonya, amb -ny-: Alemanya. Arana. Avinyó, Bunyol, Cerdanya, la Corunya. Kenra. Emganyika... (pero Peníscola\).
prova 52. Jo trobe ridicula tota aquesta polémica. Tu, no la hi trobes? d) la hi. La polémica = la I ridicula = hi; observeu que el pronom hi fa la fundó de circumstancial de manera. 53. Les despeses del viatge son a carree de cadascú. á) les despeses, a. A mes de son també hi podríem haver usat van, pero no *corren. 54. Els partits d'esquerra no van saber coalitzar-se entre ells. c) coalitzar-se, ells. El nostre verb es coalitzar-se; la forma *coaligar-se es castellana. // Observeu que la combinació entre ells té valor recíproc; per contra, entre si te valor reflexiu. Estes famílies es relacionen entre ellesper la filiado [valor recíproc]. Pensava entre si en el Nadal passat [valor reflexiu]. 55. Perqué soné la campaneta no has de fer mes que estirar el cordó. b) perqué, estirar. En valencia la conjunció final per antonomasia es perqué; una falta molt comuna, pero, consistix a usar en estes oracions, seguint el model castellá, el conjunt *per a que, en lloc de la conjunció perqué, ja que esta es, al mateix temps, propia de les clausules causáis; cal teñir en compte que les causáis duen el verb en indicatiu: t 'han donat la prima perqué corres molt be, mentre que les clausules fináis el duen en subjuntiu: t'han donat la prima perqué córregues molt be. II No es correcta en la nostra llengua el grup * tirar de, sino que cal usar, simplement, el verb estirar. 56. Si el subtrahend no es un nombre señar, el resultat será erroni. a) subtrahend, señar, erroni. Observeu be com s'escriu el mot subtrahend; recordeu mes paraules que també duen -h- intercalada: adherir, anhel, anihilar, aprehendre, conhort, eheml, exhaurir, exhaust, exhortar, filharmonia, menhir, nihilisme, sahariá, subhasta, tothom, tothora, vehement... IIA mes de señar també podem-hi usar imparell (pero no *mtpetr). 57. El fum i els residus químics expulsats per les fabriques pol-lutxen 1''atmosfera. b) polu'íxen, atmosfera. El nostre verb es pol-luir. II El mot atmosfera es pía, com ho son la serie de substantius paraHels de qué forma part: ionosfera, litosfera, exosfera, estratosfera..., i com plans son els mots corresponents en francés, anglés, italiá, portugués... 58. Si tens un moment, passa per casa cap a migdia c) passa, cap a. Recordeu que el verb passar no es mai pronominal, com tampoc ho son fumar, marxar, caure, olorar, baixar... II A mes de cap a també hi podríem haver usat al voltant de; en canvi, la utilització del demostratiu neutre aixó per a indicar una referencia temporal aproximativa, tal com fa la llengua castellana, no es genuína, i cal prescindir-ne.
59. No esperava que Gloria poguera negar la realitat ni que es contradiguera amb les seues opinions en un tema tan crucial! a) poguera, contradiguera. Observeu que contradir es un verb compost de dir, i si I'IMPERFET DE SUBJUNTIU d'este es diguera, el de contradir, naturalment, ha de ser contradiguera. 60. Mentre que tu perdies el temps, ell es va traure la carrera d'enginyer. a) mentre que, carrera, enginyer. Noteu que l'expressió adversativa mentre que es usada per a contrapesar dos accions, tal com s'observa en esta frase. [Recordeu que l'adverbi mentre també pot adoptar la forma mentres]. II Encara que el mot carrera té prácticament tots els valor de cursa, este darrer mot se sol reservar per a l'ámbit esportiu. // Observeu que la paraula en-giny-er está formada a partir del mot giny, el qual, al seu torn ha general el mot enginy, que significa 'esperit d'invenció, habilitat per a salvar dificultáis, per a resoldre problemes', i a esta última paraula no ha calgut altra cosa que afegir-hi el sufix -er, que trobem en moltes professions: fuster, obrer, cárter, carreter... 61. Si no pots vencer el teu enemic, unvt-te-li. c) vencer, -te-li. Recordeu que la construcció poder amb es incorrecta com a locució verbal (pero es perfectament normativa amb altres valors); s'ha de substituir per PODER + INFINITIU o d'altres expressions, segons el sentit que tinga. // Tu = te I a ell = //'; i fent la unió amb el verb i la combinació deis dos pronoms, unix-íe-//. 62. Has dut novel-les a les teues germanes? —No, pero els «'he de dur tierna al matí. b) els n', al. A les teues germanes = els I (de) novel-les = en; i com que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible i el verb comenfa per he, la forma combinació es la indicada; recordeu que l'objecte indirecte (a les teues germanes) es idéntic si es masculí o femení; noteu que el pronom en té valor partitiu. 63. —Vaig prendre tant de sol que esta anit m'ha cogut l'espatla molt; i a tu, també et coia? b) cogut, coía. Com ja deveu saber, quan el verb coure significa 'produir co'issor' fa el participi cogut (i no cuit). II La forma coia es Túnica que ens permet llegir esta paraula com a trisíHaba: co-li-a; per contra, *coia hauria de ser llegida co-ia (com boia, jola, noia, etc.), mentre que amb *coía estaríem fent una falta d'ortografia: accentuar una paraula plana acabada en a. 64. Cal que retingueu eb maulli qae vos donen els que saben mes que vosakres! a) cal, retingve*- A mes de cal hi podríem haver usat es convenieitt. es itecesstri pero no es precls, ja que l'adjecou precrs voi dir 'de precisió': este relio/ge es precif com poa. mentre que el verb precisar
65.
66.
67.
68.
69.
vol dir 'determinar amb precisió': hem de precisar el día i I'hora de cada reunió. II Observeu que la forma retingueu pertany al PRESENT DE SUBJUNTIU, mentre que retenía pertany al d'iNDiCATiu; retingau, d'altra banda, es una forma obsoleta. Des d'ací no veig gens be l'escenari; si el vera podría opinar. c) veig, vera. La forma normativa es veig; *vec es un vulgarisme. // Atenció, perqué les formes normatives de I'IMPERFET DE SUBJUNTIU son vera, veres, vera, vérem, véreu, veren. b) acné. El substantiu acné es femení, mentre que llegum i senyal son masculins. Tenia una acné molí forta i persisten!. Estos llegums son molí tenares. He posat un senyal per no confondre la roba. Si t'acostes mes t'ho diré a l'orella; no vull que ho senía ningú. b) orella, vull, senta. Convé no confondre els conceptes oída i orella. U oída es el sentit amb qué es perceben els sons: L'órgan de I'oída. Es una substantiu femení que té un ús bastant restringit: Tota la meua familia té I'oída fina. Aquell jove té molía oída per a la música. Per contra, Vorella no sois es la part externa de l'órgan de Voida, sino també l'aparell auditiu complet: l'orella interna; l'orella mitjana, l'orella externa. Podem parlar, per tant, de mal d'orella, de tapar-se les orelles; de no sentirhi d'una orella, d'escoltar amb totes les orelles, de tindre l'orella dura, fina, etc. Observeu que entre els mots oída (el sentit) i orella (l'órgan) hi ha una relacio semblant a la que trobem entre vista (el sentit) i ull (l'órgan); entre olfacte (el sentit) i ñas (l'órgan), entre gust (el sentit) i llengua (l'órgan), etc. // La forma vull es la regular, la clássica i la que presenta un major grau de convergencia amb els altres parlars de la llengua; per aixó mateix, es la que s'ha usat majoritáriament en els registres formáis —com ara un examen—, i la que convé preservar en estos registres i en l'estándard. El model velaritzat (vullc), amb tot, pot ser útil en aquells casos en qué es pretenga reproduir un llenguatge mes directe i espontani. // La forma normativa es senta', l'opció *senca es vulgar. No et preocupes per les despeses, que son, com ja saps, a carree meu. a) son, carree meu. A mes de son també hi podríem haver utilitzat van, pero no *coiren. II Observeu que construccions com *al meu carree, *al meu favor, *al meu parer, etc., son cales castellans que hem de substituir per les genu'ines a carree meu, a favor meu, a parer meu, etc. Z/apassionen els esports pero, sobretot, el fútbol. b) 1', esports, sobretot. Observeu que el verb apassionar es transitiu i regix complement directe. // Cal no confondre els mots depon —que significa 'recreado, comunament a Taire lliure'— i esport, mot que vol
dir 'exercici corporal practicat, especialment a PaHt lliure, per afició, competició o exhibició'. // Recordeu que l'adverbi sobretot vol dir 'per damunt de tot, principalment', mentre que en el conjunt sobre fot hi trobem l'adjectiu tot que es pot flexionar: valen opinar sobre tot sense tindre'n ni idea; la culpa cauro sobre tots; sobre tota esta qüestions ja s 'ha parlat massa; sobre totes estes normes, se'n destaca una. 70. Hem apel-lat, amb energía, contra el veredicte del jut-
71.
11.
73.
74.
75.
76.
gec) apel-lat, contra el veredicte. Recordeu mes verbs semblants a apel-lar: anul-lar, cancel-lar, cavil-lar, circumval-lar, destil-lar, flagel-lar, oscil-lar... II Quan el verb apel-lar significa 'interposar una apel-lació' demana la preposició contra. Aviat l'en trauran, del carree. c) l'en. A ell = el I del carree = en; i, a l'hora de fer la combinació de pronoms, el resultat es l'en; recordeu que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible, i en este cas, la forma *{e-hi no es possible, perqué no tenim cap pronom *e{. Passats uns anys se 11 van revelar certes sequetes de l'accident. b) revelar, sequetes. Adoneu-vos que no tenim ni cap verb *revel lar, (pero sí revelar) ni cap substantiu *seqüel la (pero sí seqüela). De seguida que comencé el segon quadrimestre hi haurá un examen sobre nombres fraccionaris. b) de, quadrimestre, fraccionaris. Observeu que tots els substantius que fan referencia al nombre quatre duen el componen! quadr-: quadre, quadrangle, quadribarrada, quádriceps, quadricromia, quadrícula...; el mot *quatrimestre seria un absurd en el sistema. // En la nostra llengua no tenim el verb *quebrar ni, lógicament, cap derivat; sí que tenim el verb crebar (i el derivat crebat), pero significa 'rebentar, esclatar'; per contra, el grup nombre fraccionan fa referencia al 'nombre expressat per una fracció ordinaria'. Em sembla que estás equivocat: la UEFA no pertany a /'OTAN. c) la, 1'. Recordeu que la forma de l'article femení conserva la forma plena (la) davant de paraula comencada per i/u (o hi/hu) alones, o quan i/u teñen valor consonántic. Les regles d'apostrofació s'apliquen de la mateixa manera al léxic general que a les sigles que es lligen com si foren paraules. Em feia llástima el meu gat, no feia mes que un meu dolores de tant en tant. b) feia, meu, meu. Ací tenim un altre cas d'ús del verb fer (i no donar seguint el model castellá). // L'accent diacrític del mot meu ens avisa que es tracta de l'onomatopeia del maulit d'un gat. Acaba de tocar la una, i en tot el matí, entre /'una i l'altra no han fet res. a) la, P. Malgrat el que hem dit en la pregunta 74 sobre l'article femení, cal que recordeu que es mamé la
prova
77.
78.
79.
80.
81.
90
forma plena (la): 1. Davant de les paraules la una (referida a 'hora del dia'), la ira, la host... 2. Quan la paraula que hi seguix comenta amb el prefix aamb valor negatiu si pot crear confusió: la anormal, la asexualitat, la asimetría... 3. Davant del nom de les lletres: la efe, la hac, la o, etc. Per a estar mes fl, li agrada afaitar-se a repél. b) afaitar, repél. Recordeu mes paraules que, com afaitar, s'escriuen amb a: ambaixada, andana, Anglaterra, arravatar, assassí, otorgar, avaluar, avantatge, ovaría, barbaresc, barnús, bullida, comanador, davall, davantal... II L'accent del mot repél prové de la paraula peí, que el du com a diacrític; observeu mes paraules que el mantenen també a causa del mot primitiu que el du: béns, botes, besnét, dones, adéu, déus, marededéu, entresól, neta, bésnet, rodamón (pero: rodamons) óssa, revéns, revenen, ressól, subsól... El saló estava ahillat amb unes garlandes floráis: amb roses, margarides, tulipes, etc. b) abillat, garlandes, tulipes. Com ja deveu saber, el verb abillar significa 'adornar'. // Recordeu mes paraules que, com garlando, s'escriuen amb a, on el castellá usa unes altres vocals: maragda, merenga, pesia, picaporta, plañida, posa, potinga, racó, ramat, rancúnia, recomanar, reguera, resta, sanefa, sarbatana, Sardenya, sarro... II Una tulipa es diu així; a mes a mes, amb este mateix nom s'anomena el 'pámpol de vidre acampanat amb una forma semblant a la d'una tulipa que duen certs tipus de llum'. Tot i que havia estat molt cavil-lós, finalment la prova va passar com una exhalado. a) caviMós, exhalació. A mes de cavil-lós, recordeu també l'existéncia deis mots ampul-lós, cerebel-lós, fibril-lós, medul-lós, procel-lós i tal-lós, paral-lels al primer. // Ací teniu mes paraules que, com exhalado, comencen per exh-: exhaurir, exhaust, exhibir, exhortar, exhumar... La classe estava presidida per un gran mapa terraqüi. c) presidida, terraqüi. A mes de la paraula terraqüi recordeu també el nom de les paraules següents, perqué solen ser causa d'error: antiguitat, enquesta, enquestar, reliquiari. En l'excursió per la valí 0 vam albergar en un hostal de muntanya b) per la, 0. Atenció amb el genere del m.ot valí, ates que en femení (la valí) significa 'depressió allargada de la superficie terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial' (recordeu en este valor alguns topónims valencians que en fan referencia, com ara la Valí d'Uixó, la Valí de Gallinera, la Valí d'Albaida...), pero en masculí (el valí) vol dir 'exeavacío, rasa': han fet un valí al llarg del correr per colgar-hi el cable de fibra óptica', o be 'excavado profunda feta longitudinalment al voltant d'una fortificado per a dificultar el pas de l'enemic des de fora
82.
83.
84.
85.
86.
al mur, fossat': al voltant de les Torres de Serrans de Valencia encara s 'hi pot veure el valí que les circumda. II Recordeu que el verb albergar no es mai pronominal, el mateix que els socorre a altres verbs, com ara: callar, caure, mamar, saber... El membres de Vescorta es van col-locar ais dos costats del dosser. a) escorta, col-locar, dosser. No son escorta i dosser les úniques paraules que fem amb r pero que les castellanes corresponents fan amb /: recordeu-ne uns altres casos: áncora, aram, arrosser, borsa, brandir, brusa, cafetar, carabassa, corser, furrier, guardó, palmerar, paper, perruca, Petrer, pregaría, prisar, quarter, quintar, quirat, sabré, taranná, temprar, timoner, tortora, xamfrá... II Recordem mes paraules que també comencen per col-l-: col-laborar, col-lapse, col-lateral, col-lecció, col-lecta, col-lega, col-legi, collegiata, col-lidir, col-loqui, col-loquial... L'un prefería el pit del pollastre; l'altre, en canvi, la cuixa. b) pit, canvi. El mot *petxuga, com ja sabeu, no es valencia en cap sentit. // Ací teniu mes paraules que, com canvi, en valencia s'escriuen amb v (i en castellá amb b): caravel-la, cascavell, cavall, cavalló, cervell, civada, Córdova, covard, endívia, envernissar, envestir, Esteve, esvelt, fava, gavardina, gavarra, gavatx, gleva, govern, gravar, l'Havana, haver, javelina, llavi, núvol, pavelló, preveré, prova... Era prou atrevit per a fer-ho ell sol. b) per a. Recordeu que l'adverbi com no té en valencia valor consecutiu (cosa que sí que pot ocórrer en castellá). Van erigir un mondlií per a celebrar la famosa carrera de quadrigues romanes. b) monólit, celebrar, quadrigues. Ací teniu mes paraules planes (com monólit i quadriga): míssil, nucléol, odéon, omóplat, osmosi, paraplegia, reptil, reuma, somalí, térmit, tetraplegia, textil, torcer, torticoli, tulipa, vacúol, vertigen, víking, zulú... II Atenció amb les paraules següents, perqué sovint son escrites, erróniament, amb -/•/-: aleatori, aliatge, áloe, calidoscopi, cólera, colesterol, colitis, elaborar, eliminar, elisio, elocució, equilibri, muer, milió, profilaxi, ravioli, revelar, selecció, seqüela, saludó... II A mes de carrera també hi podriera haver usat cursa. Ens vam menjar mitja dotzena de xulles amb allíoli. a) xulles, allioli. Son molt peques les paraules que comencen per tx-: ací en teniu les mes habituáis: 1. Alguns topónims estrangers i els gentilicis corresponents: Txad, txathá: Txéqiaa, txec... 2. Alguns cognoms transcrits adaptáis: Txaikovsky, Txékhov... 3. Algún altre oom d'ongen estranger txeca (local de la policía), txapeia (baña basca...). // Recordeu que, actualment. Tañe os de la i amb doble guionet (-/-) es limita ais umm i ih canfinals del vint-i-u al vint-i-
prova 87. Xiquets: callea i romangueu amb els bracos plegáis. c) calleu, plegats. Recordeu mes verbs que, com callar, no s'utilitzen en valencia pronominalment: anar a pie, aprendre, baixar, catire, conéixer, coure, deixar la pell, demanar, encreuar, fumar, marxar, olorar, saber, saltar, temer, vindre... II Ja deveu saber que nosaltres pleguem (no creuerri) els brafos. 88. Molt sovint está borratxo com una sopa. a) sopa. Per similitud amb el mot sopa que significa 'tros de pa xopat de caldo o d'altre líquid', quan el líquid en qüestió es l'alcohol també en diem borratxo com una sopa (o fet una sopa), encara que com una sopa (o fet una sopa) també s'usa amb el valor de 'molt banyat': m'ha arreplegat un ruixat i esíic fet una sopa; convé recordar que quan algú está molt borratxo també en diem com un cep (pero no *sep); finalment, el mot *euba no es valencia.
89. Va haver de recorrer a les mes altes institucions de l'estat. a) recorrer, institucions. Atenció amb els verb deriváis de correr, com ara concórrer, decórrer, escórrer, incórrer, acorrer, recorrer, socorrer, transcórrer, etc., perqué sovint, a causa deis corresponents castellans es creen uns falsos *concuirir, *escun-ir..., absolutament rebutjables. // La nostra locució es altes institucions, ja que el mot instancia no té, en valencia, cap valor que s'hi adeqüe. 90. No podem fer altra cosa que rebel-lar-nos contra la injusticia. b) rebeMar-nos. Com ja sabeu, rebel-lar-se es 'refusar l'obediéncia a una autoritat constituida'. Revelar, en canvi, vol dir 'fer conéixer (alió que es tenia amagat)'. Revelar un secret, un misten, un complot.
Dictat Si calguera indicar esquemáticament sobre qué recolza la trajectória histórica de Dénia, rápidament podríem respondre en tres fites principáis: els orígens remots i incerts, l'época musulmana i el moment dolc. de la pansa. La reputació definitiva deis orígens d'esta ciutat es precisament la disputa interminable a qué han donat lloc. Pero, a hores d'ara, els historiadors descarten —no d'una manera categórica tampoc— la hipótesi d'identificar Dénia amb Hemeroskopeion, es a dir, que fóra al principi una colonia grega. Preferixen creure que l'origen es ibéric. Siga com siga, la seua primera documentació pertany al domini roma. El segon període remarcable de la historia d'este poblé es el musulmá, quan fou capital d'un regne de taifa sobirá. A partir de l'época musulmana entra lentament, pero inexorablement, en un procés de decadencia que finalitzará quan es arrasada per les tropes de Felip V.
prova
rea d'expressió i interacció oral Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentar!.
Les Useres Al municipi de les Useres, a la comarca de l'Alcalatén, i com a mostra d'un costum secular conservat grades al fervor popular, l'últim divendres del mes d'abril se celebra una singular processó penitencial, des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, en qué participen tretze hómens del poblé —el guia i dotze pelegrins mes—, tres cantors que entonen antigües melodies tradicionals, el capellá, un representant de l'Ajuntament, uns quants clavaris i dénou muntures. Esta tradició, que complix una vella prometenga, está molt arrelada a la comarca i seguix un procediment meticulós i calculat, que perviu, possiblement sense canvis, des del segle xiv, i que té establits de manera seqüencial, precisa i ordenada cada un deis descansos, celebracions, menjars i actes. Pareix que els pelegrins pregaven per l'aigua, per la collita i contra la pesta, encara que alguns veíns del poblé creuen que es tractava d'una cerimónia en qué se celebrava l'entrada en l'edat adulta deis filis deis progenitors del poblé. En el pelegrinatge es recorre un trajéete sinuós que travessa els termes municipals de Llucena (Sant Miquel de les Torrecelles), Xodos i Vistabella (Sant Joan de Penyagolosa). A mes del sentit religiós i místic, el camí ha servit com a via de comunicació comarcal des d'antany. Per este motiu, en alguns trams coincidix amb distints camins ramaders i es possible trobar al llarg del recorregut diversos jaciments arqueológics, masies, ermites, castells, fonts i pedrons. Tot aixó representa un important patrimoni arqueológic, arquitectónic, cultural i etnológic. Quant a l'aspecte natural i lúdic, el camí discorre a través d'un paisatge formal per llomes escarpades disposades paral-lelament a la costa. Des de qualsevol deis punts de vista amb qué es vulga analitzar este ritual, s'ha de dir que la seua importancia augmenta contínuament.
92
prova^P
PROVA0 Área de comprensió Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
La Cartoixa d'Ara Christi Cartoixa situada en l'antiga carretera de Valencia a Barcelona, en el terme del Puig. Va ser construida a fináis del segle xvi sota la direcció de l'arquitecte cartoixá fra Antonio Ortiz —si be no es van finalitzar les obres en la seua totalitat fins al segle xix— amb la protecció de Cristóbal Roig, natural de Valencia i xantre de l'església metropolitana de la ciutat del Túria, qui, després d'exercir el carree d'inquisidor apostólic a Saragossa, es va retirar a la seua heretat, enfront del Puig, amb la intenció de fundar una cartoixá en aquella possessió. No obstant aixó, va morir abans de realitzar el seu projecte, i va deixar hereva la seua germana Elionor Roig, a condició que en aquells terrenys ni haguera religiosos cartoixans. Elionor va llegar en 1584 la referida heretat ais religiosos cartoixans perqué en ella es construirá un convent. A la seua mort (1585) van acceptar el llegat per a erigir en aquella finca una cartoixá, amb títol de la Mare de Déu d'Ara Christi. A pesar de les donacions del príncep d'Astúries i de Felip II, no es va comptar amb suficient recursos i les obres no es van emprendre fins a l'any 1602, que Andrés Capilla, valencia, bisbe d'Urgell, va facilitar els diners que faltaven per a comengar la construcció. Van continuar amb un quantiós llegat que va fer Marco Antonio Bernich, notari, i amb el qual va poder acabar-se l'edificació de l'església, que va beneir solemnement fra Isidoro Aliaga, arquebisbe de Valencia en 1640. El rei Felip IV va visitar la cartoixá en 1656 i Caries III L'Enxisat en 1676, la qual cosa es indicativa de l'auge que va viure la cartoixá en aquell moment i en el segle següent, període en qué es van erigir obres noves, com la biblioteca o la redecoració de l'església. Des de 1812 a 1820 va quedar en suspens la vida comunitaria d'esta cartoixá pels esdeveniments polítics, i els seus monjos s'incorporaren a la de Scala De/, de Catalunya. En 1822 es van tornar a instal-lar en ella i en 1835, sent prior fra Anselmo Ripoll, el Govern va dissoldre la comunitat de vint-i-cinc cartoixans i va confiscar els béns de la mateixa. La cartoixá i les seues dependéncies, la traga de les quals seguía el model de la ú'Aula Del a Saragossa, estaven rodejades d'un mur flanquejat de torres quadrades. Es distingixen en el recinte dos parts: la zona de les obediéncies (horts treballats per servents) i la clausura. Sobre la porta d'entrada al monestir hi havia una estatua de sant Bruno i sobre una altra porta interior de l'atri estava l'efígie de santa Anna amb la Mare de Déu. I després de la portería, al fons d'un hort, s'elevava el frontispici del temple, amb entrada ais claustres per ambdós costats. Deis esmentats claustres, entorn deis quals s'organitza l'espai, el mes interessant es el major, d'ínspiracíó pal-ladíana. Rodejats de cel-les, posseixen pou i jardí, com dicta la regla cartoixana. Esta mateixa regla presidia el temple, amb el seu únic altar major enfront del segon cor. En una ñau lateral hi havia altres altars, igual que en els angles deis claustres avantdits. Els cors de novici i professos se separaven, com en les altres cartoixes, per un reixat amb porta entre dos altarets transversals. L'única ñau d'este temple tenia creuer, i en ell una esvelta cúpula valenciana, de teula blava i artística arquitectura amb esferes daurades. Les voltes que dividien els ares torals eren de creueria ogival, amb claus i rosetons daurats. El transagrari, quadrada pega voltada a l'absis, estava xapat de taulelleria. El retaule es componía de set llengos pintats a l'oli, amb assumptes religiosos. Les capelles i retaules de les galeries laterals, de restaurado neoclássica del segle xviii, comunicaven pels seus extrems amb la ñau del temple. Ací es conservava un deis millors exemples de taulelleria valenciana deis segles xvn i xvin. A mes, també hi queden algunes restes de pintures muráis.
prova 1.
La G G G
cartoixa d'Ara Christi está situada... a) prop de la ciutat de Valencia, per la carretera antiga a Barcelona. b) al terme municipal de Valencia, encara que fora de les creus del terme. c) al terme del Puig de Santa Maria.
2.
Quina opció es la correcta? G a) Cristóbal Roig, nascut a Valencia i inquisidor a Saragossa va llegar uns terrenys per a construir-hi la cartoixa. n b) Elionor Roig, germana de Cristóbal, va acceptar la donació amb la condició de construir un convent de religiosos cartoixans. G c) Elionor i Cristóbal Roig, germans, van ingressar en l'orde de religiosos cartoixans al convent de l'Ara Christi.
3.
L'ús de G a) G b) G c)
4.
En G G G
"no obstant aixó" expressa... a pesar d'aixó tot i aixó encara que aixó
el text hi ha dos tipus de generes textuals clarament definits. Es tracta... a) d'un text descriptiu i un altre d'argumentatiu. b) d'un text instructiu i un altre de descriptiu. c) d'un text narratiu i un altre de descriptiu.
Conteste V (vertader) o F (fals) 5.
La Cartoixa d'Ara Christi es va construir seguint el model de \'Escala Dei de Saragossa.
6.
En el recinte de la cartoixa es distingixen dos parts: la dedicada ais servents i la dedicada ais religiosos.
i
I
La vida monacal s'organitzava al voltant deis dos claustres que hi havia a Centrada del monestir.
I
I
I
I
7.
8.
El temple tenia dos cors: el deis novicis i el deis monjos professors.
9.
Les capelles i els retaules estaven xapats amb taulelleria valenciana deis segles xv i xvi.
10.
94
GG
I
I
Quina opció es la correcta en funció deis personatges següents i la seua relació amb la Cartoixa d'Ara Christi? G a) Antonio Ortiz fou l'arquitecte que dirigí les obres del monestir. G b) Andrés Capilla va beneir solemnement l'església del convent. G c) Marco Antonio Bernich fou el notari que testifica els documents de la donació del convent a l'orde religiós.
Área d'estructures lingüístiques Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica Qué signifiquen les paraules o expressions següents? 11. llamborda G a) teixit de seda i or o plata en qué el metall no apareix sino en una cara. G tí) pega de pedra, generalment de forma rectangular, usada per a pavimentar les calgades deis carrers o d'altres vies. G c) cursilería, presumpció. 12.
safata G a) document lliurat per una autoritat, civil o militar, que autoritza el portador a circular per un territori o travessar una frontera. G tí) proflt periódic, especialment en diner, que ret un actiu material o financer. G c) plat gran, molt planer, amb vores de poca algária, que servix per a portar gots, tasses, etc., o per a presentar alguna cosa.
13.
a tomb G a) a propósit. G tí) girat, tombat. G c) a l'acte, de seguida.
14.
sinologia G a) ciencia que té per objecte l'estudi deis primats i altres animáis pitecantrops. G tí) ciencia que té per objecte la llengua, la literatura i la civilització xineses. G c) estudi del pol-len i de les esperes actuáis i fóssils.
15. tendrum G a) part tendrá d'una planta jove. G b) cartílag. G c) terme genéric que s'aphca ais selacis, especialment ais de grandária mitjana o gran. 16.
fer G G G
eixir (algú) de polleguera a) exigir a algú la eixida immediata. b) exasperar-lo, fer-li perdre la calma. c) traure algú de la pobresa.
17. nacre G a) unitat de massa de pedrés precioses, or, etc., emprada en joieria, equivalent a 205 milligram. G b) substancia dura, blanca, iridiscent que forma la capa interior de certes conquilles i caragols. G c) ungía aguda i corbada deis animáis depredadors.
prova 18. vessant G a) títol propi deis sobirans de l'lran. G b) rebrot perjudicial que ix a la soca o a una branca vella d'un arbre. D c) declivitat d'un terreny o d'una teulada per on corren les aigües de la pluja, de la fusió de la neu, etc. 19.
pollinar D a) parir la somera o Tegua. G b) cim molt agut. G c) botiga on es venen pollastres i altres volátils, morís o vius.
20.
pelfa G a) pell forta i resistent. G b) clofolla d'algunes fruites seques. G c) teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, pero de peí mes llarg.
21.
anar fet péntols G a) vestir molt elegantment. G b) procedir molt primmiradament. G c) anar amb la roba plena d'esgarrons.
Quina de les opcions seguents es correcta? 22.
Una de G a) G b) G a)
23.
La G G G
24.
Has sentit com G a) gralla G b) bramula G c) esgüella
25.
Els G G G
96
les tres paraules seguents figura en el diccionari: verso squash valia
paraula que está ben escrita es: a) transfons b) rerefons c) rerafons
habitants d'Elx son a) ilicitans b) elxans c) hilicitans
el bou?
prova^P Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal? 26.
La G G G
27.
L' G G G
ñau a) tí) c)
principal de I' está coberta per una església // bóveda // canyó iglesia // vóbeda // cañó església // volta // cañó
es la capa a) atmósfera // gaseosa b) atmosfera // gasosa c) atmósfera // gasseossa
28. Sempre G a) G b) G c)
de
que envolta la térra.
fa les coses _., de qualsevol a la babalá // manera de gairell // forma de plegat // forma
29.
Deixa el pollastre _ mes en el forn, que encara no está prou G a) una estona // rossejat G b) un ratet // daurat G c) una estona // dorat
30.
s'han d' a má. Les D a) solicituts // completar D b) sol-licituts // complimentar D c) sol-licituds // emplenar
31. Sembla que teñen molt d'interés G G G
32.
Esta crema de farmacia per a l'_ havien ensenyat a la perfumería. G a) acné // de G b) acné // amb G c) acné// en
33.
En aquella ocasió confiava confiava que aprovaria, G a) en // en // en // h¡ G b) en // a // 0 // n' G c) en // d' // en // 0
34. G G G
complir els seus
a) en // compromisos £>) a // compromisos c) en // compromissos
plovia ens vam amagar _ a) Com que // davall b) Com // sota c) Com // baix
es molt bona en comparado
la sort, confiava _estava segur.
d'un arbre.
la que ens
aprovar; dit d'una altra manera:
rova 35.
Josep Lluís insistía les seues declaracions: insistía G a) en // en // ¡nocent G b) amb // amb // innocent G c) en // 0 // ¡nnocent
36.
Has escoltat l'obra que Pau ha G a) composat // organ G b) compost // orgue G c) composat // órgan
37.
Esta caixa servirá guardar-hi G a) per a // les andrómines G b) per // els catxivatxes G c) per a // els catxivatxs
38.
L'avió de seguida i no G a) despegará // aterritzará G b) s'envolará // aterrirá G c) s'envolará // aterrará
39.
La G G G
40.
Tot i que ja té cotxe. G a) prou // bastant G b) bastants // prou G c) prou // bastant
41.
L'árbitre va un penal G a) pitar // a falta de G b) pitar // quan faltaven G c) xiular // quan faltaven
42.
Fa uns rani. G a) G b) G c)
43.
98
per a
fins una hora mes tard.
com era, va abominar mare, a) covarda // els seus b) covard // deis seus c) covarda // deis seus
anys
que era
filis
diners arreplegats, encara no en
té
per al
dos minuts per al final.
amb gran solemnitat
lia Mostra de Cinema del Mediter-
se celebra // I' es celebra // la es cel-lebrá // la
demá, ja No et preocupes, ja la teua oficina. G a) per que // siga // siga // em G b) perqué // sia // sia // em G c) perqué // sia // sia // 0
despús-demá
passaré per
prova® 44.
M'agradaría que
molt antic que s'ha trobat a la Biblioteca
un
G 9) veres // Alcorá // Reial n b) vegeres // Cora // Real G c) vegueres // Coran // Reial 45.
jo no Des del meu G a) seient // oísc G b) seient // oc G c) ) asiento // oíxc
46.
Has vist com els G a) venen // extrangers G b) venen // estrangers G c) venen // extrangers
47.
G G G
be el professor perqué té un to de veu molt baix.
_, tots carregats de maletes?
setmana arribará ('informe que esperem de a) A mitjans de // I' b) A mitjan // I' c) A mitjans // la
he comprat dos, d'aquells melons d'
48.
A les teues amigues, _ G a) els n' // Alger G b) lis en // Argel G c) els en // Alger
49.
encomane mes, de pans, o ja Vols que G a) te'n // ne G b) t'en // en G c) te n' // en
50. Coneixes aquell que parla d'un nari? G a) comte // conde // conter G b) compte // conté // comte G c) conté // comte // compte
demanen mes, que ja a) me'n // lis n' b) m'en // els n' c) me'n // els n'
51. Que no G G G
52.
En esta botiga es ven fariña G a) al detall // se n'hi G b) al per menor // se'n G c) a la menuda // s'hi
India.
_?SÍ,
tan bons.
tens prou?
que tenia un
bancari extraordi-
he donat dos o tres, de caramels.
ven molta.
prova l'alé.
53.
No G G Q
es higiénic que a algú li a) puda b) pudixca c) puta
54.
Vicent no podía traure I' podía traure tampoc. G a) estutx // moxil-la // el G b) estuig // moxila // le'n G c) estoig // moxilla // Ten
de la
_, pero el cas va ser que jo no
Quina de les opcions següents es correcta? 55.
Encara G a) G b) G c)
que era una xica un poc mordag // cortesa mordaga // cortés moradaga // cortesa
56.
Primer G a) G b) G c)
ha de compactar la grava _ l'apigonadora // l'aquitrá la piconadora // el quitrá la pissonadora // el quitrá
57.
G G G 58.
L' G G G
tarda la a) Com // padrina b) Quan // madrina c) Quant // padrina
que li va eixir la cara era tan análisi de la pell. a) acné // en // extrany // un //clínic b) acné // en // estrany // una // clínica c) acné // a // estrany // una // clínica
Li vaig regalar un pot de fruites G a) surtides // almíbar G b) sortides // almivar G c) assortides // almivar
60.
Les teues _ no teñen G a) mentides // gens de G b) mentires // cap G c) mentides // cap de
100
_, després ja hi tiraran
_; no sé s\m batejar la xiqueta!
59.
61. La G G G
per contra, era mol
en
gracia!
crisi económica l'ha _ a malvendre a) constrenyit // l'hacienda b) constret // la hisenda c) constrenyut // l'hisenda
que li van haver de fer
62.
El director de I' deixa les partitures damunt del n a) orquesta // atril O b) orquestra // faristol O c) orquestra // atril I
D a) D b) D c)
amb parlaves abans, acaba d'eixir. L'ingeniera // la que L'enginyera // qué La inginyera // que
D D D
que sápies que tot el que diu, ho diu en contra Vull // teu Vullc // teua Vull // teua
63.
64.
a) b) c)
65.
Ja Q G D
es hora de traure l'aigua de la nevera. a) la n' // treta b) en I' // tret c) V H tret
66.
Si vols que la jaqueta et vaja millor, t'haurás de posar unes peces de a) b) c)
67.
has
a les
buata // muscleres guata // hombreres guata // muscleres
Vés
amb eixe xarlatá que t'_
D a) en conter // engatussará D b) amb conté // engalipará D c) amb compte // engalipará 68.
Fill meu,
has caigut un bac? Tens
senyal
front.
D a) 0 // un bon // al Q b) t' // una bona // en el n c) t' // una bona // al he demanat un tren
D a) D b) D c)
Reís, jo Per // em Per a // em Per a // 0
D a) D b) D c)
carree del paquet. ell no es Com // feu // nos en Com que // feu //ens en Com que // feu //ens en
69.
70.
vam fer nosaltres.
101
prova
Normativa ortográfica Quina de les opcions seguents es correcta?
71. Les _ i els D a) endívies // rávens D b) endíbies // rábens G c) endívies // rábens romans duien a) galiots // b) galeots // c) galiots //
son molt bons per a ('ensalada.
72.
Els G G G
els a les amb grillons galeres // proveíts // cadenats gal-leres // provistos // candats gal-leres // proveíts // cadenats
73.
L' es un teatre de dimensions audicions musicals. G a) odeon // reduídes // Grecia G b) odeó // reduídes // Grecia G c) odéon // reduídes // Grecia
74.
Un G G G
75.
anit Pura? Es que es Récordes com G a) reia // trencava // riure G b) es reía // tronxava // rissa G c) es reía // trencava // riure
76.
de les coses consumibles, deis crédits o deis drets. es r a) quasiusefrut // usdefrut D G b) quasiüsdefruít // usdefruít D c) quasiusdefruit // usdefruit
77.
Diuen que es va llavar les proper. G a) Pilats // mans // un G b) Pilatos // máns // una G c) Pilat // mans // una
78.
La bona
que en la
antiga era destinat a
es va trencar I'
deis que van arribar en una a) somalís // patera // omoplat b) somalis // pastera // omoplat c) somalins // patera // omoplat
esquerre.
de
El
es fa amb malta
G a) cervessa // mólta // posada G b) cervesa // mólta // posada G c) cerveza // mólta // posta
102
de
en
aigua que li van portar d'un riu
a macerac.
79.
La
D a) D b) G c) 80.
es soledat // soletat // soletat //
una que em produix molta actitud // inquietud // ¡nstitut actitut // inquietut // ¡nstitud actitut // inquietut // ¡nstitut
No sé qui era mes
quan estic a l'_
si el mateix Maquiavel o
Borja, fill del papa valencia
VI. G a) maquiavélic // César // Alejandro G b) maquavél-lic // Céssar // Alexandre G c) maquiavél-lic // César // Alexandre 81.
En el quadern de les incidéncies de G a) bitácora // G b) bitácola // G c) bitácola //
82.
El G G G
83.
Hi ha hagut un general i s'han G a) curt circult // fundit // perilles G b) curtcircuit // fos // bombetes G c) curtcircuit // fos // perilles
84.
deixar per a mes tard, per a un altre dia, per a mes avant. Aplagar a) G Ajornar G Emplagar G
del vaixell que va la navegació. zarpar salpar zalpar
d'esta empresa no es a) pervindre // res // degut a b) porvenir // gens // a causa c) futur // gens // a causa
el mes passat están anotades totes
ciar
a la crisi económica.
moltes
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase? 85. G G G
tot el s'ha a) Disortadament // exahurit // cautxo b) Dissortadament // hexaurit // cautxu c) Dissortadament // exhaurit // cautxu
86.
Si per tu G a) fora // fora G b) fora // fora G c) fora // fora
87.
Cal G G G
ja ens hauries tirat // pesca // peixca // pesca
posar una nota al final a) aclaridora // del full b) aclaratoria // del full c) aclaratoria // de la fulla
del club de
inicial.
prova 88.
Era un
que pertanyia a un exércit
G a) alféris // antirevolucionari G b) alferes // antirevolucionari D c) alféris // antirrevolucionari 89.
els bracos es un exercici d' G a) Abaixar // adducció D b) Baixar // aducció D c) Baixar // addució
90.
El
G a) G b) D c)
es una varietat de flautí de sonoritat molt £ pifan pifre pífano
Área d'expressió escrita Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si cal, els buits seguents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal cap grafía, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat En les darreres hores d'un capvespre d'estiu, em troba a a egut a la térra a d'un café de la mes concorreguda i animada v a de Valencia. Vora meu hi havia un matrimoni turista francés que esmer ava el temps observant, divertid! im, el pas d'individus esguerrats o deformes (nans, geperuts, coixos, camatorts, etc.), que de tant en tant apareixien entre el p blic esp s, indolent i mandrós, que s'abandona a a les primeres llums de la nit. Mireu-lo!, cridaven els ve ns, tot a enyalant amb el dit sense cap discreció, l'exemplar huma de torn que ara i adés se'ls oferia a la vista. Re en. Un tal comportament, no cal dir-ho, era ben irritant, pero de tota manera s'havia de recon ¡xer que la desfilada de mutilats, malme os fí icament, es produ a, en aquella temporada xafogo a d'estiu per l'ampla via valenciana, amb una freqü ncia ins lita i singular.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre un deis dos temes seguents (mínim de 300 paraules). G G
104
a) Solters o casats, quin es l'estat ideal? b) Els jóvens i el mercat laboral.
prova^y
Solucions comentades 23. I. c); 2. b); 3. a); 4. c); 5. F; 6. V; 7. V; 8. V; 9. F; 10(a)} II. llamborda /;) peca de pedra, generalment de forma rectangular, usada per a pavimentar les calcades deis carrers 0 d'altres vies. Ara ja no es gasten llambordes per a pavimentar els carrers, ara salen posar-hi quitrá. 12. safata c) plat gran , molt planer, amb vores de poca alearía, que servix per a portar-hi gots, tasses, etc., o per a presentar-hi alguna cosa. La cumbrera dula una safata amb copes de xampany. Com a sinónims de safata, recordeu plat, platera, plata, recipient, etc. Eviteu el castellanismo *bandeja. 13. a tomb a) a propósit. M'ho va comentar sense vindre a tomb. 14. sinología b) ciencia que té per objecte la llengua, la literatura 1 la civilització xineses. Amb els Jocs Olimpios de 2008 es va posar de moda la sinología. 15. tendrum b) cartílag. Els tendrums d'alguns animáis son boníssims. 16. fer eixir (algú) de polleguera b) exasperar-lo, fer-li perdre la calma. No la puc suportar; sempre em fa eixir de polleguera, es impertinent com paques persones. Com a sinónims tenim els verbs exasperar, enfellonir, enutjar... 17. nacre b) substancia dura, blanca, iridiscent que forma la capa interior de certes conquilles i caragols. Esta brusa té els botons de nacre. Eviteu el castellanismo 18. vessant c) declivitat d'un terreny o d'una teulada per on corren les aigües de la pluja, de la fusió de la neu, etc. La casa té una teulada a dos vessants. També es pot dir aiguavés. Recordeu que els nostres rius pertanyen al vessant mediterrani; observeu que, contráriament al castellá vertiente, el mot vessant es masculí. 19. pollinar a) parir la somera o l'egua. Esta somera ha pollinat en tres ocasiona. 20. pelfa c) teixit de seda, llana o moher, semblant al vellut, pero de peí mes llarg. Tinc una camiseta de pelfa molt calentó. *Felpa es mot castellá. 21. anar fet péntols c) anar amb la roba plena d'esgarrons. Canvia't eixa camisa que está molt vella i vas fet péntols. 22. La paraula que figura en el diccionari es: a) verso. El mot verso fa referencia a 'la cara de darrere d'un foli, d'una página, d'una carta, etc.'. // El
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
mot anglés squash ha estat normalitzat com a esquaix. II El mot * valia es un castellanismo; el nostre corresponent es valúa. La paraula que está ben escrita es: b) rerefons. // el mot *ti-ai¡sfaia es un castellanismo // El mot *rerafons es un vulgarismo. Has sentit com bramula el bou? b) bramula. El verb grallar vol dir 'cridar un córvid'. // Esgüellar es un verb que vol dir 'fer xiscles o esgarips certs animáis, com ara el porc, el conill, la rata, etc.'. Els habitants d'Elx son elxans. b) elxans. El gentilici * ilícita es un castellanismo, i *Jri* licita es una invenció. La ñau principal de Vesglésia está coberta per una volta de cañó. c) església, volta, cañó. Recordeu que església, llémena, témpora i alguna mes son les úniques esdrúixoles amb e tancada. // Els mots * bóveda i *ctmyó son castellanismos. Uatmosfera es la capa gasosa que envolta la térra. b) atmosfera, gasosa. Com es natural la paraula atmosfera es plana, com ho son els mots paral-lels litosfera, exosfera, estratosfera, ionosfera, etc.; noteu que son igualment planes les paraules corresponents en portugués: atmosfera; anglés: atmosphere; francés: atmosphére; alemany: Atmospháre o italiá: atmosfera. II El nostre mot es gasas, gasosa', la forma *ga* seos, *gaseosa es un castellanismo. Sempre fa les coses a la babalá, de qualsevol manera. a) a la babalá, manera. Recordeu que a la babalá es un locució que vol dir 'sense posar l'atenció necessária en el que es fa'; son moltes les locucions sinónimes, com ara: a burro-barra (o burri-barra), a la hoja, a la lleugera, sense quan val i quan costa, sense solía no volta, etc.; eviteu, pero, el castellanismo *a lo loco. II El nostre mot adequat en este context es manera', recordeu que la paraula forma fa referencia, básicament, a P'aparenpa externa'. Deixa el pollastre una estona mes en el forn, que encara no está prou rossejat. a) una estona, rossejat. Recordeu que una estona es un 'espai de temps d'alguna duració'; el mot *rato es castellá. // Observeu que el mot específic per indicar el fet de 'torrar com cal' es rossejar; heus ací l'exemple que aporta el diccionari del SALT. La carn ja rosseja; prompte estará cuita. El verb daurar, en canvi, a mes de significar 'cobrir amb una lámina d'or mes o menys fina' també significa 'comunicar un color paregut al de l'or' (pero no per l'efecte del foc). El sol daura les teules de la teulada. Les soilidtuds s'han d'emplenar a má. c) soMicituds, emplenar. Observeu mes paraules que. com sol'licitud, també comencen amb so/-/-: soilicitació, sol-lidiador, sol-licitadora. sol-licuó*. sol-licitar. II De les tres paraules que s'hi ofoñcB fe
prova mes adequada es emplenar, ja que s'utilitza básicament per 'omplir un imprés'; en tot cas, el verb omplir hauria estat també una opció perfecta. 31. Sembla que teñen molt d'interés a complir els seus compromisos. b) a, compromisos. Com es sabut, hi ha una serie de verbs o locucions verbals que porten un complement, denominat complement de régim verbal (CRV), que habitualment va introduít per una preposició. Es tracta de verbs com ara: acostumar-se a: ens hem acostumat a tot', pensar en: només penseu en la mona de pasqua; saber de: el meu nebot Josep sap molt d'informática; amenacar amb: ens va amenacar amb l'expulsió. La locució verbal tindre interés, demana la preposició en: tenia interés en el resultat. Pero quan el CRV está representa! per un infmitiu, les preposcions es canvien, de manera que els CRV que son introdui'ts per les preposicions en i amb, passen a a o de. Només penseu a/de menjar-vos la mona de pasqua (i no ...*en menjar-vos...). Ens va amenazar a/d'expulsar-nos (i no ...*amb expulsar-nos). Es complau a/de convidar-los (i no ...*en convidar-los). Tenia interés a/de complir (i no ...*e mptír)... Reviseu el que es diu en la pregunta 35 de la prova 2. // Entre les paraules que mantenen una sola s en el plural, recordeu estes també acabades en -ís: avís, avisos; encís, encisos; matís matisos; narcís, narcisos; país, paisas; paradis, paradisos; permís, permisos; somrís, somrisos; tamís, tamisas; tornavís, tornavisos... 32. Esta crema de farmacia per a Vacne es molt bona en comparacio de la que ens havien ensenyat a la perfumería. a) acné, de. Observeu mes paraules que, com acné, son planes, mentre les castellanos corresponents no ho son: aerólit, aeróstat, afrodisíac, alvéol, anemone, aparéixer, apoplexia, augur, auréola, auriga, bantu... // La nostra locució es en comparado de (i no *en comparado a); ací teniu altres locucions semblants: diferent del qu»... (i no ...*al que...)', embarcado de vela (i no *a vela)', entorn d'una qüestió (i no *-en= torn-a...); escapar del control (i no...*al control...); fer cas deis consells (i no...*als consells...); gust de cremat (i no *a cremat)... 33. En aquella ocasió confiava en la sort, confiava a aprovar; dit d'una altra manera: confiava 0 que aprovaria, «'estava segur. b) en, a, 0, n'. Ací tenim un altre cas de canvi de preposició: confiar en + NOM (confiar en la sort), pero confiar a/de + INFINITIU (confiar a/de aprovar). II Com ja deveu saber, si el complement de régim verbal es una oració introdu'ída per la conjunció que, la preposició desapareix. Observeu perqué en esta mateixa frase teniu les tres possibilitats: confiava en la sort, confiava a/de aprovar, ...confiava 0 que aprovaria. II Eslava segur (d'aixó) = en, pronom que pren
106
34.
35.
36.
37.
38.
39.
la forma elidida (n") ja que va davant d'un verb (eslava) comencat per vocal. Com que plovia ens vam amagar davall d'un arbre. a) com que, davalía, serveu que la nostra locució conjuntiva casual es com que (i no *com, com fa el castellá). // A mes de davall (que indica 'posició mes baixa d'una persona o d'una cosa respecte a una altra' també hi podríem haver usat sota, que té exactament el mateix valor; observeu, en canvi, quela paraula baix no es mai una preposició, sino un adjectiu: un home baix, o be un adverbi: parlar baix. Josep Lluís insistía en les seues declaracions: insistía 0 que era innocent. c) en, 0, innocent. Ací estem davant d'un altre cas de canvi i caiguda de preposició; ara be, com que de vegades la desaparició de la preposició davant que pot resultar, com ací, molt forcada, s'aconsella d'introduir-hi un substantiu de valor general com ara el fet, la idea, de manera que la frase resulte mes normal: ...insistía en el fet que era innocent. II Recordeu mes paraules que, com innocent, presenten -nn-: Anna, annalista, annex, Anníbal, bienni, connectar, decenni, innocu, manná, mil-lenni, perenne, Susanna, taranná, trienni... Has escoltat l'obra que Pau ha compost per a orgue? b) compost, orgue. Com ja deveu saber, el verb compondré té el valor, entre altres, de 'fer (una obra inteHectual, artística), executant-ne les diverses parts i combinant-les d'una manera harmónica'; atenció, pero, amb el verb composar, perqué l'haureu d'usar molt poques vegades, ja que significa 'imposar arbitráriament (a algú) una contribució, una multa, etc.'. // L'instrument musical es Vorgue; el mot órgan té altres valors, pero no el d'instrument musical. Esta caixa servirá per a guardar-hi les andrómines. a) per a, les andrómines. Recordeu que la preposició composta per a, entre altres valors, té el d'indicar la finalitat: per a guardar-hi... II Recordeu que un 'utensili, moble, etc., inservible, inútil' es una andrómina, i com a sinónims tenim estris, endergues, trastos...; els mots *catxivatxes o *catxivatxs son castellanismes. L'avió s'envolará de seguida i no aterrará fins una hora mes tard. c) s'envolará, aterrará. La paraula *despegar no es troba en els nostres diccionaris. // Recordeu que, mentre que la paraula aterrar vol dir 'prendre térra una ñau, una aeronau o una au'. el verb aterrir significa 'infondre terror'. La mare, covarda com era. va abominar els seus filis. a) covarda, eb. No obUdeu que en valencia hi ha alguns adjectíus que piescmeu forma del femení singular distinta dd macniK- covarda n'és un, pero també ho son agresta. amudidacia. blava, borda, calentó, comuna, cortesa. aJta. daifa, ferma, forta, grisa.... Recordé* qae irfuam» es un verb transitiu que ha
prova ^y
40.
41.
42.
43.
44.
45.
de dur un complement directe, ftinció que fa el sintagma els seus filis. Tot i que ja té bastants diners arreplegats, encara no en té prou per al cotxe. b) bastants, prou. Observeu que mentre que bastant, bastants, significa 'en quantitat o en un nombre regular', el motpro« vol dir 'en quantitat suficient, tant com cal', L'arbitre va xiular un penal quan faltaven dos minuts per al final. c) xiular, quan faltaven. El verb *pitar no es valencia en cap sentit. // La locució *a falta de tampoc no es valenciana; la nostra construcció corresponent es quan faltaven + quantitat de temps. Fa uns anys se celebra amb gran solemnitat /'lia Mostra de Cinema del Mediterrani. a) se celebra, 1'. Cal que tingueu present que quan el verb comenfa per sibilant: s, ce, ci, x (amb valor de xeix), en lloc de la forma refo^ada es, se sol utilitzar la forma plena se: demá se celebrará I'aniversari; se suposa que no sé res', en els camps de fútbol se xiula massa. II Recordeu que l'article el pren la forma /' davant del numeráis I i //, ates que es pronuncien amb vocal inicial: l'l de maig, I'lié Congrés, I'lia Mostró de... No et preocupes, perqué ja sia demá, ja sia despúsdemá O passaré per la teua oficina. c) perqué, sia, sia, 0. Recordeu que la preposició causal per antonomasia es perqué. II El mot sia, forma arcaica de tercera persona del singular del PRESENT DE SUBJUNTIU del verb ser, es utilitzada com a conjunció indicadora d'alternativa. La fortuna, sia bona sia ro'ina. // El verb passar no es mai pronominal (i per tant, no pot dur mai un pronom); noteu que el mateix ocorre amb altres verbs com ara: callar, caure, conéixer, marxar, seure...', així, dones, direm: calla ja!, i no *calla'?; he caigut un bac, i no *m 'he catgut...; vam marxar corrents, i no *ens vam marxar...; he aprés la llicó de memoria, i no *m 'he aprés la llicó...; aixója ho conec massa, i no *aixója m'/io canee...; va deixar la pell en l'antic treball, i no *es va deixar la pulí...; sé la caneó i la cantaré, i no *em sé-ía etc. M'agradaria que veres un Aleará niolt antic que s'ha trobat a la Biblioteca Reial. a) veres, Alcorá, reial. Recordeu que les formes de 1'iMPERFET DE SUBJUNTIU del verb veure son vera, veres, vera, vérem, véreu, veren; les formes *vegera/*veguera, *vegres/*vegueres, etc., son vulgarismes. // El llibre sagrat deis mahometans es 1''Aleará; les formes *Corá o *€oran son castellanismes. // Observeu que l'adjectiu reial fa referencia al reí. Des del meu seient jo no oi'sc be el professor perqué té un to de veu molt baix. a) seient, oi'sc. El mot *asienío es castellá. // Encara que té poc ús, recordeu les formes del PRESENT D'IN-
46.
47.
48.
49.
50.
51.
DICATIU del verb oír. o'ixc, o'íxes, o'ix, oim, oiu, oixen. Has vist com venen els estrangers, tots carregats de maletes? b) venen, estrangers. Com ja deveu saber, l'accent de venen (del verb vindre) ens pennet diferenciar-lo de venen (del verb vendré); regla mnemotécnica: penseu que quan les persones venen solen anar carregats, no només de maletes, sino també d'accents; en canvi, si es tracta de vendré, el primer que es ven es l'accent, de manera que, com ja l'han venut, ja no en teñen. // A mes á'estrangers, recordeu mes paraules que s'escriuen amb s (i no amb x com les castellanes corresponents): esplaiar, espionada, espoliar, esprémer, estendre, estrany... A mujan setmana arribará Piriforme que esperem de /India. b) a mitjan, 1'. Recordeu que la nostra locució es a mitjan; la forma *a mitjans de es un castellanisme. // Si hi hem usat la forma de l'article /' (i no la) es perqué la paraula femenina India comenfa per / tónica; en cas contrari, hauríem usat la: la italiana, la universitaria, etc. A les teues amigues, els n'he comprat dos, d'aquells melons d'Alger tan bons. a) els n', Alger. A les teues amigues = els I (de) melons = en; i com que el verb cometa amb vocal (he comprat), hi hem usat la forma elidida («'); noteu que ací el pronom adverbial en té un valor partitiu. // Recordeu mes paraules que, com Alger, s'escriuen amb / mentre que les castellanes corresponents ho fan amb r: bitácola, fiasco, folre, melmelada, poltre, salpar, solear, verger... Vols que te «'encornarle mes, de pans, o ja en tens prou? c) te n', en. A tu = te I (de) pans = en; ara be, si en la primera part hem usat la forma n' es perqué s'ha d'unir amb un verb comencat per vocal (encomané), pero en la segona va autónom, i per tant, la forma que cal usar-hi es en; en tots dos casos, el pronom en té valor partitiu. Coneixes aquell conté que parla d'un comte que tenia un compte bancari extraordinari? c) conté, comte, compte. Observeu be els valors i l'escriptura de les paraules quasi homófones conté (narrado), comte (títol nobiliari) i compte (bancari); observeu paraules de les respectives famílies léxiques; de conté: cantista, contarella...; de comte: comtessa, vescomte, cornial...; de compte: comptar, comptabilitzar, comptable, recompte, comptabilitat, i les expressions teñir en compte, al complot, en comptes de, etc. Que no me'n demanen mes, que ja els n'he donat «tes o tres, de caramels. c) me'n, els n'. A mi = me /(de) caramels = en. í_ fot la combinació deis dos pronoms, tenim me'n. ' A ells (o a elles) = els /(de) caramels = en: notea ^K
prova
52.
53.
54.
55.
56.
108
ací no sabem —perqué no ho explícita la situació comunicativa— si l'objecte indirecte es masculí (ells) o femení (elles), ates que en tots dos casos es idéntic: els; observeu, d'altra banda, que ens trobem amb dos usos partitius del pronom en. En esta botiga es ven fariña al deíalfí Sí, se n'hi ven molta. a) al detall, se n'hi. Tant les formes al detall com a la menuda son valides; per contra, í per menor es un castellanisme. // Només es válida l'opció se n'hi ja que el pronom se procedix del verb pronominal vendré 's; el pronom n' substitu'íx el sintagma (de) fariña [amb valor partitiu], mentre que hi substitu'íx al detall (noteu que fa la funció de complement circumstancial de manera). No es higiénic que a algú li putla Palé. a) puda. Adoneu-vos que el verb pudir pertany al model pur de la tercera conjugació (i no a la incoativa) i les formes del PRESENT DE SUBJUNTIU corresponents son: puda, pudes, puda, pudim, pudiu, puden. Vicent no podía traure Yestoig de la motxilla, pero el cas va ser que jo no l'en podía traure tampoc. c) estoig, motxilla, l'en. Recordeu mes paraules que, com estoig, presenten o on les castellanos corresponents escriuen unes altres vocals: escodrinyar, escoltar, escoltisme, escopir, escrúpol, esdrúixol, espessor, estará, estrafolari, expenedoria, fonament, furóncol, gola, govern... II Recordeu mes paraules que, com motxilla, s'escriuen amb //: assolellat, celia, cristall, ¡legenda, llicéncia, pallasso, pelletería, porcellana, rellotge, sentinella, tras Hadar, xandall... //L'estoig = /'; observeu que la forma del pronom el s'apostrofa davant la paraula estoig I de la motxilla = en; i fent la combinació deis dos pronoms, el resultat es l'en (atenció perqué sovint, tenint present que "l'apóstrof sempre ha d'anar tan a la dreta com siga possible" hom sol escriure la forma errónia *fe-tí, sense caure en el compte que en este cas ens hauríem inventat el pronom *fe, que no existix en valencia. Encara que era una xica un poc mordac, per contra, era mol cortesa. a) mordac, cortesa. Recordeu que l'adjectiu mordac es idéntic per al masculí i per al femení. // El femení singular de l'adjectiu cortés, en canvi, es cortesa; atenció perqué es un femení que genera l'adverbi cortesament; recordeu també els adjectius femenins que generen els adverbis en -ment següents: comunament, dolcament, encaridament, fermament, fortament, fredament, pobrament, seriosament... Primer ha de compactar la grava la piconadora, després ja hi tiraran el quitrá. b) la piconadora, el quitrá. No oblideu que la 'máquina que servix per a compactar els materials del sol, tot afermant-lo i fent-lo mes resisten!' es una piconadora. II El quitrá es diu així, i el verb corresponent, enquitranar.
57. Com tarda la padrina; no sé si podrem batejar la xiqueta! a) com, padrina. Observeu que la nostra expressió ponderativa es com (i no *qttant ni *quan). El mot padrina es un femení formal sobre el masculí padri. 58. I'acné que li va eixir a la cara era tan estrany que li van haver de fer una análisi clínica de la pell. c) acné, a, estany, una, clínica. Recordeu mes paraules que, com acné, son planes mentre que les castellanes corresponents no ho son: aeróstat, afrodisíac, alvéol, anemone, apoplexia, arteriola, augur, auréola, auriga, bantu, bronquial, centilitre, centríol, conclave... II Com ja deveu saber, la preposició a es la que s'utilitza per a referir-nos a les parts del eos: al cap, al ñas, a l'orella... II A mes d'estrany, recordeu també estes altres paraules que presenten la mateix característica: esplaiar, espionada, espoliar, esprémer, estendre, estranger... // Com que la paraula análisi es femenina, hi anteposem una i hi posposem l'adjectiu clínica; recordeu mes paraules que també son femenines: una áncora, una andana, una apoteosi, una aroma, una au, la bullida, la calor, la cel-lofana, la cercavila, la climax... 59. Li vaig regalar un pot de fruites assortides en almívar. c) assortides, almívar. Adoneu-vos que la relació que trobem entre assortit (i assortiment...) i la castellana surtido es idéntica a la que presenten el nostres mots amesurat, assenyalar, asserenar, aviciar..., amb les castellanes corresponents. // Recordeu mes paraules que, com almívar, s'escriuen amb v, mentre les castellanes corresponents ho fan amb b: advocat, almadrava, alcova, arravatar, arrova, aval!, avarca, avet, avi, avorrir, avortament, bava, bevedor, briva, canvi, caravel-la, cascavell, cavalcar... 60. Les teues mentides no teñen gens de gracia! a) mentides, gens de. A mes de mentida, recordeu també els mots següents: cadafal, cadastre, ciutadá, ciutadania, renda, rendibilitat, rendible, rendista, tripartida, venda..., perqué molt sovint son causa d'error, peí que fa l'ús de la grafía d. II Adoneu-vos que cap acompanya sempre elements comptables, per tant, no son acceptables cales del castellá com ara *no em va fer cap por, *alló no tenia cap interés, sino que hi hem d'usar gens de: no em va fer gens de por; no té gens de gracia, etc. 61. La crisi económica l'ha constret a malvendre la ///'senda. b) constret, la hisenda. Noteu que el participi del verb constrényer es constret, constreta. II Recordeu mes paraules que, com hisenda. s'escriuen amb s mentre les castellanes correspooents ho fan amb c: Andalusia, cisell, Córsega. corser, desembre, desena, gasela, gaseta, ¡gnasi, pretensiós, ronser, sanefa, sarbatana, Sardenya, sedas. sentmeUa, seguía...
62. El director de Vorquestra deixa les partitures damunt del farisíol. b) orquestra, faristol. Observeu que el mot orquestra es paraHel al francés orchestre o l'anglés orchestra; adoneu-vos també l'escriptura del mot tresor i recordeu que els mots cortó i murta poden presentar també les opcions cartró i murtra. II El nostre mot es faristol; la paraula atril es castellana, mentre que *atrill es un pur invent. 63. L'enginyera amb qué parlaves abans, acaba d'eixir. b) l'enginyera, qué. Observeu que el mot enginyera está formal a partit del mot giny —> enginy —> enginyer —> enginyera, i el mot giny significa 'mitjá que una persona s'enginya per a aconseguir o executar alguna cosa, especialment estratagema, maquinado'. // Després d'una preposició, com ara amb, només podem usar el relatiu tónic (que), el relatiu personal (qui) o be el relatiu compost (el qual); per tant, esta frase seria igualment correcta si haguérem dit l'enginyera amb qui... o be amb la qual... 64. Vull que sápies que tot el que diu, ho diu en contra ten. a) vull, teu. Encara que la forma clássica i adequada a un nivell estándard es la forma vull, l'Académia Valenciana de la Llengua permet la utilització, també, de la forma vullc. II Observeu que davant el mot contra, cal utilitzar la forma masculina del possessiu, i no la femenina, com fa el castellá: Tot el que diu es contra teu (i no *tem). 65. Ja es hora de traure l'aigua de la nevera. La «'has treta"! a) la, la n', treta. L'aigua = la I de la nevera = en; i com que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible i el verb al qual s'ha d'unir comenca per ha-, la combinació deis dos pronoms ha de ser la n'has... II Observeu que en un bon valencia, quan un participi va al costal d'un pronom de tercera persona s'utilitza concordat, es a dir, flexional, d'acord amb el substanliu que substituíx: el ¡libre, ja I'he comprat; la llibreta, ja I 'he comprada; els álbums, ja els he compráis; les cárpeles, ja les he comprades. 66. Si vol que la jaqueta et vaja millor, t'haurás de posar unes peces de bnata a les muscleres. a) buata, muscleres. La 'tela grossa de coto en floca, engomada per les dos cares, que servix per a farcimenl en Ireballs d'enconxar, ele.' es diu buata; la forma *guata es castellana. // Nosaltres tenim muscles (i no *hombms), per tant el mot que hi cal emprar es musclera (o colzera, genollera... [i no *code67. Vés amb compte amb eixe xarlatá que f engalipará. c) amb compte, engalipará. Recordeu que el mol conter significa gallofa i, per tant, no té el valor que hi convé i que conté es sinónim de narrado. II El verb engalipar es sinónim d'enganyar; com a possibles sinónims lenim lambe ensarronar, estafar, aprofitarse, engallinar...; *engatussar es un castellanismo.
68. Fill meu, 0 has caigut un bac? Tens un bon sc*yal d front. a) 0, un bon, al. Com be deveu recordar, el verb caure no es pronominal; ací en teniu altres que tampoc ho son (amb els valors que s'hi indiquen): anar a pie: la barca va anar a pie (i no *anar-se'n a pie); aprendre: he aprés el poema de memoria (i no *nrite aprés...); baixar: baixe en la próxima estado (i no *m'abaixe...); conéixer: aixó ja ho conec massa (i no * aixó ja m'/io conec...); coure: la verdura ha de coure a poc a poc (i no ...*s'ha de coure...); deixar la pell: he deixat la pell treballaní ací (i no *m'he deixat lapell...); riure: en escoltar l'acudit, va riure descompassadament (i no...*es va riwe...) [en canvi, riure sí que es pronominal quan significa 'burlar-se d'algú' o 'mostrar menyspreu': sempre es riu de tots els professors.} 69. Per a Reís, jo 0 he demanat un tren eléctric. €) per a, 0. Recordeu que la preposició composta per a, entre allres valors, indica un lermini fix de lemps futur. // Observeu que el verb demanar no es mai pronominal. 70. Com que ell no es féu carree del paquet, ens en vam fer nosaltres. c) com que, féu, ens en. Observeu que la locució conjuntiva com que significa 'sent així que'; noteu també que, contráriamenl al que ocorre en caslellá, el que es obligalori. // L'accent diacrític de féu ens indica que es un PASSAT SIMPLE; la forma féu, en canvi, es PRESENT D'INDICATIU. // Nosaltres = ens I (del) paquet = en. 71. Les endivies i els rávens son molt bons per a l'ensalada. a) endivies, rávens. Recordeu mes paraules que, com endívia i rave, s'escriuen amb v (i no amb b com les castellanos corresponents): recanvi, revetla, revoltó, rivet, rovelló, savi, saviesa, Savoia, séver, sivella, távec, taverna, tovera, trovar, traveta, trévol... 72. Els romans duien els galiots a les galeres amb grillons proveits de cadenats. a) galiots, galeres, proveits. Ací leniu mes paraules que, com galiot, s'escriuen amb /, i no amb e com les castellanos corresponents: humitat, infermer, jaspi, linia, Magrib, mantenir, minestra, minvar, monyica, nucli, ordinador, oripell, orquídia, óssia, pastís, penis, petroli, piga... II Noteu que el mol galera no du ele geminada. // Pronuncieu be les Ires síl-labes de la paraula pro-ve-ít. // Ja deveu saber que el noslre mot es cadenat; la forma *candat es un castellanismo flagran!. 73. Uodéon es un teatre de dimensions reduídes que en la Grecia antiga era destinat a audicions musicals. c) odéon, reduídes, Grecia. Observeu que el mot odeon es pía, com lambe ho son els mots següems: asmosi, paraplegia, prensil, quadriga, quilolilre. recorrer, reóstaí, reptil... II Pronuncieu be les
prova
74.
75.
76.
77.
78.
79.
110
síl-labes del mot re-du-i-des. II Observeu que Grecia es una paraula esdrúixola amb e oberta. Un deis somalis que van arribar en una pastera es va trencar Vomoplat esquerre. b) somalis, pastera, omóplat. Observeu que els mots somalí i omóplat son plans, mentre que els castellans corresponents no ho son; recordeu mes mots de característiques semblants: reuma, rupia, saxofón, sinergia, temer, térmit, termosfera, termóstat, teíraplegia... // Recordeu que les paíeres castellanes, en valencia es diuen pasteres. Récordes com reía anit Pura? Es que es trencava de riure. a) reía, trencava, riure. Com ja deveu saber, les formes de I'IMPERFET D'INDICATIU del verb riure son: reía, reies, reía, réiem, réieu, reten', qualssevol altres formes no son normatives. // A mes de trencar-se de riure, també hi hauríem haver pogut dir pixar-se o petar-se de riure; *trortxar es un castellanisme. // Observeu que el mot riure, a mes d'un verb també es un substantiu que significa 'acció de riure'; els mots *rtssa o *rtsa son castellanismes. El quasiusdefruit es l'usdefruit de les coses consumibles, deis crédits o deis drets. c) quasiusdefruit, usdefruit. Noteu que el mot quasiusdefruit está compost del prefix quasi + usdefruit, i com que els parlants ja teñen consciéncia que es tracta d'una paraula composta, ja saben que han de separar-ne els components: qua-si + us-de-fruit, i per esta rao, no ha de dur cap diéresi. Diuen que Pilat es va llavar les mans en una aigua que li van portar d'un riu proper. c) Pilat, mans, una. Recordeu que Pon9 Pilat es el nom valencia del famós procurador roma de Jerusalem. // Com que la paraula aigua es femenina, el determinant i qualsevol adjectiu que l'acompanye ha de ser femení també: una aigua neta i límpida. II El substantiu má porta accent diacrític (per distingir-lo del possessiu: ma mare), i tot i que molts deis mots deriváis (com ara el plural) de paraules amb accent diacrític el conserven (béns, botes, besnéta; dones, adéu, déus, semidéu, entresól...), aixó no ocorre amb la paraula má, el plural del qual es mans. La bona cervesa es fa amb malta molía i posada a macerar. b) cervesa, mólta, posada. Recordeu mes paraules que, com cervesa, s'escriuen amb 5 mentre les castellanes corresponents ho fan amb z: Ademús, alferes, arcabús, arrós, aspresa, asteca, astor, avesar, balisa, barnús, basar, bescuit, besnét, cabás, Cadis, calabas, canyís, capotas... II Posada es el participi femení del verb posar, mentre que posta es el del verb pondré —i ací no té sentit. La soledat es una actitud que em produí'x molta inquietud quan estic a Y instituí. a) soledat, actitud, inquietud, instituí. Encara que son
moltíssimes les paraules que acaben en -tat, algunes, com ara soledat, acaben en -dat; recordeu-ne unes quantes mes: ftuixedat, fosquedat, honestedat, maldat, netedat, orfandat, velledat... II Recordeu que s'escriuen amb -d- les paraules femenines acabades en -etud, -itud, com ara, actitud i inquietud, pero també actitud, altitud, aptitud, inquietud, licitud, longitud, magnitud, plenitud, quietud... II Noteu que el mot instituí, per contra, es masculí. 80. No sé qui era mes maquiavél-lic, si el mateix Maquiavel o César Borja, fill del papa valencia Alexandre VI. c) maquiavél-lic, César, Alexandre. Noteu que hi ha un grup de paraules que acaben en -/, pero que la geminen quan es tracta de paraules de la mateixa familia léxica: Maquiavel i maquiavél-lic en son casos paradigmátics; recordem-ne, pero, uns altres casos: bacil, pero bacilUfarme...; Camil, pero Camilla...; gal, pero gál-lic...; imbécil, pero imbécil-lüat....; libel, pero libel-lista...; nul, pero anul-lar, nul-litat...; protocol, pero protocol-lari...; pupil, pero pupil-la...; tranquil, pero tranquilla... II Potser es el moment d'explicar que la variant Borgia era (i es) Túnica manera d'escriure en italiá el nostre cognom Borja, per tal que soné exactament igual que en valencia (cal que tingueu present que en italiá el digraf -gi- representa fonéticament un so idéntic al de la nostra/). 81. En el quadern de bitácola del vaixell que va salpar el mes passat están anotades totes les incidéncies de la navegació. b) bitácola, salpar. El mot bitácola s'escriu amb /, mentre que el castellá bitácora s'escriu amb r; per contra, en el mot salpar emprem una / on el castellá corresponent usa r (zarpar); atenció, dones, amb les paraules següents, perqué per raons semblants solen ser causa d'errors i dubtes: adalil, Alger, bitácola, fiasco, folre, humillar, melmelada, milió, mortaldat, poltre, salpar, solear, verger... 82. El futur d'esta empresa no es gens ciar a causa a la crisi económica. c) futur, gens, a causa. Encara que el mot pervindre es sinónim de futur, Túnica opció gramatical possible es la c) per les raons següents: el mot *porvenir no es valencia, fet que invalida Topció b). D'altra banda, Topció a) tampoc no es possible per Tus de res, que es un pronom que significa 'cap cosa' (mentre que gens significa 'cap quantitat') i també per Tus de degul a, construcció que només es correcta quan degut es el participi del verb deure i es referix a un substantiu (cas en qué pot ser femení o plural: este fred es degut a la nevada d'anit; esta calor es deguda a la crema de la muntanya; estos venís son deguts a les baixes pressions; estes faltes son degudes al desconeixement de les regles); en altres casos cal usar unes autentiques causáis: a causa de, perqué, ja que, ates que...
83. Hi ha hagut un curtcircuit general i s'han fas multes bómbeles. b) curtcircuit, bombetes. Observeu com s'escriu curtcircuit (tres síHabes). // El nostre verb es fondre (i no * fundir), i el participi ésfos. II La 'lámpada eléctrica formada per una especie d'ampolla de vidre en l'interior de la qual hi ha un filament metál-lic, generalment de tungsté, que produ'ix llum per incandescencia al circular-hi el corrent eléctric' es diu bómbela i també pereta, pero no *perilla. 84. Ajamar: deixar per a mes tard, per a un altre dia, per a mes avant. b) ajornar. Observeu que el verb aplacar significa 'contractar (un operari)', es a dir, 'donar piafa a un treballador' // Emplazar, d'altra banda, significa 'situar, col-locar en un lloc' (en una 'placa'). 85. Dissortadamení s'ha exhaurít tot el cautxú. c) dissortadament, exhaurit, cautxú. Observeu com s'escriuen els mots dissortadament i exhaurir. II A mes de cautxú, recordeu també estes altres paraules que també son agudes (pero les castellanes corresponents no ho son): aldehid, alfil, ampit, ciclop, comité, criquet, decagram, elit, esperit, fabril, febril, filantrop, flúor, fútbol, handbol, handicap, heroi, hoquei, humit, iber, interval, quilogram, linier, miop, misantrop... 86. Si per tu fóra ja ens hauries tirat fora del club de pesca. c) fóra, fora, pesca. Noteu la diferencia entre fóra (del verb ser) i fora (contrari de dins). II Encara que tenim el motpeix, recordeu que el 'conjunt d'activitats esportives relacionades amb la captura del peix, per diversió i sense finalitats lucratives' es diu pesca; el mot *peixca es inexistent. 87. Cal posar una nota aclaridora al final del full inicial. a) aclaridora, el full. El mot *aclaratori, *adaratona no es valencia; el nostre es aclaridor, aclaridora. II A mes de full també en podem dir foli; el mot fulla,
be fa referencia a la botánica, be descriu una '1¡ prima de metall d'una ferramenta tallant'. 88. Era un alferes que pertanyia a un exércit antírevolmdonarí. b) alferes, antirevolucionari. Recordeu mes paraules que, com alferes, s'escriuen amb s mentre que les castellanes corresponents ho fan amb z: invalidesa, llapis, masmorra, matisar, Mequinensa, mesclar, mesquí, mesquita, Monsó, quars... II Noteu que el mot antirevolucionari está formal amb el prefix anti + revolucionan, i com que el mot revolucionan, autónomament, s'escriu amb r, en col-locar-hi el prefix anti- no hem de doblar la r; ací en teniu mes exemples del mateix fenomen: a-: arítmia; auto-: autoretrat', contra-', contrarestar; extra-', extraradi; greco-', grecoromá... 89. Ábaixar els bracos es un exercici A'adducció. a) abaixar, adducció. Com a norma general, els verbs baixar i pujar, gairebé sempre fan referencia a un moviment que es fa físicament amb les carnes. Baixar del tercer pis al primer. Baixar de I'autobús. Baixar els escalons de dos en dos. Baixar una muntanya... Pujar dalt d'una muntanya. Pujar al terral. Se'n puja dalt d'un arbre. Se'n puja al cel. Pujar al cotxe, en un cotxe, en una barca...', abaixar i apujar, per contra, teñen un valor d'ascensió o descens pero no físicament amb les carnes. Abaixá el cap per vergonya. Ja poden abaixar els bracos. S'abaixá els comáis deis pantalons. Abaixar la vista. Abaixar la mirada. S'abaixá per arreplegar els papers de térra. Acó U abaixará lafebra. Abaixaran les faxes. Abaixá la veu.... Apujar les faxes. Apujar el jornal. Apujar els preus deis carburants. Apujar un llum. Apujar la calefacció // El mot adducció vol dir, exactament, 'moviment que acosta un membre o un órgan del eos al pía media d'este'. 90. El pifre es una varietat de flautí de sonoritat molt aguda. b) pifre. Els mots *pifan i *pífano son castellanismes.
Dictat En les darreres hores d'un capvespre d'estiu, em trobava assegut a la terrassa d'un café de la mes concorreguda i animada vía de Valencia. Vora meu hi havia un matrimoni turista francés que esmercava el temps observant, divertidíssim, el pas d'individus esguerrats o deformes (nans, geperuts, coixos, camatorts, etc.), que de tant en tant apareixien entre el públic espés, indolent i mandrós, que s'abandonava a les primeres llums de la nit. Mireu-lo!, cridaven els ve'íns, tot assenyalant amb el dit sense cap discreció, l'exemplar huma de torn que ara i adés se'ls oferia a la vista. Reien. Un tal comportament, no cal dir-ho, era ben irritant, pero de tota manera s'havia de reconéixer que la desfilada de mutiláis, malmesos físicament, es produia, en aquella temporada xafogosa d'esliu per l'ampla via valenciana, amb una freqüéncia insólila i singular.
111
prova
Área d'expressió i interacció oral Lectura i conversa
Balneari L'aigua té nombrosos beneficis reconeguts per la medicina des deis temps d'Hipócrates, i ara, actualitzats per la hidrología médica i les distintes técníques d'hidroterápia, oferix moltes possibilitats relaxants, tonificants o desintoxicants. L'ús de l'aigua com a terapia de tractament, ja siga potable (a casa), mineromedicinal (en un balneari) o la de la mar (talassoterápia), té tres efectes principáis: mecánics, térmics i químics. Els efectes mecánics deriven de l'acció de flotado i de la pressió hidrostática. Esta acció es mes notable a les piscines, on el eos es troba submergit de forma vertical i es pot practicar algún tipus d'exercici. La pérdua aparent de pes que es produíx dins de l'aigua fa que l'aparell locomotor es moga mes fácilment, cosa que permet que s'efectuen exercicis de rehabilitado en determinades patologies reumátiques i traumatológiques. Peí que fa ais efectes térmics, s'ha de dir que l'aigua es un excel-lent conductor de la temperatura, que permet emmagatzemar una gran quantitat de calor. Segons la temperatura de l'aigua es poden aconseguir diversos beneficis per a la salut. Els banys calents (els que superen els 37 graus) teñen un efecte sedant i, a mes a mes, afavorixen l'eliminació de toxines. Es recomanen en el tractament de l'obesitat, l'estrés i les contractures musculars. En canvi, están contraindicáis en els hipotensos, en els hipertensos, en cas de lindre varius i quan hi ha trastorns cardíacs. Els banys freds es gradúen per davall de 37 graus, i el seu efecte mes immediat es provocar una estimulado de tot l'organisme. Pero poden resultar perillosos, ja que hi ha el perill de tindre una parada cardíaca. Hi ha lambe el que els experts anomenen banys indiferents, en qué l'aigua es gradúa a la mateixa lemperalura que el eos (37 graus). Els efecles que produíxen son una suau acció sedanl, una millora de la circulació ¡ una relaxació de la musculatura. Els efectes químics de l'aigua deriven d'una amplia gamma de producles i cosmélics hidrolermals (olis, perfums, algues, sais minerals, ele.), que s'usen duranl el bany, i que acluen sobre l'organisme eslimulanl direclament les terminacions nervioses de la pell i a través de la respiració.
112
prova
PROVA© Área de comprensió Luja el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
La música a la prehistoria El coneixement de la música a la prehistoria es, per la seua propia natura, un afer torga imprecís. Tanmateix gosarem de fer certes afirmacions grácies ais descobriments, cada vegada mes importants, deis musicólegs i deis etnólegs i a les hipótesis fetes a partir de l'estudi de pobles primitius actuáis. Observant les tribus que avui dia viuen encara a l'edat de pedra, podem deduir com vivien els nostres avantpassats. Per a l'home prehistóric, d'un raciocini encara ben poc desenvolupat, la música tingué un paper preponderant i decisiu: fou una eina básica per a encarrilar l'individu dins els rengles socials. D'ací ve la importancia cabdal de la música en els ritus magics, guerrers, etc., de l'home no desenvolupat. Les manifestacions de la vida teñen uns cicles que podem catalogar de ritmes homogenis. Les estacions de l'any, per exemple, sempre son quatre, i se succeeixen sempre en el mateix ordre. Aquest ritme el trobem moltes vegades en els moviments corporals en les ocupacions laboráis o casolanes: en remar les barques, en bressolar un infant, en forjar un metall, etc. Moltes vegades en aquests quefers s'hi han afegit sons o sorolls guturals involuntaris produíts per l'esforc. rítmic que suposa cadascun deis moviments o sons fets voluntáriament. Acó no es mes que l'inici del que mes tard es produirá: la melodía basada en els moviments corporals de cada ocupació en concret. D'aquesta manera, l'home ana desenvolupant a poc a poc el ritme intern que l¡ es innat. En la unió del ritme corporal amb el musical té un paper preponderant l'acoblament de la música amb la dansa. El seu ritme, com que l'element comú de la dansa i de la música primarles era una repetido de petites frases prosodicorítmiques, féu que aqüestes dues arts es manifestaren gairebé sempre conjuntament. Atesa l'evolució de la música, aquest art amb el temps s'ha pogut deslliurar de tal manera de la dansa que fins i tot se n'ha independitzat, cosa que no ha succeít a la inversa. La natura en certs moments es sentida com l'origen de tot, com una mena de mare. I els homes prehistórics la imitaven. Es fixaven en el trencament de les ones del mar, en l'esclat de les cascades deis rius, en el soroll del vent, en el cant deis ocells, en els sorolls deis animáis o en l'impacte impressionant d'un tro. Totes aqüestes experiéncies intentaven reconstruir-les per mitjá de palmellades, colps ais troncs, crits... Fou quan l'home intenta de superar-les en bellesa que desenvolupá els elements musicals, de la mateixa manera que es deslligá, en part, de l'associació del ritme musical amb el moviment corporal. Els primers instruments que segurament utilitzaren van ser llurs cossos: les mans per a picar, la veu i la gola, els xiulets... Mes tard, i com a prolongado del seu propi eos, empraren els elements de la natura, com els país, les pedrés, les petxines... Ticiá RIERA
1.
Actualment es poden formular hipótesis sobre la música en la prehistoria... O a) observant els pobles primitius que encara hi ha i grácies a les aportacions deis etnólegs i musicólegs. Q tí) intentant reconstruir les condicions de vida deis pobles prehistórics. n c) grácies a les informacions de tota mena que trobem a Internet.
113
rova
La utilització de Tanmateix indica: G a) que alió que s'ha expressat anteriorment está en contradicció amb el que s'expressa a continuació. G b) que alió que s'ha expressat amb anterioritat constitu'íx un argument mes per a afegir ais que s'hi oferiran. que alió que s'expressa posteriorment ja está inclós en l'exposició anterior.
4.
L'origen de la música i el ritme podria trobar-se ... G a) en els moviments compassats del desplacament individual, com ara el caminar. G b) en el soroll produít pels atifells utilitzats en alguns treballs. G c) en els moviments rítmics i involuntaris que acompanyen alguns quefers diaris.
3.
El paper que la música representava en la societat primitiva consistía a... G a) tractar de desenvolupar la capacitat de raonament de l'home primitiu. G b) habituar l'home prehistóric en les primeres regles socials. G c) motivar l'individu per al treball cooperatiu.
2.
G 5.
c)
L'ús de la primera persona del plural... G a) es referix a l'emissor i també inclou el receptor com a mostra d'implicació en les opinions de l'emissor. b) es referix a les persones concretes que han escrit el text. c) es referix, d'una manera genérica, al grup de persones que ha participat en la investigació sobre este tema.
G G
Conteste V (vertader) o F (fals)
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al contingut del text? G a) La música i la dansa. G b) L'origen de la música i la dansa. G c) El ritme en la prehistoria.
9.
Els primers Instruments musicals utilitzats per l'home primitiu foren els de percussió, com ara els timbáis i els platerets.
8.
La unió deis ritmes musical i corporal es troba en l'origen de la dansa.
7.
Les societats primitives imitaven la naturalesa.
6.
10.
V
F
I !
I
Quin resum sintetitza millor el contingut del text? G a) L'origen de la música es molt precís. Actualment es poden fer deduccions ajudant-se de les investigacions fetes pels etnólegs i musicólegs, pero també mitjangant l'observació del comportament de les tribus que hui en dia es troben en l'edat de pedra. L'observació de la natura, com ara les estacions de l'any o el moviment deis arbres a causa del vent, ha fet que l'home imite este ritme en les diverses ocupacions diáries. També tractaren de reproduir els sons de la natura amb els propi eos o amb l'ajut d'elements del seu entorn. G b) L'origen de la música es imprecís. Actualment es poden fer hipótesis ajudant-se de les investigacions fetes pels etnólegs i musicólegs, pero també mitjangant l'observació del comportament de les tribus que hui en dia es troben en l'edat de pedra. L'observació de
114
G
la natura, com ara les estacions de l'any o les ones de la mar, ha fet que 1'home perceba estes oscil-lacions i imite este ritme en les diverses ocupacions diáries. També tractaren de reproduir els sons de la natura amb els propi eos o amb l'ajut d'elements del seu entorn. c) L'origen de la música es imprecís. Actualment ja no es poden fer hipótesis ajudant-se de les investigacions tetes pels etnólegs i musicólegs, sino que l'observació del comportament de les tribus que hui en dia es troben en l'edat de pedra poden ajudar-hi. L'observació de la natura ha fet que l'home senta estes oscil-lacions i imite este ritme en les diverses ocupacions diáries.
Área d'estructures lingüístiques Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica Qué signifiquen les paraules o expressions següents? 11.
ampit G a) paret, mur, tanca, etc., que generalment arriba a l'algária del pit, i que se sol construir a la vora d'un pont, d'un baleó, etc., perqué servisca de protecció. b) part anterior d'un quadrúpede o d'una au immediatament davall del coll. c) caramella, flabiol rústic. G G
12.
embull G a) embotit elaborat farcint budell ampie amb carn magra de porc, greix, sal, especies i a vegades sang. b) agitado d'un líquid que bull o fermenta. c) disposició intricada d'un conjunt de coses. G G
13.
fer G G G
salat a) condimentar amb excés de sal. b) arribar tard per a fer alguna cosa. c) fer-se l'antipátic.
14. alfábia G a) planta herbácia perenne, pareguda a l'alfals, que s'usa com a menjar del remugants. G b) gerra, tenalla. G c) bañe de térra o d'arena que es forma en la desembocadura d'un riu. 15.
ambre G 3) resina fóssil de diverses confieres, amorfa, translúcida, groguenca, utilitzada per a la fabricació d'objectes d'ornamentació. b) quantitat d'alguna cosa que cap dins de les dos mans juntes. c) natural d'Ámbria, a la zona nord de la península itálica. G G
115
prova
16. dur G G G
sempre ('alforja al coll a) viure previngut. ¿>) anar sempre molt aqueferat. c) tindre diners en abundancia.
17. estrep G a) tela de llana amb molt de peí que s'usa per a la confecció d'abrics. G b) cada una de les peces de metall, fusta o cuiro penjades una a cada costat de la sella d'una muntura per mitjá d'una corretja, on el genet fica els peus ¡ els descansa. c) tros de drap, destinat a diferents usos. G
18. xaró D a) de mal gust. G b) pell Misa, brillant ¡ pareguda a un espill. G c) trellat, enteniment. 19. argent G a) G b) G c)
viu mercuri. plata argentina. persona molt amable.
20. assedegat G a) que patix set. G b) gat salvatge. G c) persona que dissimula les seues intencions fingint humilitat o innocencia.
21. Enviar G a) G b) G c)
(algú) a fregar el bací. encarregar (a algú) una missió delicada. despatxar (algú) de mala manera. enviar (algú) a preparar el menjar.
22. Una de G a) G b) G c) 23. La G G G
les tres paraules següents figura en el diccionari: pallasso promedi surdo
paraula que está ben escrita es: a) portaavions b) portavions c) porta-avions
24. El porc i l'ovella G a) fa esgüells // bela G b) fa bramuls // clapix G c) fa raucs // rauca 25. Els G G G
.
habitants de Benicarló son a) benicarlins // benicassins b) benicarletins // benicassians c) benicarlandos // benicassuts
i els de Benicássim,
116
26.
Encara que s'havia comentat que no era filia
_, el notari no va poder negar-li la
G a) legítima // Ilegítima G tí) Ilegítima // Ilegítima G c) Ilegítima // Ilegítima 27. No G G G
28.
era a) b) c)
gens el xicot: no cregues que era d'aquells que es tonto // xuplaven memo // xuclaven babau // mamaven
el dit!
es la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col-lectiva deis divendres a
Un la
D a) ¡man // mesquida D b) imant // mezquita D c) imam // mesquita animáis están provists // peülles proveíts // peüngles provistos // pessunyes
de
Van dir G a) G b) G c)
32.
Va G G G
31.
Convé mes lentament Taire , perqué G a) compassar // condicionat // si no // fred G b) acompassar // acondiciona! // sino // fret G c) acompassar // acondiconat // si no // fred
30.
Alguns G a) G b) G c)
29.
33.
G G G 34.
ser tant que es va atrevir a dur al a) ossat // juí // testics b) osat // juí // testicles c) agosarat // judia // testimonis que volien abaratar // pujar abaratir // apujar abaratar // apujar
fa massa
falsos
els preus, pero no van fer altra cosa que
anava passant el temps, m'_ a) Conforme // assustava b) Segons // esglaiava c) A mesura que // asustava
Qué hi ha
G G G
-los.
mes i mes.
diñar?
a) de b) per c) per a
117
i prova 35.
A la de les valquíries fins i tot van traure una ñau G a) cabalgata // vik'inga G b] cavalgata // vikinga G c) cavalcada // víking
36. G G G 37.
al que et vaig dir sobre l'excursió, no hi ha hagut _ 3) En quant // cambis b) Peí que fa // canvis c) Quant // canvis
No es moment ara d'entrar en _ porada en .
detalls, pero sempre hi havia fruita de
tem-
G a) els // la // les postres G b) 0 // 0 // el postre G c) 0 // O // els postres 38. Qué significa el verb mussitart G a) parlar molt baix o sense emetre veu. G b) caminar lentament, a poc a poc. G c) malparlar d'algú.
39. He
dos quilos i
m'hauré de posar a régim.
G a) augmentat // escaig G b) aumentat // pico G c) augmentat // escreix 40.
tanca per un costat la El Illeta. G a) Caprroig // bahia // nort-oest // I' G b) Cap-roig // badia // nord-oest // la G c) Caproig // badia // nort-oeste // la
41. Com _
el meu
d'esta a zona
de
es d'origen romanes, li'l
G a) 0 // apellido // deletrejaré G b) 0 // apellit // delletrejaré G c) que // cognom // lletrejaré 42.
Qué significa el verb composar? G a) formar (un tot) reunint o comblnant diversos elements, diverses parts o diversos ingredients. b) obrar de tal o tal manera vers algú en una circumstáncia donada. c) imposar arbitráriament (a algú) una contribució, una multa, etc.
G G 43.
Entre els hi ha alguns tribu. G a) bantús // bruixos // venen // gurús G b) bantús // brlxots // venen // gurús G c) bantús // bruixots // venen // gurús
a ser com els
que
de la
118
Despassa
45.
Entre altres vators, una llotja es: G a) una varietat de llug. G t») una ¡nstal-lació on es fa la subhasta del peix. G c) una embarcació aparellada amb tres país ¡ vela llatina, usada al Mediterrani des del segle xv fins al xix.
44.
G G G
i, encara que les
están rovellades, intenta obrir la finestra
a) la falleba // bissagres // de par en par b) la falleba // frontisses // de bat a bat c) el pastell // vissagres // de par en par
46. Li has posat tant de caldo que G a) Tolla // dessubstanciada G b) el putxero // dessaborit G c) el puxero // dessubstanciat 47. Tot G G G
ha quedat
el baleó superior de la té una a) fatxada // pétrea // balaustrada b) fatxada // pétria // balustrada c) fagana // pétria // balaustrada
i imponent
48. Hi ha hagut en la principal i s'ha fet un G a) una fuita // canonada // bassal G b) una fuga // canyeria // xarco G c) una fuita // tubería // bassal
49. En l'accident, a mes del cúbit i el i per tant haurá de dur . G a) radi // l'esternon // mulletes G b) raig // Testernó // muletes G c) radi // 1'estérnum // crosses
s'ha trencat també part de
grandíssim.
_, i el fémur,
50. Qué significa la paraula com? G a) obi, pica utilitzada com a abeuradora o com a menjadora de bestiar. G b) de la mateixa manera que. G c) abreviatura de la paraula comissió.
rebran la quantitat deguda per 51. Els _ D a] acreedors // mitjá // un envió // reembols
d'
contra
D b) creditors // mitjá // una tramesa // reembors D c) acredors // medí // un enviament // reemborsament 52.
Qué es una timba? G a) una casa de joc. G b) un feix de fibres, blanc i brillant, constituít per teixit conjuntiu, que unix els músculs ais ossos. c) un precipici. G
119
prova
No G G G
54.
Quina de les següents paraules figura en els nostres diccionaris? G a) treno G tí) tremedal G c) trekking
53.
puc a) £>) c)
suportar calor tan este // agobiant esta // abrumadora esta // aclaparadora
Quina de les opcions següents es correcta? 55.
No G G G
es el mateix amb un fusell que a) afusellar // torpedinar // torpede tí) fusillar // torpedejar // torpedo c) fusilar // torpedar // torpede
amb un
56. El colom pero l'oca G a) eguina // gralla G tí) bruela // mióla G c) parrupeja // claca 57.
Un habitants de Nova York es un G G G
en canvi, ets habitants de París es diuen
a) novaiorqués // parisencs b) novaiorquí // parissins c) novayorquí // parisers
He
60.
Que vol dir l'expressió de repica'm el colze? G a) que algú ha begut un poc massa. G b) que alguna cosa es massa cara. G c) que alguna cosa es de considerado, del que no ni ha.
59.
En G G G
58.
valencia els passos de _ a) peatons // zevra b) vianants // zebra c) transeünts // cebra
no es diuen passos de
a fer la paella algunes vegades, pero quan Che
sempre estava
D a) provat // tastada // fada G b) provat // provada // sosa G c) intentat // provada // sossa 61. Van G G G
portar falsos i van guanyar, amb a) testics // trampes b) testics // paranys c) testimonis // paranys
_, el juí.
120
Com que eren
63.
Esta escultura de Manolo Valdés s'ha G a) fundit // fundició G ti) fos // fundimentació G c) fos // foneria
62.
el jutge va
en una
que calía
prova que hi ha al Grau.
els
G a) rumans // fallar // extraditar // caporals // Rumania G b) romanesos // dictaminar // extradir // capitosts // Romanía G c) romans // sentenciar // estraditar // cabecilles // Romanía 64. Vés amb cura amb
d'esta carretera; de tant en tant hi ha gent que s'_
amb
el cotxe. G G G
a) els revolts // estavella b) les corbes // estrella c) les curves // estrella
65. Que significa la paraula fal-lag? G 3) que tracta d'enganyar. G b) que es susceptible de cometre errors. G c) que te forma de falg.
Si no .
67.
Entre el gos i un corb G a) Nadrant // raucant G b) bordant // grallant G c) brodant // bramant
66.
el to, no podrás
no hem pogut dormir en tota la nit.
el cant.
D a) puges // reanudar D b) apuges // reprendre D c) puges // prosseguir
Va ser una baralla on fins i tot i va haver-hi de sang. G a) navaixes // vessament G b) navalles // derramament G c) navaixes // vertiment
70.
En G G G
69.
Una de les paraules següents es present en els nostres diccionaris. Quina? G a) taüt G b) corxea G c) massacre
68.
la meua declaració de _ a) renda // imposable b) renta // imponible c) renta // imponent
m'ha eixit una base
molt alta.
_; afortunadament, no hi va haver
121
I
prova
Normativa ortográfica Quina de les opcions següents es correcta? 71.
El G G G
rei avancava amb passes majestuoses _ a) rosegant // arminyo b) arrossegant // ermini c) arrastrant // erminy
la caverna va un _ a) surgir // cfclop // enmig b) sorgir // cíclop // almig c) sorgir // ciclop // al mig
73. De G G G
costar mes de dos aconseguir l'_ a) decennis // annexió // limítrofa b) decenis // anexió // limítrof c) decennis // anexió // limítrof
72. Va G G G
la capa d'_
de la térra
gegantí que tenia un ull
Va
75.
Algunes nacions de van signar un pacte de G a) Sud-africa // no-agressió G b) Sud-África // no agressió G c) Sudáfrica // no-agresió
74.
es un treball encárrec, no estará fins a) Com // d'// a mitjan del b) Com que // per // a mitjan c) Com // per // a mitjans del
G G G
tot el mati com si romandre // plantat // s'haguera // immóbil permanéixer // de peu // s'havera // inmóvil permanéixer // de peu // s'haguera // inmóbil
D D D 76.
77. Penja el quadre del de nit. G a) dalt // capgal // damunt G b) damunt // cabegal // damunt G c) damunt // cabesal // dalt 78. No G G G 79.
del front.
quedat
pero els dos llums posa'ls
et preocupes pels regáis de les teues filies, que jo a) se'ls b) les les c) els els
mes que ve.
de cada tauleta
portaré.
Em sembla que trauen alcohol de la fusta. Sí, si que _ G a) en trauen alcohol
G b) 0 G
c) en en
122
prova 80. L'aparell de f¡ fa tant de soroll que hauré de denunciar-lo a l'ajuntament i que vinguen a . els G a) acondiconat // 0 // decibel-lis G ti) condicionat // -h¡ // decibel-ls G c) condicionat // -ne // decibels 81. Qué _ ara, vosaltres? Just fa uns dies G a) digueu // déieu G b) dieu // déieu G c) dieu // díeu 82.
La G G G
decisió del cap de protocol afectará a) el // seguici reial b) al // séquit reial c) al // seguici real
exactament el contrari.
_ comportament del
83. Que significa el verb encanar-se? G a) ofegar-se de tant de riure o de plorar. G b) enfurir-se, irritar-se. G c) entretindre's amb alguna cosa. 84.
Molts
solen passejar per les vores del riu
G a) londonencs // Támesis D b) londinencs // Támesi G c) londresians // Támesi
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
El
86.
Tenia molts de prendre part en aquella presencia deis . G a) escrúpols // sessió // espiritisme // esperits G b) escrúpuls // sessió // esperitisme // espirits G c) escrúpols // sesió // esperitisme // esperits
85.
de les peces de ferro les
d'
del
en qué s'invocava la
i les deixará brillants.
D a) poliment // alliberará // rovell D b) puliment // lliberará // rovellament G c) poliment // deslliurará // herrumbre 87.
quan has obert la nevera a) T'has donat compte // quin // les b) T'has adonat // quina // les c) T'has adonat // quina // els
G G G
confusió he posat les _ a) medicines // les hi b) metzines // les c) medecines // les n'
Per G G G
88.
a la nevera pero
he tretes de seguida.
olor que fan
llegums?
123
prova
89.
Normalment per este poblé passen pocs cotxes al dia, pero els caps de setmana passen moltíssims.
D a) n'hi D b) en D c) ne 90.
Estem a canviar l'encarregat de manera immediata; sí, volem canviar_ está be de tants errors!
_; ja
n a) dispostos // -lo-h¡ n b) disposats // -l'hi O c) disposats // -lo
Área d'expressió escrita Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si cal, els buits següents posant-hi la grafia o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat El senyor Maree í s'al á, toca el co utador, i l'elegant despa_ _, amerat de claror blanca, mostré tot el bon gust d'aquell refinat inte ectual, fins ais menors detalls de I' ornamentado i el mobla_ e. Vora la taula escriptori, on espume a a amb focs ¡r¡ ats el ma ís tinter de cristall amb refle os torna olats, aquell advocat tenia una coló al llibreria giratoria plena d'obres de consulta; en uadrats i penjats a les parets, folrades de lien color malva, re alta en nou grans fotogravats atape ts. Els visitants es van fixar en tot, absolutament en tot; pero Pilar, cavi osa, es fixa a sobretot en una Venus a upida, de la qual no havia sabut apartar els ulls, que queia davant per davant de la gran taula escriptori. Per qué? Perqué li recordava algú, algú molt conegut en qui de moment no queia.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules). O G
a) b)
La situació de la dona en el món actual. L'aportació deis avangos científics a l'evolució del món actual.
124
Solucions comentades I. a); 2. b); 3. c); 4. a); 5. c); 6. F; 7. V; 8. F; 9. b); 10. b) II. ampit a) paret, mu-, tanca, etc., que generalntent arriba a ralearía del pit, i que se sol construir a la vora d'un pont, d'un baleó, etc., perqué servisca de protecció. Amb els colzes recalzáis en I'ampit de lafinestra, Pura podía divisar el paisatge que tenia al davant. 12. embull c) disposició intricada d'un conjunt de coses. No ens aclariem amb aquell embull de coses que hi havia a I'habitado. Com a sinónims hi tenim els mots embrolla, embolic, envitricoll, esbull... 13. fer salat b) arribar tard per a fer alguna cosa. Em sembla que hem fet salat, la presentado de la novel-la ja deu haver acabat. Segons contextos, esta mateixa locució pot significar 'fracassar, no encelar': 14. alfábia b) gerra, tenalla. A la cova d'Alí Baba hi havia centenars d'alfábies plenes de monedes d'or. 15. ambre a) resina fóssil de diverses coníferes, amorfa, translúcida, groguenca, utilitzada per a la fabricació d'objectes d'ornamentació. Em van regalar un collar de peces d'ambre i de cornil. 16. dur sempre l'alforja al coll a) viure previngut. Vicent i Josep son d'aquells que duen sempre I 'alforja al coll, peí que puga passar. 17. estrep h) cada una de les peces de metall, fusta o cuiro penjades una a cada costat de la sella d'una muntura per mitjá d'una corretja, on el genet rica els peus i els descansa. El genet va picar fort els esíreps i el cavall va eixir escapa!. 18. xaró a) de mal gust. Tota aquells muntatge escénic va ser molí xaró. Com a sinónims hi tenim grosser, vulgar, ordinari, disgraciós, carrincló, ridícul, coent, grotesc... 19. argent viu d) mercuri. Ara el termómetres ja no poden portar argent viu. L'expressió paréixer (o ser) un argent viu es diu d'aquell que no está mai quiet, que es mou contínuament. 20. assedegat a) que patix set. Quan tornávem de la platja, solíem estar molt assedegats. 21. enviar (algú) a fregar el bací. b) despatxar (algú) de mala manera. Els xiquets sempre U fan nosa i, ben sovint, els envía a fregar el bací. Ací tenim una manera fácil d'evitar l'expressió castellana mandar (a alguien) a freír espárragos.
22.
23.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
La paraula que figura en el diccionari es: a) pallasso. Has vist els nassos tan grossos que duen els pallassos? El castellanismo *pmmedi en la nostra llengua es diu mitjana, terme mig i*swdo, esquerrá. La paraula que está ben escrita es: á) portaavions. Al port hi ha un deis portaavions mes grans del món. El porc fa esgüells i Povella hela. a) fa esgüells, bela. Quan intentaven tancar el porc a la porquera, feia uns esgüells molt forts, i les ovelles belaven alhora. Els animáis que bramulen son els bous, i els que fan raucs, les granates i afins. Els habitants de Benicarló son benicarlandos i els de Benicássim, benicassuts. c) benicarlandos, benicassuts. Encara que s'havia comentat que no era filia legítima, el notari no va poder negar-li la Ilegítima. a) legítima, Ilegítima. Recordeu que l'adjectiu legítim, legitima es diu deis 'filis nascuts d'un matrimoni legítim', mentre que el substantiu Ilegítima fa referencia a la 'limitado a la llibertat de testar que la llei imposa al testador, la qual consistix en el deure d'atribuir ais seus parents mes próxims, anomenats legitimaris, un valor patrimonial a carree de Pheréncia'. No era gens babuu. el xicot: no cregues que era d'aquells que es mamaven el dit! c) babau, mamaven. Encara que el mot tonto ha estat recollit en el diccionari del SALT, no té tradició; a mes, l'opció a) no es l'adequada, ates que en esta frase feta el verb xuplar no es l'escaient, sino que la nostra locució genu'ina es mamar-se el dit, les altres opcions son cales de la locució castellana corresponent. Un imam es la persona encarregada de presidir i dirigir l'oració col-lectiva deis divendres a la mezquita. c) imam, mesquita. Observeu que el terme *iman no existix. Alguns animáis están proveits de peüngles. b) prove'its, peüngles. El nostre verb es proveir. II El mot peüngla també es pot dir peülla. Convé compassar mes lentament l'aire condicional, perqué .sí no fa massa fred. a) compassar, condicional, si no. Recordeu mes paraules que, com compassar i condicional es diferencien de les castellanos corresponents perqué no comencen per a-: bigarrat, bombat, botonar, bufetejar, carretejar, consolar, creditor, cuirassat, damasquinat, duana, estruf, greuge, irat, metralladora... II Observeu que el grup si no es un aplec formal peí condicional si mes l'adverbi de negació no; observeu que la frase podría ser perfectament gramatical, pero amb valor contrari, si hi elidim l'adverbi negatiu: si fa massa fred, tanca lafinestra. II Recordeu mes paraules que,
125
prova
31.
32.
33.
34.
35.
36.
com fred, s'escriuen amb -d final: alcalá, almud, caid, fluid, quid, sud... Va ser tant agosarat que es va atrevir a dur al judici falsos testimonia. c) agosarat, judici, testimonis. A mes as judici, també tenim el sinónimjuí. Van dir que volien abaratir els preus, pero no van fer altra cosa que apujar-los. b) abaratir, apujar-los. Recordeu uns altres verbs que, com abaratir, poden ser suspectes de confusions semblants: aclarir (i no *adarar); acovardir (i no *aco* vardar); agrir (i no *agmjar); amansir (i no *amansar); atemorir (i no *atemoritzar); col-lidir (i no *col listonar)... ¡I Recordeu que els verbs pujar i baixar volen dir, básicament, 'caminar cap amunt' o be 'caminar cap avalP; en la resta de casos (con el d'esta frase), gairebé sempre cal usar apujar o abaixar. Segons anava passant el temps, m'esglaiava mes i mes. b) segons, esglaiava. Recordeu que Padjectiu conforme significa 'd'una forma o d'una manera de ser que es igual a la d'una altra cosa presa com a tipus o model, com a terme de comparado'. Una reprodúcelo conforme a ¡'original; una temperatura conforme a I'época de l'any; també hauria estat possible l'opció a mesura que pero el verb *asustar es un castellanisme. // A mes del verb esglaiar, també hi podriera haver usat altres sinónims com ara espantar, esfereir, espaordir... Qué hi ha per a diñar? c) per a. Noteu que el nostre ús genuí es amb la preposició composta per a (i no de). A la cavalcada de les valquíries fins i tot van traure una ñau viking. c) cavalcada, viking. La nostra paraula es cavalcada; les formes * cabalgata i *cavalgata son alienes a la llengua. // Observeu que Fadjectiu viking no presenta forma femenina distintiva en singular; es el exactament el mateix que ocorre amb altres adjectius, com ara audac, contumaf, eficac, fugac, loquac, mordac, susplcaq, tenac, verac, vorac,felic, infelic, atroc,feroc, precoc, veloc...; noteu, a mes a mes, que viking es paraula plana (i no aguda com la castellana corresponent); observeu-ne mes exemples: reóstat, reptil, reuma, saxofón, sinergia, somalí, térmít, termostai, tetraplegia, textil, torticoll, transcórrer, tulipa, unisón, vacúol, vertigen... Peí que fa al que et vaig dir sobre l'excursió, no hi ha hagut canvis. b) peí que fa, canvis. Les formes *en quant o *qtttmt no son nostres. // Recordeu mes páranles que nosaltres escrivim amb v (pero les castellanes corresponents s'escriuen amb b): acovardir, advocat, almadrava, alcova, arravatar, arrova, avall, avarca, aveí, avorrir, avortament, bava, bevedor, briva, cascavell...
37.
38.
39.
40.
41.
42.
43.
No es moment ara d'entrar en els detalls, pero sempre hi havia fruita de la temporada en les postres. a) els, la les. A mes de les locucions entrar en els detalls i fruita de la temporada, ací en teniu d'altres que, contráriament al que ocorre en castellá, han de dur article: a la destra i a la slnistra; a la disposició de; a la meitat de; a la mercé; a les pálpenles; al mes tardar; al mígala; al puní del caramel', amb el rlsc de; amb tots els péls i senyals; alear el cap; anar peí bon camí; caure en el descrédit; cobrlr les despeses... //Adoneu-vos que el mot postres es sempre plural i femení. El verb mussitar significa a) 'parlar molt baix o sense emetre veu'. Estova tan afligida, que només va ser capac de mussitar algunes páranles. He augmentat dos quilos i escaig; m'hauré de posar a régim. a) augmentat, escaig. A mes del mot augmentar, no oblideu tampoc con s'escriuen apotegma, cigne, cognom.... II Recordeu que el mot escaig significa 'fracció d'una quantitat en qué esta excedix d'un nombre redó'. Va costar treta euros i escaig. El Cap-roig tanca per un costal la badia d'esta a zona nord-oest de la 1 lleta. b) Cap-roig, badia, nord-oest, la. Observeu que el mot Cap-roig está formal per un substantiu + un adjectiu; com que el substantiu acaba en vocal i 1'adjectiu comenfa per r, hi hem de posar un guionet (la mateixa cosa ocorre quan l'adjectiu comenfa per s o x); recordeu-ne mes exemples: busca-raons; penya-segat; para-sol; cara-xuclat, Coma-ruga; Mont-roig; Sant-romá: Vlla-real; Malva-rosa; Riba-roja; Vila-seca, etc. // Una badia, com ja sabeu, es com una mena de golf, pero mes petit. // Recordeu que també porten guionet les paraules compostes amb un signe cardinal. // Hem usat la forma plena de 1'article, la, perqué la paraula Illeta comenfa per / átona. Com que el meu cognom es d'origen romanes, li'l lletrejaré. c) que, cognom, lletrejaré. Recordeu que en este context cal usar la locució conjuntiva com que, ja que té el valor de 'sent així que', ates que en valencia el mot com no té el valor causal que presenta en castellá, sino que es necessari afegir-hi que. II El verb que significa 'llegir lletra a lletra', en valencia, es lletrejar. Qué significa el verb compasar! c) 'imposar arbitráriament (a algú) una contribució, una multa, etc.'. Atenció perqué, de cap de les maneres es sinónim de compondré. El policía m'ha composat una multa injusta; faré un recurs. Entre els bantus hi ha alguns bruixots que venen a ser com els gurús de la tribu. c) bantus, bruixots, venen, gurús. Recordeu mes paraules que, com bantu o gurú, son planes: arteriola,
126
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.
augur, aureola, auriga, áxon, bronquíol, conclave, correr, cotiledón, dentifrici, dinamo, electrólit... // Bruixot es una de les poques páranles que fan el masculí a partir del femení corresponent; ací en teniu unes poques mes: abella: abellot; dida: didot; cabra: cabrot; fura: furot; guatla: guatlot; guilla: guillot; liebre: llebrot; merla: merlot; perdiu: perdigo!... // Recordeu que el verb venen (del verb vindre) du accent diacritic, per tal de diferenciar-lo de la forma venen (del verb vendré). A mes d'altres valors, una llotja es h) una instal'lació on es fa la subhasta del peix. El peix mes frese es el que es ven a la llotja deis ports. Despassa la falleba i, encara que les frontisses están rovellades, intenta obrir la finestra de bat a bat. b) falleba, frontisses, de bat a bat. Com ja deveu saber, una falleba es una barreta de ferro cilindrica per a tancar finestres, portes, etc.' // Les frontisses son el 'conjunt de dos plaques de ferro o metall, a banda i banda d'un eix comú, que els permet girar'; eviteu el castellanismes *bissagra. II Recordeu que la locució obrir de bat a bat significa 'obrir ben be els batents d'una porta, d'una finestra, etc.'; la locució *de par en par no es nostra. Li has posat tant de caldo que Valla ha quedat dessubstanciada. a) olla, dessubstanciada. El mot *putxero (o *puchem) no es valencia. // A mes de dessubstanciada, també hi hauríem haver pogut usar dessaborida. Tot el baleó superior de la fatxada té una pétria i imponent balustrada. b) fatxada, pétria, balustrada. Observeu que, a mes de fatxada, també es nostre el sinónim forana. II La forma *petrea es un castellanisme. // Observeu també la forma del mot balustrada (i no * balaustrada). Hi ha hagut una fuita en la canonada principal i s'ha fet un bassal grandíssim. a) fuita, canonada, bassal. A mes d'una fuita també podem dir una fuga. II Tant els mots *canyeria com * tubería son castellanismes. // El mot *xarco també es un castellanisme. En l'accident, a mes del cúbit i el radi s'ha trencat també part de Vestérnum, i el fémur, i per tant haurá de dur crosses. c) radi, estérnum, crosses. Com a sinónim d'estérnum tenim el mot estern. II Com ja deveu saber, una crossa es un 'bastó amb l'extrem superior adaptat de manera que hi puga recolzar-se Pavantbraf o l'aixella per ajudar-se a caminar les persones que en tinguen dificulta!'. Un com es un a) obi, pica utilitzada com a abeuradora o com a menjadora de bestiar. Els coloms salen menjar en un com; observeu l'accent diacritic del substantiu
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
58.
59.
Els creditors rebran la quantitat deguda per niitjá d'una tramesa contra reembors. b) creditors, mitjá, una tramesa, reembors. Recordeu que el mot creditor fa referencia a 'aquell que deu diners'. // Noteu que la locució prepositiva per mitjá de es l'expressió que introdu'ix la persona o cosa de qué algú es val per a arribar a un fi. // Tan el mot tramesa com enviament son adequats; la forma *-en= vio, per contra, es un castellanisme. // Els mots reembors i reemborsament son perfectament sinónims. Una timba es c) un precipici. No t'acostes a la timba, no siga cosa que hi caigues. La paraula que figura en els nostres diccionaris es c) trekking. Es tracta d'un anglicisme adaptat que fa referencia a una 'expedició excursionista que consistix en un viatge organitzat i sovint amb guia, a regions exótiques i de difícil accés (desértiques, alpines, selvátiques, etc.)'; si no s'hi vol usar l'anglicisme, també tenim el nostre genuí mot tresc, que té el mateix valor. No puc suportar esta calor tan aclaparadora. c) esta, aclaparadora. Noteu que el mot calor es femení, cosa que també ocorre amb els següents: una alian, una amargor, una análisi, una andana, una apoteosi, una au, la botija, la bullida, la cellofana, la cercavila, la climax, la claror, la crep, la dent... II Els mots * abrumador (i *abrumar) son castellans. No es el mateix afusellar amb un fusell que torpedinar amb un torpede. a) afusellar, torpedina, torpede. Recordeu mes paraules que, com afusellar, es caracteritzen perqué comencen per a- (no com les castellanes corresponents): acontentar, amesurat, assenyalar, asserenar, aviciar... II Observeu com es diuen en la nostra llengua els mots torpedinar \ El colom parrupeja pero l'oca daca. c) parrupeja, claca. Com a sinónims de parrupejar tenim els verb parrupar i marrucar. Un habitants de Nova York es un novaiorqués, en canvi, els habitants de París es diuen parisencs. a) novaiorqués, parisencs. Observeu que encara que el topónim York s'escriu amb y, el substantiu novaiorqués, s'escriu amb /. En valencia els passos de vianants no es diuen passos de zebra. b) vianants, zebra. Recordeu que els mots *peettó i *cebra son castellanismes; i també ho es l'expressió "pas de zebra"; cal dir, pas de vianant. L'expressió de repica'm el colze vol dir c) que alguna cosa es de consideració, del que no hi ha. El meu nebot s'ha comprat un piano de repica'm el colze; a son pare li deu haver eos tai unafotralada d'euros.
127
rova 60. He provat a fer la paella algunes vegades, pero quan l'he tostada sempre estava fada. Qe) provat, tastada, fada. Recordeu que en valencia el mot provar, básicament es sinónim d'intentar. II El fet de 'prendre una xicoteta quantitat (d'un menjar o una beguda), posar-se'n un poc en la boca per a apreciar-ne el gust', en valencia, es diu tostar (mot parallel a l'anglés to tosté). II Recordeu que un 'menjar sense sal o insuficientment salat' es diu fat (i fada n'és el femení corresponent). 61. Van portar testimonis falsos i van guanyar, amb paranys, el juí. c) testimonis, paranys. Observeu que els mots *testics i *trompes son castellanismes. 62. Esta escultura de Manolo Valdés s'ha/os en una/oueria que hi ha al Grau. c) fos, foneria. Recordeu que el nostre verb ésfondre i que el participi corresponent es fos; atenció, perqué sovint se sol fer ús del verb castellá * fundir, fals verb que genera tota un conjugació igualment falsa, com si es tractara d'un verb de la tercera conjugació. // 'L'establiment on es treballen els metalls pels procediments de fosa' es una foneria', el mot *fundició es un castellanismo. 63. Com que eren romaneaos, el jutge va dictaminar que calia extradir els capitosts a Romanía. b) romanesos, dictaminar, extradir, capitosts, Romanía. Observeu com es diuen els nadius de Romanía. II Recordeu que el verb fallar no té, en la nostra llengua, cap significado relacionada amb el món judicial; nosaltres hem d'usar-hi dictaminar o sentenciar. II El nostre verb es extradir; la forma *extraditar es castellana. // Un capitost, i també un caporal, es aquell que dirigix i cornada un escamot, una colla. 64. Vés amb cura amb revolts d'esta carretera; de tant en tant hi ha gent que s'esiavella amb el cotxe. a) revolts, estavella. A mes del mot revolt, els valencians solem usar mes el sinónim femení revolta. II En valencia no existeix cap verb *estrellar; el nostre corresponent es estavellar. 65. La paraula fal-lac. significa a) que tracta d'enganyar. Una persona tan fal-lac i malintencionada com ell no mereix cap confianca de ningú. 66. Entre el gos bordant i un corb grallant no hem pogut dormir en tota la nit. b) bordant, grallant. Recordeu que els gossos, a mes de bordar ('lladrar amenacadorament') també poden clapir o glapir ('lladrar amb un crit agut i penetran!, especialment quan descobrix la 0393') o be, simplement lladrar, aprofiteu l'ocasió per a recordar que fer 'ornament de fil amb passades d'agulla, generalment damunt teixit' es diu brodar. II Els córvids, efectivament, grallen. 67. Si no apuges el to, no podrás reprendre el cant. b) apuges, reprendre. Peí que fa a la distinció entre
68.
69.
70.
71.
72.
73.
apujar i pujar, recordeu el s'ha indicat en la qüestió 32 d'este mateix tema. // En este context son igualment adequats els verbs reprendre i prosseguir; *re= anudar, en canvi, es castellá. La paraules que es recull en els nostres diccionaris es: a) taiit. També hi trobarem els mots corxera (pero no *corxea), d'una banda, i mortaldat, matanza, carnisseria, carnatge, etc., pero no *massacre, d'altra banda. En la meua declaració de renda m'ha eixit una base imposable molt alta. a) renda, imposable. A mes de la paraula renda, recordeu les següents, perqué sovint son causa de la mateixa classe d'error: cadafal, cadastre, ciutadá, ciutadania, mentida, mentider, renda, rendibilitat, rendible, rendista, tripartida, venda...11 El nostre adjectiu es imposable (i no *imponible). Va ser una baralla on fins i tot i va haver-hi navaixes; afortunadament, no hi va haver vessament de sang. a) navaixes, vessament. A mes del mot navaixa també hi ha el sinónim navalla. II Ni *derramament ni *veríiment son paraules valencianes. El rei avancava amb passes majestuoses arrossegant la capa d'ermini. b) arrossegant, ermini. Recordeu que el verb rosegar vol dir 'menjar-se xicotetes parts (d'una cosa relativament dura), trossejar-la a poc a poc mossegant-la repetidament amb les dents incisives'; el verb *ar= rastrar es castellá. // Un ermini es un 'mamífer de la familia deis mustélids, de pell suau i delicada, de la pell deis quals es poden confeccionar diverses peces de vestir, com ara, les capes'. Va costar mes de dos decennis aconseguir Vannexió de la térra limítrofa. a) decennis, annexió, limítrofa. Recordeu mes paraules que, com decenni o annexió, s'escriuen amb -««-: bienni, quinquenni, sexenni, innovado, connotar... II Recordeu que l'adjectiu limítrofté quatre formes: //'mítrof, limítrofa, limítrofs, limítrofes. De la caverna va sorgir un ciclop gegantí que tenia un ull al mig del front. c) sorgir, ciclop, al mig. Recordeu mes verbs que, com sorgir, s'escriuen amb o (mentre que els castellans corresponents ho fan amb u): infondre, nodrir, ordir, perturbar, podrir, polir, polsar, polvoritzar, recobrir, rostir, sofrir, tambar, torbar, triomfar... II Observeu les paraules següents, perqué son agudes, igual que ciclop: alfil, cautxú, criquet, elit, esperit, filantrop, flúor, humit, iber... II Com ja deveu saber, la preposició que s'usa per a referir-se a una part del eos es a: a la cara, al front...; observeu, a mes a mes, que la locució enmig de significa, be 'situació dins d'un grup o un ajust de persones o coses'. Enmig de tanta gent i se sentía sol. L'olla está enmig deis altres atifells, be 'coexistencia o coincidencia amb un conjunt de coses dissemblants'. Enmig de tanta festa hi ha
128
74.
75.
76.
77.
78.
79.
hagut també tfies laborables. Enmig de tot aquell guirigall. ella no deia res. només mirava. Algunes nackMS de Smd-afríca van signar un pacte de no-agressió. a) Sud-áfrica, Bo-agressió. Observeu que Sud-áfrica, com que es paraula composta en qué hi intervé un signe cardinal, ha de dur guionet; convé, pero, distingir entre el terme geográfic Sud-áfrica, 'part meridional del continent áfrica' i la nació República de Sud-áfrica. la capital administrativa de la qual es Ciutat de Cap; observeu, que en cap de les opcions la paraula áfrica s'escriu amb majúscula. // Recordeu unes altres paraules compostes peí mot no seguit de guionet: no-alineament, no-bel-ligeráncia, no-res. Va romanare tot el mati plantat, com si s'haguera quedat immbhil. a) romandre, plantat, s'haguera, inimóbil. Noteu que el verb *pennanéixer es un castellanisme // La locució *de peu no es nostra; a mes de plantat, també tenim els mots dempeus, dret, a peu dret... II Recordeu que el prefix -in es transforma en im- davant de paraula comencada per m: in + móbil = immóbil', in + madur = immadur; in + material = immaterial', in + metódic = immetódic... Com que es un treball per encárrec, no estará fins a mitjan mes que ve. b) com que, per, a mitjan. Peí que fa al grup com que recordeu el que hem dit en la qüestió 41 d'esta mateixa prova. // Noteu que la nostra locució es per encárrec (i no *d'encorree). II Observeu que la nostra locució es a mitjan (i no *a mitjan del ni *a mitjans del). Vindran a mitjan setmana. Ja estem a mitjan camí. Acó está a mitjan fer. Penja el quadre dalt del capqal, pero els dos llums posa'ls damunt de cada tauleta de nit. á) dalt del capcal, damunt. Normalment el mot dalt vol dir sense contacte i, en canvi, damunt sol indicar contacte. // Com que la paraula es deriva de cap fem capc_al (si es derivara de cabeca —cosa que no ocorre— podríem fer * cabezal). No et preocupes pels regáis de les teues filies, que jo els els portaré. c) els els. A les teues filies = els I els regáis = els; observeu que es l'únic cas en qué compareixen dos pronoms amb formes idéntiques, si be el primer els fa funció d'objecte indirecte (a les filies), mentre que el segon els, representa l'objecte directe (els regáis). Em sembla que trauen alcohol de la fusta. Sí, sí que en trauen alcohol. a) en trauen alcohol. Atenció perqué en esta frase podríem optar a tres tipus de substitucions: 1. Substituir el conjunt de la fusta peí pronom en, i llavors tindríem Si, sí que en trauen alcohol', 2. Substituir el mot alcohol (amb valor partitiu) i el resultat seria Sí, sí que en trauen de la fusta, i 3. Substituir per en tot el sintagma trauen alcohol de la fusta, i llavors el
80.
81.
82.
83.
84.
85.
86.
prova resultat seria Si, sí que en trauen. El que no es possible fer una doble substitució en en, com s'ha proposat en l'opció c). L'aparell de l'aire condicional fa tant de soroll que hauré de denunciar-lo a l'ajuntament i que vinguen a controlar-»e els decibels. c) condicional, -ne, decibels. Observeu mes paraules que teñen característiques semblants a condicionar, bigarrat, bombat, botonar, bufetejar, consolar, cuirassat, duana, estnif, irat, metralladora, minorar, moblar, murallat, niar, quitrá, raval, serrar, tálala, torxa, travessar... II Observeu que el pronom -ne substituíx el sintagma preposicional de l'aire condicional. Qué (lien ara, vosaltres? Just fa un dies déieu exactament el contrari. b) dieu, déieu. Recordeu que les formes del PRESENT D'INDICATIU son dic, dius, diu, diem, dieu, diuen; i les formes de I'IMPERFET, deia, deies, deia, déiem, déieu, deien (les formes *sfer, *tfey, *dia, *díem, *éten, *tKen no son normatives). La decisió del cap de protocol afectará el comportament del seguid reial. a) el, seguici reial. Observeu que el sintagma el comportament fa funció d'objecte directe del verb afectar i, per tant, no ha de portar la preposició a, tal com ocorre amb la major part d'objectes directes. // El seguici es el del rei i, per tant, ha de ser reial; el mot *séquit es un castellanisme. El verb encanar-se significa a) ofegar-se de tant de riure o de plorar. La criatura plorava tant que es va encañar i, de poc, s'ofega. Molts londinencs solen passejar per les vores del riu Támesi. b) londinencs, Támesi. Recordeu que el singular d'alguns deis nostres mots acaba en -si (i no en -sis); Támesi n'és un exemple. Tenia molts escrúpols de prendre part en aquella sessió & espiritisme en qué s'invocava la presencia deis esperits. a) escrúpols, sessió, espiritisme, esperits. Recordeu mes paraules que, com escrúpol, fem amb o, pero el castellá no: esdrúixol, espessor, estoig, estará, estrafolari, expenedoria, fonament, furóncol, gola, govern, grapa, gros, Guipúscoa II Encara que el mot esperit s'escriu amb e, el mot espiritisme es un cultisme, amb una evolució diferent; aixó no obstant, es un bon moment per a recordar mes paraules que, com esperit, s'escriuen amb e, mentre que el castellá hi usa unes altres vocals: ermini, eruga, escafandre, espárrec, espaterrar, estella, estendard, esternut, galápet, gelea, gegant, heura, honestedat, javelina... El polimení de les peces de ferro les allibermrm dd nvell i les deixará brillante. a) poliment, allibentri, rovdL Récordes que, com poliment. s'escriucn jnfr £•_
i prova castellanes corresponents fan en u: polpa, pols, polsar, polsera, polvoritzar, porga, porpra, recobrir, regidoría, rétol, rigores, robí, roí, romanent, Romanía, rossinyol, rostir, segons... II Observeu que el verb alliberar té una -a inicial (vocal que no té el verb castellá liberar); ací en teniu mes exemples semblants: acontentar, amesurat, assenyalar, asserenar, aviciar... 87. Per confusió he posat les medecines a la nevera pero les n'he trotes de seguida. c) medecines, les n'. Adoneu-vos que el mot medicina fa referencia la ciencia médica, i el mot metzina es un sinónim de veri. II Les medecines = les I de la nevera = en, i com que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible i el verb comenca per vocal (he), el resultat final es les n'he tretes... 88. T'lias adonat quan has obert la nevera quina olor que fan els llegums? c) t'has adonat, quina, els. Recordeu l'existéncia del ver adonar-se: 'no passar desapercebuda alguna cosa o alguna persona a algú, no escapar a la seua atenció'. // El mot olor es femení, com ho son també les
paraules següents: I'arenga, les postres, una potinga, la psicoanálisi, la regaléssia, la remar, la resplendor, la resta, la sabata, la serena, la sida, la síncope, la síndrome, la sucrera, la suor, les tallarines... II Per contra, el mot llegum es masculí, com també ho son els mots que teniu tot seguit: un genoll, un interrogant, un interviú, els llegums, el lleixiu, el malí, el mart, els narius, els ñas, els núvols, un ordre, el pebre, el ranear, un regle... 89. Normalment per este poblé passen pocs cotxes al día, pero els caps de setmana n'hi passen moltíssims. a) n'hi. (De) cotxes = en I per este poblé = hi, i fent la combinació deis dos pronoms, el resultat n'és n'hi; observeu que el pronom adverbial en té ací un valor partitiu. 90. Estem disposats a canviar l'encarregat de manera immediata; sí, volem canviar-to; ja está be de tants erro rs! c) disposats, -lo. Recordeu que el participi del verb disposar es disposat, disposada, disposats, disposades. II Només es un el pronom que cal usar en esta frase: lo (substituí del substantiu encarregai).
Dictat El senyor MarceMí s'alcá, toca el commutador, i l'elegant despatx, amerat de claror blanca, mostrá tot el bon gust d'aquell refinat inteMectual, fins ais menors detalls de l'0ornamentació i el moblatge. Vora la taula escriptori, on espurnejava amb focs irisats el massís linter de cristall amb reflexos tornassolats, aquell advocal lenia una colossal llibreria giralória plena d'obres de consulta; enquadrats i penjals a les paréis, folrades de lien? color malva, ressaltaven nou grans fotogravals atapeíts. Els visilants es van fixar en tot, absolutament en tot; pero Pilar, caviMosa, es fixava sobretot en una Venus ajupida, de la qual no havia sabut apartar els ulls, que queia davant per davant de la gran taula escriptori. Per qué? Perqué li recordava algú, algú molt conegul en qui de moment no queia.
130
prova
rea d'expressió i interacció oral Text proposat per a fér-ne una lectura i un comentar!.
Balneari L'aigua té nombrosos beneficis reconeguts per la medicina des deis temps d'Hipócrates, i ara, actualitzats per la hidrología médica i les distintes técniques d'hidroterápia, oferix moltes possibilitats relaxants, tonificants o desintoxicants. L'ús de l'aigua com a terapia de tractament, ja siga potable (a casa), mineromedicinal (en un balneari) o la de la mar (talassoterápia), té tres efectes principáis: mecánics, térmics i químics. Els efectes mecánics deriven de l'acció de flotado i de la pressió hidrostática. Esta acció es mes notable a les piscines, on el eos es troba submergit de forma vertical i es pot practicar algún tipus d'exercici. La pérdua aparent de pes que es produíx dins de l'aigua fa que l'aparell locomotor es moga mes fácilment, cosa que permet que s'efectuen exercicis de rehabilitació en determinades patologies reumátiques i traumatológiques. Peí que fa ais efectes térmics, s'ha de dir que l'aigua es un excel-lent conductor de la temperatura, que permet emmagatzemar una gran quantitat de calor. Segons la temperatura de l'aigua es poden aconseguir diversos beneficis per a la salut. Els banys calents (els que superen els 37 graus) teñen un efecte sedant i, a mes a mes, afavorixen reliminació de toxines. Es recomanen en el tractament de l'obesitat, l'estrés i les contractures musculars. En canvi, están contraindicats en els hipotensos, en els hipertensos, en cas de tindre varices i quan h¡ ha trastorns cardíacs. Els banys freds es gradúen per davall de 37 graus, i el seu efecte mes immediat es provocar una estimulado de tot l'organisme. Pero poden resultar perillosos, ja que h¡ ha el perill de tindre una parada cardíaca. Hi ha també el que els experts anomenen banys indiferente, en qué l'aigua es gradúa a la mateixa temperatura que el eos (37 graus). Els efectes que produíxen son una suau acció sedant, una millora de la circulado i una relaxado de la musculatura. Els efectes químics de l'aigua deriven d'una amplia gamma de productes ¡ cosmétics hidrotermals (olis, perfums, algues, sais minerals, etc.), que s'usen durant el bany, i que actúen sobre l'organisme estimulant directament les terminacions nervioses de la pell i a través de la respiració.
131
prova^P
PROVAO Área de comprensió Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
Joaquim Sorolla i Bastida Va náixer a Valencia el dia 28 de febrer de 1863. Orfe i recollit per un oncle seu, serraller, que intenta donar-li un esdevenidor i el matricula a l'Escola Normal de Valencia, la seua vida representa un esforg de voluntat admirable per aconseguir les seues própies metes i fer-se a ell mateix. Assistí a l'Escola de Menestrals (1877) i fou deixeble de l'escultor Capuz. El 1879 es matricula a l'Escola de Belles Arts de Sant Caries i compagina els estudis amb el treball a la serralleria del seu oncle. Ana a Madrid (1882) i copia, al Museo del Prado, obres de Velázquez i Ribera. Obtingué de la diputació de Valencia la pensió per anar a Roma (1884), amb el quadre d'história El crit del Palleter. Fins aleshores fou un modest aprenent avantatjat que lluitava per fer-se un nom dins el realisme minuciós que prevalía a l'escola. A Roma el que predominava era 1'academícísme, que mantenía la tradició de la pintura d'história rutinaria i escolar. Justifica la pensió amb I'Enterrament de Críst —acceptat, sense entusiasme, per l'Exposíción Nacional— i El pare Jofre protegint un boig (1887). Prorrogada la pensíó, es casa el 1887 i residí una temporada prop d'Assís. En retornar el 1889 s'instal-lá a Madrid definitívament, disposat a fer carrera, i es presenta a nombrosos concursos oficiáis, que li porporcionaren clientela: entre el 1890 i el 1901 guanyá quinze premís importants a Madrid, París, Víena, Muníc, Berlín i Chicago, que consolidaren el seu prestigi, i ana a la recerca del seu propi llenguatge plástic i de la fama internacional. El 1885 havia anat a París, pero no es fixá en els nous camins deis qui exposaven al Salón des Indépendants, sino que visita una exposició de Bastien-Lepage i poca cosa mes. Elogia els mestres del s xvn i demostrá menyspreu pels italians i els francesos del rococó, pero no féu cap referencia ais grans contemporanis —Degas, Manet—, potser per manca d'interés, escassetat de temps o be peí seu carácter antiintel-lectual poc obert a relacions i influencies. Quant a la seua relació amb Valencia, ell —que estiuejá a la Malva-rosa— declarava que hauria fet la seua casa a Valencia i no a Madrid si Valencia haguera estat camí per anar a alguna banda, pero deia també que quan parlava en castellá no feia sino traduir de la seua Mengua (1913). íntim de Blasco Ibáñez, el blasquisme fou per a ell el context ideológic i cultural on trobá el seu propi estil: la pintura de tesi (L'altra margarída, 1892; / encara diuen que el peix es car, 1895; Trista herencia, 1901), que aboca al formalisme del color en les seues famoses escenes rutilants de platja, de les quals h¡ ha importants mostres al Museo Sorolla, de Madrid. El 1908 conegué el milionari nordamericá Archer M. Huntington, fundador de la Hispanic Society of America, de Nova York, que el convida a exposar allá. Esta relació transforma sensiblement la seua vida i el convertí definitivament en valor internacional: l'exposició (1909) agrupa 365 obres i fou visitada per 160.000 persones. Amb l'éxit abundaren els encárrecs, tant de retrats, per a la galería iconográfica de la Híspame Society, com per a particulars. El 1911 exposá a l'Art Institute, de Chicago, i al City Art Museum, de Saint Louis, i Huntington li encarregá la decorado de la sala biblioteca de la Híspame Socíety, amb plafons representatius de les regions espanyoles, a fer en cinc anys al preu de 150.000 dólars: es un període de pintura comercial i d'oblígat folklorisme, efectista, teatral i distant, que no suporta la comparació amb qualsevol de les seues escenes de platja, sense negar, tanmateix, la seua mestria cromática i l'encert compositíu d'algun deis plafons. A través d'este rápid recorregut, la seua vida román perfilada com la d'un empedre'ít treballador que convertí en ofici la seua pintura i procura de víure'n, sense fer problema del destinatarí i el benefician de la seua obra. Extremament sensible al color i la llum de la geografía de la seua térra, s'alliberá de través d'escola i de preocupacíons estilístiques. Pinta obsedit per la llum que esfuma els objectes bo i reduint la importancia del dibuix, pero sense arribar a les audácies deis Indépendants. Ofereix ¡nstintivament un nou concepte de pintura, determinada progressivament a fer sobretot pintura.
133
•p
rova
Les seues técniques l'apropen ais aquarel-listes anglesos (colors dissolts en aigua, transparencies, etc.) i també ais Indépendants impressionistes (pinzellada gruixuda, sovint espátula), pero els seus supósits son uns altres, i les seues intencions o ¡nteressos, diferents. Visque per a pintar, lluitant per triomfar i organitzant comercialment la seua activitat una vegada reconegut: cap pintor no fou mes alié que ell a qualsevol bohemia o irregularitat, tant en l'ámbit quotidiá com social. Fou pintor de la burgesia i mai no pretengué d'impugnar-la. Només els seus quadres de mar denoten una vinculado mes nostálgica que crítica a la seua térra i un acostament mes personal que ideológic a Blasco Ibáñez i les seues ¡dees. Va morir a Cercedilla (Castella la Nova) el dia 27 de febrer de 1923.
Les relacions entre Joaquim Sorolla i Vicente Blasco Ibáñez... G a) foren d'amistat personal. G b) van ser causades per les coincidéncies ideológiques entre els dos. G c) mai no foren gens intenses sino que quedaren reduídes a meres formes socials.
5.
La G G G
4.
Amb la G s) G b) G c)
3.
La G G G
2.
Tota la biografía de Joaquim Sorolla... G a) esta farcida de fracassos, encara que ell prompte sabia refer-se i sortir-se'n de les males situacions. G b) representa l'esforg i la voluntat de fer-se a si mateix, amb l'evidéncia de l'esforg que una persona es capag de fer per a aconseguir les fites mes altes i triomfar en la seua professió. c) es una vida plena d'éxits aconseguits grácies ais bons contactes i les amistats influents que el pintor va saber cultivar.
1.
G
formació inicial de Sorolla fou... a) a l'Escola de Belles Arts de Sant Caries de Valencia. b) a l'Escola Normal, centre on es formaven els mestres d'educació primaria. c) al mateix Museu del Prado, de la capital d'Espanya. beca que li concedí la Diputado de Valencia... residí prop d'Assís, on pinta el famós quadre El pare Jofré protegint un boig. marxá a París on estudia a fons els seus grans contemporanis, com ara Degas. ana a Roma, ciutat on predominava l'academicisme mes arrelat a la pintura rutinaria i escolar.
utilització de "Quant a..." a) Significa simplement peí que es referix a. b) Vol dir en tant que. c) Fa referencia a en aquell moment.
Conteste V (vertader) o F (fals)
La relació de Sorolla amb Huntington va constituir la internacionalització de la seua obra.
9.
L'any 1911 va exposar al Moma de Nova York i al British Council de Chicago.
8.
Sobrepassá, amb molt, les audácies pictóriques i técniques deis Indépendants.
7.
Sorolla va establir la seua residencia a Madrid per tindre mes possibilitats de triomfar professionalment.
6.
V
134
10.
prova^P Quin tito! dUennüu s'ajusta millor al contingut del text? G a) Sorolla, un pintor entre la tradició i la modernitat. G b) Sorolla: un artista valencia. G c) Aproximado a la vida i obra de Sorolla.
Área cTestructures lingüístiques Marque en cada qüestió Topetó mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
11. talp D a) farinetes fetes amb llet d'ametles. D b) mamífer que habiten en galeries subterránies llargues que ells mateixos construíxen. G c) pallús, part triturada del cereal batut. 12. cisell D a) botiga on es ven pa. D b) acte peí qual una persona se separa de la comunió eclesial, o situado que se'n seguix. G c) barra d'acer acabada per un extrem en un tall, i per l'altre en un cap, que es percudix per a tallar o desbastar una pega de metall, un bloc de pedra, etc.
13. un G G G
sant llátzer a) es diu d'aquell que es molt bonhomiós. b) es diu d'aquell que té un aspecte deplorable. c) es diu de qui está mancat de salut, de vitalitat.
14. colobra G a) varietat de comedí. G b) serp no verinosa. G c) planta de tulles enteres ovalades. 15. facécia G a) efervescencia. G b) acudit, dita o acció que es fan per a divertir, que fan gracia. G c) recipient on es posen les deixalles que ha d'arreplegar el femater. 16. a l'esgarriada G a) en dispersió, en desordre. G b) a la vegada. G c) per endavant, anticipadament. 17. nafra G a) passadís porticat. G b) instrument de cordes semblant a una guitarra xicoteta, que es toca amb plectre. G c) plaga, úlcera.
135
rova 18.
sutja G a) pols o llimalla de ferro produída al serrar-lo, llimar-lo, etc. G b) substancia negra que prové de la combustió i que es diposita en les ximeneres i els tubs que conduíxen el fum. c) pega annexa a la cuina on es guarden els atifells, utensilis, etc. G
de G G G
21.
manxa G a) taca molt persistent. G b) instrument d'acclonament manual que servix per a fer vent, per a fornir aire. G c) territori pía i extens.
20.
bogar G a) lloc pie de boces. G b) parar, impedir el pas. G c) vomitar.
19.
sis a) b) c)
al grapat a bon preu. de baixa qualltat. de mala gana.
Quina de les opcions següents es correcta?
Quina de les paraules següents té un significat absolutament diferent a les altres dos? G a) ineludible G b) inevitable G c) inviable
23.
Una de G a) G b) G c)
les tres paraules següents figura en els nostres diccionaris: tolva tonelatge tremuja
22.
24. i el cavall G a) La legua // refilen G b) L'euga // renillen G c) L'egua // grunyen
25. Els habitants de Pego son _ G a) apagadors // xabiers G b) pegolers // xabians G c) pegolins // xabiencs
i els de Xábia,
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal? 26.
El es la quantitat de la qual ha de ser sostreta una altra quantitat, anomenada G a) minuent // substrahend G b) minuend // substrahend G c) minuend // subtrahend
.
136
En G G G
30.
Al Bioparc han portat un G a) orangután // caimán G ¿>) orangutá // caima G c) orangutá // calman
29.
En G G G
28.
A causa que baixava lentíssimament per la G a) del glaciar // montanya // glaciar G b) de la glacera // muntanya // glacial G c) del glacial // muntanya // glacial
27.
la suma pots a) menysprear b) negligir c) despreciar
prova feia un fred
els decimals.
i un
esta zona s'han trobat moltes a) empremptes // antidiluvians b) empremtes // antidiluvlans c) petjades // antediluviana
molt rars.
d'animals
31. Hi ha un molt notable en el procés de bipartició G a) desfasament // deis bacteris G b) desfase // de les bactérles G c) desfasse // de les bactéries 32. Té G G G
molt mal , i sempre está a) geni // de futrís b) génit // de filis c) genit // de fus
33. Quan ens vam alear el primer que férem va ser G a) el día següent // desdejunar G b) l'endemá // desdejunar-nos G c) al dia següent // desdejunar-nos
34. Jo ho molt, pero G a) sene // dissenc G b) sent // dissent sent // dissentlsc
de les teus opinions.
G c)
35. Qué significa la locució a bocons? G a) de boca per avall. G b) de costat, inclinat. G c) cómodament, escarxofat. 36. G G G
el president del tribunal el va felicitar per l'examen tan brillant. a) Fins // mateix b) Fins // el propi c) Fins a // el propi
137
' prova
Quan está en el seu
38.
Pose'm G a) G b) G c)
un de pollastre, que jo, en un quart // quart d'hora quart // quart quarter // quart
37.
me'l menge!
matinal, es concentra i no diu
esta el director sol deixar la batuta damunt es a) Com // orquesta // filarmónica // de l'atril b) Com que // orquesta // filarmónica // de l'atril c) Com que // orquestra // filharmónica // del faristol
G G G
a) res // res b) res // gens c) res // res
G G G
39.
elles em van dir que
40.
que jo els proposava, no els venia be la reunió.
D a) Aleshores // a les hores D b) A les hores // aleshores D c) Ales hores // aleshores 41. Si tens G a) G b) G c)
un moment, passa't // a aixó de passa // cap a passa't // cap a
esta vesprada,
policia va els delinqüents i els va fer un a) escorcollar // acarament b) catxear // careig c) catxejar // confrontació
43. La G G G
un fumador : a) empedreit // es fuma b) empedreit // fuma c) empedernit // es fuma
42. Es G G G
44.
entre els dos.
nosaltres.
tanta televisió com
molt de treball vam poder fer un primer a) A base de // borrador b) A forga // esborrany c) Per mig // esborrador molt a) b) c)
les set, per casa.
un cigarret darrere l'altre.
Segur que vosaltres no G a) vegeu // vegem G b) vegueu // veguem G c) veieu // veiem
45.
G G G 46.
Es G G G
arriscat; sempre en enfrascar-se // varios // a s'embolica // varis // a s'embolica // diversos // de
del document.
projectes alhora. No té por
res.
138
provaO la 47. el G a) Al brag // padrina // nadó G b) En bragos // madrina // recent nascut G c) En tragos // padrina // nadó 48. una font a la plaga? —No, no n a) N'hi ha // hi ha // n'hi ha G b) N'hi ha // n'hi ha // n'hi ha G c) Hi ha // n'hi ha // hi ha
les aspirines , perqué allí ja al botiquí // n'hi han a la farmaciola // n'hi ha al potiquí // hi han
50. Guarda G a) G b) G c)
les-les // els hi els n' // els en los-en // els ne
49. No heu rem. G a) G b) G c)
dut encara flors a les senyores? —No, no
cap; el que si que
hem dut; demá
es un jardí.
du-
mes.
51. I les xiquetes, ja teñen el que necessiten per al curs? —Si el seu avi tot. G a) les ho G b) els ho G c) s'ho 52. Si creus que els kiwis ens agradaran, compra G a) -nos-en // quilos G b) 'ns-en // quilos G c) -mos-en // kilos
53. Diuen que ara hi G a) ha // pneumátics // cautxú G b) han // neumátics // cautxo G c) han // neumátics // cautxo
va comprar
dos o tres
que no es fan de
54. Quan vaig intentar pujar a vaig sentir una G a) a l'andami // súbita // véstig G b) a la bastida // sobtada // vertigen Q c) a l'andami // sobtada // vertigen
sensació de
Quina de les opcions següents es correcta? 55.
No G G G
el vaig reconéixer pels
el distingia be, pero al meu cosí a) Ignasi // andamis b) Iganci // andars c) Inaci // caminars
139
rova
Prepara't perqué D a) el //0 G b) el // 0 G c) 0 // en
59.
D'ací a mesos aniré a G a) uns // m'en // Francia // Alemania G b) uns quants // me n' // Franga // Alemanya G c) uns // me'n // Franga // Alemanya
58.
De G G G
57.
Van tardar molt respondre. G a) en // a G b) en // en D c) 0 // en
56.
60. G G G
maletes, només . a) ne // quan b) en // com c) en // quant
la resposta; en aquella ocasió, efectivament, van tardar moltíssim
necessitarem dos, pero
es que no a) oiga // es b) oísca // 0 c) oja // es
No G G G
62.
L'amic confiava, m'ha G a) en el que // traicionat G b) en quí // traít G c) en el qual // traít
61.
63.
mes grans, millor.
i després a
diumenge que ve hem se correr
mes mes a) Com // serem // 0 b) Quants // siguem // ens c) Quan // sigam // términi
solc anar a veure a) Tots els diumenges // qué tal b) Cada diumenge // com c) Cada diumenge // que tal
G G G
_, simplement
64. Falta _ pintar el G a) 0 // sostre G b) per // sostre G c) per // trespol
la marató.
nurem.
fa el sord, i passa de tot.
es troba la iaia.
del menjador.
140
voldria que acabárem el treball Q a) De poder ser // ais comengaments G b) Si peguera // a comengament Q c) A poder ser // al comengament
68.
deuen ser les nou ben a) de // passades b) 0 // passades c) 0 // tocades
Ja Q Q O
67.
rnolt de fred; el termómetre marca 3 graus a) baix // nevará b) a baix // nevé c) sota // nevará
Fa Q Q Q
66.
Vol anar al Mont de Pietat per a unes joies, com ara collars, pedrés precioses com ara uns unes perles i unes Q a) empenyorar // arracadas // robins // maragdes Q b) empenyar // pendientes // rubins // esmaragdes Q c) empegnar // pendientes // robins // esmaragdes
65.
69. Es veritat que tenta
zero; potser
prova i algunes
esta nit.
del mes que ve.
has caigut un bac, pero calla
i no plores, que la iaia in-
_
0 // 0 // adormir-se t' // 't // dormir-se 0 // 't // endormir-se
D D D 70.
els monjos del Son estes les plantes Q a) de les que // monasteri Q] b) de les quals // monestir Q c) de qué // monasteri
fan eixe licor tan bo?
Normativa ortográfica Quina de les opcions següents es correcta?
Diuen que
72.
Dissortadament hi ha prou Q a) d'atur // a penes Q b) de paro // apenes G c) de desocupado // apenes
71.
a) b) c)
, es a dir que
hi ha treball.
, la darrera reina d'Egipte, es va suícidar fent-se mossegar per
Cleopatra // una víbora Cleopatra // una bíbora Cleopatra // un escurgó
141
rprova 73.
Quina de les tres frases presenta un ús coherent en tots els elements? G a) Es va preocupar d'arrencar les argelagues que hi havia al costat de la sínia que está prop del cementiri. G b) Es va preocupar d'arrancar les argelagues que hi havia al costat de la sénia que está prop del cementiri. Es va preocupar d'arrancar les argilagues que hi havia al costat de la sénia que está prop del cementen. G
c)
74. Parla . alemany amb moltíssima G a) en // soltura G b) en // desenvoltura G c) 0 // desimboltura 75.
Els fets sobre els quals tu poses tant d'_ Mundial. G a) énfasis // quan G b) émfasi // durant G c) énfasi // durant
76.
síndrome es el conjunt de
_, van passar
la Segona Guerra
i signes que definixen clínicament una malal-
tia.
D a) Un // síntomes D b) Una // símptomes D O Una // símtomes 77. Com a conseqüéncia del xoc el del cotxe es va trencar i van quedar d'ús. G a) xassis // abollar // cristalls // el parafangs // fóra G b) xasis // abonyar // crestalls // els parafancs // fóra G c) xassis // abonyegar // vidres // el parafang // fóra
78. Pensem anar de vacances sempre G a) que // puguem G b) ¡ quan // pogam G c) i quan // podam
ens ho
tot, els
es van
pagar.
Com tot el món deu saber, el es una beguda feta amb aigua ensucrada i calenta a la qual s'afig un licor fort i Mima; per esta rao té un color tirant a G a) grog // groe G b) groe // groe G c) grog // grog
80.
El es G G G
dissabte es va inaugurar una exposició d'art de la dinastía a dir de la dinastía deis faraons anomenats . a) popassat // espléndida // tolomeica // Tolomeu b) poppasat // expléndida // ptolemaica // Ptolemeu c) proppassat // espléndida // ptolemaica // Ptolemeu
79.
142
81.
La gosseta esta tan malament que la veterinaria li ha donat un píndola es fácil que .
prova ^P _, perqué si no
G a) avortiva // avorta // mora G tí) abortiva // avorta // muirá G c) abortiva // aborta // muiga 82.
L'
es una de tulles i flors del cánem indi juntament amb substancies aromátiques i ensucrades, la qual, si es fuma o s'ingerix, produ'ix una sensació euforitzant i
G G G
a) haixix // mésela // al-lucinógena b) jaxix // mezcla // alucinógena c) haxix // mécela // al-lucinógena
Atenció: cal no contendré el mot , que es la 'perpendicular tracada des del centre d'un polígon regular fins a qualsevol deis seus costáis', amb el mot gairebé homófon , que es una 'dita breu i sentenciosa, especialment la que s'atribuix a una persona il-lustre'. G a) apotegma // apotema G b) apotema // apotegma G c) apotenma // apotemna
84.
Si no el convides a la testa, s' G a) escamará G b) escammará G c) escamnará
83.
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase? 85.
Els
bruscos de temperatura solen
les roques.
D a) cambis // quebrar D b) canvis // crebrantar D c) canvis // crebar 86.
Ja tenim
malta
_, no en
mes.
G a) molta // mólta // molgues G b) molta // molta // moles G c) mólta // mólta // moles 87.
Si volem representar per escrit l'expressió usada per a imitar una rialla, hem d'escriure pero si el que volem es representar el riure histéric, llavors l'onomatopeia que hi cal usar es G a) ha, ha, ha... // h¡, hi, hi... D b) ja, ja, ja... / / j i , j¡, ji... G c) xha, xha, xha... // xhi, xhi, xhi...
88. Es G G G
un deis pocs filósofs a) pressocrátics b) presocrátics c) pre-socrátics
del qual coneixem el nom.
143
' prova
L' es un 'mamífer de eos aplanat, cua ampia i deprimida, peí de color castany, de costums aquátics i gran nadador'. G a) ornitorrinco G b) ornitorinc G c) ornitorrinc
90.
Un G G G
sinónim de cervo es a) cervoll // ninxoll b) cérvol // nínxol c) cervoi // ninxoi
89.
_; i un de ninxo es
Área d'expressió escrita Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si cal, els buits següents posant-hi la grafia o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat Jo s c un apa ionat de les maquines. I cree que aixó em ve de menut, de quan mon pare importa a d'Alema ya uns aparells fotografíes molt famo os per la seua exce éncia. Les trame es arri aven a la botiga paterna molt ben embalades, i les cam res eixien a la llum rodé ades d'un aire majestuós que ¡mposava. Almenys a mi em produ en una gran ¡mpre ió, sobretot perqu les co es prohibides sempre teñen l'encant de l'acte ¡ ícit. Després de fer una confe ió així, no trobareu estrany que uan vaig tindre not cia que ja estaven a la venda ord nadors que inclo en una impre ora i un proce ador de textos, m'entraren ganes de comprar-me'n un. Aixó em costa el conegut conflicte entre les po ¡bilitats i els desi os, que no es re oí mai satisfactóriament. No vaig poder re ¡stir la te tació i vaig adquirir un equip, que no era ni deis mes bons ni deis mes cars, pero no cal dir que el vaig idolatrar i ediatament.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules). G G
a) L'obsessió deis productes light. b) Els fenómens paranormals. Veritat o superstició?
144
Solucions comentades I. b); 2. b); 3. c); 4. a); 5. a); 6. V; 7. F; 8. F; 9. V; 10. c) II. talp b) mamífer que habiten en galeries subterránies Margues que elk mateixos construiixen. Els talps teñen atrofiat el senlit de la vista. Recordeu que els caus deis talps es diuen talperes. 12. cisell c) barra d'acer acabada per un extrem en un tall, i per l'altre en un cap, que es percudix per a tallar o desbastar una peca de metall, un bloc de pedra, etc. L 'escultor, a poc a poc, amb el cisell i el martell, dona forma al bloc de marbre. 13. un sant llátzer h) es diu d'aquell que té un aspecte deplorable. Ha eixit de la baralla fet un sant llátzer. Esta expressió prové del nom d'un pobre d'una parábola de l'Evangeli, anomenat Llátzer, que apareix tot nafrat en contrast amb un ric finament vestit i fartaner. 14. colobra b) serp no verinosa. Segons ¡'especie, hi ha colobres de diverses grandáries, colors i costums. Eviteu el castellanisme *culebra. 15. facécia b) acudit, dita o acció que es fan per a divertir, que fan gracia. Ens vam divertir molí contant facécies i acudits. 16. a l'esgarriada a) en dispersió, en desordre. Els animáis, que es veieren lliures, van eixir tote a l'esgarriada. 17. nafra c) plaga, úlcera. Va caure i es va fer una nafra al genoll. Com a sinónims, segons els contextos, tenim els mots ferida, ganyada, treno, trep, xiribec, buanya, escorxadura, matadura, verdanc, verdugada... 18. sutja />) substancia negra que prové de la combustió i que es deposita en les ximeneres i els tubs que condui'xen el fum. Quan plovia, per la ximenera solía caure sutja. També es pot dir sutge (masculí). 19. bocar c) vomitar. El sopar no li va assentar be i ho va boyar tot. Com a sinónims recordeu perbocar, gitar, canviar la pesseta... 20. manxa /;) instrument d'accionament manual que servix per a fer vent, per a fornir aire. Aviva el foc amb la manxa, no siga cosa que s 'apague. També es pot dir ventador; el mot *fuelle es castellá. 21. de sis al grapat b) de baixa qualitat. Son productes de sis al grapat: son tan dolents, que de seguida es trenquen. Son moltes les locucions relativament sinonimes, com ara
22.
23.
24. 25.
26.
27.
28.
de catxirulo (o de catxerulo), d'espardenya, de fang i pallús, de joguet, de nyigui-nyogui, de pa sucat amb olí, de pa i raim, de pa i raves, de palla, de paper d'estrassa, de pasta de butifarra (o de rosquilleta, o de maniato), de polacada, de pipa i fona, de tres en paquet, de tres al sac... En els nostres diccionaris figura la paraula: c) tremuja. Este es el nom que té un 'depósit en forma de tronc de pirámide o de con invertits, que funciona com un embut, en el qual s'acumulen i s'emmagatzemen diverses matéries, que es posen per la part superior i ixen per la inferior, i que alimenta o carrega un aparell classificador, triturador, etc., o un forn'; una tremuja, en castellá, es diu tolva. II En lloc del castellanisme *tonelatge, en els nostres diccionaris figura el mot tonatge. El mot que té un signiflcat diferent es: c) inviable. Recordeu que aquesta paraula vol dir 'que no possibilitats de poder ser dut a cap'. El nostre pía es inviable per falta de mitjans. En canvi els mots ineludible i inevitable son prácticament sinónims: 'que no es pot eludir o evitar'. Amb els frens trencats, l'accident será inevitable, ineludible. Uegua i el cavall renillen. b) egua, cavall. A mes á'egua també es pot dir euga. Els habitants de Pego son pegolins i els de Xábia, xabiencs. c) pegolins, xabiencs. Recordeu uns altres gentilicis que acaben també amb -/ (com pegolí): petrerí (Petrer), picassentí (Picassent), polopí (Polop), quatretondí (Quatretonda)... i altres que acaben també en -ene, (com xabienc): xixonenc (Xixona), xodenc (Xodos), viverenc (Viver)... El minuend es la quantitat de la qual ha de ser sostreta una altra quantitat, anomenada subtrahend. c) minuend, subtrahend. Observeu be com s'escriu subtrahend (i no *substraend o *substraend). Recordeu mes paraules que també duen h intervocálica: filharmonia, inhabilitar, inherent, inhibir, mahometá, malhumorat, menhir, nihilisme, subhasta... A causa de la glacera que baixava lentíssimament per la muntanya feia un fred glacial. b} de la glacera, muntanya, glacial. Recordeu que a la paraula castellana glaciar correspon el nostre mot glacera; el mot *glaciar no es valencia. // El mot muntanya s'escriu amb u, igual que els que teniu tot seguit: porus, rancúnia, ritu, saurí, serum, suborn, su/i, sufocar, supérbia, suport... II Les dos llengües, pero, teñen l'adjectiu glacial: 'extraordináriament fred'. En la suma pots negligir els decimals. b) negligir. Encara que en alguns contextos el verb menysprear té un valor que s'acosta a negligir, tractant-se d'una operació aritmética cal usar negligir, ates que concretament significa 'no tindre en compte'.
145
'prova 29.
30.
31.
32.
33.
34.
35. 36.
Al Bioparc han portat un orangután i un caimán molt rars. a) orangután, caimán. Recordeu unes altres paraules que també acaben en -an: astracán, braman, cancán, diván, dólman, órgan, tobogán... En esta zona s'han trobat moltes petjades d'animals antediluviana. c) petjades, antediluvians. Tant hauríem pogut usar el mot empremta com petja: tots dos son adequats. // Només que poses un poc d'atenció observarás que la forma antediluvia es la lógica; si et fixes be, observarás que el prefix anti-, be denota oposició o invertix el sentit del radical al qual s'adjunta: antinacionalista, antituberculós, antinatura..., be denota defensa, protecció: antiácid, antiaeri... Per contra, el prefix ante- denota anterioritat quant al temps o a la posició. Antecedent, antepenúltim, i, per tant, óbviament, antediluvia. Hi ha un desfasament molt notable en el procés de bipartició deis bacteris. a) desfasament, bacteris. El nostre mot es desfasament', la forma *desfase es castellana. // Recordeu mes paraules que també son, com bacteri, mots masculins: els afores, un afront, els avantatges, un correr, un cataplasma, el cim, el compte, el contrallum, el corrent, el costum, el desavantatge, el dente, el dot, el dubte, un escafandre, un escaire... Té molt mal geni, i sempre está de futrís. a) geni, de futrís. Atenció a certes paraules acabades en -/' (com geni, armari, canvi...) que, de vegades son confoses. // L'expressió de futrís significa 'de mal humor'; com a sinónima tenim l'expressió de mala llet. Quan ens vam alear l'endemá el primer que férem va ser desdejunar-nos. b) l'endemá, desdejunar-nos. L'expressió *el día següent es un cale castellá innecessari; nosaltres hi tenim un mot específic: endemá (o el sinónim sendema). II Entre els verbs pronominals —en els quals el pronom -se forma part del verb mateix i sense el pronom no poden conjugar-se— hi ha el verb desdejunar-se; recordeu-ne altres: adir-se, adonar-se, aflaquir-se, anar-se 'n, aprimar-se, atrevir-se, avergonyirse, engreixar-se, equivocar-se, imaginar-se, penedir-se, queixar-se... Jo ho sent molt, pero dissentisc de les teus opinions. c) sent, dissentisc. Adoneu-vos que el verb sentir es modélic com a verb pur de la tercera conjugado i, en canvi, el verb dissentir, aparentment derivat del primer, no en deriva sino que es també un verb modélic de la tercera conjugació, pero del model incoatiu. La locució a bocons significa a) de boca per avall. Estova gitat en térra a bocons. Fins el mateix president del tribunal el va felicitar per l'examen tan brillant. a) flns, mateix. Observeu el valor ponderatiu que, en esta frase, aporta el motfins, ja que s'hi presenta una
37.
38.
39.
40.
41.
cosa com a excepcional, com a sorprenent, etc. // Amb el mot mateix, s'hi remarca que es tracta de la cosa que s'anomena i no d'una altra, o que alió que es diu es exactament així; poseu cura amb este valor i no hi useu —seguint el model castellá— l'adejctiu propi, perqué en la nostra llengua, básicament, el mot propi, vol dir 'de la seua propietat': du endavant el seu propi negoci, o be 'característic': son coses própies de l'edat. Pose'm un quarter de pollastre, que jo, en un quart me'l menge! c) quarter, quart. Observeu un deis valors del mot quarter. 'cada una de les quatre parts en qué es considera dividit el eos d'un animal, especialment d'un quadrúpede o d'una au, en seccionar-lo peí seu pía de simetría longitudinal i per la seua meitat transversal'; l'ús del mot quart, seguint el model castellá no es genuí en la nostra llengua, i cal prescindir-ne. // La mateixa cosa cal dir de l'expressió * quart d'hora; el nostre mot genuí es simplement quart. Quan está en el seu res matinal, es concentra i no diu res. c) res, res. Observeu l'accent diacrítíc del mot res quan significa 'acció de resar'. Com que esta orquestra es filharmonica, el director sol deixar la batuta damunt del faristol. c) Com que, orquestra, fllharmónica, del faristol. Recordeu que la conjunció com no té en valencia el valor causal que pot presentar en castellá; nosaltres ens hi valem de la locució conjuntiva com que II Com ja deveu saber, el mot harmonía s'escriu amb h (igual que el portugués harmonía, l'anglés harmony, el francés harmonie, l'alemany Harmonie, etc.), h que es manté en els deriváis: desharmonitzar, enharmonia, filharmonia, harmonía, harmonios, harmoniosa, harmoniosament, harmonista, harmonització, harmonitzar, inharmonia, inharmoniós, inharmoniosa... II Un faristol, efectivament es un 'moble o bastidor de fusta o metál-lic, amb peu o sense, que forma un pía inclinat on es posa un llibre, una partitura, etc., per a facilitar-ne la lectura'. Aleshores elles em van dir que a les hores que jo els proposava, no els venia be la reunió. a) aleshores, a les hores. Noteu clarament la diferencia entre l'adverbi aleshores, sinónim de llavors, que vol dir 'en aquell moment' i el grup a les hores, que significa justament el que diuen les paraules. Si tens un moment, passa esta vesprada, cap a les set, per casa. b) passa, cap a. Recordeu que el verb passar, igual que callar, caure, conéixer, deixar, marxar, seure, etc. no es pronominal. // No oblideu que la utilització del demostratiu neutre aixó per a indicar una referencia temporal aproximativa, tal com fa la llengua castellana, no es genuina, i cal prescindir-ne.
146
42.
43.
44.
45.
46.
47.
Es un funudMT i m p t d i i i f fuma un cigarret darrere l'altre. b) empedreit, tana. Noteu que l'adjectiu corresponent a pedra es empedreit (i no *empedernit). II Ací tenim un altre \eA), filmar, que tampoc es mai pronominal. La policía va escorcollar els delinqttents i els va fer un acarament entre els dos. a) escorcollar, acarament. El verb *catxejar es un castellanisme. // A mes del mot acarament, també podem dir confrontado; per contra, la páranla *carerg es un castellanismo. Segur que vosaltres no veieu tanta televisió com veiem nosaltres. c) veieu, veiem. Es tracta, simplement, de formes del PRESENT D'INDICATIU del verb veure. Atenció perqué vegeu i vegem son formes del present de subjuntiu, temps que no escau en esta frase. A forca de molt de treball vam poder fer un primer esborrany del document. b) A forca, esborrany. Atenció, perqué l'expressió a base de significa exclusivament 'prenent com a fonament'. Una metzina a base d'arsénic. Una beguda a base de café i alcohol. En este cas a mes de la locució a forca de, hi podríem haver usat a copia de. II El mot que s'hi escau es esborrany, que vol dir 'primera redacció d'un escrit o un text, destinat a ser copiat després de fer-hi totes les esmenes, addicions i supressions que calguen'; en canvi, es borrador significa 'utensili amb qué s'esborra'; finalment, el mot *borrador es castellá. Es molt arriscat; sempre s'embolica en diversos projectes albora. No té por de res. c) embotica, diversos, de. Noteu que l'adjectiu vari, que no s'escau en esta frase, vol dir 'variat'. Humor vari. Colors varis. A mes de diversos també hauríem pogut utilitzar alguns, uns quants, diferents, etc. // Observeu que nosaltres ens valem de la preposició de (i no *a); recordeu uns altres casos en qué també ens valem de la preposició de (i no *tt): soroll de buit (i no *a buit); tela de quadres, deflors... (i no *a quadres, *aflors...)', teñir por de les represálies (i no *por a les...); traure profit de... (i no *trawe pmfit a...); vehicle de motor (i no *a motor); vestit de ratlles (i no *a ratlles)... Al brac, portava la padrina el nadó. a) Al brac, padrina, nadó. El grup *en bracos no es valencia // El mot padrina está muntat sobre el masculí padrí II Tot i que l'adjectiu recent vol dir 'que fa poc que ha sigut fet o que ha ocorregut (una descoberta recent; un fet recent; una época recent, etc.)' expressions castellanos com ara recién nacido, recién pintado, etc., en valencia es constru'íxen amb nou-; de poc; de nou: los recién nacidos, els nounats (o els nascuts de poc); recién llegado, nouvingut; recién casado, noucasat, etc.; no oblideu que, peí que fa ais infants acabáis de náixer, en valencia tenim una paraula especifica: nadó.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
prova^P Hi ha una font a la placa? —No, no n'hi ha cap; el que sí que /;/ ha es un jardí. c) Hi ha, n'hi ha, hi ha. Atenció perqué el verb haverhi només ha de portar davant el pronom en (n 'hi ha, n 'hi havia...) en el cas de representar un element que ha estat substituít; per esta rao, la situació mes normal es que les oracions impersonals es presenten com a hi ha, hi havia, hi haurá... II En canvi en la segona frase hem usat el pronom en (en la forma elidida: »') justament perqué substituíx el mot font, es a dir: —No, (de) font, no n'hi ha cap. II En el cas del jardí val el mateix que hem dit per a la primera frase. No heu dut encara flors a les senyores? —No, no els «'hem dut; demá els en durem. b) els n', els en. En els dos casos, les senyores = els I (de) flors = en; recordeu, una vegada mes, que l'objecte indirecte es el mateix si es tracta d'un masculí o un d'un femení: //' (singular) i els (plural); noteu també que el pronom fa, en els dos casos, una fundó partitiva. Guarda les aspirines a la farmaciola, perqué allí ja n'hi ha mes. b) farmaciola, n'hi ha. Una farmaciola, efectivament, es un 'armariet o estoig amb medicaments, gases, etc., per a casos d'urgéncia'; el mot *botiquín es castellá. // Adoneu-vos que el verb haver-hi es impersonal, i, per tant, no pot tindre plural; per esta rao la forma errónia *n'hi han es absolutament contraria a la categoría (impersonal) del verb. I les xiquetes, ja teñen el que necessiten per al curs? —Si el seu avi els ho va comprar tot. b) els ho. Les xiquetes = els I el que necessiten (es a dir alió) = ho. Recordeu que l'objecte indirecte femení es idéntic que el masculí: /;' per al singular i els (i 'ls, -los), per al plural. Si creus que els kiwis ens agradaran, compra 'ns-en dos o tres quilos. b) 'ns-en, quilos. A nosaltres = ens I (de) kiwis = en; com que el pronom ens va unit a un verb acabat en vocal (compra), pren la forma reduida ('«s); observeu, d'altra banda, que el pronom adverbial en té en este cas un ús partitiu. // Encara que el diccionari en recull les formes amb k (kilocaloria, kilómetre, kilogram...) normalment s'usen les formes amb q; com a excepció, recordem les abreviatures kg (quilogram) i km (quilómetre) [atenció: este tipus d'abreviatura no ha de dur un punt darrere, excepte si es tracta d'un punt i final]. Diuen que ara hi ha pneumátics que no es fan de cautxú. a) ha, pneumátics. Atenció, cal no confondre el mot pneumátic, que fa referencia a Taire o ais gasos, i específicament a Telement de les rodes de molts vehicles, constituí'! generalment per un tub tóric o toroi'dal de cautxú (cambra), i per un embolcall (coberta)' amb l'adjectiu neumátic, mot molt especific que fa referencia a una 'anotado musical amb neumes'.
14"
rova
54.
55.
56.
57.
58.
// Recordem mes paraules que son agudes, com cautxú: alfil, ciclop, criquet, elit, esperit, humit, iber, interval, misantrop, oboe, pivot, policrom, poliester, poliglot, quefir... Quan vaig intentar pujar a la bastida vaig sentir una sobtada sensació de vertigen. b) la bastida, sobtada, vertigen No oblideu que el mot bastida (i no *andamí) es la 'construcció provisional feta amb taulons o tubs de ferro que suporta plataformes de treball per a fer accessibles ais obrers els llocs on han de treballar'. // Observeu que el mot vertigen no du accent, perqué es pía pero acaba en -en. No el distingia be, pero al meu cosí Ignasi el vaig reconéixer pels andamis. a) Ignasi, andamis. Ací teniu mes paraules que, com Ignasi, s'escriuen amb s (en lloc de amb c, com fan les castellanas corresponents): Andalusia, Corsega, desembre, desena, gasela, gaseta, hisenda, sanefa, sarbatana, Sardenya, sedas, sentinella, sequía... II Adoneu-vos que el mot andamis (plural) significa, exclusivament, 'manera de caminar característica d'una persona'; té un valor paral-leí al del mot castellá andares. Van tardar molt en la resposta; en aquella ocasió, efectivament, van tardar moltíssim a respondre. a) en, a. Com ja sabeu, hi ha una serie de verbs que porten un complement, anomenat complement de régim verbal (CRV), que habitualment va introduít per una preposició. Es tracta de verbs com ara: contribuir a: vaig contribuir a les despeses; confiar en: confiava en els meus amics; dubtar de: dubtava molt de la resposta; amenafar amb: ens va amenacar amb l'expulsió; ara be, si el CRV está representa! per un infinitiu, els que son introduíts per les preposicions en i amb, estes es canvien per a o de: vaig contribuir a pagar les depeses; confiava a/de poder ajudar els meus amics (i no ...*en poder ajudar...); dubtava mot a/de donar una resposta; amenacar amb: ens va amenazar a/d'expulsar-nos (i no ...*amb expulsarnos); observeu que ací tenim dos CRV, un es en la resposta, mentre l'altre es a/de respondre. Reviseu la resposta de la pregunta 35 de la prova 2. De maletes, només en necessitarem dos, pero com mes grans, millor. b) en, com. Com que molt sovint no sabem quina forma del pronom cal usar (en o ne, me o em, -los o '/s, etc.), cal teni-hi present dues qüestions: 1. Les consonáis solen anar juntes (en necessitarem, em comprará, et conec...); 2. Sempre hem d'escriure el pronom que tinga menys lletres: busca'/ (i no *busca-lo); ensenya'ns (i no *ensenya-nos), compra 'ls-els (i no *compra-losets), etc. D'ací a uns quants mesas me «'aniré a Franca i després a Alemanya. b) uns quants, me n', Franca, Alemanya. Observeu que l'indefinit (un, uns...) en valencia no té valor quanlila-
59.
60.
61.
62.
63.
64.
65.
tiu; sí que el té, pero, uns quant, alguns... II Recordeu que quan el verb anar es pronominal pren la forma anar-se 'n, conjunt en qué ja apareix el pronom en (ates que sempre ens n'anem d'un lloc) // Observeu com s'escriuen i es pronuncien estes dos nacions europees. Prepara't perqué 0 diumenge que ve hem de correr en la marató. c) 0, en. Quan usem el nom d'un dia de la setmana anterior o posterior, de fet, estem usant un adverbi (i no un substantiu), i els adverbis, com sabeu, no han de dur cap article; observeu: en lloc de diumenge que ve, hi podriera haver dit demá, o despús-demá, o despús-demá l'altre, o despús-demá l'altre l'altre i així fins arribar ais set dies anteriors o posteriors al que estem. // El verb correr es intransitiu i, per tant, no pot dur cap complement directe. Com mes serem, mes riurem. a) Com, serem, riurem. La nostra estructura genuína es com mes ... mes; noteu de passada que en els dos verbs fem una referencia al futur, rao per la qual, cal justament usar este temps verbal: serem i riurem; la utilització del PRESENT DE SUBJUNTIU no es mes que un castellanisme sintáctic. L'amic en el qual confiava, m'ha traít. c) en el qual, tra'it. A mes del grup en el qual també hi hauríem pogut usar en qui, o en qué (pero no *en el que). II Recordeu que el nostre verb es trair (i no * traicionar) i el participi corresponent es, lógicament, tráit. No es que no olisca, simplement 0 fa el sord, i passa de tot. b) oi'sca, sort. Encara que en contextos com este normalment usem el verb sentir, també tenim el verb oír, que s'ajusta al model incoatiu. // Recordeu que amb el valor de 'simular' el verb fer no es pronominal: fa el cec (i no *es-ja..),fa I'idiota (i no *es fa...). Cada diumenge solc anar a veure com es troba la iaia. b) Cada diumenge, com. Estructures com *tots els diumenges, *tots els dies, etc., no son nostres, i cal prescindir-ne; observeu, de passada, les construccions paral-leles en anglés: every Sunday o en francés: chaqué dimanche. II L'expressió *qué tal es castellana; nosaltres hi solem dir com va, com anem, com es troba, com está... Falta 0 pintar el sastre del menjador. a) 0, sostre. Observeu que el verb faltar es transitiu i, per tant, no pot dur cap preposició davant del complement directe; la construcció * faltar per es un castellanisme. // Qualsevol de les dos opcions (sostre o trespol) son corréeles. Vol anar al Mont de Pietat per a empenyorar unes joies, com ara collars, arracades i algunes pedrés preciosos com ara uns robins, unes perles i unes maragdes. a) empenyorar, arracades, robins, maragdes. A mes del verb empenyorar, també hi podríem haver usal pignorar o engatjar // Les arracades, els robins i les
148
66.
67.
68.
69.
70.
71.
maragdes es diuen així; ara be, també en el cas de maragdes tenim el sinónim es maragdes. Fa raolt de fred; el termómetre marca 3 graus sota zero; potser nevará esta nit. c) sota, nevará. Per tal de saber quan hem d'usar baix o quan hem d'usar sota (o el sinónim davall) no hi ha mes que fer la frase al revés: si veiem que hi hem d'utilitzar alt o dalt, la forma baix está ben usada; si ens veiem obligáis a usar-hi sobre, o damunt, el mot baix es erroni, i llavors cal usar sota (o davall). Exemples: Estova sobre/damuní (de) la taula —> estova sota la taula. El capitá esta sobre/damunt deis soldáis —» els soldáis están sota el capitá. Era un home alt —> era un home baix. Anava amb el cara ben alta —» anava amb la cara ben babea. Parlar alt —> parlar baix. Els teus amics t'esperen dalt —> els teus amics i'esperen baix. II Per a expressar hipótesis o dublés, hem d'usarhi el FUTUR D'INDICATIU, i no el PRESENT DE SUBJUNTIU (com fa el castellá): potser nevará esta nit (i no *pot= ser nevé...}; tal vegada arribará dilluns (i no ...*airibe dilluns)', potser té mes diners que pesa (i no ...*tm° ga...); potser va ser millor així (i no *fóra millar...). Ja deuen 0 ser les nou ben tocades. c) 0, tocades. Com ja deveu saber, per a expressar la probabilitat ens valem de la perífrasi DEURE + verb conjugal (sense la preposició de). II La nostra forma genuína es tocades (i no *passades). Si poguera voldria que acabárem el treball a comencament del mes que ve. b) Si poguera, a comencament. Observeu que l'estruclura condicional per antonomasia es forma amb la conjunció si; la resta d'opcions (*de poder ser i *tt poder ser) son castellanismes. // Tan la forma al comencament com a comencaments son nostres; pero no ho es *als comencaments. Es veritat que 0 has caigut un bac, pero calla 0 i no plores, que la iaia intenta adormir-se. a) 0, 0, adormir-se. Recordeu que els verbs caure i callar no son mai pronominals, i lampoc ho son conéixer, deixar, mancar, seure... II No oblideu que el verb adormir básicamenl significa 'fer dormir'. Engrunsava el xiquet perqué s'adormirá, o be 'comenpar a dormir'. Després de tantes emocions, no aconseguia adormir-me. Son estes les plantes de les quals els monjos del monestir fan eixe licor tan bo? b) de les quals, monestir. A mes de la conslrucció de les quals lambe hi podriera haver usat de qué (pero no *de les que) II Encara que el nostre mol es monestir, pareu esment en l'existéncia de Padjecliu d'origen cuite monástic. Dissortadament hi ha prou d'atur, es a dir que apenes hi ha treball. a) atur, a penes. A mes d'atur, també hi podriera haver usat desocupado. II El mot *apenes es un castellanisme; nosallres hi lenim la locució a penes.
72.
73.
74.
75.
76.
77.
prova Diuen que Cleopatra, la darrera reina d'Egipte, es va suicida r fent-se mossegar per un escurro. c) Cleopatra, escurcó. En les enciclopédies trobareu la forma Cleopatra (esdrúixola) encara que com a segona opció, també s'hi recull la forma Cleopatra (plana). // A mes del mot escurcó també tenim el sinónim vibra. Quina de les tres frases presenta un ús coherent en tots els elements? a) / c) Tant la frase a) com la frase c) son coherents. L'opció a) presenta els mols arrencar, argelagues, sinia i cementiri, característiques deis parlars orientáis mentre que en la c) hi ha les paraules arrancar, argilagues, sénia i cementen, d'ús habilual a la nosIra área lingüística. Per conta, l'opció b) presenta mots barrejats de les diverses árees lingüístiques i, per lanl, hi manca la coherencia léxica interna. Parla 0 alemany amb moltíssima desimboltura. c) 0, desimboltura. Observeu que el verb parlar es Iransiliu i l'idioma parlat n'és l'objecte direcle que, naturalment, ha d'anar sense cap preposició. // A mes de desimboltura, podríem haver-hi dil lambe amb facilitat, amb soltesa, ele., pero no amb *soltura, perqué es un mol caslellá. Els fets sobre els quals tu poses tant d'émfasi, van passar durant la Segona Guerra Mundial. b) émfasi, durant. Observeu que, lleval d'excepcions, alió normal es escriure m davanl de/ com en émfasi', recordeu-ne mes exemples: ámfora, emfátic, limfa, Memfis, nimfa, pámfil, pamflet, paranimf, samfaina... II Com ja deveu saber, per a expressar relacions que denoten fets ocorreguts dins d'un període de temps ens valem de la preposició durant; en canvi es incorrecta, amb este mateix valor, la ulilització de l'adverbi quan. Una síndrome es el conjunt de símptomes i signes que deflnixen clínicament una malaltia. b) Una, símptomes. No es síndrome Túnica paraula que en valencia es femenina (i en castellá no); ací en teniu unes altres: les postres, una potinga, la psicoanálisi, la regaléssia, la resplendor, la resta, la sida, la síncope, la sucrera, la suor, les tallarines, la teulada... II Recordeu mes paraules que, com símptoma contenen el grup -mpt-: assumpte, atemptar, comptar, exempt, presumpte, presumptuós, prompte, redemptor, sumptuós, templar... Com a conseqüéncia del xoc el xassís del cotxe es va abonyegar tot, els vidres es van trencar i el parafang van quedar fora d'ús c) xassís, abonyegar, vidres, parafang, fora. Recordeu mes paraules com xassís, que en valencia son agudes pero no ho son les caslellanes corresponenls: misantrop, oceá, pivot, policrom, poliester, poliglot, quefir, radar, sino, soviet, timpá, tíquet, xandall, xarleston, xiclet... II Fer un bony, en valencia es diu abonyegar. II En la noslra llegua, la paraula cristal! es i
' prova
78.
79.
80.
81.
82.
ais minerals estudiáis per la cristal-lografia, be a objectes molt fins fabricáis amb silicat de plom i potassi, com ara prismes, lents, vaixella finíssima, etc.; la resta d'objectes están fabricáis amb vidre. II Recordeu mes paraules que, com parafang, nosaltres fem en singular: el gratacel, el guardábase, el llevaneu, el Nadal, el parabrisa, el portaequipatge, el portaploma, el o la rentavaixella, la rodalia, la tenalla, el trencaglac... II Preneu nota de la distinció que aporta l'accent diacritic a la paraalafora:fóra (del verb ser) ifora (contrari de dins). Pensem anar de vacances sempre que ens ho puguem pagar. a) que, puguem. Observeu que la locució conjuntiva sempre que (amb verb en subjuntiu) equival al si condicional; la forma *sempre i quan no es nostra. // Los formes del PRESENT DE SUBJUNTIU del verb poder son puguem, pugeu; les formes *pugam i *pugau son obsoletes. El proppassat dissabte es va inaugurar una espléndida exposició d'art de la dinastía píolemaica, es a dir de la dinastía deis faraons anomenats Piolóme u. c) proppassat, espléndida, ptolemaica, Ptolemeu. Noteu que el mot compost proppassat té uns componenls semblanls al mot propparent. // A causa de la nostra educació castellana molt sovint només coneixem els referents histories en aquella llengua; paga la pena, pero, que intenlem, a poc a poc, conéixer-los també en la nostra (si son diferents). Com tot el món deu saber, el grog es una beguda feta amb aigua ensucrada i calenta a la qual s'aflg un licor fort i llima; per esta rao té un color tirant a groe. a) 8r°8> groe- Observeu que en una bona dicció, els mots grog i groe sonen exactament igual. La gosseta está tan nialamcnt que la veterinaria li ha donat un píndola abortiva, perqué si no avorta es fácil que muirá. b) abortiva, avorta, muirá. Noteu que avortar es un mol palrimonial, mentre que abortiu es cultisme; la relació que s'eslablix entre el dos es paral-lela a la que trobem entre berruga i verrucaria, verrucós...; calb i calvicie; cervell i cerebel, cerebral...; corba i curvatura, curvilini...; corb i córvid; deure, devia i débil; escrivá i escriba; fava i fabácies; llavi i labial; lliure i liberal, liberalisme...; moviment i automóbil, móbil...; núvol i nébulas, nébulasitat... II El PRESENT DE SUBJUNTIU del verb morir es muirá, muires, muirá, moriu, moriu, moren (les formes marga, morgues, marguen s'adscriuen a registres poc formáis). Uhaixix es una mésela de fulles i flors del cánem indi juntament amb substancies aromátiques i ensucrades, la qual, si es fuma o s'ingerix, produix una sensació euforitzant i aHucinógena. a) haixix, mésela, aHucinógena. Observeu que haixix es pronuncia sense h aspirada, i per aixó s'ha d'apos-
83.
84.
85.
86.
87.
88.
trofar; noteu unes allres paraules que també s'han adaptal a la nostra llengua i que, malgral que en la llengua d'origen leñen h aspirada, nosaltres no l'hem de pronunciar i les hem d'apostrofar: handbol, hoquei, handicap... II Recordeu mes paraules que comencen, com al-lucinógena, per al-l: al-legar, allegaría, al-legorisme, al-leluia, al-lérgia, al-licient, al-literació, al-locució, al-lot, al-lucinar, abludir, allusió, al-luvió... Si no el convides a la festa, s'escamnará. c) escamnará. Segur que ja deveu saber que escamnar es un verb que significa 'fer agarrar (a una persona) recel, desconfianca'; per contra, el verb escamar significa 'Ireballar (alguna cosa) fenl-hi escames'; el verb *escammar es, finalment, una pura invenció. Atenció: cal no confondre el mot apotema, que es la 'perpendicular trucada des del centre d'un polígon regular fins a qualsevol deis seus costáis', amb el mot gairebé homófon apotegma, que es una 'dita breu i sentenciosa, especialment la que s'atribui'x a una persona iMustre. a) apotegma, apotema. Recordeu estes altres paraules que, com apotegma mantenen el grup -gm-: augment, estalagmita, estigma, flegma, flegmó... Els canvis bruscos de temperatura solen crebar les roques. c) canvis, crebar. Recordeu altres paraules com canvi, que en valencia s'escriuen amb v (i no amb b con les castellanes corresponenls): Anvers, arravatar, arrova, avet, avorrir, caravel-la, cascavell, cavalcar, cervell, civada, Córdova, covard, endívia, envernissar, envestir... II Noleu que el nostre verb es crebar; si acudiu al diccionari comprovareu que només tenim una paraula que comencé per quebr-: quebrassa, mot que, a mes a mes es un dialectalismo en lloc de crebassa. Ja tenim molía malta molía, no en malgües mes. a) molta, molla, molgues. Observeu l'accenl diacrílic de molta (del verb moldré). II El mol femení malta lambe pol presentar la forma masculina malí. Si volem representar per escrit l'expressió usada per a imitar una rialla, hem d'escriure ha, ha, ha...; pero si el que volem es representar el riure histéric, llavors l'onomatopeia que hi cal usar es hi, /;/'. hi... a) ha, ha, ha; hi, hi, hi. Ací leniu uns altres exemple d'hacs aspirades. Es un deis pocs filósofs presocráíics del qual coneixem el ñoñi. b) presocrátics. Com sabeu, hi ha un grup de paraules formades amb un prefix acabat en vocal + un lexema cornejal amb s', en esle cas, encara que la s es troba en posició intervocálica, ha de ser pronunciada com a esse sorda, d'acord amb la pronuncia de la paraula autónoma; presocrátic n'és una; ací en leniu unes altres: asocial, aerosol, altisonant, ambisexual, antesala, autosuficient, contrasentit, decasíl-lab, diasistema, etc.
150
89. Un sinónioi éf cerro « cerval; i un de ninxo es nínxol. b) cérvoL, ñx«i Encara que davant de /, /•/, r i rr, les e solen ser obertes (arrel, cel, cruel, estel, novel-la, Miguel...: ferro, guerra, hivern, térra...}, n'hi ha excepcions. com ara cerval (i també delta, erm, feltre, ferm, herba, selva, serp, terme...)
prova^P 90. V ornitorinc es un 'mamífer de eos aplanat, cua ampia i deprimida, peí de color castany, de costums aquátics i gran nadador'. b) ornitorinc. A mes ornitorinc recordeu també els mots otorinolaringoleg, otorinolaringologia i la forma apocopada otorino, que contráriament al que fa el castellá, nosaltres escrivim amb una sola r.
Dictat Jo sóc un apassionat de les maquines. I cree que aixó em ve de menut, de quan mon pare importava d'Alemanya uns aparells fotografíes molt famosos per la seua exceMéncia. Les trameses arribaven a la botiga paterna molt ben embalades, i les cámeres eixien a la llum rodejades d'un aire majestuós que imposava. Almenys a mi em produi'en una gran impressió, sobretot perqué les coses prohibides sempre teñen l'encant de l'acte il-lícit. Després de fer una confessió així, no trobareu estrany que quan vaig tindre noticia que ja estaven a la venda ordinadors que incloi'en una impressora i un processador de textos, m'entraren ganes de comprar-me'n un. Aixó em costa el conegut conflicte entre les possibilitats i els desitjos, que no es resol mai satisfactóriament. No vaig poder resistir la temptació i vaig adquirir un equip, que no era ni deis mes bons ni deis mes cars, pero no cal dir que el vaig idolatrar immediatament.
151
f prova
Área d'expressió i interacció oral Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentar!.
Les Useres Al municipi de les Useres, a la comarca de l'Alcalatén, ¡ com a mostra d'un costum secular conservat grades al fervor popular, l'últim divendres del mes d'abril se celebra una singular processó penitencial, des de les Useres fins al santuari de Sant Joan de Penyagolosa, en qué participen tretze hómens del poblé -el guia i dotze pelegrins mes-, tres cantors que entonen antigües melodies tradicionals, el capella, un representant de l'Ajuntament, uns quants clavaris ¡ dénou muntures. Esta tradició, que complix una vella prometenga, está molt arrelada a la comarca i seguix un procediment meticulós i calculat, que perviu, possiblement sense canvis, des del segle xiv, i que té establits de manera seqüencial, precisa i ordenada cada un deis descansos, celebracions, menjars i actes. Pareix que els pelegrins pregaven per l'aigua, per la collita i contra la pesta, encara que alguns veíns del poblé creuen que es tractava d'una cerimónia en qué se celebrava l'entrada en l'edat adulta deis filis deis progenitors del poblé. En el pelegrlnatge es recorre un trajéete sinuós que travessa els termes municipals de Llucena (Sant Miquel de les Torrecelles), Xodos i Vistabella (Sant Joan de Penyagolosa). A mes del sentit religiós i místic, el camí ha servit com a via de comunicado comarcal des d'antany. Per este motiu, en alguns trams coincidix amb distints camins ramaders i es possible trobar al llarg del recorregut diversos jaciments arqueológics, masies, ermites, castells, fonts i pedrons. Tot aixó representa un important patrimoni arqueológic, arquitectónic, cultural i etnológic. Quant a l'aspecte natural i lúdic, el camí discorre a través d'un paisatge format per llomes escarpades disposades paral-lelament a la costa. Des de qualsevol deis punts de vista amb qué es vulga analitzar este ritual, s'ha de dir que la seua importancia augmenta contfnuament.
152
prova
PROVAI Área de comprensió (Jija el text segúent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
Traduir es estimar Fa temps que tinc la impressió, basada, probablement, mes en el desig que no en la realitat, que els valencians tenim tendencia a aprendre idiomes; en conec que, sense cap preparado específica, parlen el francés, l'alemany, l'italiá o l'anglés; me n'he trobats a Moscou, parlant rus amb fluídesa i, fins i tot, n'hi ha que s'han entossudit a aprendre éuscar. Aixó sense comptar els qui, per vocació o per necessitat, han estudiat idiomes i es dediquen a l'ensenyament, la traducció professional o els negocis. Per qué tenim, els valencians, esta tendencia poliglota, quan les circumstancies ens han «permés» aprendre molt acceptablement el castellá, que es una de les Mengües mes importants del món? Jo cree que perqué, d'una forma conscient o instintiva, els valencians tenim molt clara la nostra situado: som una minoría lingüística, absolutament menystinguda al nostre propi territori i del tot ignorada a l'exterior, que forma part d'una cultura minoritaria en el context europeu. I el castellá, la «nostra» altra Mengua, es parla a molts llocs del món, pero no té gaire utilitat al nostre continent. Així, la vocació europea deis valencians, unida a la nostra peculiar situació idiomática, ens ha obligat a aprendre, almenys, una tercera Mengua, útil per a relacionarnos amb Europa sense haver de renunciar a comprendre el món amb les nostres própies paraules. Estimar la Mengua propia, la que ens ha permés interpretar i tractar de comprendre la realitat que ens envolta, es el punt de partida imprescindible per a arribar a valorar les altres Mengües i a comprendre, finalment, que cada Mengua es un prisma que ens fa veure la realitat d'una forma diferent. Quan va comengar el procés de normativització, el senyor Fabra, que estimava la seua Mengua, va teñir el valor suficient per a explicar ais catalans que el plural de casa no era "casas", sino cases, com pronuncien els valencians; o que el verb que ells pronunciaven "bula", s'havia d'escriure volar, d'acord amb la prosodia valenciana. Al principi, molts catalans hi van estar en contra; pero ara, havent estat fixada la morfología, els qui pronuncien "cumprá" han d'escriure comprar, de la mateixa manera com els qui pronuncien "chiner", haurien de saber que han d'escriure gener. Tot vine a dir-ho, perqué, a pesar de l'odi deis secessionistes i d'alguns castellanoparlants, i de la ignorancia que posen de manifest la immensa majoria deis catalans, els valencians som, encara, els millors usuaris de l'idioma. Sobretot, els valencians que, a pesar de les dificultats, hem pogut comengar a comprendre el món en la propia Mengua, abans que uns altres prismes Mngüístics comengaren a distorsionar la nostra visió peculiar del món. A partir d'este cap de setmana, la meua tesi es veurá reforcada per les nombroses traduccions fetes per valencians que ompliran els prestatges de la Fira del Llibre. Probablement, els mitjans de comunicado, com els organitzadors mateixos de l'esdeveniment, ignoraran aquesta contribució valenciana a la dinamització i a l'actualització d'aquesta Mengua minoritaria i amenagada de mort, precisament, al lloc on millor es parla i s'escriu. Pero vostés, que han tingut la paciencia de llegir estes paraules, teñen dret a gaudir-ne deis resultáis: busquen traduccions valencianes i es divertirán llegint, comprendran molt be les sensacions que pretenien transmetre els autors en la Mengua original i aprendran a estimar, encara mes, la seua Mengua. Josep FRANCO (adaptat).
rova
L'expressió Tot vine a dir-ho vol significar D a) que l'autor fa unes premisses per a acabar concloent una idea general. D b) que tot el que ha estat exposat préviament servix de fonament per a la conclusió del seu raonament. c) que l'autor fa referencia a una visió mes ampia del discurs.
4.
Dins del nostre D a) els que D b) els que D c) els que
3.
La vocació europea deis valencians ens estimula a... D a) estudiar a fons el context historie i geográfic europeu. D b) aprendre formes de vida noves. D c) aprendre una tercera Mengua que ens siga útil a Europa.
2.
Perqué creu l'autor del text que els valencians, en general, aprenem idiomes? D a) perqué estem acostumats a aprendre'n. D b) perqué sabem que la nostra Mengua es minoritaria. D c) perqué viatgem molt a l'estranger.
1.
ámbit idiomátic, els valencians som... millor utilitzem la nostra Mengua. mes estímem la nostra Mengua. mes utilitzem la nostra Mengua.
ü 5.
Quan P. Fabra va iniciar la normativització de la Mengua... D a) va tindre una visió ampia de la pronuncia de la Mengua en tot el territori que li es propia. D b) va ser molt ben acceptat per tots els parlants del territori. D c) s'adaptá a la pronuncia deis territoris on esta es majoritária. Conteste V (vertader) o F (fals)
Les traduccions valencianes ens permeten conéixer moltes obres d'autors estrangers.
8.
Els valencians parlem, amb fluídesa, les Dengues que aprenem.
7.
Estimar la Mengua propia es imprescindible per a comprendre altres Mengües.
6.
V
F
I
I
9. Quin títol alternatiu s'ajusta millor al contingut del text? D a) El valencia, una Mengua minoritaria. D b) El valencia: una Mengua en perill. D c) Estimar per aprendre. 10.
Quin resum sintetitza millor el text D a) Els valencians tenim necessitat d'aprendre altres Mengües per a poder relacionar-nos amb els europeus i amb el món global, tant per motius professionals com per qüestions de cultura. Els que hem obert els ulls al món en valencia som els millors usuaris de la Mengua i, grácies ais traductors en valencia, podem apreciar les sensacions que els autors, en la seua Mengua original, pretenen transmetre ais seus lectors. D b) Els valencians, conscients com som de parlar una Mengua minoritaria i menyspreada al nostre propi territori, tenim necessitat d'aprendre altres Mengües per a poder relacionarnos amb els europeus ¡ amb el món global, tant per motius professionals com per qües-
154
prova tions de cultura. Els que hem obert els ulls al món en valencia som els millors usuaris de la Mengua ates que el sistema d'escriptura de la nostra llengua s'adapta mes a la fonética valenciana, i a mes a mes, grácies ais traductors en valencia, podem apreciar tes sensacions que els autors, en la seua llengua original, pretenen transmetre ais seus lectors. ~ c) Els valencians, conscients com som de parlar una llengua minoritaria i menyspreada al nostre propi territori, tenim necessitat d'aprendre altres Mengües per a poder relacionar-nos amb els europeus ¡ amb el món global, tant per motius professionals com per qüestions de cultura. Els que hem obert els ulls al món en valencia tenim un sistema d'escriptura que s'adapta mes a la fonética valenciana, que la d'altres árees de la nostra llengua; i a mes a mes, grácies ais traductors en valencia, podem apreciar les sensacions que els autors pretenen transmetre ais seus lectors.
Área d'estructures lingüístiques Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
passar D a) D b) Eü c)
13.
bagueny D a) barril D b) insult D c) vessant orientada cap al nord
12.
anfós D a) anee D b) mero D c) tipus d'ámfora
11.
el bra? per la mánega (a algú) acaronar-lo enganyar-lo ajudar-lo
14. desengramponador D a) tornavís D b) desembussador D c) escura-ximeneres 15. cucavela D a) cuquet de llum D b) volantí D c) estupidesa
r prova
desnerit D a) deshidratat D b) dit d'un lloc inhabitat, desert, abandonat D c) poc fet corporalment, flac i menut
17.
traure la moca D a) fatigar-se en alt grau D b) convidar els amics D c) mocar-se
16.
18. travessa D a) cruílla D b) aposta D c) despesa
enclusa
21.
a escara D a) a preu alt D t>) a bon preu D c) a estall
20.
eguinar D a) igualar D b) cridar el cavall, aínar, renillar D c) parlar molt baix
19.
D D D
a) bloc de ferro acerat, en forma de prisma quadrat, que s'utilitza com a suport de l'escalaborn en els treballs manuals de forja. b) orfenat c) motle de fusta per a donar una forma determinada al formigó en pasta amb qué s'ompli.
Quina de les opcions següents es correcta?
La gallina
24.
La D D D
23.
Una de D a) D b) D c)
les tres paraules següents figura en els nostres diccionaris: atxacar madeixa lisiat
22.
paraula que está ben escrita es: a) spaguetti b) espagheti c) espagueti i el gall
D a) parrupa // quiquirica D b) refila // mióla [J c) escaína // canta
156
25.
Els L! ÜI L
habitante de Benidorm son _ a) benidormins // dianins b) bendormencs // dianencs c) benidormers // deniers
prova^P i els de Denla,
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un registre formal? 26.
El cavall no va poder aguantar _
del
i va caure
térra.
D a) la comesa // bou // en D b) la comesa // bou // a D c) l'escomesa // toro // a 27.
Té un
D D D
28. Per D D D
molt fort: ja fa tres dies que no ha anat a l'escusat; s'haurá de prendre una
a) estrenyiment // pildora b) restrenyiment // píndola c) estrenyiment // pildora la sabana van veure una a) manada // zebres b) bandada // cebres c) bandada // zebres
de
29. Aquell calador de feres era tot un mestre en l'ús del Mac D a) corredís // cagava D b) escorredor // acagava D c) corredor // cagava 30? Cada 25 de juliol la ciutat de Santiago de D a) ComposteHa // pelegrins D b) Compostela // peregrins D c) Compostel-la // peregrins
quan
les feres.
s'inunda de
31. Al poblé Italia de Carrara hi ha una D a) cantera // marbre D b) cantera // marmol D c) pedrera // marbre
de
molt famosa.
32. El metge li va un régim molt sever al temps que li va D a) prescriure // proscriure D b) proscriure // prescriure D c) proscriure // proscriure 33.
M'havia fet el d'acceptar bons preus. D a) pressupost // pressupósit // D b) pressupósit // pressupost // D c) pressupost // pressupost //
el
certs aliments.
que em presentaren:
sempre fan
per qué perqué per que
157
F prova 34.
L'acusació del fiscal es difícilment el cas.
per tant, la cosa mes
es que el jutge
D a) probable // provable // sobreseísca D ti) provable // probable // sobresega D c) probable // provable // sobreísca 35.
Encara que té de porquera.
D D D 36.
coneixements, en el tráete personal es mes
que un forrellat
a) bastos // vast b) bastos // bast c) vastos // bast
Com
D D ü 37.
no hi havia quorum van
la reunió per
a) 0 // aplagar // al dia següent b) que // ajornar // a 1'endemá c) que // aplagar // al dia siguient
Al gener
D D ü 38.
rebaixes, com _
a) hi hauran // tots els anys b) hi haurá // cada any c) n'hi hauran // tots els anys
A la manifestado devia
ü D ü 39.
haver-hi,
un
de persones.
a) 0 // com a máxim // miler b) de // com a molt // mil-ler c) 0 // com a molt // miler
Com que la faena que tinc només em durará
D ü D 40.
passa a recollir-me al voltant del
a) mig dia // mig dia b) migdia // migdia c) mig dia // migdia
T'ho dic
D D D 41.
; si no fem practiques,
_, en perdrem l'hábit.
a) en serio // paulatinament b) en serio // poc a poc c) seriosament // a poc a poc
Mira que dir que els
D D D 42.
no son bons
menjar!
a) esclata-sangs // per a b) esclatsangs // de c) escaltassangs // per a
Si presentes una
D D D
signada per tu,
una setmana et donaran el passaport.
a) sol-licitud // dins d' b) solicitud // en c) sol-licitud // en
158
43.
prova i fumes un cigarret darrere de l'altre, t'acabarás la a) Com begues // et // salut b) Si beus // 0 // salut c) Si beus // et // salud
primer la carn i després Vosaltres cal que gua. Q a) friggau // I i // afiggau G b) fregiu // hi // afegiu G c) friggueu // li // afiggueu
46.
el cervell tot el que ha pogut per a trobar la Vicent s'ha G a) expremut // solució G b) espremut // solució Q c) exprimut // sol-lucio
45.
L'estanc era molt ; i com que les haver de -lo tot. G a) fondo // ulleres // fons // desguassar G b) fons // gafes // fondo // desaiguar Q c) fondo // ulleres // fondo // desguassar
44.
47.
G G G
d'any no a) Al principi // b) A principis // c) A principis //
tenien ni un céntim, pero a al final a fináis a final
traure cadires ais convidants; trau_ 'Is-les // enseguida -los-en // de seguida 'Is-en // de seguida
de sol em van caure al
51.
A mi, la directora, em trau els documents de la caixa forta. A tu G a) te'ls en Q b) te'ls Q c) te'n
50.
Eugenia, has d'enviar les (listes a les alumnes; envia_ oblide! G a) -los-les // te s' G b) 'Is-les // se t' Q c) -les-les // se t'
49.
Has de G a) G b) G c)
48.
no hi ha cap taula a la terrassa, poseu_ a) n'hi b) ne c) ne hi
van
, a la paella, l'ai-
d'any ja havien fet molts diners.
que arribaran
Si G G G
ara, per favor, no siga cosa que
trau?
algunes.
159
' prova
En acabar de sopar fica els coberts al llavaplats; fica_ G a) -los-hi // los hi
54.
El cartel! ho diu ben ciar: No D a) encendre D b) enceneu D c) encengueu
53.
Hauriem d'enviar unes flors a les professores; podries enviar D a) -los-les D b) -los-en D c) -les-en
52.
c) 'Is-hi // els hi
D
b) 'Is // els
D
tu mateix unes?
foc a la pineda.
tu, que anit
vaig ficar jo!
Quina de les opcions següents es correcta?
Telefona'm pugues. D a) tan prompte D b) quan abans D c) quant abans
57.
Perdoneu-me: he tingut un quan vos he dit que tenia un curt per a redactar intervius. D a) lapse // lapsus // les D b) lapsus // lapse // els D c) lapsus // lapse // les
56.
Una natura tan D a) agreste D b) agrest D c) agresta
55.
com esta em fa por.
de temps massa
58. Per a classe de dibuix necessitem: per a fer les línies i rectes. D a) un regle // un escaire // angles D b) una regla // una esquadra // ánguls D c) una regla // un escaire // angles 59. Si voleu traure profit D a) del // de valent
60.
c) del // molt
D
b) al // dur
D
per a fer
temps, heu de treballar
Em sembla que Tarros ja está en el
punt! No
ha de coure mes.
D a) seu // s' D b) 0 // s' D c) 0 // 0
160
Has vist pluja mes forta i a) que // que b) quina // que c) qué // qué
63.
L'escriptor amb et vols entrevistar, va guanyar el premi G a) el que // Nobel // uns D b) qui // Nobel // uns D c) el qual // Nobel // uns quants
62.
Aixó que acabes de dir no té G a) gens de G b) cap G c) res de
61.
prova gracia.
fa
anys.
fose está el cel?
D D D
64. Miquel D a) D b) D c)
té bones rendes // hi rendes // en elles rentes // hi
confia per a la vellesa.
65. Si algunes alumnes et demanen mes folis, dona O a) -los-en D b) -les-en D c) 'Is-en
un.
a peu de página una nota 66. Caldrá D a) inserir // aclaridora D b) insertar // aclaratoria D c) insertar // aclaridora 67.
El secretan ha D a) rebut // escarit D b) rebut // escuet D c) recibit // escuet
un informe
. va ficar la 68. Ella, D a) per últim // pata ,// traure D b) finalment // pota // portar D c) finalment // pata // portar
pero molt ciar de la situació.
i va
va trobar un 69. Sofia D a) es // paraigua D b) 0 // paraigua D c) es // paraigües 70.
Dóna-li D a) D b) D c)
a col-lacio un assumpte que tots volien evitar.
que algú havia perdut.
una perqué no dragea // tussa // porta gragea // tusga // du dragea // tussa // está
tossint tota la nit.
161
' prova
Normativa ortográfica Quina de les opcions següents es correcta?
71.
Els
de les pel-lícules negres d'abans, gairebé sempre duien una
D a) galants // gavardina D b) galans // gavardina D c) galans // gabardina
La
73.
Com a D a) D b) D c)
72.
regáis li vaig portar una polsera // eivissenc pulsera // ibissenc polsera // ivissenc es l'estat d'inactivitat
i un cabás
passen determinats
D a) letargía / per la qual D b) letargía / peí qual D c) letargía / peí que 74.
El
del
era aue calia intervindre-li 1'
D a) sugeriment // ciruja // esternón D b) sugeriment // cirurgiá // esternó
a c)
75.
suggeriment // cirurgiá //
estérnum
bosc de
Aquell
era molt
D a) inmens // tilers // apacible D b) ¡mmens // til-lers // plácid D c) immens // til-lers // apacible nascuda a , i per tant, a) Peníscola // penisclana // soca-rel b) Penyíscola // penyiscolana // socaarrel c) Peníscola // peniscolana // soca-arrel
de
la de Bélgica, es a dir Hem visitat les capitals deis i Luxemburg, de la nació homónima. a) Paisos Baixos // Bruseles // La Haia b) Países Baixos // Brusel-les // Lahaia c) Países Baixos // Brussel-les // l'Haia
79.
Perqué D a) D b) D c)
78.
El D D D
77.
Es D D D
76.
ens ha que el a) sergent / assabentat // furrier b) sargent // asabentat // furriel c) sargent // assabentat // feurriel
está de permís.
no havia posat vegetal em va mantequilla // ais tallarins // muntar // trifulca mantega // a les tallarines // armar // trifulga mantegueta // ais tallarins // montar // trifulca
una
grandíssima.
la d'Holanda:
D D D
162
80.
Vés
prova caigues del
_ a) 0 // tobogán ~ b) et // tobogá Z c) et // tubogan
81.
una
per damunt la vaixella de
a) gamuga // cristal b) gamussa // cristal c) camussa // cristall 82.
Li han diagnosticat una
D D D 83.
a) pnemonia b) neumonía c) pneumonía
Mentre que
D D D 84.
es una nació,
es una ciutat
a) Ucrania // Marraquix // marroquí b) Ucraina // Marraqueix // marroquí c) Ucraina // Marráqueix // marroquina
Has posat
D D D
, es a dir, has passat
net la nota que vas fer anit?
a) a punt // en b) apunt // a c) a punt // a
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase? 85.
Tiraven
D D D 86.
al
del zoo.
a) cacahuets // mono b) cacauets // mico c) cacauhets // simi
Es
D D D 87.
que ella, quan llavors pega un crit i se n'aná.
que la cosa estava tan malament, alca la
a) véu // veu // véu b) veu // veu // véu c) veu // véu // veu
Amb tant de
D D D 88.
m'he
a) roído // desvelat b) ruido // desvelat c) soroll // desvetlat
S'anomena d'una altra.
D D D
al fet d'_
els efectes (d'una for$a, d'una acció, etc.) per mitjá
a) contra-restar // anular b) contrarestar // anul-lar c) contrarrestar // annular
163
' prova
i així podrem pintar. Porteu i D a) llápissos // rotuladora D b) llápis // retoladors D c) llapis // retoladors
90.
El de l'equip de fútbol ha caigut i s'ha D a) davanter // lesionat // medul-la D b) delanter // lessionat // médul-la D c) devanter // lesionat // médula
89.
la
espinal.
Área d'expressió escrita Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si cal, els buits següents posant-hi la grafia o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal cap grafia, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat Com totes les ce es de la institució, l'habitació, profu ament i uminada, era molt sen illa. Pero es diferenciava de les altres perqu hi havia una máquina d'escriure i, a egut darrere de la máquina, un home totalment i mó ¡I, d'aspecte cavi os, que mirava cap a la finestra reixada a través del fum d'un cigarret que l¡ penjava deis \\ is. El director ens a abentá que aquell home era un escriptor i ustre. Preci ament en aquell instant, el nove ista es va girar cap a la máquina i els seus dits s'afonaren silenciosament en les tecles. Escrivia molt de pre a, d'una manera qua i ob e ¡va. De seguida va acabar una quartilla. La f u eixir del carro i la va depositar a la seua dreta. En prengué una altra, la va posar a la máquina ¡ continua escrivint rápidament, sense pau es.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules). D D
a) Avantatges de la informática en la vida actual. b) Vestir-se: comoditat o esclaus de la moda?
164
Solucions comentades I. b); 2. c), 3. a); 4. b); 5. a); 6. V; 7. F; 8. V; 9. c); 10. b) II. anfós b) mero. A Joanet I 'únic peix que U agrada es I 'anfós a la planxa. 12. bagueny c) vessant orientada cap al nord. No convé edificar al bagueny, no fa sol i sol fer molt de fred. Com a mot relativament sinónim tenim ombriu: 'ttoc on no toca el sol'. 13. passar el brac per la mánega (a algú) b) enganyar-lo. No et preocupes, que ella es capas de passar el braf per la mánega al mes pintat. 14. desengramponador a) tornavís. On has deixat el desengramponador? El necessite per a collar un cargo!. 15. cucavela b) volantí. El saltimbanqui fa unes cucaveles magnifiques. 16. traure la moca a) fatigar-se en alt grau. Ací treballe tañí que acabaré per traure la moca. 17. desnerit c) poc fet corporalment, flac i menut. Este xiquet es desnerit com pocs. Com a sinónims tenim menut, tap de barral, escarransit, esmerlit, frévol, nyébit, malmenjat... 18. travessa b) aposta. Els valenciana tradicionalment féiem, i fem encara, travesses en els trinquéis. 19. eguinar b) cridar el cavall. No sé que deu tindre l'egua, que no para d'eguinar. Com a sinónims tenim amar, renillar. 20. a escara c) a estall. Salen treballar a escara, es dir, a preu fet, al marge del temps que tarden. També es pot dir a escar. 21. enclusa a) bloc de ferro acerat, en forma de prisma quadrat, que s'utilitza com a suport de l'escalaborn en els treballs manuals de forja. Per similitud amb I'enclusa del ferrers, els mamífers tenim un os de l'orella mitjana situat entre el martell i l'estrep anomenat justament enclusa. 22. La paraula que figura en els nostres diccionaris es b) madeixa. A mes de madeixa, també en podem dir troca. II En lloc del castellanisme *atxacar podem usar atribuir, imputar, allevar..., i en lloc de *tísiat, lesionat o, en cas de ser mutual, també podem usar esguerrat, alesiat, contrafet, afollat... 23. La paraula que está ben escrita es c) espagueti. Caries fa uns espaguetis amb clo'isses que estant molt bons.
24.
25.
26.
27.
28.
29.
prova La gallina escama i el gall canta c) escaina, canta. A mes d'escamar, també hauríem pogut usar escatainar. II Els animáis que parrupen son els coloms i les tortores; els que refilen son els rossinyols, els canarís...; els gats miolen, pero no cap *quiquirica, ates que es un verb inventat. Els habitants de Benidorm son benidormers i els de Dénia, deniers. c) benidormers, deniers. El cavall no va poder aguantar l'escomesa del toro i va caure a térra. c) l'escomesa, toro, a. Com ja deveu saber, una comesa es un encorree, una missió, mentre que una escomesa es un encontré, un xoc. II El mot toro fa referencia básicament a un 'bou no castrat', a un 'bou brau'. // Encara que molt sovint hi ha dublés entre usar a o en, en les designacions de lloc, sembla bastant operatiu usar a quan es poden posar els peus i utilitzar en en altres casos: entra a casa; mira-ho en la enciclopedia. Té un restrenyiment molt fort: ja fa tres dies que no ha anat a l'escusat; s'haurá de prendre una píndola. b) restrenyiment, píndola. El restrenyiment, efectivament, es Testal deis intestins en qué les évacüácioiis son escasses i dificultosas', mentre que el mot estrenyiment significa 'acció d'estrényer, es a dir, d'estretir'. // A mes de píndola, segons les preparacions farmacéutiques, també en podem dir segell, dragea, pastilla... (pero no *píldora). Per la sabana van veure una bandada de zebres. c) bandada, zebres. El mot bandada tant pot fer referencia a un 'vol, multitud d'aus que volen' com a un 'conjunt d'animals d'una mateixa especie'. El mot manada, lógicament, significa 'acció feta amb la má, manotada'. Aquell cacador de feres era tot un mestre en l'ús del llac escorredor quan acocara les feres. 6) escorredor, acacava. Un llaq escorredor es una 'baga feta amb un nuc que permet estrényer-la o eixamplar-la a voluntat sense que es desfaja'. // Mentre que acabar significa 'perseguir amb insistencia, sense donar treva', el verb cafar vol dir 'perseguir (animáis en llibertat) per atrapar-los o matar-los\. Cada 25 de juliol
s'inunda de pelegríns. a) ComposteMa, pelagrins. Recordeu mes topónims que, com Compostel-la, també s'escriuen amb -/•/-: Brussel-les, Gal-les, Gál-lia, Gal-lipoli, Mosel-la... II El substantiu pelegrí, efectivament, es referix a una 'persona que fa per devoció una romeria a algún santuari, sol o en companyia d'altres' mentre que el mot peregrí es un adjectiu que vol dir 'rar, poques vegades vist'. Una dona d'una bellesa peregrina. 31. Al poblé italiá de Carrara hi ha una pedrera de marbre molt famosa. c) pedrera, marbre. Es importan! no contendré el mot pedrera, 'lloc d'on s'extrauen pedrés emprades en
165
prova
32.
33.
34.
35.
36.
37.
construcció o en obres publiques' amb el substantiu cantera, que vol dir, simplement, 'ganes de cantar'. Anit, després de ben sopáis, fots teníem una cantera de no dir. El metge li va prescriure un régim molí sever al temps que li va proscriure certs aliments. a) prescriure, proscriure. Com a sinónims de prescriure temin els verbs indicar, assenyalar, marcar, manar, ordenar, disposar... II Entre els sinónims de proscriure recordem abolir, prohibir, vetar... M'havia fet el pressupbsit d'acceptar el pressupost que eni presentaren: perqué sempre fan bons preus. b) pressuposit, pressupost, perqué. El mot pressupósit vol dir 'alió que se suposa préviament'. // Un pressupost, per contra, es el 'cómput anticipat del que costará una obra a fer'. // Recordeu que perqué es la conjunció causal per excel-léncia; convé no confondre la conjunció causal —i, de vegades final— perqué (una paraula i accentuada) amb el conjunt per qué (dos paraules) que s'utilitza en les oracions interrogatives, tant directes (per qué no vas venir?) com indirectes (valia saber per qué no vas venir). L'acusació del fiscal es difícilment provable, per tant, la cosa mes probable es que el jutge sobresega el cas. b) provable, probable, sobresega. L'adjectiu provable significa 'que es pot provar'. // L'adjectiu probable, per contra, vol dir 'que té mes raons en pro que en contra de la seua certesa o realització'. Es probable que no vinga. Una opinió probable; en este sentit, el mot probable molt sovint es pot substituir per possible. II Recordeu que el PRESENT DE SUBJUNTIU del verb sobreseure es sobresega, sobresegues, sobresega, sobreseguem, sobresegueu, sobreseguen. Encara que té vastos coneixements, en el tráete personal es mes bast que un forrellat de porquera. c) vastos, bast. Ja deveu saber que vast, figuradament, significa gran. II Bast, en canvi, significa 'que no té finor, que no té delicadesa ni bones maneres, que es molt grosser'. Com que no hi havia quorum van ajamar la reunió per a l'endemá. b) que, ajornar, a l'endemá. A hores d'ara ja deveu saber que, en valencia el mot com no té, com en castellá, valor causal, sino que hi cal afegir el mot que. II Atenció, perqué el verb aplacar significa 'contractar (un operari)', es dir, donar-li pla9a (de treball); en canvi, ajornar vol dir 'deixar per a mes tard, per a un altre dia, per a mes avant'. // L'expressió *al/el dia següent es un cale del castellá, que hem de substituir per la nostra forma genuína l'endemá. Al gener hi haurá rebaixes, com cada any. b) hi haurá, cada any. El verb haver-hi es impersonal i, per tant, no pot tindre formes de plural. // Atenció a les construccions cada dia, cada malí, cada setmana, etc., les corresponents formes de les quals en
38.
39.
40.
41.
42.
43.
castellá se solen formar amb todos: todos los días, todas las mañanas, todas las semanas, etc. Estes estructures castellanos no pertanyen a la nostra llengua i convé evitar-les; noteu, de passada, les corresponents construccions francesa i anglesa: chaqué jour..., every day... A la manifestado devia 0 haver, com a máxim, un miler de persones. a) 0, com a máxim, muer. La probabilítat s'expressa amb la perífrasi DEURE + INFINITO (i no *DEURE DE i INFINITO): ara ja deuen ser mes de les deu; devies teñir febre, perqué feies mala cara. II L'expressió *com a molt, copia de la castellana corresponent, es incorrecta; a mes de com a máxim, també hi podern dir peí cap alt, a tot estirar... II Atenció al mot muer, perqué s'escriu sense -/•/-, igual que mué, milionésim, milionari o milió. Com que la faena que tinc nonios em durará mig dia, passa a recollir-me al voltant del tnigdia. c) mig dia, migdia. Mig dia, vol dir exactament aixó: 'la meitat d'un dia'; observeu que es una construcció paral-lela a mig meló, mitja toronja, etc. // El substantiu migdia, en l'horari usual son les dotze del dia. T'ho dic seriosament; si no fem practiques, a poc a poc, en perdrem l'hábit. c) seriosament, a poc a poc. En la nostra llengua no tenim el mot *$érm i, per tant, tampoc la locució *en serio. II Ni *paulatí ni *paulatinainent son paraules nostres; en canvi, sí que ho es la locució a poc a poc (observeu: a poc a poc, i no *poc a poc). Mira que dir que els esclata-sangs no son bons per a menjar! a) esclata-sangs, per a. Les paraules compostes per dos elements (SUBSTANTIU + ADJECTIU o be VERB + SUBSTANTIU), si el primer deis quals acaba en vocal i el segon comenca per les grafies X, R, S (recordeu, com a regla mnemotécnica, el nom del poblé de XeReSa, a la comarca de la Safor, o be el nom d'un conegut vi andalús: XeRéS) duen un guionet: barba-ros, buscaraons, cama-roja, canya-xiula, cara-redó, cara-sol, cara-xuplat, compta-revolucions, escura-xemeneies, gira-sol, guarda-roba, Malva-rosa... II La preposició que cal usar en este cas es per a (i no *de menjar). Si presentes una sol-licitud signada per tu, en una setmana et donaran el passaport. c) sol-licitud, en. Com ja deveu saber, s'escriuen amb -d els substantius femenins formáis amb els sufixos cuites -etud, -itud: actitud, altitud, aptitud, inquietud, latitud, licitud, longitud, magnitud, plenitud, quietud... II No oblideu que l'adverbi dins significa el contrari de fora; per tant, ací cal usar en. Si beus tant i 0 fumes un cigarret darrere de I'altre, t'acabarás la salut. b) si beus, 0, salut. La conjunció condicional per antonomasia es si; construccions com ara *com begues,
166
44.
45.
46.
47.
48.
*com viiigua, etc., no son nostres. // El verb fumar no es pronominal, com tampoc ho son els verbs encreuar, mancar, passar, olorar... II En posició final de paraula, després de vocal tónica, normalment usem -t: maldat, mortaldat, netedat, orfandat, sequedal, soledat, velledat... (excepte els femenins acabáis en -etud i -itud i algunes altres poques paraules, com ara alcaid, almud, caid, fluid, fred, quid, sud..., i alguns noms propis com ara Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid i Valladolid...) L'estanc era molt fondo; i com que les ulleres de sol em van caure al fons, van haver de desguassar-\o tot. a) fondo, ulleres, fons, desguassar. Atenció a la diferencia entre els mots fondo, que significa 'profund' i fons, nom amb qué designem la 'part inferior d'un recipient, d'una cavitat, extrem mes baix d'un precipici, etc.'. El fons d'una piscina. El poblé está al fons de la valí. II Les ulleres es posen en els ulls, naturalment. // Fixeu-vos que el verb desguassar es sinónim de desaiguar; al verb castellá desguazar correspon el nostre desballestar. Vicent s'ha espremut e! cervell tot el que ha pogut per a trobar la saludó. b) espremut, solució. Atenció, perqué el nostre verb es esprémer (i no verb *exprémer); observeu que els mots següents s'escriuen tots amb -s- (i no amb -x-): esplaiar, espionada, espoliar, esprémer, estendre, estranger i estrany. D'altra banda, noteu que es un verb de la segona conjugació, igual que els verbs prémer, temer, terratrémer i tremer i fa el participi en -ut: espremut (i premut, temut, terratremut, i tremut, respectivament). // El mot solució no s'escriu amb -/•/-, com tampoc ho fan profilaxi, ravioli, revelar, selecció, seqüela... Vosaltres cal que fregiu primer la carn i després hi afegiu, a la paella, l'aigua. b) fregiu, hi, afegiu. Les úniques formes normatives son fregiu i afegiu', la resta son vulgarismos. // Noteu que el pronom feble hi (i no U, ates que no es tracta d'una persona), avanca pleonásticament el sintagma a la paella. Al principi d'any no tenien ni un céntim, pero a final d'any ja havien fet molts diners. a) al principi, al final. A mes de al principi, també hi podríem haver usat al comencament, al comenc, a l'inici, a la primeria, pero no *a principis, que es castellanisme. // A mes de a final, també hi podríem haver usat alafi, a la darreria, a l'acabament, pero no *a fináis, que es una altra forma no genu'ina nostra. Has de traure cadires ais convidants; trau-los-en que arribaran de seguida. b) -los-en, de seguida. Ais convidáis = los ¡ (de) cadires = en; observeu que hem usat -los (i no 'ls) perqué trau acaba en semivocal (i no en vocal; compareu amb busca 'ls-en, per exemple); noteu, a mes, que
49.
50.
51.
52.
53.
54.
55.
56.
57.
prova el pronom en té ací un valor partitiu. // En valencia ni tenim el mot *enseguida ni la locució *en seguida; la nostra locució es de seguida. Eugenia, has d'enviar les llistes a les alumnes; envía 'ls-les ara, per favor, no siga cosa que se f'oblide! b) 'ls-les, se t'. A les alumnes = 'ls I les llistes = les; recordeu que l'objecte indirecte es idéntic tant si es masculí com femení (Vi, en este cas, ja que el verb acaba en vocal). // La combinació se t' no té mes problema que recordar que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible. A mi, la directora, em trau els documents de la caixa forta. A tu te'ls en trau? a) te's -en. A tu = te I els documents = 'ls / de la caixa forta = en; observeu que es tracta d'una combinació de tres pronoms anteposats al verb. Si no hi ha cap taula a la terrassa, poseu-nVt/ algunes. a) -n'hi(De) taules = ne I a la terrassa = hi; observeu que una vegada mes es tracta d'un ús partitiu del pronom en. Hauríem d'enviar unes flors a les professores; podries enviar-/os-e« tu mateix unes? b) los, en. A les professores = los /(de) flors = en; noteu que el pronom en (amb valor partitiu) substitu'ix exclusivament el mot flors, pero no l'indeterminat unes. El cartell ho diu ben ciar: No encengueu foc a la pineda. c) encengueu. Com ja deveu saber, les prohibicions s'expressen en PRESENT DE SUBJUNTIU, i no en IMPERATIU. En acabar de sopar tica els coberts al llavaplats; fica'ls-hi tu, que anit els hi vaig ficar jo! c) 'ls-hi, els hi. Els plats = els / al llavaplats = hi; observeu que segons la situació respecte del verb, el pronom els pren les formes 'ls i els, respectivament. Una natura tan agresta com esta em fa por. c) agresta. Atenció, perqué l'adjectiu agreste té quatre formes (masculí singular, femení singular, masculí plural i femení plural); recordeu-ne d'altres amb la mateixa característica: ferm, fix, fon, gris, inepte, inert, limítrof, pobre, trist, valent, verd... Perdoneu-me: he tingut un lapsus quan vos he dit que tenia un lapse de temps massa curt per a redactar les intervius. c) lapsus, lapse, les. Un lapsus, efectivament, es un 'error que es comet per inadvertencia, per distracció' i un lapse, en canvi, es Tespai de temps transcorregut'. // El mot interviú es femení, igual que ho son els següents: una escalopa, una escaparata, una esperma, una esplendor, la florera, la fresca, la frescor, les hematíes, les icones, una imperdible, les incisives, la génesi, la grip, la letargía... Telefona'm tan prompte pugues. a) tan prompte. Les formes i quctnt abans no son nostres.
167
>rova 58.
59.
60.
61.
62.
Per a classe de dibuix necessitem: un regle per a fer les línies i escaire per a fer angles recles. á) un regles, un escaire, angles. L'instrument llarg i dret, de secció rectangular i generalment de poca grossária, utilitzat per a tracar línies recles amb un llapis, un tiralínies, etc., es un regle', el mot regla, en canvi, té diferents valors, com ara 'alió que servix per a dirigir la conducta en l'estudi, en la creerá, en la moral, en Pexecució d'una cosa' o be el 'precepte, principi o máxima que expressen una regla'. Una regla de conducta. Regles d'urbanitat. Les regles de la lógica, o be Torde o concert invariable que guarden les coses'. // Un escaire, de la seua banda, es un 'instrument de dibuix, de fusta, plástic o un altre material, en forma de triangle rectangle'; una esquadra, en canvi, es una 'unitat militar a les ordes d'un caporal', o be una 'unitat naval composta de dos o mes naus homogénies, amb finalitat básicament defensiva' encara que també pot referir-se a una 'divisió d'avions de l'exércit de Taire'. // El nostre mot es angle. Si voleu traure proflt del temps, heu de treballar de valent. a) del, de valent. Observeu que la nostra locució es traure prqfit de, preposició que usem en altres locucions, com ara: saber de ciencia certa, soroll de buit, tindre por de les represálies, treballar de grat, vehicle de motor, vestit de ratlles... //A mes de de valent, també podríem usar-hi l'adverbi mot molí, pero no dur, ates que es un adjectiu (i no un adverbi) i, per tant, no pot acompanyar un verb. Em sembla que l'arrós ja está en el 0 punt! No 0 ha de coure mes. c) 0, 0. La nostra locució es en el punt, com ja deveu saber, en valencia només usem els possessius quan es indispensable. // Segur que ja sabeu que el verb coure no es mai pronominal, i tampoc ho son els verbs aprendre, baixar, callar, caure, conéixer, deixar la pell... Aixó que acabes de dir no té gens de gracia. a) gens de. Adoneu-vos que cap acompanya sempre elements comptables i, per tant, no son acceptables cales del castellá com ara *no em va fer cap por, *aixó no té cap gracia, sino que hi heñí d'usar gens de. L'escriptor amb el qual et vols entrevistar, va guanyar el premi Nobel fa uns quants anys. c) el qual, Nobel, uns quants. A mes del pronom el qual també hi podem usar qui, pero no *el que', cal que tíngueu present que en la nostra llengua no es normatiu construir —com fa el castellá— esta frase amb el conjunt PREPOSICIÓ + el+ que: *l'escriptor amb el que... II Recordeu mes noms propis que en valencia son aguts, igual que Nobel: Benarés, Biarritz, Borís, Dakar, el Tibet, els Carpáis, Mikhail, Munic, Nobel, Port Said, Raiman, Zuric... II El mot un no té, en la nostra llengua, valor quantitatiu, sino que ens hí hem de valdré d'uns quants, alguns...
63.
64.
65.
66.
67.
68.
69.
70.
71
Has vist quina pinja mes forta i que fose está el cel? b) quina, que. Recordeu que en les frases amb valor exclamatiu usem quin (i flexió) davant deis substantius pero que (i no que) davant deis adjectius. Miquel té bones rendes i hi confía per a la vellesa. a) rendes, hi. Per renda s'entén 'alió que s'obté com a conseqüéncia de la propietat d'un actiu material o financer'; el mot renta es una forma del verb rentar, es a dir, 'netejar'. // Observeu que el pronom feble hi substitu'ix el sintagma en les rendes. Si algunes alumnes et demanen mes folis, dóna'ls-en un. c) 'ls-en. Algunes alumnes = els / (de) folis = en, i tenint en compte la situació respecte del verb i com acaba, la combinació escaient es la proposada. Caldrá inserir a peu de página una nota aclaridora. a) inserir, aclaridora. El verb * insertar no es de la nostra llengua. // Una nota ha de ser aclaridora (o explicativa)', en la nostra llengua no hi ha Padjectiu *aclaratori. El secretan ha rebut un informe escarit pero molt ciar de la situació. a) rebut, escarit. Recordeu que el verb rebre (i també apercebre, concebre i decebré) pertanyen a la segona conjugació i fan el participi rebut, rebuda, rehuís, rebudes. II L'adjectiu escarit es el que ens indica que una cosa es 'sense acompanyament de cap classe, sense adornaments, circumloquis, etc.'; *eseuet es castellá. Ella, finalment, va ficar la pota i va portar a col-lacio un assumpte que tots volien evitar. b) finalment, pota, portar. La locució no es valenciana; la nostra forma es finalment. II El mot *pata no es valencia en cap sentit; hem d'usar-hi pota. II En la nostra llengua usem portar a col-lacio (i no *traure a col lacio). Sofía 0 va trobar un paraigua que algú havia perdut. b) 0, paraigua. Recordeu que quan el verb trobar va seguit d'un objecte directe (es a dir, la cosa trobada), no es pronominal: trobar un llapis, trobar un quadre... II El nostre mot es paraigua; la forma paraigües n'és el plural: tinc quatre o cinc paraigües. Dóna-li una dragea perqué no tussa: está tossint tota la nit. c) dragea, tussa, está. Recordeu que el nostre mot es dragea. II Les formes normatives del PRESENT DE SUBJUNTIU del verb tossir son tussa, tusses, tussa, tossim, tossiu, tussen. II L'estructura castellana *du/porta tossmt..., no es nostra, i cal evitar-la; la nostra corresponent es está tossint tota la nit. L'opció correcta es Els galants de les peMícules negres d'abans, gairebé sempre duien una gavardina. a) galants, gavardina. La paraula *galan no es valenciana // Recordeu mes paraules que, com gavardina, s'escriuen amb v (i no amb b): javelina, lloví, pavelló, provar, raval, rave, savi, saviesa, trovar, trévol,
168
72.
73.
74.
75.
76.
77.
78.
vaixell. Vaquéira, vedella, vermell, vernís, Vesuvi, volea, volta. voltor, varada... Com a regáis ti vaig portar una pulsera i un cabás eivissenc. a) polsera, eivissenc. Recordeu mes mots com polsera, escrits amb o: palpa, pols, polsar, polvoritzar, porga, rétol, rigorós, Romanía, rossinyol, rostir, segons... II Si es d'Eivissa, será eivissenc, lógicament. La letargía es I'estat d'inactivitat peí qual passen determináis animáis. b) letargía, per la qual. No es letargía l'únic mot pía de la nostra llengua els corresponents del quals en castellá no ho son; recordeu-ne mes: dentifrici, dinamo, exegesi, fagócit, gurú, hemiplegia, incórrer, intérfon, karate, letargía, leucócit, libido... II A mes de per qual, també hi hauríem pogut usar peí qué, pero no *pel que. El suggeriment del cirurgiá era que calía intervindre-li V estérnum. c) suggeriment, cirurgiá, estérnum. El mot suggeriment s'escriu amb -gg-, igual que totes les paraules de la familia suggerir. II La 'part de la medicina que té per objecte tractar les malalties, les deformitats, els traumatismes, etc., per mitjá d'operacions fetes amb la má o amb instruments' es diu cirurgiá, i l'especialista, cirurgiá. II A mes A''estérnum, este os que tenim en el pit, també es pot dir estern. Aquell immens bosc de til-lers era molt plácid. b) immens, til-lers, plácid. El til-ler es Parbre de la til-la, mot que s'escriu de manera semblant a axil-la, camamil-la, clorofilla, goril-la, intranquil-la, papilla, postilla, pupil-la, sibilla, tranquilla, Milla... II A mes de plácid, també hi podrían dir tranquil, agradable, quiet, seré..., pero no *apacible. Es nascuda a Peniscola, i per tant, penisclana de socarel. c) Peniscola, penisclana, soca-rel. A mes del topónim Peniscola, recordeu també Cape Cañaveral (i no *€abo/€ap Canyaveral). II Els habitants de la ciutat del Baix Maestral es diuen penisclans i penisclanes. II La nostra locució es, naluralmenl, de soca-rel. El sergent ens ha assabentat que el furrier está de permís. a) sergent, assabentar, furrier. Recordeu mes paraules que, com sergent, s'escriuen amb e en lloc de amb a com les castellanos corresponents: punxegut, ráfega, rapsode, rave, resplendor, seti, sucre, tálem, teler, tempteig, terrina, treball, tríade, vernís, Xúquer II El nostre verb es assabentar. II Recordeu mes paraules semblanls a furrier, dosser, escorta, guardó, palmerar, Petrer, pregaría, prisar, quarter, quintar, quirat, sabré, tempera!, timoner, tortora, xamfrá... Perqué no havia posat mantega vegetal a les tallarines em va armar una trifulga grandíssima. /)) mantega, a les tallarines, armar, trifulga. La nostra paraula es mantega (el mot *mantegueta, cale del
79.
80.
81.
82.
prova castellá, no es valencia). // Recordeu mes paraules que, com tallarines, també son femenines: / 'arenga, la percala, les postres, una potinga, la regaléssia, la resplendor, la sida, la sincope, la síndrome, la sucrera, la suor, la íeulada, la torpor, la verdor, les xinxes... II A mes de mantega i trifulga, aprofiteu l'ocasió per a recordar com s'escriu el mol esquine, (i no esguinc. ni esguince). Hem visitat les capitals deis Paisas Babeos; la de Bélgica, es a dir Brussel-les la d'Holanda: l'Haia i Luxemburg, de la nació homónima. c) Paisos Baixos, Brussel-les, l'Haia. El mot Paisas té tres síl-labes, rao per la qual porta diéresis gratu'ü, heroína, jesuíta, Montjuic, oída, roína, suicida, Suissa, ve'ina... II Recordeu mes noms propis amb -/•/-, com Brussel-les: Allá, Apollo, Aquilles, Camilla, Caracalla, Compostella, Galla, Galles, Gállia, Gallipoli, 11 liria, Marcella, Marcellí... II Recordeu que alguns deis nostres topónims duen un article anteposat que es part consubstancial del topónim en qüestió: / 'Aleara, el Compelía, les Caves de Vinromá, l'Eliana, l'Enova, els Pobléis, la Valí d'Uixó, la Vila Joiosa, la Vilavella, etc.; este article forma part del topónim i no pol ser eliminat; observeu, a mes a mes, que va en minúscula (pero en majúscula si va en inici total de text, com passa amb les altres paraules que encapfalen un texl); a mes a mes, es comporten com la resta d'articles, es a dir, es poden contraure (vine del Verger, vaig a I'Alcudia, passarem peí Compelió, vindrem per I 'Énová); peí que fa ais topónims estrangers, els articles serán en majúscula si no estant adaplals a la noslra llengua (O Grave, Los Angeles, Le Havre...), pero s'escriuran en minúscula en cas d'estar valencianitzals: el Caire, l'Haia, la Meca...). Vés alerta i no 0 caigues del tobogán. a) 0, tobogán. Recordeu que ni el verb caure ni els verbs callar, caure, conéixer, deixar, mancar, seure..., no son mai pronominals. // A mes de tobogán, recordeu també el mot orangután. Passa una camussa per damunt la vaixella de cristall. c) camussa, cristall. Observeu que nosaltres diem camussa per referir-nos a la pell de Visará, menlre que els castellans usen la paraula gamuza tañí per a la pell com per a l'animal. // A mes de cristall, observeu esles allres paraules en qué usem també la // (i no la /, com les castellanos corresponents): ¡legenda, llicéncia, llicenciat, motxilla, pallasso, pelletería, porcellana, rellotge, sentinella, traslladar, ullal, xandall... Li han diagnostica! una pneumonía. c) pneumonía. Observeu que el mot pneumonía (que prové de la forma prefixada de la paraula grega pneéma, que significa 'aire', 'venl', 'buf, 'esperil', i que Irobem en molles allres paraules, com ara pneumátic, pneumonía, pneumónic, pneumogástric, pneumatologia, pneumatografia...), es una paraula esdrúixola,
169
rova
83.
84.
85.
86.
87.
com també ho son auréola, diode, dioptría, eczema, eléctrode, metástasi, olimpíada, pátxuli, rubéola, tríade, valúa... Mentre que Ucraína es una nació, Marráqueix es una ciutat marroquina. c) Ucraína, Marráqueix, marroquina. Recordeu que un habitan! d''Ucraína (i no * Ucrania) es un ucraínés. II Pareu esment en mes topónims que, com Marráqueix, son també mots plans: Aneu, Ankara, Cérber, Efes, Eufrates, Honolulú, Kefren, Kíev, Sebastopol... II Com a adjectius paral-lels a marroquina recordeu també, magrebina i mina. Has posat a puní, es a dir, has passat en net la nota que vas fer anit? a) a punt, en. La locució a puní vol dir 'preparat, disposat'; no la confongueu amb el substantiu apunt que vol dir, be un 'dibuix o pintura que es realitza rápidament', be 'el conjunt de notes que es preñen a partir d'un escrit, una conferencia, una classe'. // La nostra locució es en net; recordeu-ne altres en qué també s'usa la preposició en: Tindre el compte en descobert (i no *al descoberf). Viure en l'estretor (i no *amb molía estretor). Náixer en bona estrella (i no *em Tiraven cacauets al mico del zoo. b) cacauets, mico. Observeu mes paraules que, com cacauets, s'escriuen sense cap h: braman, benaurat, Boi, coet, Elisabet, Ester, exuberant, malaurat, Maó, Munic, oratge, orfe, orxata, Osea, os, ou, Rin, truá, Zuric... II A mes de mico, també en podem dir simi, pero no el mot castellá *mono. Es veu que ella, quan llavors vén que la cosa estava tan malament, alca la veu, pega un crit i se n'aná. c) veu, veu, veu. Cal distingir entre les dos formes verbals veu, PRESENT D'INDICATIU, i vén, PASSAT SIMPLE (i, per tant, substituible per va veure) del verb veure, i el substantiu veu: 'so de la laringe'. Amb tant de soroll m'he desvetlat. c) soroll, desvetlat. El nostre mot es soroll; *mído o *nridtr son castellanismes. // Recordeu que el verb
desvelar vol dir 'descubrir, revelar (alguna cosa que estava amagada)', es a dir, 'llevar el vel'; desvetlar (o desvetllar), per contra, significa 'llevar o perdre la son'. 88. S'anomena contrarestar al fet d'anul-lar els efectes (d'una forca, d'una acció, etc.) per mitjá d'una altra. b) contrarestar, anul-lar. Observeu que les paraules compostes per un prefix i lexema comencat per r (i també els cometáis per s) no la dupliquen, ates que la competencia lingüística d'un parlant autócton ja li diu que es tracta d'un mot compost; ací en teniu mes exemples: a-: arítmia; anti-: antirepublicá; auto-: autoretrat; extra-: extraradi; greco-: grecoromá; infra-: infraroig; mono-: monorail; multi-: multiracial; neo-: neorealista; post-: postromántic; pre-: preromá... II Com ja deveu saber, anul-lar es un verb que significa 'tornar nul, destruir' i l'adjectiu anular vol dir 'relatiu o pertanyent a l'anell, que té forma d'anell'; finalment, *ammlar es un pur invent. 89. El davanter de l'equip de fútbol ha caigut i s'ha lesionat la medul-la espinal. a) davanter, lesionat, meduMa. Si el jugador es posa davant (i no Adelante), s'haurá de dir davanter (i no *delanter), óbviament. // L'adjectiu lesionat s'escriu així. // Observeu que el mot medul-la, a mes de contindre una -/•/- (com metáilic, mol-lusc, ombrel-la, pal-ladi, pal-liar, paral-lel, pel-lícula, penicil-lina, pol-len, pol-luir, protocol-lari...), es una paraula plana, igual que ho son els mots karate, míssil, monólit, odéon, osmosi, quadriga, reptil, reuma, térmit, textil, tulipa, vertigen, víking, zoófit, zulú... 90. Porteu llapis i retoladors, i així podrem pintar. c) llapis, retoladors. Com ja deveu saber, els masculins no aguts acabáis en -s i tots els femenins acabáis també així, son invariables: un/uns alies, el/els bíceps, el/els cactus, la/les caries, el/els ficus, un/uns mecenes, el/els tipus, un/uns virus... // Observeu que el mot retolador es un derivat de rétol (i no de *róttrio o *roteí).
Dictat Com toles les cel-les de la institució, l'habitació, profusament il-Iuminada, era molt senzilla. Pero es diferenciava de les altres perqué hi havia una máquina d'escriure i, assegut darrere de la máquina, un home totalment immóbil, d'aspecte cavil-lós, que mirava cap a la finestra reixada a través del fum d'un cigarrel que li penjava deis llavis. El director ens assabentá que aquell home era un escriptor il-lustre. Precisament en aquell instant, el novel-lista es va girar cap a la máquina i els seus dits s'afonaren silenciosament en les tecles. Escrivia molt de pressa, d'una manera quasi obsessiva. De seguida va acabar una quartilla. La féu eixir del carro i la va depositar a la seua dreta. En prengué una altra, la va posar a la máquina i continua escrivint rápidament, sense pauses.
170
prova
Área d'expressió i interacció oral Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentan.
Biblioteca Nacional Fundada per Felip V el 1712 com a Biblioteca Pública de Palau, la Biblioteca Nacional es des de 1836 la institució encarregada de salvaguardar, conservar i difondre la saviesa escrita i gravada al llarg del temps. L'activitat d'un dia qualsevol a la Biblioteca Nacional comenga al molí de cárrega i descárrega deis soterranis. D'acord amb la llei, l'impressor está obligat a enviar a la biblioteca almenys dos exemplars de tot alió que estiga reconegut amb un depósit legal. A la sala de precatalogació s'estampa el segell i l'etiqueta antirobatori a tots els exemplars. Se n'elabora llavors una descripció técnica i bibliográfica. S'hi assigna un lloc d'accés que respon a una fórmula mundial de catalogació i rep un número que será definitiu. Se separen l'exemplar de conservació i el de depósit, i es posa una signatura en este últim: el conjunt de nombres i lletres que l'identifica i el correlaciona amb la fitxa de busca o préstec. La gran majoria del fons contemporani s'ubica ais depósits de la seu de la Biblioteca a Alcalá de Henares. No obstant aixó, les dotze plantes de catalogació guarden les joies mes requerides pels investigadors. En corredors interminables, amb llum artificial, una temperatura constant i una xarxa laberíntica, es troben perfectament apilades les revistes —de la primera a la sexta planta— i els llibres —les sis restants. Alguns exemplars están protegits en caixes de cartó per a impedir que l'ácid del paper els deteriore peí pas del temps (les peces mes delicades están microfilmades). Les obres de referencia son accessibles sense necessitat de reserva; les altres es recullen sota demanda que, be pot fer-se in situ, o a través de la página web de la Biblioteca. Destaquen tres sales: la Sala Cervantes; la Sala Goya, que arxiva dlbuixos, estampes, il-lustracions ¡ gravats, cartells, ex-libris \ mera (productes Impresos sense vocació de permanencia, com ara cromos, etiquetes publicitáries, embolcalls de productes...), cartells, fotografíes, ¡conografies i fons de referencia especialitzats en art, a mes de mapes antics i moderns, manuscrits i referéncies de cartografía; i la Sala Barbieri, la qual guarda partitures I llibres de música i musicología, manuscrits i impresos, revistes i fullets especialitzats, arxius origináis musicals, registres sonors, documents audiovisuals i multimedia, i arxius de la paraula. Només entre els anys 2000 i 2007 es fitxaren 1.280.786 títols.
171
prova
PROVA! Área de comprensió Llija el text segúent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
Prové l'home del mico, tal com se sol dir? Quan el 1859 Charles Darwin va publicar la seua obra sobre l'origen de les especies va provocar un terrabastall en tots els ámbits. No sois va introduir uns elements revolucionaris en ciencia, sino que ais ámbits filosófics, religiosos, culturáis, socials o polítics també es va comengar a discutir aquella agosarada teoria segons la qual l'ésser huma era una especies mes, que havia sortit a partir de l'evolució d'altres especies. Si en el camp científic Darwin va tindre certes dificultáis, pero va acabar ¡mposant els seus punts de vista, en el camp religiós i el polític, les coses van ser molt diferents. En ciencia, les idees acaben imposant-se no simplement perqué els adeptes convencen els altres en discussions, sino perqué les proves que s'hi aporten van confirmant una teoria. Es el cas de la teoria de la relativitat. Lógicament, ser una especie com les altres —mes evolucionada en alguns aspectes, pero, en definitiva, com la resta— no feia gaire gracia ais qui consideraven l'home com el Rei de la Creació. En l'ámbit religiós, la teoria de Darwin anava en contra del relat bíblic, ja que proposava que els éssers vius havien anat evolucionant, que alguns s'havien extingit ¡ d'altres s'havien adaptat i que, finalment, el procés havia donat lloc a especies tan diverses com les papallones, les palmeres, els gossos, els goril-les i els hómens, entre molts altres. Per aixó, la teoria de Darwin es va intentar ridiculizar. I una de les formes de fer-ho va ser intentar resumir-la de forma concisa, per be que inexacta i prou ridicula per a generar el rebuig de la gent. «L'home ve del mico» es una frase equivocada, pero que sovint ha aconseguit provocar les rialles sobre l'origen de l'home. En realitat, l'home, el ximpanzé i el goril-la provenen d'un antecessor comú. Es comenta que en cert debat entre el bisbe Wilberforce i el bióleg Thomas Henry Huxley, amic de Darwin i un deis principáis divulgadors de la teoria de l'evolució, el primer va preguntar al segon si descendía del mico per part de pare o de mare. Huxley va respondre que entre un simi o una persona ben dotada per la natura i amb recursos i influencia, pero que utilitzava estes facultats per ridiculitzar unes importants teories científiques, prefería tindre com a avi el simi. Potser l'anécdota no va ser ben be així, pero es tota una Migó per ais que es mostren incapagos d'admetre evidencies si van en contra de les seues conviccions profundes. La teoria de l'evolució es una Migó d'humilitat. Ens mostra que l'home, per evolucionat que estiga, forma part de la natura i ha de respectar-la. Xavier DURAN. 100 noves preguntes sobre la ciencia
l'ámbit científic, Darwin va acabar imposant la seua teoria... a) per l'evidéncia de les proves que anaven confirmant-la. b) per l'aclaparadora quantitat de proves que h¡ va aportar. c) perqué argumentava hábilment el seu discurs.
En G G n
2.
teoria de Darwin sobre les especies... a) va suposar un interés nou pels principis de la vida. b) va causar un gran impacte en els ámbits científics, culturáis i religiosos. c) va passar completament desapercebuda fins a molts anys després de la seua mort.
La O G G
1.
173
' prova 3.
4.
En l'ámbit religiós, la teoría de Darwin va trobar mes oposició...
c)
D
b)
G
a)
G
per l'ambient profundament crític amb la ciencia. perqué contradeia els ensenyaments de la Biblia. per I'existencia de grups radicáis que hi estaven en desacord.
La utilització de "no sois..." expressa que...
G G G
5.
a) els arguments formuláis a continuado s'afegixen a uns altres de posteriors. b) l'emissor ¡ el receptor compartixen els mateixos arguments. c) Que els components ideológics expressats están en contradicció amb ('argumentado total del text.
Quines son les dos tipologies textuals que es combinen en el text? G a) descriptiu i narratiu. G b) narratiu i argumentatiu. G c) expositiu i narratiu. Conteste V (vertader) o F (fals)
6.
La frase "L'home ve del mico" intentava guanyar adeptes a la teoria de l'evolució.
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al text?
9.
L'home, el ximpanzé i el goril-la teñen un mateix antecessor.
8.
La Teoria de Darwin constituíx una Mico d'humilitat per a la humanitat.
7.
G G G 10.
—
I
I
3) La teoria de l'evolució b) L'home ve del mico? c) Evolucionóme versus creacionisme
Quin resum sintetitza millor el text? G a) Quan Darwin va publicar la seua teoria va provocar grans polémiques. En el món científic les evidencies van acabar per imposar la teoria; pero en l'ámbit religiós i fins i tot polític, son les conviccions personáis les que fan acceptar, o no, les idees. La teoría de l'evolució es una prova que tots en la natura som el resultat d'un mateix procés i, per tant, estem obligáis a respectar-la. G b) Quan es va publicar la teoria sobre l'origen de les especies, es van provocar grans polémiques. En el món científic l'evolucionisme es va imposar, pero no així en l'ámbit religiós i l'ámbit polític, perqué en estos camps son les conviccions personáis les que fan acceptar, o no, les idees. La teoria de l'evolució es una prova que tots en la natura som el resultat d'un mateix procés i, per tant, estem obligáis a respectar-la. G c) Quan Darwin va publicar la seua leoria sobre l'origen de les especies, va provocar grans polémiques. En el món cienlífic les evidencies van acabar per imposar la teoria evolucionista; pero en l'ámbil religiós i fins i tot polític, —on el componenl ideológic i les creences personáis poden anul-lar les evidencies—, son les conviccions personáis les que fan acceplar, o no, les idees. D'altra banda, la teoria de l'evolució es una prova que lols en la nalura som el resultat d'un mateix procés i, per lanl, eslem obligáis a respeclar-la.
174
prova ^y
Área d'estmctures lingüístiques Marque en cada qúestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en •• registre formal.
Léxic i semántica Qué signifiquen les paraules o expressions següents?
tot G G G
13.
d'antuvi G a) des del primer moment G b) de costat, de gaidó G c) de mala manera
12.
botxí G a) cambra elevada i accessible que hi ha sovint darrere deis altars presidits per una ¡matge que rep una especial veneració, la qual es visible des de la ñau de l'església a través d'una obertura. b) persona que executa les penes de mort i altres penes corporals. c) térra semblant al fang, pero mes fina que, barrejada en aigua s'utilitza per a fer objectes i escultures.
11.
G G
d'un plegat a) sense limitació b) sobtadament, d'improvís c) en resum, en definitiva
14. freturar G a) estar faltat, tindre necessitat G b) lloc pie de fretures G c) prémer, pitjar, especialment amb els dits
fil per randa G a) amb tots el detalls G b) delicadament fet G c) de manera fortuita
17.
vánova G a) gresca, soroll festiu G b) orde d'arácnids que teñen una cua característica proveída d'un agulló inoculador de veri. G c) cobertor d'abric i d'ornament, de teixit gros, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit amb serrell.
16.
de G G G
trascantó a) amagat darrere d'un cantó b) d'una manera imprevista, inesperada c) burlant la vigilancia
15.
175
' prova
18.
polze
D a) massa de partículas de térra seca i d'altres matéries tan diminutes que poden ser alcades i emportades peí vent.
D b) dit primer i gros de la má. D c) barri exterior situat ais afores d'una poblado.
Peí _
25.
A partir del mes de setembre d' G a) este any // comptaran amb G b) enguany // disposaran d' G c) enguany // comptaran amb
24.
La G G G
23.
Quina de les tres paraules següents figura en els nostres diccionaris? G a) comando G b) maleant G c) mástil
22.
dir-ne cent per un diner G a) ser excessivament comunicatiu G b) dir el nom del porc a algú G c) dir l'avenir a algú
21.
vetesifils G a) bobina G b) via o vena en una pedra, una roca, etc. G c) comerg de mercería
20.
fer-se gros (d'alguna cosa) G a) fer-ne ostentado, vanar-se'n G b) engreixar amb facilitat G c) posar-se en situacions complicades
19.
paraula que está ben escrita es: a) casting b) casting c) castin els alumnes
_un ordinador personal.
he sentit com els gossos del porter han estat
tota la nit.
D a) pati de llums // lladrant G b) ce I ras // lladregant D c) celobert // udolant 26.
La gallina i els pollets i les aus menudes_ lodía, realment . G a) parrupeja // cloquegen // udolen G b) bruela // esgüellen // miolen G c) cloqueja // piulen // xarrotegen
_, encara que si ho fan sense me-
176
27.
El a) b) c)
i el gat grada // bramula gruny // prupua eguina // maula
Fer un en el centre del jardí em sembla D a) montícul // ridicle monticle // ridicle monticle // ridícul
30.
Demá farem una bona G a) cagóla // costra G b) cassola // crosta G c) casóla // costra
29.
Quan toque I' no m'ixen be algunes notes G a) harmónica // corxeres G b) armónica // corxees G c) armónica // cotxeres
28.
d'arrós amb
n ^ n c)
Dissortadament, amb la crisi, les empresas de molts _
32.
Quants quilómetres els ? G a) Vilarreal // G b) Vila-reial // G c) Vila-real //
31.
G n G
pot haver-hi entre
on viuen els
on viuen
vilarrealers // Cabanyes // cabanyuts vila-realers // Gabanes // cabaners vila-realencs // Cabanes // cabanyuts han
ells s'han
a) millonaris // han quebrat // arruinat b) milionaris // han fet fallida // arruinat c) millonaris // han crebat // arruinat
Els nostres esportistes de i de parem americans. G a) béisbol // handbol // handicap // amb els G b) béisbol // handbol // handicap // ais G c) béisbol // handbol // handicap // amb els
35.
No G n G
34.
Si no tinc la teua G a) direcció // remitixca G b) adrega // remeta G c) direcció // remitisca
33.
cal a) b) c)
electrónica, com vols que et
l'informe per Internet?
que siguen especialistes: esta faena la poden fer uns operaris qualsevols qualssevol qualssevols teñen un
molt gran si els com-
177
rova
El haurá de algunes mesures rer. D a) gobern // pendre // dissuassóries
37.
Si volem regar, haurem de G a) bombar G £>) bombejar G c) abombar
36.
l'aigua.
contra tants aldarulls al car-
D b) govern // prendre // dissuasives D c) govern // prendre // dissuasóries 38.
Els G G G
una setmana.
resultáis se sabrán a) de les análisis // en b) deis análisis // dins d' c) deis análissis // dins d'
Morfología i sintaxi Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase en un context formal?
39.
Per a I'
43.
Haurem de retallar el de la de l'habitació. G a) fleco // cuartina // arrastra // sol G b) felco // cortina // arrasta // sol G c) serrell // cortina // arrossega // sol
42.
Anit van suspendre el partit G a) haver de // a causa de G b) haver que // degut a G c) haver de // degut
41.
fets a) b) c)
Els G G G
40.
gossos se'ls ha d'_ des del primer día; es la millor manera d'_ a) Ais // acostumbrar // adriestrar-los b) Ais // acostumar // ensinistrar-los c) Els // acostumar // ensinistrar-los
G G G
que comenteu ja deu fer uns quants mil-lers // milennis milers // milenis milers // mil-lennis
de
que degueren ocórrer.
de la tempesta tan forta que va fer.
perqué es massa llarg i s'_
el millor es dur una camiseta
peí
_; va mot be quan fa tant de
G a) ¡vern // afelpada // fred G b) hivern // felpada // fret G c) hivern // apelfada // fred
178
44.
D'aixó que que han posat un res. a) radar // se b) radar // sé c) radar // en sé
prova a l'eixida de I'autopista, t'he de dir que no
_ G G
Sembla G a) G b) G c)
48.
Fa G G G
47.
m'ho dius amb temps cree que puga anar-hi. G a) Sino // per a que // alhora G b) Si no // per a qué // al hora G c) Si no // perqué // a I'hora
46.
No ve. G G G
45.
sé segur si els estudiants _
vindran
dimecres o
dijous que
a) húngars, // el // el b) hongaresos, // 0 // 0 c) hungaresos // el // el
temps, que a a) les duen b) els duen c) els duen
m'organitze la faena,
les seues ties, les nebodes // fiambrera // fiambrera // carmanyola
que l'equip s'ha mantingut // imbatut mates // imbatit mantenit // imbatit
que dius no
el diñar cada día en una
durant tota la temporada
49. Tot del que tu tingues d'anar a la G a) dependix // desitx // montanya G b) depén // desig // muntanya G c) depén // desitx // muntanya
La veritat es que llavors ha G a) des de // transcurrit
52.
sé si he d'anar, a a) me'n // Énova b) me n' // l'Énova c) me'n // Énova
No G G G
51.
et guardes tu tots els a) caramels // dóna'ls-en b) caramelos // dona-los-en c) caramel-los // dóna-los-en
No G G G
50.
G G
i, ais teus cosins,
alguns.
amb l'autobús de les 11 o el de les 12.
molt de temps.
b) des de // transcorregut c) desde // transcurrit
179
rova 53.
La paella,
i si es
agafa sal i fica
un pessic.
G a) prova-la // precís // -li'n G b) prova-la // necessari // 'n G c) tasta-la // necessari // -n'hi. 54.
Has vist que,
front m'ha eixit una
_, just damunt
esquerra?
G a) en el // peca // del párpado G b) en la // piga // del parpad n c) al // piga // de la parpella 55.
vull donar
—No donaries a les teues germanes alguns bombons? —No perqué elles, a mi, no donen mai.
G a) els en // cap // me'n G b) les ne // ningún // m'en G c) els ne // cap // m'en 56.
Tots els aperitius que
taula, ells
menjaven de seguida.
G a) traTem // la // se'ls G b) traíem // la // els D c) tréiem // 0 // se'ls 57.
Si Gloria
pagat la
a l'associació.
ja
G a) havera // cuota // pertandria G b) haguera // quota // pertanyeria G c) havera // quota // pertaneria 58.
No cree que hi haja ningú que
la Biblia de memoria; es un fet sense
G a) se sápia // discusió G b) se sápia // discussió G c) sápia // discussió 59.
gran com es, i diu que aixó no sap fer
G D
D 60.
Tan // -ho Tant // ho Tan // -lo
Per a nosaltres, el material de treball cantes.
i no t'en-
es indispensable, busca
G a) mos // -mos-el G b) nos // -nos-els G c) ens // 'ns-el 61.
Si dius que no pot eixir que no .
no es troba be, jo ho corrobore: si no es troba be,
G a) dones // dones // ixca G b) perqué // pues // ixca G c) perqué // dones // ¡sea
180
62. G G
de tes opcions següents es correcta? no siga cosa que es a) Anem-se'n // faja b) Anem-nos-en // faga c) Anem-s'en // faga
massa tard.
La que acaben de publicar es una de les
64.
Tot i que estávem veient com les vacances de l'estiu. G a) embovats // planejava // planejávem G b) embadocats // planava // planávem G c) embadalits // planava // planejávem
63.
G G G No G G G
65.
t'acostes a ella, que es una de les a) dones // ruíns b) dones // roínes c) dones // roíns
la gavina, els meus amics i jo
mes
per a fer
que he conegut.
análisi s'ha de conservar amb aire
a) bacteris // una // condicional b) bactéries // un // acondicionat o) bactéries // un // condicional
T'he dut este record
no digues no me n'he
a) per que // enrecordat // Venézia b) perqué // recordat // Venécia c) per a qué // enrecordat // Venécia
G G G 68.
mes famoses de
a) noveles // ciencia ficció b) novel-les // cienciaficció c) novel-les // ciéncia-ficció
La preparació amb
66.
G G G 67.
ella a) Quant // b) Quand // c) Quan //
G G G
Si vols, G a) G b) G c)
70.
La G G G
69.
ho diu deu de // be de // bén 0 // ben
de tu en el viatge a
ser veritat, perqué ella está
ciutat, en vint anys i a) només // escaig // nombre b) no mes // pico // número c) només // pie // nombre a Manel, le'n l'en el en
_, ha doblat el
assabentada.
d'habitants.
farem particip, de les nostres preocupacions.
181
f prova 71.
En ('entrevista
vaig callar per por
dir alguna inconveniencia.
D a) 0 // de D b) em // de c) 0 // a D
72.
Al final, jo carregue sempre
les culpes.
n a) amb D b) en D c) 0 73.
Jo
G G G
74.
desdejune llet i café i una a) em // cada matí // llesca b) 0 // cada matí // revanada c) 0 // tots els matins // llesca
de pa torrat amb mantega.
Quina lectura s'escau per a la següent fracció: 9/23? G a) nou vint-i-tres aus G b) nou vint-i-tresens G c) nou vint-i-tresaus
i
75.
son dos ciutats, una d'_
i l'altra de
D a) Munich // Zúrich // Alemania // Suísa D b) Munic // Zuric // Alemanya // Suíssa D c) Múnic // Zúric // Alemanya // SuTssa no et portes be, et quedarás sense 76. G a) Com // postre n b) Si // postre D c) Si // postres
Normativa ortográfica Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase?
Encara que m'ho jures, no em cree que la de color i un tacte clarament . G a) pulsera // ámbar // ambarins G b) polsera // ambre // ambrats G c) polsera // ámbar // ambarís
79.
Eixa falda está G a) grisa // lluenta // massa G b) grissa // lluent // masa G c) grisa // lluenta // masa
78.
El camí G a) G b) G c)
s' a mesura que avancávem intrincava // peí intricava // per la intrincava // peí
77.
valí.
de planxar-la
no siga d'
_; almenys té un to
182
Perdona, pero les tasses de D a) pecelana // peletería G b) porcellana // pelletería G c) porcel-lana // pel-leteria
82.
Quan per la porta de l'_ a una traca, en senyal d'alegria. G a) isques // església // calaré G b) ixques // església // pegaré G c) ixques // iglesia // pegaré
81.
Cal G G G
«pe la malaltia amb totes les a) combatim // medicines// tingam b) combatem // medecines // tinguem c) cambatim // metzines // tinguem
80.
que
a l'abast.
_, el día de la teua boda, jo mateix
no es compren en una
foc
_, naturalment!
Quina de les opcions següents es correcta? 83.
saltironaven peí pare.
Des de es podia veure com les G a) l'atalaia // gaceles G b) l'atalaia // gazeles G c) la talaia // gaseles
84. Si demanes a un G a) os // G b) os // G c) os //
el pintará pelat, net; pero si li demanes que pinte
algú que pinte un segur que li pinta algún os // peí os // peí os // peí
frase que está ben escrita a) Si no dius que sí ara, b) Sí no dius que si ara, c) Si no dius que sí ara,
86. La G G G
frase que está ben escrita es: a) Al metge li preocupa molt l'arítmia del cor de l'ávia. b) La alfa i la omega son la primera i la darrera lletres de l'alfabet grec. c) El 11 de maig farem una escursió a la Penya-roja d'Alcoi.
85. La G G G
es: val mes que t'esperes al mes que ve. val mes que t'esperes al mes que vé. val mes que t'esperes al mes que ve.
87. Uns Madres van assaltar un tren de i van fer un de del G a) mercaderies // lladronici // les aixetes // coure // comboi G b) mercancies // lladrocini // els grifos // cobre // convoi G c) mercancies // llatrocini // els grifons // coure // convoi 88. Diuen que es molt observar la G a) interesant // metamorfosi // termits G b) interessant // metamorfosi // termits G c) interessant // metamorfosis / termits
extraordinari: van robar
deis
183
F prova
paraula que está ben escrita es: a) endolgar b) basar c) agresió
La G G G
90.
paraula que está ben escrita es: a) mil-lilitre b) míl-lilitre c) milílitre.
La G G G
89.
Área d'expressió escrita Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si cal, els buits següents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal cap grafía, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
Dictat El senyor Maree í s'al á, toca el co utador, ¡ l'elegant despa , amerat de claror blanca, mostrá tot el bon gust d'aquell refinat inte ectual, fins ais menors detalls de l'ornamentació i el mobla e. Vora la taula escriptori, on espume ava amb focs ir¡ ats el ma ís tinter de crista amb reflexos torna olats, aquell advocat tenia una coló al llibreria giratoria plena d'obres de consulta; en uadrats i penjats a les parets, folrades de lien color malva, re altaven nou grans fotogravats atape ts. Els visitants es van fixar en tot, absolutament en tot; pero Pilar, cavi osa, es fixava sobretot en una Venus a upida, de la qual no havia sabut apartar els ulls, que que a davant per davant de la gran taula escriptori. Per qu ? Perqué l¡ recordava algú, algú molt conegut en qui de moment no queia.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules).
G G
a) b)
La bicicleta: una bona opció de transport urbá? Son segures les compres per Internet?
184
Solucions comentades I. b); 2. a); 3. b); 4. c); 5. b); 6. F; 7. V; 8. V, 9. c); 10. c) II. botxí b) persona que executa les penes de mort i altres penes corporals. La condenutada va pujar al patíbul i el botxí U va posar la corda al coll. Com a sinónims tenim occidor, matador, degollador, estiracordetes, esbirro, saig, sicarí... 12. d'antuvi a) des del primer moment. D'antuvi ens va informar que no cobraríem res. Com a sinónimes tenim les locucions de bell antuvi, de primer moment. 13. tot d'un plegat b) sobtadament, d'improvís. Sense esperar-m 'ho em va preguntar, tot d'un plegat, que qui era jo per a fer-li cap exigencia. Com a locucions sinónimes: de colp (o de cop, o de colp descuit, o de colp en sec, o de colp i barrada, o de colp i resposta, o de colp sobte, o de colp i voltd), a boca de cañó, al bot, a la impensada, amb un aixec, d'escopetada (o a escopetada de lladre), de huí a demá, de la nit al matí (o de la nit al día), de sobrada, de sobte, de trascantó, d'un rodó, de volta volum, en sec, sense com va ni com ve, d'un plegat, tot d'una... 14. freturar a) estar faltat, tindre necessitat. Freturávem de qualsevol ojuda en aquella época. Com a verbs sinónims tenim freturejar, desitjar, necessitar, mancar, escassejar... 15. de trascantó b) d'una manera imprevista, inesperada. A la meua festa va vindre de trascantó. Com a locucions alternatives tenim, segons els contextos, moltes de les que hem vist en la pregunta 13 d'esta mateixa prova. 16. vánova c) cobertor d'abric i d'ornament, de teixit gros, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit amb serrell. Has vist que bonica que es la vánova que hi ha sobre el Hit de matrimoni? Com a sinónims tenim els mots cobrellit, cobertor, conxa... 17. fil per randa a) amb tots el detalls. La festa del casament de Gloria has de contar-me-la fil per randa. Com a sinónims tenim les locucions amb tots els ets i uts; sense faltar-hi res... 18. polze b) dit primer i gros de la má. L 'emperador va alear el polze, de manera que va perdonar la vida del gladiador. També se sol anomenar dit gros. 19. fer-se gros (d'alguna cosa) a) fer-ne ostentació, vanar-se'n. Joan sempre es fa gros d'haver siguí el primer de la sena promoció.
prova 20. vetesifils c) córner^ de mercería. Ma tía Clara tenia una botiga de vetesifils. Com a sinónim tenim el mot mercería. 21. dir-ne cent per un diner ¿) dir el nom del porc a algú. Quan el veja li'n diré cent per un diner! 22. La paraula que figura en els nostres diccionaris es: a) comando: 'forca d'assalt autónoma de pocs efectius, organitzada i preparada per a acomplir missions especiáis', i també 'cada una de les persones que formen un comando'. 23. La paraula que está ben escrita es: b) cásting: 'selecció d'actors per a un espectacle, una pel-lícula, una emissió de radio o de televisió, etc.'. 24. A partir del mes de setembre d'enguany els alumnes disposaran d'un ordinador personal. b) enguany, disposaran d'. Encara que el nostre mot genuí per a referir-nos a l'any actual es enguany, també hi podem usar este any. II A mes de disposaran, hi podríem haver dit tindran; en canvi, l'expressió comptar amb només té el valor de 'confiar, esperar (en algú o alguna cosa)': he de resaldré un problema greu; compte amb vosaltres. 25. Peí celobert he sentit com els gossos del porter han estat udolant tota la nit. c) celobert, udolant. Com a sinónims de celobert tenim els mots pati, badiu, badalot. II Com a sinónims d'udolar tenim els mots bordar, ¡ladrar, ulular, carinar... 26. La gallina cloqueja i els pollets i les aus menudes piulen, encara que si ho fan sense melodía, realment xarrotegen. c) cloqueja, piulen, xarrotegen. Com a sinónims de cloquejar tenim també els verbs escamar i escatainar. II Noteu que un deis significáis de xarrotejar (o xerrotejar) es 'piular les aus sense melodía'. 27 El cavall eguina i el gat maula. c) eguina, maula. Com a sinónims del verb eguinar tenim els verbs renillar i ahinar. II A mes del verb maular també hi ha el verb miolar. 28. Quan toque ^harmónica no m'ixen be algunes notes corxeres. a) harmónica, corxeres. Recordeu que el mot harmonio, com el portugués harmonía, l'anglés harmony, el francés harmonie o Palemany Harmonie, s'escriu amb h, i també en porten les paraules derivades: filharmonia, harmonios, harmoniosa, harmoniosament, harmonista, harmonista, harmonització, harmonització, harmonitzar, inharmonia, inharmoniós, inharmoniosa... II Els mots *corxea i *semicoi:xea son castellanismos; les formes corréeles son corxera i semicorxera. 29. Demá farem una bona cassola d'arrós amb crosta. b) cassola, crosta. Recordeu mes paraules que, com cassola, s'escriuen amb -55- mentre que les caslellanes corresponenls ho fan amb z: alcásser, arrebossar,
185
> prova
30.
31.
32.
33.
34.
35.
arrissar, assotar, assuízena, barcassa, carrossa, destrossar, disfressa, pallissa, pissarra, pólissa... // Recordeu, a mes de la paraula crosta, les paraules següents, totes relacionades amb aquella: crostam, crostat, crostera, crostim, crostís, crostó...; la paraula *costra es castellana. Fer un monticle en el centre del jardí em sembla ridícul. c) monticle, ridícul. Son molt peques les paraules valencianes que acaben en -cul; ací en teniu les mes habituáis: bácul, baticul, cálcul, cul, majúscul, minúscul, múscul, ócul, tubércul...; en canvi, son moltíssimes les que acaben en -de, com monticle. Quants quilómetres pot haver-hi entre Vila-real, on viuen els vila-realencs i Gabanes, on viuen els cabanyuts! c) Vila-real, vila-realencs, Gabanes, cabanyuts. Preneu nota de la forma que presenten, en la nostra llengua, els topónims i els gentilicis d'estes dos ciutats. Dissortadament, amb la crisi, les empreses de molts milionaris han fet fallida i ells s'han arruinar. b) milionaris, fer fallida, arrui'nat. Recordeu que un milió (i no * millo ni *mil lió) son 'mil milers' i, a partir de milió, tenim el mot milionari', noteu, pero, la gran diferencia que hi ha entre les paraula milió, mil, miler, etc., i l'arrel mil-li-, element compositiu que significa 'mil-lésima part' i que es el formant, entre altres, de les paraules mil-lenari, mil-lenária, mil-lenarisme, mil-lenni, mil-lésim, mil-lésima... Si no tinc la teua ádrela electrónica, com vols que et remeta l'informe per Internet? b) adreca, remeta. Noteu que la paraula direcció, en valencia, fa referencia sempre a l'acte, a l'acció de dirigir, i no mai al lloc on hom residix, ni tampoc a les senyes que es col-loquen en un sobre o en un correu electrónic; per a aixó tenim la paraula adreca; recordeu el mot anglés address, amb el mateix valor. // El verb remetre, com tots els altres muntats a partir del verb metre: arremetre, comprometre, ometre, permetre, prometre..., fan el PRESENT DE SUBJUNTIU seguint el model següent: remeta, remetes, remeta, remetem, remeteu, remeten. No cal que siguen especialistes: esta faena la poden fer uns operaris qualssevol. b) qualssevol. Recordeu que el mot qualssevol es el plural de qualsevol, exactament de la mateixa que el mot castellá cualesquiera es el plural de cualquiera. Els nostres esportistes de béisbol i de handbol teñen un handicap molt gran si els comparem amb els americans. a) béisbol, handbol, handicap, amb els. Observeu que els mots béisbol i handbol, igual que el mot fútbol, son aguts. // A mes del mot handicap, també son aguts, entre altres, els mots següents: hectogram, heroi, hoquei, humit, iber, interval, kilogram, miop, misantrop, oboe, oceá, Paraclet, pivot, policrom, poli-
36.
37.
38.
39.
40.
41.
ester, poliglot, quefir, quilogram, radar, soviet... // Recordeu que la nostra expressió es en comparado amb i no *en comparado a. Si volem regar, haurem de bombar l'aigua. a) bombar. El nostre verb es bombar, la forma *bombejar es un castellanisme, i el verb *abombar, un altre. El govern haurá de preñare algunes mesures dissuasives contra tants aldarulls al carrer. b) govern, prendre, dissuasives. Recordeu mes paraules que, com govern, s'escriuen amb v (i no amb b com les castellanes corresponents): cava//, cervell, civada, Córdova, covar, cavará, endívia, envernissar, envestir, escovilló, Esteve, esvelt, fava, galvana, gavany, gavardina, gavarra, gavatx... II Com ja sabeu, el verb prendre, s'escriu prendre, tot i que la primera r, normalment, no es pronuncia; la mateixa cosa passa amb els mots arbre, perdre i deriváis; atenció també ais mots diners, dimarts i socors en qué, en una dicció relaxada, se solen emmudir les respectives r. II El nostre adjectiu es dissuasiu, dissuasiva; la forma *dissuassori es castellanisme. Els resultáis de les análisis se sabrán en una setmana. a) de les análisis, en. Observeu que el mot análisis acaba amb -s perqué está en plural; recordeu mes paraules que, com análisi, son femenines: una andana, una apoteosi, una aroma, una au, la bullida, la calor, la cel-lofana, la cercavila, la climax, la claror, la crep, la dent, la desfilada, la disfressa, les dites, una embrolla, una encesa, una escalopa, una escaparata, una esperma... II En valencia, el mot dins vol dir el contrari de_/bra. Els gossos se'ls ha d'acostumar des del primer dia; es la millor manera d''ensinistrar-los. c) els, acostumar, ensinistrar-los. Com ja deveu saber, l'objecte directe —tret uns casos excepcionals— no porta mai la preposició a anteposada. // Recordeu que en valencia tenim el mot masculí costum, i que el verb corresponent es acostumar (i no * acostumbrar). II Ensinistrar es 'comunicar (a algú) destresa en algún art, treball, etc., i especialment s'usa referit ais gossos'; el mot *adiestrar no es valencia. Els fets que comenteu ja deu fer uns quants milers de mil-lennis que degueren ocórrer. c) milers // mil-lennis. Atenció, perqué tant miler com el seu sinónim milenar, s'escriuen amb una sola / i una w, amb ele geminada (/•/), s'escriuen els mots mil-lenari, mil-lenarista, mil-lenarisme, pero amb /•/ i nn, els mots mil-lenni, mil-lenal. Anit van haver de suspendre el partit a causa de la tempesta tan forta que va fer. a) haver de, a causa. Com ja deveu saber, les frases en qué expressem l'obligació es fan amb la perífrasi HAVER DE + INFINITIU (i no amb *TmDRE QUE I INFINITO;). // Observeu que degul a només es corréete quan de-
186
42.
43.
44.
45.
gul té fine» ülpii liiiu. mtercanviable per deguda, deguts. JegmJa en concordanea amb el substantiu a qué acompanya- ¡'error degut a les presses, sovint es paga car: els errors deguts a les...; I'equivocado deguda a ¡es presses...: les equivocacions degudes a les.... pero es incorrecta com a locució preposicional, que s'ha de substituir per a causa de. Haurem de retallar el serrell de la cortina, perqué es massa llarg i ^arrossega peí sol de l'habitació. c) serrell, cortina, arrossega, sol. La paraula *fleco es castellana. // El mot *cuartina es un vulgarisme. // Fixeu-vos que el verb arrossegar significa 'moure, despla9ar, (alguna persona o alguna cosa) estirant-la sense al9ar-la de térra': si arrossegues així les cadires, faros malbé el paviment; el mot * arrastrar no es valencia. // Recordeu que la paraula sol es referix a la 'superficie feta amb la finalitat que s'hi puguen moure els éssers vius o que servisca d'assentament a les coses' i que l'accent ens permet distingir-la deis altres significáis del mot sol. Per a Vhivern el millor es dur una camiseta apelfada; va molt be quan fa tant de/red. c) hivern, apelfada, fred. Recordeu que el nostre mot es pelfa (i no *felpa) i, per tant, l'adjectiu corresponent es apelfat, apelfada. II No oblideu que el mot fred s'escriu amb -d, igual que paraules com ara: alcaid, almud, caid, fluid, fred, quid, sud..., i alguns noms propis, Alfred, Conrad, David, Madrid, Sigfrid, Val lado lid... D'aixó que comentes que han posat un radar a l'eixida de ('autopista, t'he de dir que no en sé res. c) radar, en sé. A mes de radar recordeu també les paraules següents, ja que son agudes quan les castellanes corresponents no ho son: poliglot, quefir, quilogram, sino, soviet, subtil, taiga, timpá, tíquet, xandall, xarleston, xassís, xiclet, zenit... II Observeu que el sintagma que substituím amb el pronom feble en es "D'aixó que...", sintagma que comenta amb la preposició de. No sé segur si els estudiants hongaresos vindran 0 dimecres o 0 dijous que ve. b) hongaresos, 0, 0. Un habitant d'Hongria es un hangares (i no un *húngar). ¡I Noteu que en esta frase, els mots dimecres i dijous teñen un ús adverbial: podem dir, els hogaresos vindran demá, o vindran despús-demá o vindran despús-demá l'altre..., contextos en qué els mots demá, despús-demá, etc., son adverbis; si es tracta d'uns dies després (o abans) del día que estem, quan utilitzem el nom del dia (dilluns, dimarts...), en lloc de l'adverbi despús-demá l'altre l'altre (es a dir, uns dies després), de fet, n'estem fent un ús adverbial, i els adverbis no porten mai un article (si no es que están substantivitzats: el demá...); vegem-ne, dones, una regla que ens permeta ser operatius: quan ens referim a un dia de la setmana anterior o de la posterior a la que estem —com que es
46.
47.
48.
49.
prova tracta d'un ús adverbial— no els hem de posar mai article; dilluns vinent, dimarts passat, etc. Sí no m'ho dius amb temps perqué m'organitze la faena, a I'¡tora que dius no cree que puga anar-hi. c) si no, perqué, a l'hora. Si es la conjunció condicional per antonomasia, que en este cas va seguida de la negació no; observeu que si llevem la negació, la frase, ara afirmativa, té també sentit (Si m'ho dius amb temps...); en cas de tractar-se de la conjunció adversativa sino, no hauríem pogut llevar mitja paraula i, a mes a mes, no tindria sentit; comproveu-ho: no valia diners sino roba per a vestir-se (*no valia diners si roba per a vestir-se); recordeu, damunt, que no es el mateix el mot sí (afirmatiu amb accent) que si (condicional sense accent). Fa temps, que a les seues ties, les nebodes els duen el diñar cada dia en una car manyóla. c) els duen, carmanyola. A les ties = els; noteu, una vegada mes, que l'objecte indirecte sempre es idéntic, sense distinció de genere (// per al singular i els per al plural). // Una carmanyola es una 'caixa de llanda, d'alumini, de plástic, etc., per a portar-hi menjar, ordináriament cuit'; el mot *ftambre no es valencia en cap sentit i, per tant, el mot *fiambrera, tampoc. Sembla que l'equip s'ha mantingut durant tota la temporada imbatut. a) mantingut, imbatut. El participi del verb mantindre es mantingut, com el de contindre, contingut, el de detindre, detingut, el d'entendre, entretingut, el de menystindre, menystingut o el d'obtindre, obtingut. II Imbatut (i no *imbatit) es diu de 'l'equip o jugador que no ha sigut ven9ut des de l'inici d'una competició o durant un període determina!'. Tot depén del desig que tu tingues d'anar a la miiníanya. b) depén, desig, muntanya. Observeu que el verb dependre, i també els verbs aprendre, atendré, comprendre, contendré, defendre, empreñare, entendre, ofertare, reprendre, sorprendre i suspendre son verbs de la segona conjugació i que en el PRESENT D'INDICATIU fan depenc, depens, depén, depenem, depeneu, depenen (i no *tfe= *depengueu, *dependixen). ¡I Peí que fa a l'escriptura de -ig o -tx en final de paraula, darrere de vocal, i ates que sonen de la mateix forma, escriurem tx si els deriváis duen -tx- intervocálica, i -ig (o -g) si els deriváis duen -g-/-j- o -tg-/-tj-; observeu els exemples: encapritxar-se i, per tant, capritx; cartutxera i, per tant, cartutx; despatxar i, per tant, despatx; empatxar i, per tant, empate; escabetxada i, per tant, escóbete; esquiíxar i. per tant, esquite... assajar i, per tant, assaig; batejar i, per tant, bateig; bloquejar i, per tant, bloqueig; embogir i, per tant, boig; fregir i, per tant,frig; rajar i, per tant, raig; roja i, per tant, roig; desitjar i, per tant, desig; mitja i, per tant, mig...
187
i prova 50.
51.
52.
53.
No et guardes tu tots els enraméis i, ais teus cosins, dóna'ls-en alguns. a) caramels, dóna'ls-en. Les formes *caramelos o *caramel los son castellanismos. // Observeu que la tercera persona del PRESENT D'INDICATIU del verb donar (dona) du accent diacrític; ais teus cosins = els, pero com que ha d'anar darrere del verb i unit, n'haurem de triar la forma reduída: dóna'ls', peí que fa al pronom adverbial en, cal teñir present que es tracta de la funció partitiva: no tots els caramels, sino només alguns (es a dir, una part); recordeu, d'altra banda, que darrere del verb els pronoms s'han d'unir sia amb un apóstrof (dona 'ls) sia amb un guió (dona 'ls-eri). No sé si me «'he d'anar a l'Énova amb l'autobús de les 11 o el de les 12. b) me n', l'Énova. Noteu que el verb anar-se'n du lexícalitzat el pronom -en; este mateix fet el trobem en altres verbs, com ara eixir-se'n, pujar-se'n, vindrese'n, etc., i, com que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible, la forma definitiva será: me n'he d'anar... // Adoneu-vos que l'article forma part del norn d'alguns deis nostres pobles; observeu, pero, que l'article s'escriu en minúscula (tret que siga la primera paraula d'un escrít; l'Énova n'és un; recordeu-ne d'altres : I'Aleara, ¡'Alcudia, I'Alfas del Pi, el Compelió, I'Eliana, la Font la Font d'en Carros, la Llosa de Ranes, la Nuda, ¡'Ollería, l'Orxa, la Pabla de Farnals, la Pabla de Vallbona, el Rafal d'Almúnia, el Verger, les Vseres, la Valí d'Alcalá, la Valí de Laguar, la Valí d'Uixó, la Vila Joiosa, la Vilavella... La veritat es que des de llavors ha transcorregut molt de temps. b) des de, transcorregut. Observeu que el mot des seguit de de, forma la locució prepositiva des de i que, seguit de que, la locució conjuntiva des que, les quals expressen relacions circumstancials de temps i de lloc que denoten punt de partida, sovint en correlació amb fins, fins a, fins en ofins que: des de gener fins a marc; el camí va des de Meliana fins a Alboraia; la forma amalgamada *desde no es nostra. // Noteu que transcórrer es un verb derivat de correr, com també ho son els verbs acorrer, concórrer, correr, decórrer, descorrer, discórrer, encórrer, escórrer, incórrer, acorrer, recorrer, socorrer..., i si el participi de correr es corregut, el de transcórrer ha de ser transcorregut; atenció també ais participis acorregut, concorregut, corregut, decorregut, descorregut, discorreguí, encorregut, escorregut, incorregut, ocorregut, recorregut, i socorregut, transcorregut... La paella, tasta-la i si es necessari, agafa sal i fica-n'/ti un pessic. c) tasta-la, es necessari, -n'hi. En valencia el verb provar vol dir, básicament, 'intentar': he intentat fer la paella, pero quan l'he tostada, estova horrible; el verb tostar, igual que el corresponent to tosté (an-
54.
55.
56.
57.
58.
glés), vol dir 'prendre una xicoteta quantitat (d'un menjar o una beguda), posar-se'n un poc en la boca per a apreciar-ne el gust'. // No oblideu que, en valencia, la locució ser necessari es sinónima de caldre. II Observeu que també ací el pronom en té un valor partitiu: no cal tota la sal sino només una part, (exactament, un pessic); a la paella = hi; observeu que el sintagma que hem substituí'! per hi comenca amb la preposició a: a la paella. Has vist que, al front m'ha eixit una piga, just damunt de la parpella esquerra? c) al, piga, parpella. Observeu que les parts del eos les introduím amb la preposició a: a la cara, al front, al brac, etc.; adoneu-vos, d'altra banda, que el mot front es masculí: un front ben ampie. II El mot *parpado es castellá; el nostre substantiu corresponent es parpella, pero també está acceptada la variant parpalla. —No donarles a les teues germanes alguns bombons? —No els en vull donar cap, perqué elles, a mi, no me'n donen mai. a) els en, cap, me'n. A les teues germanes = els; (de) bombons = en; recordeu, una vegada mes, que en el pronom que substitu'íx un objecte indirecte (a les teues germanes) no hi ha diferencies peí que fa ais generes. // Encara que en esta segona opció també hauríem pogut usar el mot ningún (que no deixa de ser un castellanismo), val mes fer ús el mot cap, molt mes genuí i d'absoluta vigencia. // A mi = me; de bombons = en, i fent la combinació deis dos pronoms febles i, ates que l'apóstrof ha d'anar tan a la dreta com siga possible, hi tenim me'n. Tots els aperitius que tréiem a 0 taula, ells se'ls menjaven de seguida. c) tréiem, 0, se'ls. Les formes de I'IMPERFET D'INDICATIU son treia, treies, treia, tréiem, tréieu, treien; noteu que les formes col-loquials *traía, * trates, *tra'ia, *trtríem, *traíeu, *traten i les formes *trea, *trees, *trea, *tréem, *tréett, *treen, no son normativos. // Observeu que, en este ús, el verb menjar es pronominal, menjar-se; els aperitius = 'ls; si n'hem triat la forma reduída, ha estat perqué va posposat al pronom se, que acaba en vocal. Si Gloria hoguera pagat la quota, ja pertanyería a l'associació. b) haguera, quota, pertanyeria. Recordeu que la forma *havera no es normativa. // Observeu que si escrivim quota amb q es perqué la primera síHaba conté un diftong: quo-ta ('quantitat que paga cada un deis membres d'una entitat, associació, etc.'); en canvi, si no hi ha diftong, l'hem d'escriure amb c: cu-ota ('cua molt llarga'). // Recordeu que el condicional es forma amb I'INFINITIU + ia: pertanyeria. No cree que hi haja ningú que sápia la Biblia de memoria; es un fet sense discussió, c) sápia, discussió. A mes de sápia també es normativa la forma sápiga; noteu, pero, que el verb saber —en
188
valencia— DO es HBI pronominal i, per tant, la forma *íf wpiu oo es normativa; ací teniu uns altres verbs que. com saber, no s'usen pronominalment en els valors que es detallen, fer ('simular'): quan no li convé, fa el sord i en pau; olorar ('sospitar'): alore que hi ha alguna cosa que ens valen amagar; parlar ('no teñir tractes amb algú'): encara que son germans, no parlen; posar ('parar-se sobre alguna cosa'): has vist com I'águila ha posat sobre el garrofer?; preñare ('menjar o beure'): no sé mal qué preñare a mitjan mati; quedar ('coix, sord, cec...'): va quedar cec d'una pujada de tensió ocular; saber ('algú alguna cosa'): ja sé tota la taula de multiplicar. II Observeu que el mot discussió es amb -ss-. 59. Tan gran com es, i diu que aixó no sap fer-fco? a) tan, -ho. Observeu que la forma tant es redueix a tan davant d'un adjectiu, un adverbi o una locució adverbial: es tan complica! com l'altre; no sigues tan desconfiat; no ho faces tan descaradament. II El nostre pronom neutre (que substitui'x altres mots neutres, com ara aixó, alió, etc., o tota una oració) es ho: tot aixó ho necessite; per contra, el pronom lo es masculí: el xiquet, has d'ajudar-lo. 60. Per a nosaltres, el material de treball ens es indispensable, busca 'ns-el i no t'encantes! c) ens, 'ns-el. Observeu que de les tres maneres que pot presentar el pronom de primera persona del plural: nos (plena), 'ns (redui'da) i ens (refcmjada), triem la forma ens, perqué va davant del verb. // A nosaltres = ens; el material = el; noteu que ara triem la forma 'ns, perqué va darrere del verb i este acaba en vocal, al qual s'unix —amb un guionet— el pronom el. 61. Si dius que no pot eixir perqué no es troba be, jo ho corrobore: si no es troba be, dones que no /sea. c) perqué, dones, isca. En esta frase compareixen les conjuncions perqué i dones', atenció, perqué un ús erroni en qué s'incorre molt sovint, sobretot en la llengua escrita, consistix en la utilització de la conjunció dones amb valor de causa. Este ús incorrecte naix del fet que en castellá la conjunció corresponent, pues, té —segons els contextos— valor consecutiu i valor causal. Compareu: "«o he ido a trabajar pues me encontraba mar (causal); "dices que no quieres arroz, pues aquí tienes dos tazas" (consecutiu). Com que gairebé tothom sap que la utilització de pues constitueix un barbarisme flagrant, hom procedeix a substituir qualsevol pues castellá peí corresponent dones, sense teñir en compte si es tracta d'un dones concessiu (i ací la utilització es adequada) o si es tracta d'un pues causal (i lógicament, l'ús es erroni). Pero la solució a este problema es ben senzilla: ates que en valencia la conjunció causal per antonomasia es perqué, no hem de fer mes que una petita comprovació mental abans de dir o d'escriure un dones dubtós. Si s'observa que en el context la paraula perqué va be, esta es la conjunció que hi hem d'usar i no
62.
63.
64.
65.
66.
provat dones: ho he mirat en I 'enciclopedia perqué no n 'estova segur —i no *doncs es no n eslava...—; no vaig poder anar de viatge perqué no tenia prou dies de : no tenia...—; anem, perqué vacances —i no sembla que vol ploure —i no * dones sembla... Anem-nos-en, no siga cosa que es /acá massa tard. b) anem-nos-en, faca. Atenció, perqué col-loquialment s'usa molt la construcció *anem-se 'n; noteu, pero, que som nosaltres els qui se'n van i, per tant, hi cal usar el pronom ens; noteu també que marxem d'un lloc i, com que el sintagma que hem de substituir comenta amb la preposició de, el pronom feble que cal usar-hi es en. II Recordeu que els formes del PRESENT DE SUBJUNTIU son faca, faces, faca, fem, feu, facen i que les formes *faja, *fages, *faja, *fagen no son normatives. Tot i que estávem embadalits veient com planava la gavina, els meus a mies i jo planejávem les vacances de l'estiu. c) embadalits, planava, planejávem. A mes d:'embadalits, també podríem haver dit embadocats, embabaiats, envafats. II Atenció a la distinció entre els verbs planar, que. básicament vol dir 'sostindre's una au enlaire amb les ales esteses, sense alabatre' i el verb planejar que, a mes de significar 'fer plana o llisa una superficie, llevant-ne les irregularitats', també vol dir 'fer o idear el pía d'una obra, d'una empresa, unes vacances, etc.' La que acaben de publicar es una de les novel-les mes famoses de ciéncia-flcció. c) novel-les, ciéncia-ficció. Ací teniu uns altres mots que, com novel-la, acaba també en -el-la: aquarel-la, bagatel-la, cagarel-la, caravel-la, carreteila, cel-la, columel-la, damisel-la, foíonovel-la, franel-la, legionella, mortadel-la, novel-la, ombrel-la, parcel-la, passarel-la, pastorel-la, salmonel-la, tarantel-la, umbel-la, varicella... II El mot ciéncia-ficció s'escriu amb guionet. No t'acostes a ella, que es una de les dones mes ro'ines que he conegut. b) dones, ro'ines. Observeu que el substantiu dones no du accent i, en canvi, sí que en du la forma verbal dones. II No oblideu les formes del femení de l'adjectiu rain (o roí): ro'ina, romes. La preparado amb bacteris per a fer una análisi s'ha de conservar amb aire condicional a) bacteris, una, condicionat. Observeu mes paraules que, com bacteris, son masculines: el cap, un cataplasma, el cim, el component, el compte, el contrallum, el corrent, el costum, el deute, el dot, el dubte, un escafandre, un espinac, un estratagema, els estrujas, el front, el gel, el pebre, el ranear, un regle, el senyal, el solitari, els térmits, el titella, un torticoli... II En valencia el mot análisi es femení, igual que ho son una andana, una apoteosi, una aroma, una au, la bullida, la dent, una fallada... II Ací teniu mes
189
rova
67.
68.
69.
70.
71.
paraules que, com condicional, es diferencien de les castellanos corresponents per l'abséncia de la a- inicial: bigarrat, bigotut, bombat, botonar, bufete]ar, carminat, carretejar, compassar, condicionar, consolar, creditor... T'he dut este record perqué no digues no me n'he recordat de tu en el viatge a Venecia. b) perqué, recordat, Venecia. Atenció amb la conjunció perqué, ja que, a mes de ser la causal per excelléncia, es també una conjunció final; recordeu que, en valencia normatiu, no hi ha l'aplec *per a que. II El verb *enrecordar-se 'n es un vulgarismo. // La capital del Véneto es Venecia. Quan ella ho diu deu 0 ser veritat, perqué ella está ben assabentada. c) quan, 0, ben. L'adverbi de temps es quan, i no quant ni *quand. II Atenció, perqué el conjunt *DsuRE i DE i INFINITO; no pertany a la nostra llengua; les oracions amb qué expressem la probabilitat es fan amb construcció DEURE + INFINITIU. // No oblideu que l'adverbi be pren la forma ben davant d'adjectius, adverbis i formes verbals. La ciutat, en només vint anys i escaig, ha doblat el nombre d'habitants. a) només, escaig, nombre. Atenció a no confondre l'adverbi només, sinónim de solament, i el conjunt formal peí negatiu i l'adverbi mes: hi havia no mes de deu persones', observeu que, en este cas, hi podríem haver substitu'ít mes peí seu contrari menys (amb el corresponent canvi de sentit: hi havia no menys de deu persones. II Recordeu que el mot escaig significa 'fracció d'una quantitat en qué esta excedix d'un nombre redó': el regal em va costar set euros i escaig (com ja deveu saber, el mot *ptco no es valencia en cap sentit). // El nostre mot genuí es nombre, substantiu sobre el qual s'han creat altres paraules com ara nombras, nombrosament... Si be es veritat que sovint el mot número pot substituir el mot nombre, no sempre es així; en concret, en 1'ámbit matemátic, allá on es pot usar el mot número, sempre es pot utilitzar el mot nombre. Si vols, a Manel, Ven farem partícip, de les nostres preocupacions. V) l'en. A Manel = el I de les nostres preocupacions = en, i combináis els dos pronoms, la forma que s'hi escau es l'en; com ja sabeu, l'apóstrof va sempre tan a la drela com siga possible, pero una pretesa combinado *fej» no es possible per una rao molt simple: en valencia no hi ha cap pronom *fe. En l'entrevista 0 vaig callar per por de dir alguna inconveniencia. a) 0, de. En la nostra llengua el verb callar mai no es pronominal; tampoc no ho son els verbs aprendre, baixar, caure, conéixer, coure, deixar la pell, demanar... II En la noslra llengua ens valem, en algunes locucions, de la preposició de (i no de la preposició
72.
73.
74.
75.
76.
77.
a); a mes de tindre por de, també en tenim altres, com ara: soroll de buit, tela de quadres, de flors..., traure profit de..., treballar de grat, vehicle de motor, vestit de ratlles. Al final, jo carregue sempre 0 les culpes. c) 0. En el sentit de 'prendre sobre si un pes', el verb carregar no du cap preposició. Jo em desdejune cada matí llet i café i una ¡lesea de pa torrat amb mantega. a) em, cada matí, Hosca. Observeu que el verb desdejunar-se es sempre pronominal. // Atenció amb les construccions cada día, cada matí, cada setmana, etc., les corresponents formes de les quals, en castellá, se solen formar amb todos: todos los días, todas las mañanas, todas las semanas, etc.; estes estructures castellanos no son genu'ines i convé evitarles. Noteu, de passada, les construccions francesa i anglesa corresponenls: chaqué jour..., every doy... II Observeu que llet i café es la forma tradicional valenciana d'anomenar este preparat; la construcció café amb llet no deixa de ser un cale de la castellana corresponent. // Com segur que ja sabeu, una llesca es una 'porció relativament prima i de grossária uniforme treta d'un pa tallant-lo de banda a banda per la seua ampiada'. S'ha menjat una llesca de pa. Una llesca untada amb tomaca. La lectura de fracció 9/23 es: b) nou vint-i-tresens. Recordeu que les fraccions es lligen dienl el nombre del numerador seguit del denominador (pero de la mateixa manera que els ordinals, es a dir, mitjancant l'addició del sufix -é): 3/6 = tres sisens, 4/7 = quatre setens, 1/22 = un vint-i-dosé (observeu que el denominador haurá de ser singular 0 plural d'acord amb el numerador). Munic i Zuric son dos ciutats, una A"1Alemanya i l'altra de Sui'ssa. b) Munic, Zuric, Alemanya, Sui'ssa. A mes de Munic 1 Zuric, recordeu mes noms propis que en valencia son aguts: Benarés, Biarritz, Borís, Dakar, el Tibet, els Carpáis, Mikha'ü, Munic, Nobel, Port Saíd, Raiman... // L'estat la capital del qual es Berlín es diu Alemanya (recordeu-ne la denominació francesa corresponent: Alemagne), mentre que l'estat alpí es diu Sui'ssa. Si no et portes be, et quedarás sense postres. c) si, postres. Recordeu que el grup com + SUBJUNTIU no es corréete com a condicional, sino que cal usar-hi la conjunció condicional per antonomasia: si. Si t'agafe, sabrás el que es bo (i no *com t'agafe, sabrás...}. Si no corres, perdrás el tren (i no *com no córregues...). II En valencia el substanliu postres es sempre femení i plural: unes postres boníssimes. El camí s'intricava a mesura que avancávem per la valí. b) intricava, per la. No oblideu que el nostre verb es intricar, i no *mtríncar. II Convé no confondre les
190
dos opcions del mot valí peí que fa al genere: la valí fa referencia a 'una depressió allargada de la superficie terrestre recorreguda. en general, per les aigües d'un corrent fluvial": la valí del riu Albaida es diu així; la valí d'L'ixó; per contra, un valí es 'una excavació, una rasa': han fet un valí, una rasa, tot al llarg del correr per a colgar-hi la fibra óptica, i també es una 'excavado profunda feta longitudinalment al voltant d'una fortificado per a dificultar el pas de l'enemic des de fora al mur, fossat': a les torres del Serrans de Valencia encara es poden veure els valls que les circumden. 78. Eixa falda grisú está massa lliienta de planxar-la massa. a) grisa, lluenta, massa. Noteu que la paraula grisa es pronuncia amb esse sonora; observen també la esse sonora de les paraules que teniu tot seguit, perqué son causa habitual de confusió: abusar, Andalusia, anestesia, asil, base, basic, basílica, casino, casualitat, centésim, cervesa, desembre, gaseta, ¡gnasi, matisar... II No son pocs els nostres adjectius que presenten quatre formes mentre els castellans corresponents només en presenten dos; lluent es un d'estos (lluenta, lluents, lluentes)', ací en teniu mes que convé recordar: agrest, blau, bord, calent, coma, cortés, covard, dolc, ferm, fort, gris, limitrof, roí... II A mes del mot massa, recordeu també l'escriptura, amb -ss-, de les paraules següents, que solen ser causa de confusió: abscissa, assutzena, carnisseria, carrossa, cassola, comissari, concessió, discussió, disfressa, disseny, hissar, massapá, massís, passió, pissarra, pólissa, possessió, premissa, rissar, rossí, tassa, tossut, trossos... 79. Encara que m'ho jures, no em cree que la polsera no siga Alambre; almenys té un to de color i un tacte clarament ambrats. b) polsera, ambre, ambrats. Recordeu mes paraules que, com polsera, s'escriuen amb o mentre les castellanes corresponents ho fan amb u: palpa, polsar, porga, porpra, recubrir, regidoría, retal, rigorós, rabí, roí, Romanía, rossinyol, rostir, segons, sofre, sofrir... II La 'resina fóssil de diverses coníferes, amorfa, translúcida, groguenca, utilitzada per a la fabricado d'objectes d'ornamentació' en valencia es diu ambre (i no *ámbar) i l'adjectiu corresponent es ambrat (i no *ambarí). 80. Cal que combatem la malaltia amb totes les medecines que tinguent a l'abast. b) combatem, medecines, tinguem. Atenció al verb combatre, verb model de la segona conjugació regular, perqué molt sovint, per influencia del castellá corresponent, es conjugal com si es tractara d'un inexistent verb *combatir, cal posar també molta cura amb els verbs que seguixen, que solen patir el mateix canvi equivocat de conjugació: abatre, aiguabatre, alabatre, batre, combatre, contrabatre, debatre, esbatre,
81.
82.
83.
84.
prova pernabatre, rebatre, sotbatre; recordeu, a mes a mes, que les formes del PRESENT D'INDICATIU son combat, combáis, combat, combatem', combaten, combaten; atenció també al participi: combatut. II El mot medicina fa referencia a la ciencia médica i el mot metzina es un sinónim de veri, es a dir, una 'substancia que, en ser introduída en l'organisme animal, pot produir un efecte morbos o causar la mort'. // Les formes del PRESENT DE suBJUNTiu del verb tindre son tinga, tingues, tinga, tinguem, tingueu, tinguen', les formes tingam i tingan no pertanyen a l'estándard. Quan isques per la porta de l'església, el día de la teua boda, jo mateix calaré foc a una traca, en senyal d'alegría. a) isques, església, calaré. Atenció amb el verb eixir, perqué, tot i ser molt comú, sol ser causa d'errors; en concret, les formes del PRESENT DE SUBJUNTIU son isca, isques, isca, isquem, isqueu, isquen', les formes amb x (*ixca, *ixques...) no son normatives. // Son molt peques les paraules esdrúixoles que teñen é tancada; a mes á'església recordeu també el mot llémena ('ou del poli del cap'). Perdona, pero les tasses de porcellana no es compren en una pelletería, naturalment! b) porcellana, pelletería. A mes deis mots porcellana i pelletería, recordeu també els noms següents, tots amb //: assolellat, celia, cristall, ¡legenda, ¡licencia, llicenciat, motxilla, pallasso, rellotge, sentinella, tras Hadar, ullal, xandall... Des de la tálala es podia veure com les gaseles saltironaven peí pare. c) la tálala, gaseles. Atenció, perqué a les paraules següents els ocorre el mateix que a tálala, ja que no porten a- inicial, contráriament a les castellanes corresponents: estruc, greuge, metrallar, metralladora, minorar, moblar, moradenc, moradís, murallat, niar, nou, quitrá, raval, seient, sequía, serrar, taüt, tonyina, torxa, travessar, tresorejar, turmentar... II Observeu que el mot gasela s'escriu amb s, mentre que la castellana ho fa amb c, just el mateix que les següents: Andalusia, cisell, cisellar, Córsega, corser, desembre, desena, gaseta, hisenda, Ignasi, sanefa, Sardenya, sedas, sentinella, sequí... Si demanes a algú que pinte un os, el pintará pelat, net; pero si li demanes que pinte un os segur que li pinta algún peí. c) os, os, peí. A l'hora d'imaginar-vos un os ('part sólida del eos d'un animal') segur que us l'imagineu pelat, es a dir, sense cap accent, igual que la paraula os. II A l'hora de pensar en la paraula oí ('animal plantígrad') no us oblideu que 1'accent es com un deis péls que el recobrixen. // Ja deveu haver recordat que la paraula peí porta justament aixó, un peí, es a dir, un accent, per tal de no confondrela amb el mot peí, contracció de la preposició per i l'article el.
191
' prova 85. La frase que está ben escrita es: a) Al metge U preocupa molt l'arítmia del cor de l'ávia. La fase b) hauria de ser: L'alfa i l'omega son la primera i la darrera lletra de I 'alfabet grec; observeu que, si be l'article no s'apostrofa davant del nom d'una lletra (la a, la esse, la erre...), sí que s'apostrofa quan es tracta de paraules comencades per vocal, i els mots alfa i omega, a efectes de la nostra llengua, no son mes que paraules de dos i tres síl-labes respectivament. // La frase c) hauria d'haver estat escrita així: L '11 de maigfarem una excursió a la Penya-roja d'Alcoi; convé recordar que els articles s'apostrofen també davant deis números 1 i 11 (i XI) ja que la pronuncia corresponent comenfa per vocal: l'l de maig, I'11 de setembre, l'XIé Congrés de numismática. II Recordeu que la paraula excursió s'escriu amb x, com el mot expectativa. 86. La frase que está ben escrita es: c) Si no dius que sí ara, val mes que t' esperes al mes que ve. Observeu els accents o l'abséncia d'accents en les paraules següents: si (sense accent) es la conjunció condicional per excel-léncia; sí (amb accent) es una afirmado; mes (amb accent) es un adverbi de quantitat; mes (sense accent) son '30 dies'; la forma verbal ve no porta accent (pero sí que en porten les formes véns i venen del mateix verb, vindre, per tal de diferenciar-les de les formes vens i venen del verb vendré). 87. Uns Madres van assaltar un tren de mercaderil'* i van fer un lladronici extraordinari: van robar les aixetes de coure del comboi. a) mercaderies, lladronici, les aixetes, coure, comboi. Observeu quines son les nostres paraules: mercadería (i no : meta); lladronici (i no ti ni *tia= drocini); les aixetes (i no *t y); coure (i no *úobre) i comboi (i no *convoi).
88. Diuen que es molt interessant observar la metamorfosi deis térmits. b) interessant, metamorfosi, térmits. Observeu que el mot interessant es amb esse sorda. // Recordeu mes paraules que son planes, com metamorfosi i térmits, mentre que les castellanes corresponents no ho son: mil-lilitre, mimesi, míssil, monólit, odéon, omóplat, osmosi, paraplegia, quadriga, reconéixer, reóstat, reptil, saxofón, sinergia, somalí, temer, tetraplegia, textil, torticoli, tulipa, vertigen, víking, zulú... 89. La paraula que está ben escrita es: a) miMilitre. Adoneu-vos que la forma prefixada miiliés utilitzada en el sistema internacional per a denominar el submúltiple d'una unitat equivalent a la millésima part; recordeu unes altres paraules que també la duen: mil-lenari, mil-lenni, mil-lésim, mil-lésima, mil-limetrat, miilimetre, mil-limétric... 90. La paraula que está ben escrita es: a) basar. Este mot té dos significáis: com a verb significa 'fer descansar (una cosa) sobre una base': el castell estova basat sobre un penyal, i, com a nom, vol dir: 'botiga gran en qué es venen moltes classes d'articles': En este basar venen gerros molt bonics, i també 'a l'Orient Próxim, mercal públic': La califa, la vaig comprar en el gran Basar d'Istanbul; observeu que, en tots els casos, es tracta d'una esse sonora. // Recordeu, pero, que 'Pacte de fer dolc' es diu endolcir (no *endolcar). ¡I El mot agressió es amb esse sorda; recordeu que s'escriuen amb -ss- les paraules acabades en -gressió, -missió i -pressió, pero també toles les de les respeclives famílies léxiques: agressió, agressor, digressió, regressió, agressivitat..., admissió, comissió, emissió, dimissió, transmissió..., compressió, expressió, opressió, repressió...
Dictat El senyor MarceMí s'alcá, toca el commutador, i l'elegant despatx, ameral de claror blanca, mostrá tot el bon gust d'aquell refinat inteMectual, fins ais menors detalls de l'ornamenlació i el moblatge. Vora la taula escriptori, on espurnejava amb focs irisáis el massís linter de crislall amb reflexos tornassolats, aquell advocal lenia una colossal llibreria giralória plena d'obres de consulta; enquadrats i penjals a les paréis, folrades de llene color malva, ressaltaven nou grans fotogravats alapeíts. Els visitants es van fixar en tot, absolutament en lot; pero Pilar, caviMosa, es fixava sobretot en una Venus ajupida, de la qual no havia sabut apartar els ulls, que queia davanl per davanl de la gran laula escriptori. Per qué? Perqué li recordava algú, algú molt conegut en qui de momenl no queia.
192
prova
Área d'expressió i interacctó oral Text proposat per a fer-ne una lectura ¡ un comentan.
Paisatges rurals L'activitat humana sobre el territori, especialment la de carácter primari —agricultura, ramaderia i silvicultura—, ha modulat els paisatges europeus des de fa segles: no ens han perviscut ni valls verges ni espais naturals immutables. I, en el món rural, a poc a poc es pren consciéncia de la importancia del valor del paisatge. En canvi, es discrepa sovint de les polítiques que prioritzen la seua preservació. No son pocs els llauradors i ramaders que, tot i que consideren interessant passar d'un model que ha privilegiat en excés la producció cap a un altre en qué les funcions ambientáis preñen molta importancia, ens recorden que ells son agricultors i no jardiners, i que la sostenibilitat ha de ser conseqüéncia de la rendibilitat de l'activitat. I es que el paisatge s'ha convertit en una marca d'identitat, pero també de qualitat. Ara be, no sois configuren este imaginari les muntanyes o les vistes espectaculars, sino també els denominats elements patrimonials menors, com els camins, els marges de pedra seca, els masos i les alqueries, la parcellació del territori, les ermites, els pous, les séquies, etc. Les noves polítiques agraries i paisatgístiques han de permetre recuperar-los, ja que configuren la identitat de la societat rural.
193
prova
PROVA® Área de comprensió Llija el text següent i marque la resposta mes adequada per a cada enunciat.
L'Académia de Sant Caries de Valencia Creada en Valencia l'any 1768, va ser la continuado de l'Académia de Santa Bárbara. Esta primera denominado obe'ía al fet que el rei Ferran VI —en acceptar la sol-licitud de permís que els artistes Ignacio i José Vergara li havien dirigit en 1754 per a poder crear una academia de pintura, escultura i arquitectura— va voler que es denominara amb el nom de la seua esposa, la reina Bárbara de Braganga. El desenrotllament que va adquirir l'Academia de San Fernando de Madrid en el regnat de Caries III i els avantatges que va aconseguir de l'Estat, va instar els académics de la de Santa Bárbara a emprendre una reorganizado que s'ajustara ais motles d'aquella, i a tal efecte van aconseguir una reial pragmática, donada al Pardo el 14 de febrer de 1768, per la qual Caries III sancionava nous estatuts per a la de Valencia, amb el títol de Real Academia de Nobles Artes de San Carlos i la va dotar amb rendes própies. En virtut deis estatuts es reorganitzaven els estudis de pintura, escultura, arquitectura i gravat, ais quals es va addicionar mes tard l'ensenyanga de dibuix de flors i ornament. Els estudis es van establir, des del principi, en tres aules de la Universitat de Valencia, de manera que s'hi impartien els ensenyaments d'arquitectura, pintura, escultura i gravat. Mes tard, el rei va promoure també la de "flors i ornaments aplicáis ais teixits". La invasió napoleónica va comportar un breu període de desorganització. El mariscal francés Suchet va restablir l'Académia de Sant Caries, i hi va disposar la creado d'un Museu, integral per les obres d'art procedents deis convenís suprimils. L'any 1838 es va obrir al públic l'esmenlal museu, germen de Tactual establil a Sanl Pius V. Deu anys mes lard TAcadémia va abandonar els seus locáis en la Universilal i va ser Iraslladada a Tanlic convenl del Carme. Va ser reorganilzada els anys!849 i 1857, i per reial decrel d'll de selembre de 1903 es va donar validesa oficial i efecles académics ais esludis que s'hi realilzaven. Va ser la mes imporlanl de la península, després de la de San Fernando de Madrid. Des de 1909 se la va reconéixer com a organismo arlíslic la finalilal fonamenlal de la qual eren l'académic (estudis d'erudició artíslica i elaborado d'informes i dictámens pericials), el didáctic (ensenyanga leórica i práclica de les Belles Arls) i Teducaliu (creado del Museu de Pinlura i Escultura). Posteriormenl, es va separar la docencia de les académies i es van crear les Escoles de Belles Arls, que lenien la seua propia aulonomia. Els locáis del que va ser convenl del Carme van ser ocupáis per l'Escola de Belles Arls, i l'any 1942 el museu i Tacadémia es van Iraslladar a l'anlic convenl de Sanl Pius. L'Académia de Belles Arls ha exercil la seua aclivilal sense cap inlerrupció i es compon de qualre seccions: Arquileclura, Escullura, Pinlura i Graval, i Música. Per decrel de 12 de juny de 1989 se la va reconéixer com la primera inslilució consulliva de la Comunilal Valenciana en maléria arlíslica.
Després de la seua creació es va reorganitzar per a Q a) aconseguir beneficis i avanlalges de l'Estat. Q b) regular les competéncies deis directors de la seccions que la conformaven. Q c) remodelar-ne els estudis que s'hi impartien.
2.
El G fj Q
primer nom que tingué l'Académia de Belles Arts de Valencia va ser a) Academia de Sanl Caries. b) Academia de Sania Bárbara. c) Academia de San Fernando.
1.
195
rova
Per quina rao suposes que es va denominar de Sant Caries l'Académia de Belles Arts de Valencia? G a) perqué Sant Caries va ser un gran artisía plástic. G b) perqué Sant Caries era un sant amb molí de predicament en les ierres valencianes. G c) perqué era el nom del rei Caries III, monarca que en va sancionar els eslaíuís.
5.
El mariscal Suchet va posar la llavor del que acabarla per ser el de Sant Pius V en crear un museu G a) per a exposar-hi els millors treballs deis alumnes de Sant Caries. G b) per a recollir i exposar-hi les obres d'art deis convenís clausuráis. G c) per a col-leccionar-hi les obres procedents de les espoliacions de les tropes napoleóniques.
4.
Des del principi, ('Academia es va establir G a) al Convent del Carme. G b) al Convent de Sant Pius V. G c) a la Universitat de Valencia.
3.
Conteste V (vertader) o F (fals)
Quin títol alternatiu s'ajusta millor al contingut del text? O a) Els estudis artístics a Valencia. O b) El somni d'uns artistes. G c) L'Académia de Sant Caries i les Escoles de Belles Arts.
9.
Les Escoles de Belles Arts es van separar de ('Academia per a obtindre autonomía propia.
8.
L' Academia de Sant Caries fou la mes important de tota la Península Ibérica.
7.
El rei Caries III va sancionar els estatuts per a la creació de ('Academia de Belles Arts de Sant Caries.
6.
10.
I
i
I
i
I
i
I
Quin resum sintetitza millor el contingut del text? Q a) L'Académia de Belles Arts de Sant Caries de Valencia fou creada per iniciativa de Ignacio i José Vergara, sota el regnat de Ferran Vil. Va ser, pero, Caries II qui va sancionar una reial pragmática que li va atorgar rendes própies. S'hi organitzaren els estudis de pintura, escultura, arquitectura i gravat. Primerament es va establir al Col-legi del Corpus Chrísti de Valencia i, mes endavant, en separar les académies de la docencia, va fixar la seua seu a l'antic Convent del Carme, mentre que les Escoles de Belles Arts van ocupar l'antic Convent de Sant Pius. Actualment es la primera ¡nstitució valenciana en materia artística. Q b) L'Académia de Belles Arts de Sant Caries de Valencia fou creada per iniciativa de Ignacio i José Vergara, sota el regnat de Caries III. Va ser, pero, Ferran VI qui va sancionar un reial decret que li va atorgar rendes própies. S'hi organitzaren els estudis de pintura, escultura, arquitectura i gravat. Primerament es va establir a l'antic Convent del Carme i, mes tard, va passar a dependre de la Universitat de Valencia. Actualment es la primera ¡nstitució valenciana en materia artística.
196
prova c) L'Académia de Belles Arts de Sant Caries de Valencia fou creada per iniciativa de Ignacio i José Vergara, sota el regnat de Ferran VI. Fou Caries III, pero, qui va sancionar una reial pragmática que li va atorgar rendes própies. S'hi organitzaren els estudis de pintura, escultura, arquitectura i gravat. Primerament es va establir a la Universitat de Valencia i, mes endavant, en separar les académies de la docencia, va fixar la seua seu a l'antic Convent de Sant Pius, mentre que les Escoles de Belles Arts van ocupar l'antic Convent del Carme. Actualment es la primera institució valenciana en materia artística.
Área d'estructures lingüístiques Marque en cada qüestió l'opció mes adequada per a completar la frase o per a contestar la pregunta en un registre formal.
Léxic i semántica Qué signifiquen les paraules o expressions següents? 11.
rucó Q a) racó n b) roure Q c) berenar
12. sadollat G a) enterrat n b) sancionat Q c) saciat
mirar darrere de la porta Q] a) escorcollar, especialment el veínat n b) preveure els resultats [] c) atendré les necessitats de casa
16.
fotralada Q a) gran quantitat Q b) capa externa dura que cobrix una cosa de materia mes tova o molla Q c) escrit difamatori contra algú o alguna cosa
15.
engruna Q a) part molt menuda d'alguna cosa, especialment de pa Q b) excavado natural o artificial en el flanc d'un terreny muntanyós Q c) pellorfa diminuta
14.
a quatre ulls Q a) molt ben ¡nspeccionat Q b) dos persones a soles Q c) amb ulleres
13.
197
y prova
escarrás G a) persona que es carrega molta faena i a mes pesada G b) bañe llarg amb respatler alt G c) moneda valenciana d'or, de llei o aliatge molt baix
18.
fou G a) barranc, pas estret G b) corda d'una certa grossária, generalment d'espart G c) tela de seda molt lleugera i estampada en diversos colors, utilitzada per a mocadors de butxaca, xals, etc.
17.
19. ensibornar G a) recobrir (alguna cosa) amb l'espuma formada amb aigua i sabó. G b) induir (algú) a fer alguna cosa amb enganys, males arts, etc. G c) desencollir
d'ullera G a) amb ulleres G b) de bon humor G c) de mala cara
21.
empegueit G a) brut G b) avergonyit G c) apégalos
20.
Quina de les opcions següents es correcta?
El bou
24.
La G G G
23.
Una de les tres paraules següents figura en el diccionari: G a) embarcader G b) amo G c) temeros
22.
paraula que está ben escrita es: a) esquaix b) squash c) penalti i la gallina
G a) bruela // cloqueja G b) refila // esguella D c) renilla // clapix 25.
Els G G G
habitante de Castalia s'anomenen a) castallers // bellreguarters b) castallaires // bellreguartins c) castalluts // bellreguardins
i els de Bellreguard,
198
26.
prova Quina de les tres opcions es la me» tmtmmmm per a completar cada frase en un registre formal? Cal G G G
27.
que tu a) almidones b) emmidones c) m ¡dones
imior d col de la camisa, perqué així está molt arrugat.
tots sabten que el
havia agarrat un
de dólars
2001. G G G
a) Al quartell // sargent // mil-lió // en l'any b) A la caserna // sergent // milió // l'any c) Al quarter // sargent // millo // el
va decidir ajornar // suborn aplagar // cofet ajornar // cohetxo
El jutge G a) G b) G c)
29.
per la música li ve de casta // afamats nissaga // famosos llinatge // famolencs
El gust G a) G b) G c)
28.
30.
la coca puge s'ha de posar a) Per a que // llevadura b) Pe a qué // llevat c) Perqué // rent
G G G 31.
: els seus pares son músics
el judici per
industria a) L' // cárnica b) La cárnica c) La // cárnia
G G G
.
.
en la pasta.
es el motor económic de la comarca.
Molts polítics estaven pendents ideológic del partit dominant. a) de que // transfons b) que // rerefons c) de qué // transfons
33.
Si no et va be, es lógic que anit G a) sentar // arrojares G b) assentar // esbocares G c) assentar // bogares
32.
el sopar.
les manifestacions populars no enterboliren el
G G G 34.
L'ajuntament ha anunciat la creació d'una zona G G G
prop de l'estació de trens de
a) ajardinada // rodalia b) enjardinada // rodalia c) enjardinada // rodalies
199
•rova 35.
El món recupera la normalitat
_, després
la cris! de la nova grip haja asso-
lit el país.
c)
G
b) poc a poc //
G
a) a poc a poc // que
G
poc a poc //
36.
de que de qué
mana el reglament de ('empresa, cal que cada treballador es
carree
de la seua indumentaria de treball.
37.
c) Tal i com // faja
G
b) Tal com // faga
G
a) Tal i com // faga
G
El meu nebot Joan estudia _
c)
G
b) per //
G
a) per a // el-lectrónic
G
enginyer
electrónic
per a //
38.
39.
40.
41.
electrónic
moment no necessitem mes provisions; ja estem
c) De //
G
b) Peí // sortits
G
a) Peí // surtits
G
assortits
Vam haver d'esperar
hores fins que van acabar d'_
c) unes // acoblar
G
b) unes quantes // acoblar
G
a) unes // acoplar
G
. a partir d'ara. no
Aneu
c) -se'n // vull
G
b) -se'n // vullc
G
a) -vos-en // vull
G
Vés
de no perdre el
els vidres.
saber res de vosaltres!
_, ja que el necessitarás per a recollir el
de
la tintorería.
42.
c) alerta // tíquet // gavany
G
b) alerta // tíquet // gabany
G
a) enlerta // tíquet // gabán
G
Haurem de
la decisió, perqué els resultats de ('anterior
no estaven
clars.
43.
c) refrendar // referéndum // gens
G
b) refrendar // referendum // res
G
a) referendar // referéndum // gens
G
Es molt especial:
parla,
c) adesiara // adesiara
G
b) siga // siga
G
a) adés // adés
G
calla.
200
44.
Enguany, en este hort han específic. a) naixcut // abonament b) naiscut // abono c) nascut // adob
imites males herbes; l'any que ve caldrá escampar-hi un
G G G 45.
No G G G
patiu: tot el que a) begueu // vullgueu b) beveu // vulgueu c) begau // vullgau
46. Vosaltres que podeu, pat. G a) oleu // ole G b) olgueu // olg G c) olgau // ole 47. Pretenien cometre un atemptat G a) a // gobern G b) a // govern G c) contra // govern
48.
_, que no us l'acabareu.
l'aroma del camp, que jo no l'_
perqué estic constl-
la presidenta del
Carme no podía traure l'estoig de la motxilla; pero jo tampoc no s'havia enganxat. G a) el G b) le'n G c) Ten
49. Per G G G
favor, prepareu els fulls deis exámens a les opositores: prepareu. a) -les-els b) -los-els c) -se'ls accionistes van demanar els informes al gerent? —Sí, a) li'ls b) els l¡ c) els hi
podia traure, perqué
de seguida.
No es preocupe, que la infermera li portará la cadira de rodes al sol: estiga tranquil, que ella portará. a) la hi b) li la c) li la hi
51.
Els G G G
50.
van demanar ahir.
G G G 52.
Pero, ella ha demanat mostres ais técnics? No, cree que ella no G a) lis en G b) els les G c) els n'
ha demanat cap.
201
' prova 53.
Trau les tovalloles de 1'armari; trau_
_, que les volem veure.
n a) -les-en n b) -les-h¡
n c) -les
Quina de les opcions següents es correcta?
Encara que els índexs borsaris no diverses tendéncies futures. G a) reflexen // sí G b) reflexen // sí que G c) reflectixen // sí que
55.
Estos inconvenients Q a) els gafes // Q b) les gangues G c) els gajes //
s'anomenen professió // professió profesió
54.
de l'ofici; cada
en té de característics.
canvis definitius en el mercat,
marquen
el teu fill es fa mes gran
56.
D D D 57.
a) b) c)
Cada día Cada vegada Com mes va
Amb calor que fa, no sé si podrem correr d'haver-nos menjat escalopes tan grans.
marató, i encara menys, després
G a) el // el // uns G b) el // la // uns G c) la // la // unes
De G G G
60.
i va comenpar a Tan aviat com el vaixell va cá a detallar l'expedició en el quadern de G a) zarpar // surcar // bitácora G b) salpar // solear // bitacola G c) sarpar // surcar // bitacola
59.
Ha G G G
fet a) b) c)
un informe , pero perfecte, deis __ escuet // aconteixements escuet // fets escarit // esdeveniments
58.
, no hauria vingut totes a) formes // d'haver b) maneres // si haguera c) formes // si haguera
61. El D a) D D c)
l'ampla mar, el capitá comen-
sabut el resultat definitiu.
que abans.
migratori actual es molt mes fluix // fluix fluix // flux flux // fluix
202
62.
tard, no et deixaré entrar.
D a) Si véns D b) Com vingues D c) Si vens
No G G G
64.
Convindrá que fem un repás G a) a // prempsa // semana G b) de // premsa // setmana G c) de // prensa // setmana
63.
65. G G G
está el fet a) permitit // de fixar b) permés // d'afixar c) permitit // d'afixar
la
d'esta
cartells en esta paret.
no em queda mes que felicitar a) Per últim // ais // galardons b) Finalment // els // guardons c) Per últim // ais // guadons
guanyadors deis
El negoci G a) se'n G b) s'en
68.
Peí G G G
67.
Estos xiquets no els seus pares mai; están molt G a) obedixen // mal criats G b) obeíxen // malcriats G c) obeíxen // mal criats
66.
que concernix a) 0 // al-legoria b) a // alegoría c) a // al-legoria
l'estil, es una
molt interessant.
va anar a pie, hi várem fer fallida.
G c) 0 69.
L'advocat les senyes G a) de qui // desembolt G b) de quin // desimbolt G c) del qual // desimbolt
et vaig donar ahir es molt
Normativa ortográfica Quina de les opcions següents es correcta? 70.
Convé que tingues en el encanta. a) conté // compte // comte // les b) compte // conté // comte // els c) compte // conté // comte // les
del
Garfi: a totes les xiquetes
G G G
203
F prova 71.
Era una
tan _
que es perdía de vista.
G a) planicie // basta G b) plana // basta G c) planícia // vasta 72.
Els contenen en
mantenen que , llibre
es l'únic per antonomasia.
i que els seus ensenyaments es
G a) imants // Alá // Deu // el Cora // revel-lat G b) imans // Alá // Déu // El Coran // revelat G c) imams // Al-la // Déu // l'Alcorá // revelat 73.
tocava molt be un Aquell i aixó que tenia el dret
completament que li havien regalat, a causa d'una segregació auricular.
G a) misántrop // oboe // polícrom // timpa // húmid G b) misántrop // oboe // policrom // timpá // humit G c) missántrop // oboe // polícrom // timpá // humid 74.
L' la dins d'un
tu et referixes té una
tan gran que seria digna mantindre-
.
G a) enqüesta // que // antigüetat // relicari G b) enqüesta // la qual // antiguitat // reliquiari G c) enqüesta // la que // antiguitat // relicari 75. Encara que está a l'abast de tots, es un
que está
G a) aparat // infraütilitzat G b) aparell // infra-utilitzat G c) aparell // infraütilitzat 76. Vas aquella tan G a) polir // polsera // xorigueresca G b) pulir // pulsera // xurrigueresca G c) pulir // polsera // xurrigueresca
77.
Tinc una
que es
que et va deixar ta tia en herencia?
pero sempre está molt
_; jo cree que
i tot!
G a) goseta // grissa // grossa // maga G b) gosseta // grissa // grosa // masa G c) gosseta // grisa // grossa // massa
Com
79.
que ens va donar l'_ Les geográfic eren molt clares: tres; , tants graus, i uns altres tants graus de G a) dades // instituí // altitut // longitut // latitut G b) dates // ¡nstitud // altitut // longitut // latitut G c) dades // instituí // altitud // longitud // latitud
78.
plou molt, els molt bons.
especialment els de
tants me-
usen
G a) 0 // vascos // Vizcaia // gabardines // gabans G b) que // bascos // Viscaia // gavarnines // gavans G c) que // bascos // Biscaia // gavardines // gavanys
204
80.
no vam trobar ni En tot el que hi vam trobar els ingredients la
ni encara que cal deis quals ens permeté
prova
si un magnífic
G a) bazar // arroz // zafra // matitzar // mezcla // elaborar // gazpatxo G b) basar // arrós // safra // matitzar // mésela // el-laborar // gazpatxo G c) basar // arrós // safra // matisar // mésela // elaborar // gaspatxo
81. Primer hi hagué
deis antics alumnes i, seguint la tradició, van organitzar
esportiu.
G a) un encontré // un encontré G b) un encontré // un enfrontament G c) una trobada // un enfrontament 82.
A mes
també li
tocar
G a) de la grossa // van // premis menors G b) del gordo // va // la pedrea G c) de la grossa // va // la pedresa 83.
El
de la facultat va intentar
importancia a aquell desgracia!
G a) degá // traure // succeít G b) decano // restar // sussuít G c) decá // restar // succeít
Quina de les tres opcions es la mes adequada per a completar cada frase? 84.
A mi em fa por pujar a
G G G 85.
: em produix
a) les muntanyes russes // vertigen b) la muntanya rusa // vértig c) la muntanya // vertigen
Va passar un van passar.
per ta casa? —No un, sino dos
van ser els que
G a) rodamon // rodamons // 0 G b) rodamon // rodamons // en G c) rodamon // rodamons // hi 86.
No sé quines fruites en teñen un punt d'exotisme.
m'agraden mes, si les d'_
o les de
que
G a) almívar // Istanbul // l'Havana G b) almíbar // Estambul // L'havana G c) almívar // Istambul // L'Havana 87.
Es un
; la vacuna
no té cap protecció contra el cáncer.
G a) contrassentit // antirrábica G b) contrasentlt // anti-rábica G c) contrasentit // antirábica
205
f prova
No t'he amics. G a) G b) G c)
89.
per tot el poblé, pero si ara no hi vas Has passat el día el tren. G a) corrent // corrents G b) correguent // corrent G c) corrent // corrent
88.
90. G G G
pregunta! d'on
_, d'on procedixen, sino qué
segur que perdrás
en el mercat, els teus
venen // venen venen // venen venen // venen
acabeu la prova de a) Conforme // selectivitat b) Conforme // sel-lectivitat c) A mesura que // selectivitat
_, deixeu-la sobre la taula i eixiu de Caula.
Área d'expressió escrita Abans que algún company vos el dicte, tal com apareix en les solucions comentades, ompliu, si cal, els buits següents posant-hi la grafía o les grafies corresponents. Si considereu que no hi cal cap grafía, indiqueu-ho posant-hi el signe 0.
2 Dictat Em van enviar a Londres de molt jove. Ma a jove, potser, per a habituar-me a la vida angle a. Hi vaig anar ais vint i un anys, que es una edat crítica inco erent i d'una doloro a vaguetat. D'esta manera, el primer contacte va ser esca ament productiu i em va paréixer tot ¡na equible i impo ¡ble. Vaig trobar les pensions llóbregues, els aliments insípids, els carrers glacials. Vaig viure els tres primers me os, amb la ¡dea fixa de tornar-me'n. M'hi a orria, em desesperava, ho tro ava tot fibrós, corre jos i d'una gran hostilitat. Santa i océncia! No vaig arri ar mai a comprendre que em movia dins d'un terreny de pura relativitat. Potser si en lloc de rebre les tres mi erables lliures esterlines que rebia cada se mana n'haguera rebudes sis tot m'hauria paregut mes amable. La vi ¡ó de la realitat queda molt mati ada segons siguen les po ibilitats crematístiques i monetáries. La importancia que teñen els diners en la vida sentimental i inte ectual de les persones es inco ensurable.
Escriga un text, com ara un article d'opinió o un assaig breu, en qué expose i argumente el seu punt de vista sobre un deis dos temes següents (mínim de 300 paraules). G G
a) El dret a la intimitat i el dret a la informado. b) El fenomen social de la ¡mmigració.
206
Solucions comentades I. a); 2. c); 3. c); 4. b); 5. c); 6. V; 7. F; 8. V; 9. c); 10. c) II. rucó c) berenar. El mot rucó es sinónim de berenar, es a dir, 'menjada que es fa a mitja vesprada, entre el diñar i el sopar'. 12. sadollat c) saciat. Una vegada ben sadollat, es va gitar i va dormir profundament. 13. a quatre u lis b) dos persones a soles. Per fi, ens quedárem a quatre ulls i ens diguérem el que ens volíem; estes coses no importen a ningú. 14. engruna a) part molt menuda d' alguna cosa, especialment de pa. Quan menja entrepá ompli tota la casa d'engrunes. 15. fotralada a) gran quantitat. Este palau té una fotralada d'anys. També hi ha el sinónim /atracada. 16. mirar darrere de la porta. b) preveure els resultáis. Abans d'emprendre un assumpte, cal mirar darrere de la porta, per si de cas. 17. fou a) barranc, pas estret. Els ¡ladres van haver de travessar un fou molt fose i profund. Atenció perqué el mot fou (també sense cap accent) por ser també la tercera persona del PASSAT SIMPLE del verb ser: de jove, Adela fou molt guapa. 18. escarrás a) persona que es carrega molía faena i a mes pesada. En una familia de molts filis, sempre n 'hi ha algún que es I'escarrás. 19. ensibornar b) induir (algú) a fer alguna cosa amb enganys, males arts, etc. No et refies d'este pinxo que t'ensibornará sense que n'adones. 20. empeguei't b) avergonyit. Está empeguei't perqué ha dit una mentida. 21. d'ullera 6) de bon humor. A primera hora del matí sempre está d'ullera. Com a sinónim hi ha la locució de filis, \, com a antónim, de futrís. 22. La paraula que figura en el diccionari es b) amo. Amo, una haca I'he treta, l'altra haca, la trac? 23. La paraula que está ben escrita es a) esquaix. L 'esquaix es un joc consistent a fer rebotre una pilota, per mitja d'una raqueta, contra una paret. 24. El bou bruela i la gallina cloqueja. a) bruela, cloqueja. Com a sinónims de bruelar hi ha els verbs bramular i mugir.
25.
26.
27.
28.
29.
30.
Els habitants de Castalia s'anomenen castalluts i els de Bellreguard, bellreguardins. c) bellreguardins, eastelluts. Aprofiteu l'ocasió per a recordar també els gentilici següents: gavadri, de Gavarda; segardi, de Segart; i banyerut (o banyeri), de Banyeres; benimatellut de Benimantell; iberut, d'Ibi; benicassut, de Benicássim; biarut (o biarenc), de Biar, cabanyut, de Gabanes, canyut, de la Canyada; senyerut, de Senyera. Cal que tu emmidones millor el coll de la camisa, perqué així está molt arrugat. b) emmidonar. Observeu també com s'escriuen els verbs següents: emmagatzemar (i no *almacenar), emmanseir (i no * amansar); emmetxar (i no *metxar), emmordassar (i no *amordassar), emmotlar (i no *amoldar), emmurallar (i no *amurallar). A la caserna tots sabien que el sergent havia agarrat un milió de dólars l'any 2001. b) a la caserna, sergent, milió, l'any. Com a sinónim de caserna tenim el mot quarter. Recordeu que mil-lés una forma prefixada que significa 'mil' i que trobem en mots com ara mil-lenari, mil-lenni, etc. En lloc de l'any 2001, també hi podríem haver usat el 2001; la forma *en l'any 2001 no es nostra. El gust per la música 11 ve de nissaga: els seus pares son músics famosos. b) nissaga, famosos. En lloc de nissaga, també hi hauriem pogut usar casta o llinatge. II Recordeu que afamat es sinónim ásfamolenc, es a dir, 'que té molla fam'. El jutge va decidir ajamar el judici per suborn. a) ajornar, suborn. No oblideu que el verb aplacar significa 'contractar (un operari)', es a dir, 'donar placa'. // Els mots *cofet i *cohetxo son castellanismes flagrants. Perqué la coca puge s'ha de posar rent en la pasta. c) Perqué // rent. Recordeu que la conjunció perqué (una paraula aguda) pot expressar la causa pero també la finalitat d'una acció; causa (es pot substituir per ja que). S'han enviat estos comunicáis perqué ho ha disposat el secretan; finalitat (es pot substituir per a fi que, amb la finalitat que, etc.). He vingut perqué em dones els comunicáis. El mot perqué, també el podem utilitzar com un nom. Dona 'm un bon perqué de la teua actitud; com tots els noms, pot formar el plural. Els perqués de la teua actitut no em convencen. El conjunt per qué (dos paraules), en les oracions interrogatives fa referencia a la causa d'una acció (es pot substituir per per quina rao). Per qué no s'han enviat els comunicáis? Digueu-me per qué no s'han enviat els comunicáis. Finalment, el grup per a qué, en les oracions interrogatives fa referencia a la finalitat d'una acció (es pot substituir per per a quina cosa, per a quina fianalitaf). Per a qué serveixen estos comunicáis? M'agradaría saber per a qué serveixen estos comunicáis. Com heu observat, el
207
> prova
31.
32.
33.
34.
grup *per a que no ha comparegut mai, per la senzilla rao que no existix en la nostra llengua. // A mes de reñí també en podem dir llevat; el mot *llevadura es un castellanismo, pero. La industria cárnia es el motor económic de la comarca. c) La, cárnia. Recordeu que davant el mot industria hem d'usar la forma plena de Partióle (la) perqué s'hi donen tres fets albora: 1. Es un mot femení; 2. Comenfa per i (o per u), i 3. La i (o la u) es átona. // L'adjectiu derivat de carn es carni, cárnia', els mots *earme i * cárnica no son nostres. Si no et va assentar be, es lógic que anit bogares el sopar. b) assentar, bocares. En valencia no tenim el verb *sentar. Noteu que la locució verbal es assentar-se be (o malament) un menjar. // Com a sinónim de boyar tenim perbocar, vomitar, gitar, traure... Molts polítics estaven pendents que les manifestacions populars no enterboliren el rerefons ideologic del partit dominant. b) que, rerefons. Com es sabut, hi ha una serie de verbs que porten un complement, anomenat complement de régim verbal (CRV), que habitualment va introduít per una preposició. Es tracta de verbs com ara: acostumar-se a: ens hem acostumat a tot; pensar en: només penseu en la mona de pasqua; saber de: el meu nebot Josep sap molt de música; amenacar amb: ens va amenazar amb l'expulsió', etc. Pero si el complement de régim verbal está representa! per un infinitiu, les preposicions en i amb, que introdu'ixen els CRV quan es tracta de noms o sintagmes nomináis, es canvien per a o de: només penseu a menjar-vos la mona de pasqua; ens va amenazar a/d'expulsar-nos; es complau a/de convidar-los, etc. Finalment, si el complement de régim verbal es una oració introdu'ida per la conjunció que, la preposició desapareix. Observeu-ne, les tres possibilitats: 1. Confie en el resultat de l'examen. 1. Confie a/de aprovar l'examen. 3. Confie 0 que aprovaré l'examen. Del que acabem d'indicar es dedu'ix que no son gramaticalment acceptables els conjunts *a que, *en que, *de que, *amb que, etc. Reviseu el que s'ha dit en la pregunta número 35 de la prova 2. // El mot *transfons es un castellanisme. L'ajuntament ha anunciat la creació d'una zona enjardinada prop de l'estació de trens de rodalia. b) enjardinada, rodalia. Recordeu que el mot rodalia fa referencia al 'territori próxim a un punt determinat': I'han bits caí per tota aquella rodalia; per esta rao diem tren(s) de rodalia, ates que es tracta de tren(s) que cobrixen la rodalia d'una ciutat; el mot rodalies (plural) només está ben usat si es tracta d'un auténtic plural: les rodalies de les grans ciutats, per exemple.
35.
36.
37.
38.
39.
40.
41.
El món recupera la normalitat a poc a pac, després que la crisi de la nova grip haja assolit el país. a) a poc a poc, que. Recordeu que la nostra locució es a poc a poc II Recordeu que, com hem vist en la preguntat 33 d'esta mateixa prova, els conjunts *a qtte, *en que, *de que, *amb que, etc., no son gramaticalment corréeles. Tal com mana el reglament de l'empresa, cal que cada treballador es fufa carree de la seua indumentaria de treball. b) tal com, faca. Noteu que la nostra locució es tal com', la construcció *tal i com es castellana. // Les formes del PRESENT DE SUBJUNTIU de fer son faca, faces, faca, fem, feu, facen. El meu nebot Joan estudia per enginyer electrbnic. b) per, electrónic. Observeu l'ús de la preposició simple per en contextos com el present; pareu esment en altres usos d'esta mateixa preposició (i que discrepen deis corresponents castellans): amics per sempre (i no *per a sempre); anar peí camí de fer-se ric (i no *estar en camí de...); fer una cosa per forcea (i no *a iaforca); un treball per encorree (i no *d'encárrec), etc. De moment no necessitem mes provisions; ja estem assortits. c) de moment, assortits. Recordeu que la nostra locució usada per a indicar que alguna cosa passa en el moment que es parla i la possibilitat que mes avant deixe d'ocórrer es de moment (i no *pel moment). // El verb assortir significa exactament 'proveir (un comerciant, una botiga, etc.) de les mercaderies, deis articles, etc., necessaris'. Vam haver d'esperar unes quantes hores flns que van acabar d'acoWar els vidres. b) unes quantes, acoblar. Convé que tinguem present que en valencia Particle indefinit (un, una, uns, unes) no té —com en castellá— valor quantitatiu i, per tant, cal usar un auténtic quantitatiu: uns quant, unes quantes... II El verb *acoplar no es nostre; el nostre es acoblar (recordeu també els mots cobla, acoblament, acoblador, acoblable...). Aneu-vos-en, a partir d'ara, no vull saber res de vosaltres! a) vos-en, vull. Observeu que, en este ús, el verb anar es pronominal: anar-se'n, i que el pronom adverbial 'n substitu'ix implícitament el sintagma introduít per la preposició de: d'ací; adoneu-vos, d'altra banda, que es tracta d'un parlament directe que va adre9at a vosaltres i, per tant, el pronom que cal usar-hi es -vos. II Per a un nivell estándard de la llengua —com es una prova— hem d'usar la forma no velaritzada del verb: vull (i no vullc). Vés alerta de no perdre el tíquet, ja que el necessitarás per a recollir el gavany de la tintorería. c) alerta, tíquet, gavany. El mot *enlerta no s'adscriu a un registre estándard de la llengua // El mot tíquet
208
•M
es agut, igual que ho son els mots seguetas: radar. sino, soviet, subtil, taiga, timpá, xandatl, xtwiesttm. xassis... II Observeu que el nostre mol es ganan-. *gaban, per contra, es un castellanisme: recordeu mes mots amb v (els corresponents castellaos deis quals son amb b): gavardina, gavarra, gavatx. gle\a, govern, governar, gravar, l'Havana, haver. javelina, lloví, núvol, pavelló, preveré, prava... 42. Haurem de referendar la decisió, perqué els resultáis de l'anterior referendum no estoven gens clars. a) referendar, referéndum, gens. Noteu que el nostre verb es referendar (i no *refrendar). II El mot referéndum, tot i que es tracta d'un llatinisme, ha estat adaptat amb l'accentuació valenciana corresponent (en llatí, com ja deveu saber, no hi ha accents). // Adoneu-vos que tant el quantitatiu gens com el pronom res corresponen a una mateixa paraula castellana: 'nada'. Per aquesta rao de vegades es comet Terror d'usar 'res' en lloc de 'gens'. Convé tindre en compte que gens es un quantificador que significa 'cap quantitat' (o 'alguna quantitat' en oracions negatives), mentre que res —que es un pronom— significa 'cap cosa' (o 'alguna cosa' en oracions negatives): el sofá que tens no m 'agrada gens, es mes, no m 'agrada res del que tens al saló. Observeu, d'altra banda, que el contrari de gens es molí, mentre que el contrari de res es alguna cosa. Gens, per tant, podría anar mentalment dins d'una gradació: moltíssim, molí, bastant, prou, poc, no gens', en canvi, res s'oposa a 'alguna cosa' o a tot. 43. Es molt especial: adés parla, adés calla. a) adés, adés. Observeu que ens trobem amb un ús modélic de la conjunció adés... adés... (o ara... adés...), expressió amb qué s'introduíxen relacions distributives. 44. Enguany, en este hort han nascut multes males herbes; l'any que ve caldrá escampar-hi un adob específlc. c) nascut, adob. Les formes de participi com ara *naixcuí, *vixcut, *creixcut, etc., no son normatives; les normatives son nascut, viscut, crescut, etc. // Com ja deveu saber, la paraula adob, entre altres, té l'accepció de 'substancia orgánica o mineral que conté un o diversos elements químics indispensables per al creixement deis vegetáis i que s'afig a la térra per a compensar-la de les deficiéncies que puga tindre d'estos elements'; el mot abonament fa referencia a una manera de pagar; *abono, finalment, es castellá. 45. No patiu: beveu tot el que vulgueu, que no us l'acabareu. b) beveu, vulgueu. Recordeu que les formes de PIMPERATIU son beu, bega, beguem, beveu, beguen', [gairebé sempre es la forma 5: vosaltres, la que no du -g-]. II A part de la forma vulgueu, també es válida —sobretot si es pretén reproduir un llenguatge mes directe i espontani— la forma vullgueu.
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52.
53.
V«sakres q«e poden, ole u l'aroma del camp, que jo no rote perqué estic constipat. a) oleu, ole. Recordeu que les formes del PRESENT D'INDICATIU del verb oldre son jo ole, tu oís, ell oí, nosaltres OLEM, vosaltres oleu, elles olen. Pretenien cometre un atemptat contra la presidenta del govern. c) contra, govern. Recordeu que els mots atemptar i atemptat demanen la preposició contra (i no *a). II Recordeu mes paraules que, com govern, s'escriuen amb v: covar, covard, endívia, envernissar, envestir, espavilar, Esteve, esvelt, fava, gavardina, gavarra, gavatx, gleva... Carme no podia traure l'estoig de la motxilla; pero jo tampoc no Ven podia traure, perqué s'havia enganxat. c) l'en. L'estoig = el I de la motxilla = en; a l'hora de combinar els dos pronoms, este es l'únic cas en qué l'apóstrof no ha d'anar el mes a la dreta, sino tan a la dreta com siga possible, ates que si hi escrivírem *fe-rr ens hauríem inventat un pronom inexistent: *fe. Per favor, prepareu els fulls deis exámens a les opositores: prepareu-fos-e/s de seguida. b) los-els. A les opositores = els I els fulls = els; com ja deveu mes que saber, en l'objecte indirecte no hi ha variacions peí que fa al genere: //' per al singular, i els (amb les corresponents formes -los i 'ls) per al plural; per tant, la frase seria exactament la mateixa si en lloc de a les opositores es referirá ais opositors. En tot cas —tal com ocorre també en castellá— el primer pronom feble representa l'objecte indirecte (los), i el segon (els), el directe. Els accionistes van demanar els informes al gerent? —Sí, li'ls van demanar ahir. a) li'ls. Al gerent = li I els informes = els; i si procedim a combinar-los, el resultat es // 'ls. No es preocupe, que la infermera li portará la cadira de rodes al sol: estiga tranquil, que ella li la hi portará. c) li la hi. A vosté = // / la cadira de rodes = la I al sol = hi; observeu la gran capacitat pronominalitzadora que té la nostra llengua; ara be, com que inconscientment solem prendre la llengua de Castellá com a model, i com que aquella llengua no presenta una pronominalització tan rica com la nostra, sovint menyspreem uns usos nostres genuíns i empobrim la llengua innecessáriament. Pero, ella ha demanat mostres ais técnics? No, cree que ella no els n'ha demanat cap. c) els n'. Ais técnics = els I (de) mostres = en; observeu que es tracta d'un ús partitiu del pronom adverbial en. No cal dir que el mot lis es referix exclusivament a una flor, cosa que ací no té gens de sentit. Trau les tovalloles de l'armari; trau les-en, que les volem veure. a) les-en. Les tovalloles = les I de 1'armari = en, i fent la combinació deis dos pronoms, com que van darre-
209
' prova
54.
55.
56.
57.
58.
59.
re de verb acabat en semivocal (u diftongada), el resultat es trau-les-en. Estos inconvenients s'anomenen les gangues de l'ofíci; cada professió en té de característics. b) les gangues, professió. Atenció amb la locució gangues de l'ofici, perqué a causa de la influencia castellana sovint son anomenades *gafes, *gafes o *gages (de l'ofici). Encara que els índexs borsaris no reflectixen canvis deflnitius en el mercat, sí que marquen diverses tendéncies futures. c) reflectixen, sí que. Observeu que el verb *reflexar no existix. // Un error en el qual se sol incórrer consistix, sobretot en la llengua escrita, en la supressió de la conjunció que, ja que, en castellá, se sol ometre en algunes locucions; atenció, dones, a expressions com ara: confie que estigues be i no *confie enligues be', t'agrairé que em digues tot el que sápies i no *t'agrairé em digues...; desitjaria que ho Jagueres tu, i no *desitjaria ho...; espere que sápies valorar la meua resposta, i no •spere sápies..., etc. Tampoc no es pot ometre la conjunció que darrere de l'adverbi d'afirmació si en frases com ara: jo no cree que vinguen demá, pero ma mare sí que ho creu. Com mes va, el teu fill es fa mes gran. c) com mes va. Observeu que en la nostra llengua no son genu'ínes construccions com ara *cada dia/vegada/volta el teu fill es fa mes gran', sino que hi tenim modismes específics: com mes va, el teu fill esfa mes gran. Amb la calor que fa, no sé si podrem correr la marató, i encara menys, després d'haver-nos menjat unes escalopes tan grans. c) la, la, unes. Ací teniu tres paraules que en valencia son femenines, mentre que les castellanes corresponents son masculines; recordeu-ne mes exemples: una acné, les alicates, una allau, una amargor, una análisi, una áncora, una apoteosi, una aroma, una au, la botija, la bullida, la cel-lofana, la climax, la claror, la crep, la dent, la desfilada, la disfressa, les dites, una embrolla, una escaparata, una esperma... Ha fet un informe escarit, pero perfecte, deis esdeveniments. c) escarit, esdeveniments. Recordeu que l'adjectiu escarit significa 'sense acompanyament de cap classe, sense adornaments, circumloquis, etc.'; com a sinónims tenim concís, lacónic, succint, precís...; el mot *escwet es un castellanismo. // A mes del mot esdeveniment, també hi podrí em usar fet, succés..., pero no el castellanismo *aconteixement. Tan aviat com el vaixell va su/par i va comencar a solear l'ampla mar, el capitá comencá a detallar l'expedició en el quadern de bitácola. b) salpar, solear, bitácola. Si observeu, comprovareu que les tres paraules contenen una /, on les castella-
60.
61.
62.
63.
64.
65.
nes corresponents usen una r; ací en teniu mes casos semblants: Alger, fiasco, folre, melmelada, poltre... De totes muñeres, no hauria vingut si haguera sabut el resultat deflnitiu. b) maneeres, si haguera. Recordeu que la paraula/orma fa, básicament, referencia a I'aparen9a externa; per contra, amb el mot manera ens referim al 'conjunt de circumstáncies que distingixen cada realització d'alguna cosa'. // Com ja deveu saber, la conjunció si es la mes important introductora d'oracions condicionáis. El flux migratori actual es molt mes fluix que abans. c) flux, fluix. El flux, efectivament, es el 'moviment incessant d'alló que es mou en una direcció determinada'; es un substantiu que cal que distingim clarament de l'adjectiu fluix, 'sense forfa'. Si véns tard, no et deixaré entrar. a) si véns. A mes de tindre en compte que la conjunció si es la principal introductora de les oracions condicionáis, hem de posar cura amb l'accent diacrític del mot véns (del verb vindre) que ens permet distingirlo del mot véns (del verb vendré). Convindrá que fem un repás de la premsa d'esta setmana. b) de, premsa, setmana. Observeu que el terme regit peí mot repás s'introdu'íx amb la preposició de (i no *ar). // En una bona dicció la / del grup medial -tmde mots com ara setmana, setmanari no ha de pronunciar-se, sino simplement geminar la m: /semmána/, /semmanári/, etc. No está permés el fet d'aflxar cartells en esta paret. b) permés, d'aflxar. Ja deveu saber que el participi del verb permetre (de la segona conjugació) es permés, permesa, permesos, permeses; la forma *pennitit es un castellanismo creat per analogía amb el verb castellá permitir (de la tercera conjugació). // Recordeu que el verb afixar significa exactament 'apegar o posar (un cartell, un rétol, etc.) en una paret, un tauler, etc.'. Finalmení, no em queda mes que felicitar els guanyadors deis guardons. b) finalment, els, guardons. La forma *per últim no es nostra; recordeu uns altres casos en qué, seguint el model castellá, hom usa a tort la preposició per: *peí contrari —» per contra, en canvi, al contrari... *pei matí, peí migdia, UgUlU, JJC, per la IU vesprada, v^p, etc. —» al matí, al migdia, a la vesprada..., *pel ntome • de moment, per ara...; *per altra part —> d'altra banda, altrament, d'una altra part, endemés... *per davant —> al davant; *per lo demés —> fora d'aixó, a part d'aixó, llevat d'aixó, aixó a part, a banda d'aixó...; *per suposat —> per descomptat, no cal dir, ja ho cree, sens dubte...; *per totes parts/bandes —> arreu, a tot arreu, pertot, pertot arreu (observeu que pertot es una sola paraula); *per últim —> a I'últim, finalment, per acabar, a I'últim, en darrer I loe... //No se us pot haver oblidat que, normalment, l'objecte directe va
210
66.
67.
68.
69.
directament unit al veib. sense cap preposició introductora. // Els nostres mots sóo guardó, guardonar, etc.; *galardó, *galaidonai: etc.. son paraules castellanes. Estos xiquets no obeixen els seas pares mai; están molt malcriáis. b) obeixen, malcriáis. Observeu que tenim el verb malcriar i, per tant, també els participis malcriat, malcriada, malcriáis, malcriades\n canvi, hem de dir mal educat, mal formal... Peí que concernix 0 l'estil, es una al-legoria molt interessant. a) 0, al-legoria. Observeu que el verb concernir es transitiu i, per tant, ha de dur objecte directe (sense la preposició a). II Recordeu mes mots que comencen, com al-legoria, per al-l-: allegar, al-legorisme, al-leluia, al-lérgia, al-licient, al-ligació, al-literació, ai-locuelo, al-lófon, al-logen, al-lot, al-lucinar, alludir, al-lusió, ailuvió... El negoci 0 va anar a pie, hi vareni fer fallida. c) 0. Hi ha alguns verbs que, en alguns usos, no son pronominals: un es anar a pie; ací en teniu mes exemples: aprendre (la taula de multiplicar, una 11¡9Ó, una cosa...) —» has aprés ja la taula del 9?; baixar (de l'autobús, del tren, de l'escala) —> nosaltres baixarem a I'estado próxima; conéixer (una cosa, un tema, un fet) —> jo conec el conté de principi a cap; deixar [la pell] (en un treball) —> era un treball molt dur en que deixávem la pell; demanar (alguna cosa) —> per a Reís, jo demane el tren eléctric; dur o portar (una cosa) —> porta la pel-lícula i la veurem en el vídeo; plegar (bracos, carnes, mans...) —> xiquets, calleu i plegueu els bracos!; fer ('simular'): —> quan no U convé, fa el sord i en pau; olorar ('sospitar'): —» olore que hi ha alguna cosa que ens volen amagar; parlar ('no teñir tractes amb algú') —> encara que son germans, no parlen; posar ('parar-se sobre alguna cosa') —> has vist com I'águila ha posat sobre el garrofer?; preñare ('menjar o beure') —> no sé mai 'qué preñare a mitjan matí; quedar ('coix, sord, cec...') —» va quedar cec d'una pujada de temió ocular; saber (algú alguna cosa) —* ja sé tota la taula de multiplicar. L'advocat les senyes del qual et vaig donar ahir es molt desimbolt. c) del qual, desimbolt. A mes del qual, també hi podríem haver usat de qui. II Observeu mes paraules que, com desimbolt s'escriuen amb / (i no amb e com els mots castellans corresponents: diabetis, eclipsi, galio, humitat, indicible, infermer, jaspi, Unía, Magrib, mantenir, minestra, minvar, monyica, nucli, ordinador, oripell, orquídia, óssia... Recordeu mes paraules que, com desimbolt, s'escriuen amb b (i no amb v com les castellanes corresponents): comboi, corba. móbil, oblidar, rebentar, rebolcar, riba, Ribera, saba, trabador, Xábia...
70.
71.
72.
73.
74.
75.
Convé que tingues en compte el conté del comte Garfil a totes les xiquetes els encanta. b) compte, conté, comte, els. Observeu be les diferencies d'escriptura i de significa! d'estes tres paraules prácticament homófones // A les xiquetes = els; noteu que l'objecte indirecte no presenta diferencies entre els generes. Era una plañida tan vasta que es perdía de vista. c) plañida, casta. Com a sinónims de plañida tenim planura i plana; el mot *planicie no es valencia. // Vasta, es a dir, d'una 'gran extensió'. Els imams mantenen que Al-lá es l'únic Déu i que els seus ensenyaments es contenen en l'Alcorá, Ilibre revelat per antonomasia. c) imamas, Al-lá, Déu, l'Alcorá. Cal no confondre els mots imam i imant; el mot *iman no existix en valencia. // Recordeu mes antropónims i topónims amb -/•/-, com Al-lá: Apol-lo, Aquil-les, Avel-lí, Brussel-les, Cal-líope, Cal-límac, Camil-la, Caracal-la, Ciril-la, Compostel-la, Domitil-la, Escil-la, Fal-lopi, Gal-la, Gal-les, Gál-lia, Gal-lipoli, ll-líria, Marcel-la, Marcellí, Mosel-la, Priscil-la, Priscil-liá, Sal-lusti, Silla, Tertulliá... Aquell misantrop tocava molt be un oboe completament policrom que 11 havien regalat, i aixó que tenia el timpá dret humií a causa d'una segregado auricular. b) misantrop, oboe, policrom, timpá, humit. Totes les paraules tríades teñen la característica de ser agudes , mentre que les castellanes corresponents no ho son. Recordeu-ne mes casos: heroi, hoquei, iber, interval, kilogram, linier, milligram, miop, oceá, Paraclet, pitecantrop, pivot, poliester, poliglot, quefir, quilogram, radar, soviet, tíquet, xandall, xarleston, xassís, xiclet, zenit... L'enquesta a la qual tu et referixes té una antiguitat tan gran que seria digna mantindre-la dins d'un reliquiari. b) enquesta, la qual, antiguitat, reliquiari. A mes de a la qual, hi podríem haver usat a qué (pero no *tt la qué). II Observeu com diferixen les paraules tríades de les castellanes corresponents: enquesta [i enquestar} (i no *enqüesta [ni *enqüestar]), antiguitat (i no * antiguitat), reliquiari (i no *relicari); afegiuhi, també el mot terraqüi (i no *terraqui). Encara que está a l'abast de tots, es un aparell que está infrautilitzaí. ^ aparell, infrautilitzat. Recordeu que el mot valencia aparat té només dos valors: 1. 'Alió que dona pompositat a un acte o a una cerimónia'. El califa viatjava envoltat d'un gran aparat. 2. 'Aparat crític: conjunt de dades de carácter historie, arxivístic, diplomátic, filológic, bibliográfic, etc., destinades a fonamentar científicament les circumstáncies que concorren en un text narratiu o en un document'. // El mot infrautilitzat no té res d'especial: está compost peí prefix infra- seguit de Padjectiu utilitzat.
211
?rova 76.
77.
78.
79.
80.
Vas polir aquella polsera tan xorigueresca que et va deixar ta tía en herencia? a) polir, polsera, xorigueresca. Les paraules polir, polsera i xorigueresca es caracteritzen perqué porten una o on les castellanas corresponents escriuen u; recordem-ne mes exemples: escodrinyar, escoltar, escopir, escrúpol, esdrúixol, estoig, expenedoria, fonament, furóncol, gola, govern, gros, Guipúscoa, Hongria, incórrer, infondre, Joan, joglar, jagüel, jone, joventut, mostela, nodrir, ordir, orfe, pagadoria ... Tinc una gosseta que es grísa pero sempre está molt grossa; jo cree que massa i tot! c) gosseta, grisa, grossa, massa. Per ais parlants apitxats resulta certament complicat fer la distinció entre les paraules que duen una -s- intervocálica (i son sonores) i les que duen -55- (i son sordes); la práctica constant i la consulta habitual ais diccionaris son la millor técnica per a fixar-les en la ment (es exactament la mateixa técnica que heñí emprat per a recordar altees grafies, com ara la h, tant en valencia com en castellá). Les dades que ens va donar \'instituí geográfic eren molt clares: altitud, tants metres; longitud, tants graus, i uns altres tants graus de latitud. c) dades, instituí, algitud, longitud, latitud. No hem de confondre el mot dada: 'qualsevol informado que facilita la formado d'una idea, d'un juí, d'una conclusió' i el mot data: 'indicado precisa del dia, del mes, de l'any en qué un fet té lloc' (comparen este mot amb l'anglés corresponent: date). ¡I Observeu que s'escriuen amb -d final totes les paraules femenines acabades en -etud, -itud: a mes de les que hi teniu, recordeu també: actitud, altitud, aptitud, inquietud, latitud, licitud, longitud, magnitud, plenitud, quietud... Com que plou molt, els bascos, especialment els de Biscaia, usen gavardines i gavanys molt bons. c) que, bascos, Biscaia, gavardines, gavanys. Com ja deveu saber, en la nostra llengua el mot com no funciona de conjunció causal (tal com ocorre en castellá); cal usar-hi el conjunt com que. II Ates que en la llengua basca no hi ha la v, tots els topónims que hi fan referencia s'escriuen amb b: País Base, Bascónia, Alaba, Biscaia, Nerbion, etc. // Gavardina i gavany: ací teniu dos paraules que nosaltres escrivim amb v pero que el castellá resol amb b; recordeu-ne mes casos: esveltesa, fava, gavatx, gleva, govern, gravar, haver, javelina, lloví, núvol, pavelló, provar, raval, rave, recanvi, rivet, rovelló, savi, saviesa, Savoia, sivella, távec, taverna, trovar, tróvela, trévol, vaixell, Vaquéira, vedella, vermell, vernís, Vesuvi... En tot el basar no vam trobar ni arrbs ni safra encara que cal matisar: sí que hi vam trobar els ingredients la mésela deis quals ens permeté elaborar un magnífic gaspatxo. c) basar, arrós, safra, matisar, mescal, elaborar, gaspatxo. Tant el mot basar com arrós, safra, matisar,
81.
82.
83.
84.
85.
mésela i gaspatxo s'escriuen amb s, pero les castellanes corresponents ho fan amb z; recordem-ne mes casos: Ademús, alferes, arcabús, asteca, basa, bescuit, besnét, cabás, Cadis, calabas, cañemos, canyís, capotas, cervesa, Córsega, dansa, esbós, esquerra, garsa, Guipúscoa, invalidesa, llapis, masmorra, matisar, Mequinensa, mesquí, mesquita, Monsó, quars... Primer hi hagué una trabada deis antics alumnes i, seguint la tradició, van organitzar un enfrontament esportiu. c) una trobada, un enfrontament. Cal que tingueu present que el mot encontré té, básicament, el valor de 'topada', de 'contacte violent'; en canvi, el mot trobada significa 'reunió de persones, especialment amb vista a dialogar, a fer alguna celebració, etc'. Una trobada de jóvens. També hi podriera haver usat el mot reunió. // El mot encontré tampoc no sembla adequat en este cas; ací, a mes d''enfrontament, també hauríem pogut usar partit o matx. A mes de la grossa també li van tocar premis menors. a) de la grossa, premis menors. Recordeu que el primer premi de la lotería, tradicionalment s'ha dit la (sort) grossa II El mot *pedrea es castellá; nosaltres en diem premis menors. El degá de la facultat va intentar traure importancia a aquell desgraciat succeií. &). degá, traure, succeit. Un degá es el 'membre d'una corporació o professor d'una facultat universitaria elegit o designat per a presidir-la'; la forma *decá es un castellanismo, i *decano es castellá, directament. // El verb restar no té sentit figurat, i ha de ser substitu'ít per traure, llevar... II A mes de succeit, també hi hauríem pogut usar succés. A mi em fa por pujar a les muntanyes russes: em produíx vertigen. a) les muntanyes russes, vertigen. En valencia esta atracció s'anomena muntanyes russes; recordeu mes casos de conceptes que en la nostra llengua s'usen en plural (tot i que ens referim a un sol element): els afores, les arres, les beceroles, les bermudes, les bragues, els calcotets, les cosquerelles, els diners, els escacs, les estovalles, les exéquies, les farinetes, les noces, les núpcies, les pessigolles, les postres, les setrilleres, els sostenidors, les tovalles... II Observeu que el mot vertigen, tot i ser pía, no du accent ja que acaba en en; el mot *vertig es un castellanismo. Va passar un rodamón per ta casa? —No un, sino dos rodamons van ser els que hi van passar. c) rodamón, rodamons, hi. Observeu que el mot rodamón porta accent perqué també en porta el mot món, del qual es un compost; en canvi, rodamons no s'accentua perqué tampoc du accent el mot mons, ates que ja no es pot confondre amb el plural del possessiu mon, que es mos. II El pronom hi substitu'íx el sintagma preposicional per ma casa.
212
86. No sé quines fruites en almívar m'agraden mes, si les d'Istanbul o les de l'Havana, que teñen un punt d'exotisme. a) almívar, Istambul, l'Havana. No son els mots almívar i l'Havana els únics que s'escriuen amb v (i no amb 6); recordeu-ne mes: cascavell, cavalcar, cavall, cavallí, cervell, civada, Córdova, cavar, covard, endívia, envernissar, envestir, escrivá, espavilar, esvelt... ¡I Fixeu-vos que en valencia, el nom de la ciutat del Bósfor, que apareix com a Constantinoble en el Tirant lo Blanc, actualment es coneguda com a Istanbul (observeu que, com que es tracta d'un préstec lingüístic, no escrivim m davant de b). 87. Es un contrasentit; la vacuna antirábica no té cap protecció contra el cáncer. c) contrasentit, antirábica. Observeu els casos de contrasentit i antirábica', com que son paraules compostes amb els prefixos contra- i anti-, respectivament, no necessiten doblar la r o la s, perqué en els dos casos els mots primitius (sentit i rabia) teñen la grafía simple. Recordeu-ne mes exemples: 1. Amb mots els simples deis quals comencen per r: anti-: antirepublicá', auto-', autoretraf, bi-: birectangle; contra-: contrarestar, extra-: extraradi', estéreo-: estereoradiant; foto-: fotoresisíéncia', greco-: grecoromá... 2. Amb mots el simples deis quals comencen per s: anti-: antisubmarí; auto-: autosuficient; deca-:
prova < decasíl-lab; día-: diasistema; entre-: entresuat; fito-: fitosanitari; foto-: fotosintesi; geo-: geosinónim; hetera-: heterosexual', hidra-: hidrosoluble... 88. Has passat el día corren! per tot el poblé, pero si ara no hi vas corrents segur que perdrás el tren. a) corrents, corrents. Fixeu-vos que el gerundi del verb correr es corrent (i no *coireguent: no hi ha cap gerundi —ni un— acabat en *-gttent). II Corrents es un adverbi que vol dir 'molt de pressa'. 89. No t'he preguntat d'on venen, d'on procedixen, sino qué venen en el mercal, els teus amics. c) venen, venen. Recordeu la distinció entre venen (i véns) del verb vindre i venen (i vens) del verb vendré. 90 A mesura que acabeu la prova de selectivitat, deixeu-la sobre la taula i eixiu de Paula. c) A mesura que, selectivitat. A hores d'ara ja deveu saber que l'adjectiu conforme significa 'd'una forma o d'una manera de ser que es igual a la d'una altra cosa presa com a tipus o model, com a terme de comparado'. Una reprodúcelo conforme a I'original. Una temperatura conforme a I 'época de l'any. En esta frase, també hauríem pogut usar segons... II La paraula selectivitat no s'escriu amb /•/; observeu les paraules següents perqué també solen ser confoses en el mateix sentit: alumini, balena, calidoscopi, celebrar, cólera, colesterol, elaborar, elidir, eliminar, elisio, elocució, miler, mué, milió, revelar, selecció...
Dictat Em van enviar a Londres de molt jove. Massa jove, potser, per a habituar-me a la vida anglesa. Hi vaig anar ais vint-i-un anys, que es una edat crítica incoherent i d'una dolorosa vaguetat. D'esta manera, el primer contacte va ser escassament productiu i em va paréixer tot inassequible i impossible. Vaig trobar les pensions Ilóbregues, els aliments insípids, els carrers glacials. Vaig viure els tres primers mesos, amb la idea fixa de tornar-me'n. M'hi avorria, em desesperava, ho trobava tot fibrós, corretjós i d'una gran hostilitat. Santa innocencia! No vaig arribar mai a comprendre que em movia dins d'un terreny de pura relativitat. Potser si en lloc de rebre les tres miserables Iliures esterlines que rebia cada setmana n'haguera rebudes sis tot m'hauria paregut mes amable. La visió de la realitat queda molt matisada segons siguen les possibilitats crematístiques i monetáries. La importancia que teñen els diners en la vida sentimental i inteHectual de les persones es incommensurable.
213
rova
Área d'expressió i interacció oral Text proposat per a fer-ne una lectura i un comentar!.
El misteri d'Elx El Misten d'Elx es una representado teatral que recrea la mort, l'assumpció i la coronado de la Mare de Déu. L'obra es dividix en dos actes, ¡ s'escenifica cada 14 i 15 d'agost en l'interior de la basílica de Santa Maria, de la ciutat ¡Hicitana. Investigacions recents sitúen l'origen d'esta obra al voltant de la segona mitat del segle xv, contráriament a la tradició que el relaciona, d'una banda, amb la conquista de l'Elx musulmá (1265) i, de l'altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Déu dins d'una caixa de fusta el 29 de desembre de 1370, a la localitat próxima de Santa Pola. Es tracta de Túnica obra del seu genere que ha sigut representada sense ¡nterrupció fins a l'actualitat, superant fins i tot l'impediment que va significar la prohibido de representar obres teatrals en l'interior de les esglésies per part del concili de Trento. Va ser el papa Urbá VIII qui va concedir en 1632, a través d'una butla, el permís per a continuar esta representado. Tots i cada un deis personatges son representáis per xiquets i hómens, tractant de respectar així l'origen litúrgic medieval que prohibía expressament Tapando de dones en esta classe de representacions. El text, llevat d'alguns versos en llatí, es troba íntegrament escrit en valencia, i la música es una amalgama d'estils de diferents époques que ¡nclouen motius de TEdat Mitjana, del Barroc i del Renaixement. El dia 18 de maig de 2001, la UNESCO va declarar esta festa obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat.
214
forma part ri'imfl «aria rja material»
preparatoris per a l'obtendo del certificat de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia. Es tracta d'uns modal» autocorrectius que consten de deu proves áemblants a les de la Junta Qualificadora, ajusjrades a les programacions oficiáis. Van acompanyats/de les solucione, ámpliament fs diversos exercicis, a fi que hom puga autoavatóar-se i, albora, aprendre valencia i resoldre'n dubtes. Les proves/es complementen amb una introducció genéricaA la mecánica de l'examen i amb una serie d'apéndix, com ara Distes deis principáis errors que es cometen en la nostra llengua, estructures no nor/natives, vocabulari de barbarismes, dubtes octográfics, etc. serie Apte es, sens dubte, una eina de profit per ais qui vulguen preparar-se de manera práctica i efectiva per a les proves de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencia.
ISBN 17t-ÍH-13l!S1-5-t
D
O A Y
